Fes ciutat de les fonts d’aigua en el Marroc

Fes -en àrab, فاس Fās; en francès, Fès, berber ⴼⴰⵙ- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l’any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.Fes és a la regió de Fes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marràqueix, Meknès i Rabat. Sovint, se la considera centre espiritual del Marroc.La medina de Fes fou el lloc on Moulay Idris II va arribar al final de segle VIII per acabar l’obra del seu pare: la creació del Regne marroquí. La medina de Fes és un entorn natural ric i divers, amb molts rius i fonts d’aigua, amb abundància d’argila, de calcària i de guix, de boscos de cedres i roures de l’Atles Mitjà, de terres fèrtils i generoses, amb un clima sec.Si aneu, trobareu uns carrers plens de comerços, uns carrers estrets i altres que son carrerons, si teniu set, no us preocupeu, podeu trobar una de les mes de 80 fonts que hi ha en aquesta ciutat.Fes va ser unes de les primeres ciutats en el mon on és va construir fonts publiques.No hi ha cap d’igual, i molt ven decorades, les aixetes son senzilles i antigues. La gran majoria amb una pica.

I no sols les utilitza la gent, també son per beure els animals i algú hi renta la roba.Trobareu que en algun barri que no te una Font, hi ha antigues gerres on es pot veure aigua, col·locades en pedestals per facilitar la seva utilització, també en algunes gerrers hi ha una petita aixeta.No totes les 80 son accessibles, algunes estan trencades o altres trobareu que algú a deixat mercaderia tocant i tapant a la Font.Si aneu a la ciutat de Fes, recordeu de visitar les seves fonts, i…bona estada !

 

Text : Ramon Solé i documentació extreta de Viquipedia

Fotografies : Ramon – Oriol Solé

 

 

Arbres : Els Arbres singulars o destacats al cor del Parc de Collserola

Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola podem trobar un munt d’arbres singulars per  les dimensions o característiques.La gran majoria d’arbres destacats son :  pins pinyoners, roures, alzines, sureres, plàtans, i en menys quantitat : oliveres, pollancres, lledoners, xiprers, castanyers, vern, salze, til·ler, entre altres.Us passo un enllaç on estan la majoria d’aquests arbres situats :

https://www.google.com/maps/d/embed?mid=1nRmG6bDrmjuaCqf0u-GtWEwH3uY&hl=ca&ll=41.43338274683506%2C2.0867564999999786&z=12

Molts d’ells agafant el nom d’on son arrelats, com seria al costat o a prop d’una font, un torrent, masia, vies públiques, a prop de carreteres, urbanitzacions…Sols us faig una petita mostra dels que hi han al cor de la Serra de Collserola.Penseu també, que molts d’ells son centenaris i moltes vegades , estant en unes condicions no massa optimes, els seus grans enemics, son el fort vent, gran nevades i gelades, paràsits, incendis.Un bon nombre d ‘arbres molt alts, els trobareu en el torrent de Vila Joana. (Barcelona)

Tot esperant que perdurin tots aquests arbres molt de temps. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La tardor a la Sauva Negra de Castellcir

Podeu iniciar la ruta en el turó del Puigsagordi, cal contemplar des del mirador l’espectacular paisatge sobre la plana de Vic, el Montseny i l’inici del congost entre Centelles i Figaro.La Sauva Negra és un espai natural (67,35 ha.) no massa gran, protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.Aquest bosc tan particular, esta situat entre les cingleres de Centelles, el propi Castell, i Puig Oriol.Per arribar-hi podeu accedir per el Puigsagordi, tal com us deia al principi, i també per Centelles, Sant Martí de Centelles (Castell) i Castellcir. En aquestes possibilitats trobareu cartells que us indicant el camí a seguir.Per que fer la visita per la Tardor al bosc de La Sauva Negra?Senzillament, per que el bosc de La Sauva Negra, esta format per una varietat d’arbres com Faigs, Pi roig, Aurons, Moixeres, Avellaners, Blades, Roures, Alzines, Trèmols, entre altres tipus de vegetació petita,que a la Tardor configuren una varietat de colors espectaculars .No cal oblidar de visitar la Font de la Sauva Negra, que es sulfurosa, i que ja vàrem dedicar en el seu dia un article.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé