Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Recs de les aigües del paratge de la Moixina tot passant pel mas Engracia d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina

i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.

També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.

Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.

Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia

L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.

Amb medidor de cabal

Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,

on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.

Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.

Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut  passa un rec.

Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts

abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.

Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html

Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :

http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295

Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat  d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.

Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/2019/12/06/la-moixina-y/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Petit Pantà de Sala d’heures de Santa Eugènia de Berga

Des de Santa Eugènia de Berga, podeu seguir  els senyals blancs i grocs del PR C-93 per anar al Pantà de Sala d’heures, cal situar-se el cementiri, deixareu el camí de carro per endinsar-vos en un sender a mà esquerra, que us portarà pel mig del bosc de Sala-d’heures, entre roures i boixos típic de la plana de Vic.A uns 2,500 Kilòmetres des del poble, s’arriba al pla de Sala d’Heures, al seu costat esta situat El pantà o el mur de Sala d’heures, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons,i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut, arribava l’aigua al casal, on aquesta servia bàsicament per regar i per a les explotacions agropecuàries.És un pantà considerat petit, depenent molt de l’aigua de la puja que baixa pel Torrent de Vilalleons.Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per donar-li solidesa.La presa té una forma corba, amb tres sortides d’aigua;

Desguàs o sobreeixidor

fa 9 metres d’alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.El promotor de l’obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d’aigua, l’aqüeducte, el canal i la font del Paradís que estan propers al pantà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: La riquesa del seu Bosc

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989 i forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.El municipi de Cànoves i Samalús te una superfície de 29,2 km²; disposa d’un massa forestal molt important i la major part dins del Parc Natural del Montseny.El terme és especialment muntanyós i boscós, amb alzines i pins com a protagonistes,tot i que muntanya amunt també s’hi poden trobar roures, castanyers i alguns faigs.Ja m’he referit en moltes ocasions del Castanyer del Cuch, segurament el més gran de Catalunya,  un exemplar monumental que és molt visitat per la gent, famílies, excursionistes. N’és tant gran, que fins i tot va servir de barraca d’un carboner que hi va viure un temps.La riera de Vallforners, que baixa del Montseny, en travessa el terme de nord a sud,i resguarda una interessant vegetació de ribera,com plataners, pollancres, alguna feixa i entre altres arbres,i a prop de les masies alguns gatells i lledoners,també, plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, … a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes…Us passo informació de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la vegetació en les diferents Urbanitzacions del Terme municipal :

http://www.canovesisamalus.cat/1-ajuntament/urbanisme/135-planol–guia-de-carrers/urbanitzacions/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El conjunt d’Arbres de Mas Banyeres de Centelles

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Per arribar a Mas Banyeres, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta. Cal seguir el camí fins a la pròpia Casa de Colònies.Avui us faig menció dels Arbres de Mas Banyeres,  per la seva varietat i antiguitat,aquesta gran casa està situada en el municipi de Centelles.Son un conjunt de diferents tipus d’Arbres que estan rodejant la finca,i situats principalment, pel costat del camí que porta a l’entrada de la casai també, és per on es va per accedir a la Via Ferrada i a la Ruta de les Bruixes ( entre altres camins).Arbres, tant de fulla caduca, com de fulla perenne,

com el pi, l’alzina, el castanyer, roures, plataners, entre altres.En l’entrada secundaria de la finca, trobem uns exemplars de roure i alzina,on els monitors de la casa de colònies, hi fan activitats per conèixer tant els arbres, com les fulles i la vegetació en general de l’entorn.Passada la casa de Mas Cabanyes, hi ha les instal·lacions per caminar entre arbres per medi d’itineraris amb cordes i passeres elevades.Arribats a la cruïlla de camins, que un d’ells va a la Via Ferrada,trobareu uns exemplars de vells roures, amb els troncs amb rugositats molt pronunciades, en forma de nusos.

En un poc tros, trobareu aquesta diversitats d’Arbres, que us encantaran a grans i petits.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Arbres – El conjunt d’arbres de la Font de can Magí de Barberà del Vallès

Com cada dissabte,  avui teniu dos articles sobre : Arbres

El conjunt d’arbres de la Font de can Magí, està situat en un angle i en la part superior del polígon industrial coneguda pel Moli d’en Planes i sota de l’avinguda del Castell de Barberà de Barberà del Vallès.És una zona de bosc entre industries i el riu Ripoll en terrenys del Castell de Barberà.El nom és perquè allí està ubicada la Font de can Magí. Està format principalment per Plàtans i Roures, i son de destacades dimensions.Destacaria els 4 Roures alineats un al costat de l’altre.En canvi, els Plàtans , estan distribuïts en diferents llocs d’aquest espai,uns propers a la font i altres per les rodalies a un nivell superior.Un paratge molt bonic, llàstima de les industries que envoltant el perímetre d’aquest bosc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Es (El) Pi Gros de can Martí de Tossa de Mar

Es Pi Gros de Can Martí, és un dels dos únics arbres monumentals i emblemàtics de Tossa que tenen un certificat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que els atorga oficialment una vàlua i protecció, l’altre es el Roure de Bon Retir.Es Pi Gros de Can Martí és declarat Arbre d’Interès Local per Decret 47/1988.Es un gran exemplar de pi pinyoner que hi ha a la banda dreta  de la riera,( front al Càmping),  és probablement el més alt de tot el massís de les Cadiretes amb 23 metres.Situat al costat d’un camí de pas important, disposa d’una barana que l’envolta i una placa informativa segons la qual l’arbre té una edat entre  250 a 300 anys i un perímetre de 4’25 metres, tot i que en realitat actualment ja en fa 4’36.El seu nom prové de l’antic Mas Can Martí, a l’altra banda de la riera i actualment convertit en càmping.L’aigua i nutrients de la riera li han permès arribar a aquesta grandària.Per anar a Es Pi Gros de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu aquest monumental Pi,i com a punt pròxim de referencia, hi ha la palanca “d’es Pi Gros”.És un camí totalment planer i que es pot fer amb bicicleta.Al costat de Pi Gros, trobareu un altre exemplar però, molt mes jove, i un tronc d’arbre en forma de seient per si voleu fer una parada o àpat.A la Comarca i a Tossa de Mar, els pins pinyoner s’ha cultivat per la seva fusta, pels seus preuats pinyons i per fixar el terra, sobretot en zones amb dunes i terres erosionables.També, per reforestar zones cremades.Cal destacar que Tossa de Mar, disposa en el seu terme municipal d’altres impressionants pins, així com,  Roures, Alzinars i Sureres de temanys considerables, en alguns casos formant boscos sencers.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finestra de Cànoves i Samalús: Arbres i Contrallums

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:

Text i Fotografies : Ramon Solé