Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Arbres – El conjunt d’arbres de la Font de can Magí de Barberà del Vallès

Com cada dissabte,  avui teniu dos articles sobre : Arbres

El conjunt d’arbres de la Font de can Magí, està situat en un angle i en la part superior del polígon industrial coneguda pel Moli d’en Planes i sota de l’avinguda del Castell de Barberà de Barberà del Vallès.És una zona de bosc entre industries i el riu Ripoll en terrenys del Castell de Barberà.El nom és perquè allí està ubicada la Font de can Magí. Està format principalment per Plàtans i Roures, i son de destacades dimensions.Destacaria els 4 Roures alineats un al costat de l’altre.En canvi, els Plàtans , estan distribuïts en diferents llocs d’aquest espai,uns propers a la font i altres per les rodalies a un nivell superior.Un paratge molt bonic, llàstima de les industries que envoltant el perímetre d’aquest bosc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Es (El) Pi Gros de can Martí de Tossa de Mar

Es Pi Gros de Can Martí, és un dels dos únics arbres monumentals i emblemàtics de Tossa que tenen un certificat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que els atorga oficialment una vàlua i protecció, l’altre es el Roure de Bon Retir.Es Pi Gros de Can Martí és declarat Arbre d’Interès Local per Decret 47/1988.Es un gran exemplar de pi pinyoner que hi ha a la banda dreta  de la riera,( front al Càmping),  és probablement el més alt de tot el massís de les Cadiretes amb 23 metres.Situat al costat d’un camí de pas important, disposa d’una barana que l’envolta i una placa informativa segons la qual l’arbre té una edat entre  250 a 300 anys i un perímetre de 4’25 metres, tot i que en realitat actualment ja en fa 4’36.El seu nom prové de l’antic Mas Can Martí, a l’altra banda de la riera i actualment convertit en càmping.L’aigua i nutrients de la riera li han permès arribar a aquesta grandària.Per anar a Es Pi Gros de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu aquest monumental Pi,i com a punt pròxim de referencia, hi ha la palanca “d’es Pi Gros”.És un camí totalment planer i que es pot fer amb bicicleta.Al costat de Pi Gros, trobareu un altre exemplar però, molt mes jove, i un tronc d’arbre en forma de seient per si voleu fer una parada o àpat.A la Comarca i a Tossa de Mar, els pins pinyoner s’ha cultivat per la seva fusta, pels seus preuats pinyons i per fixar el terra, sobretot en zones amb dunes i terres erosionables.També, per reforestar zones cremades.Cal destacar que Tossa de Mar, disposa en el seu terme municipal d’altres impressionants pins, així com,  Roures, Alzinars i Sureres de temanys considerables, en alguns casos formant boscos sencers.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finestra de Cànoves i Samalús: Arbres i Contrallums

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fes ciutat de les fonts d’aigua en el Marroc

Fes -en àrab, فاس Fās; en francès, Fès, berber ⴼⴰⵙ- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l’any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.Fes és a la regió de Fes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marràqueix, Meknès i Rabat. Sovint, se la considera centre espiritual del Marroc.La medina de Fes fou el lloc on Moulay Idris II va arribar al final de segle VIII per acabar l’obra del seu pare: la creació del Regne marroquí. La medina de Fes és un entorn natural ric i divers, amb molts rius i fonts d’aigua, amb abundància d’argila, de calcària i de guix, de boscos de cedres i roures de l’Atles Mitjà, de terres fèrtils i generoses, amb un clima sec.Si aneu, trobareu uns carrers plens de comerços, uns carrers estrets i altres que son carrerons, si teniu set, no us preocupeu, podeu trobar una de les mes de 80 fonts que hi ha en aquesta ciutat.Fes va ser unes de les primeres ciutats en el mon on és va construir fonts publiques.No hi ha cap d’igual, i molt ven decorades, les aixetes son senzilles i antigues. La gran majoria amb una pica.

I no sols les utilitza la gent, també son per beure els animals i algú hi renta la roba.Trobareu que en algun barri que no te una Font, hi ha antigues gerres on es pot veure aigua, col·locades en pedestals per facilitar la seva utilització, també en algunes gerrers hi ha una petita aixeta.No totes les 80 son accessibles, algunes estan trencades o altres trobareu que algú a deixat mercaderia tocant i tapant a la Font.Si aneu a la ciutat de Fes, recordeu de visitar les seves fonts, i…bona estada !

 

Text : Ramon Solé i documentació extreta de Viquipedia

Fotografies : Ramon – Oriol Solé

 

 

Arbres : Els Arbres singulars o destacats al cor del Parc de Collserola

Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola podem trobar un munt d’arbres singulars per  les dimensions o característiques.La gran majoria d’arbres destacats son :  pins pinyoners, roures, alzines, sureres, plàtans, i en menys quantitat : oliveres, pollancres, lledoners, xiprers, castanyers, vern, salze, til·ler, entre altres.Us passo un enllaç on estan la majoria d’aquests arbres situats :

https://www.google.com/maps/d/embed?mid=1nRmG6bDrmjuaCqf0u-GtWEwH3uY&hl=ca&ll=41.43338274683506%2C2.0867564999999786&z=12

Molts d’ells agafant el nom d’on son arrelats, com seria al costat o a prop d’una font, un torrent, masia, vies públiques, a prop de carreteres, urbanitzacions…Sols us faig una petita mostra dels que hi han al cor de la Serra de Collserola.Penseu també, que molts d’ells son centenaris i moltes vegades , estant en unes condicions no massa optimes, els seus grans enemics, son el fort vent, gran nevades i gelades, paràsits, incendis.Un bon nombre d ‘arbres molt alts, els trobareu en el torrent de Vila Joana. (Barcelona)

Tot esperant que perdurin tots aquests arbres molt de temps. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La tardor a la Sauva Negra de Castellcir

Podeu iniciar la ruta en el turó del Puigsagordi, cal contemplar des del mirador l’espectacular paisatge sobre la plana de Vic, el Montseny i l’inici del congost entre Centelles i Figaro.La Sauva Negra és un espai natural (67,35 ha.) no massa gran, protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.Aquest bosc tan particular, esta situat entre les cingleres de Centelles, el propi Castell, i Puig Oriol.Per arribar-hi podeu accedir per el Puigsagordi, tal com us deia al principi, i també per Centelles, Sant Martí de Centelles (Castell) i Castellcir. En aquestes possibilitats trobareu cartells que us indicant el camí a seguir.Per que fer la visita per la Tardor al bosc de La Sauva Negra?Senzillament, per que el bosc de La Sauva Negra, esta format per una varietat d’arbres com Faigs, Pi roig, Aurons, Moixeres, Avellaners, Blades, Roures, Alzines, Trèmols, entre altres tipus de vegetació petita,que a la Tardor configuren una varietat de colors espectaculars .No cal oblidar de visitar la Font de la Sauva Negra, que es sulfurosa, i que ja vàrem dedicar en el seu dia un article.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé