Arbres – El Roure de tres branques de Vacarisses

El Roure de tres branques  esta al sector sud de la urbanització de Torreblanca, pel Passeig de l’Estació de Torreblanca.

Roure de grans dimensions, situat al darrera de l’estació de ferrocarril de Torreblanca, a poca distancia d’aquesta en l’entrada a un bosc.

Té una alçada considerable i, des de l’inici del tronc, es divideix en tres branques.(germans de soca)

Forma part de l’inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l’Ajuntament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Caltural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adsaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Roure d’Abellar de Dalt de Cornet de Sallent ( Bages)

Cal anar per la pista (carretera) BV-4401 de Santa Maria de Cornet a la masia d’Abellar de Dalt (Cornet) en el municipi de Sallent.

Quan fa una certa corba la pista, a l’esquerra veureu un destacat i alt Roure.

Aquest esta molt ben conservat i destaca sobre la resta dels arbres de la seva proximitat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Cobles de la Mare de Déu del Roure

Verge del Roure

de Pruit estel,

feu-nos-hi ploure

gràcies del cel.

Sota una branca

d’un roure ombriu,

coloma blanca,

féreu lo niu.

Tan alt niàreu

per veure el pla,

pla que rosàreu

bé florirà.

Quan se moria

l’arbre envellit,

per vós, Maria,

ha reverdit.

Si el vent l’espolsa,

pom de verdor,

com arpa dolça

llença remor.

Des de Cabrera

fins a Rupit

rosa més vera

no hi ha florit.

Rosa boscana,

blanc gessamí,

feu d’eixa plana

vostre jardí.

Les cogullades

i el rossinyol

vos fan albades

al sortir el sol.

Les pastoretes

vos porten rams,

rams de floretes

d’aqueixos camps.

Nois i donzelles,

portau-li flors,

portau-li amb elles

los vostres cors.

En eixa plana

tothom vos diu,

oh Sobirana,

que ens beneïu.

Beneïu serra,

poble i conreu,

i aqueixa terra

plena de Déu.

I eixes masies,

horts catalans

de satalies,

d’hèroes i sants.

Estau, Maria,

vora el camí

per ser la guia

del pelegrí.

Al cel guiau-nos,

estel de Pruit,

i a Jesús dau-nos

que és nostre fruit.

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure del carrer Colóm de Valldoreix

Bones Festes

Aquest Roure és considerat Arbre monumental d’interès Local.

Està situat al carrer de Colom en Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès,

amb 1.30 m. de diàmetre. Te bona salut.

Text i Fotografia : Ramon Solé

Arbres – El Roure de l’avinguda de Catalunya de Cardedeu

El Roure que ens referim esta situat en l’avinguda de Catalunya, a l’altura del numero 35 de Cardedeu,

concretament entre l’avinguda i un feixa del mateix Parc de la Serreta.

Es un Roure de tronc de poca alçada, però amb un ramatge molt destacat.

Forma una copa arrodonida que s’observa millor en primavera i estiu, quant esta ple de fulles.

Com esta en un espai del Parc amb poca vegetació, fa que destaqui molt més.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Festa de la Carbonera de Forallac

Avui us presento dos articles

Tot i que la tradicional festa cultural de la Carbonera es va iniciar el 1993 a Sant Sadurní de l’Heura, es l’any 1996 quan començà a fer-se al paratge conegut com el Sobellàs, de Sant Climent de Peralta, municipi baix-empordanès de Forallac.

L’objectiu era recuperar la memòria de l’ofici de carboner, elaborar carbó vegetal, perdut amb el pas dels anys a conseqüència de les noves formes d’energia que van anar sorgint.

Any rere any, l’activitat comença a final de setembre i dura gairebé un mes. És un treball col•lectiu i molt laboriós, dividit en diferents fases. S’inicia amb l’edificació de l’estructura, una pila vertical de llenya que es forma amb troncs d’alsina, roure i pi.

El procés es diu apilar i dura uns quants dies. El següent pas es diu embalumar, que consisteix en cobrir la pila amb branques de bruc i terra, deixant un forat en la part superior denominat ull, que és on s’hi pren foc.

A partir de l’encesa, els participants, tots ells coneixedors de l’antic ofici de carboner, que conviuen i es reuneixen al voltant de la tradicional barraca, alimentaran dia i nit la pila perquè no s’apagui ni deixi de fumejar. A final d’octubre es procedirà a rescaldejar i desempilar el carbó vegetal.

Aquesta festa s’ha convertit en un dels actes més singulars de la zona, i aplega un munt de visitants que s’hi desplacen d’arreu de la comarca, fins i tot, hi acudeixen grups escolars i entitats culturals diverses.

Text i aportació fotogràfica : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies extretes de l’Arxius Municipals i altres

Joaquima, agraït per aquesta aportació tant interessant.!

Ramon Solé

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Arbres – L’Alzina i El Roure de Marfà de Castellcir

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Des del Molí de La Fàbrega de Castellterçol, teniu  agafeu la pista ample de terra, passareu  a prop de la masia El Gironès  i quan arribeu a l’altura de Can Marfà, on hi ha una cruïlla de camins, teniu que seguir pel que us portaria al Coll de Marfà.

Aquest camí fa una certa pujada i va agafant altura, a uns vint minuts a la vora esquerra segons la marxa, hi ha una Alzina vent destacable,

es alta amb bon brancatge.

No massa mes lluny, i algo mes a dins del bosc, però visible des del mateix camí, veure un Roure,

corpulent, amb un tronc gruixut,

i amb un nombrós brancatge, que el fa destacar sobre la resta d’arbres, la majoria de pi jove.

No són els únics arbres destacables dins dels boscos del Marfà, em podríem enumerar molts d’altres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Roure del Parc de Vallparadis de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Aquest Roure que avui ens referim, esta situat sota del carrer de la Igualtat,

en la seva part que dona al Parc de Vallparadis entre la paret lateral de la Fàbrica Noguera,

al costat d’un camí d’accés al parc i front L’Espai de lliure circulació de gossos d’aquesta zona de Terrassa.

Es un Roure que destaca sobre altres arbres de les rodalies.

Te bon aspecte i salut en tot el seu conjunt, tronc i branques.

A la primavera i l’estiu, es molt ple de fulles formant una copa arrodonida que dona molta ombra,

No te accés del públic i esta en un petit fondal a un nivell  mes baix de la resta d’arbres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Roureda del Parc Nou d’Olot

Com cada dissabte us presento tres articles

Entrada Parc Nou d’Olot

La Roureda natural de roure pènol  esta situada dins al Parc Nou d’Olot,  en l’antiga finca, actualment parc municipal, on es troba la Torre Castanys,

que ja us he fet articles de la font i del Museu Volcànic de la Garrotxa.

Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal, hi ha una petita Roureda Natural de Roure pènol, de gran interès botànic i ornamental,

un dels arbres més esvelts i longeus d’Europa.

I algun sols queda el tronc sec, com a record.

Els roures més grans tenen més de 250 anys de vida, una altura de fins a 30 metres i un perímetre de tronc que sobrepassa als quatre metres.

També, podem veure boix i grèvol de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.En el Parc Nou s’hi troben una vintena d’espècies arbòries i més d’un centenar d’espècies arbustives i herbàcies.

La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.

Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustives i herbàcies.

La Roureda de roure pènol (Quercus robus), està catalogada com a arbreda monumental, i jardí de plantes medicinals de la Garrotxa.

També es l’habitat de nombroses especies d’ocells i altres petits animals, que gràcies al seu clima humit fan un lloc idoni per viure.

Us recomano si no coneixeu aquest Parc, fer-hi una visita tranquil·la, la podeu fer qualsevol època de l’any,

i trobareu sempre motius per veure la natura d’aquest espai i fotografiar-la.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Parc Nou d’Olot, Ajuntament d’Olot i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs – Itinerari 1er.

Em parlat de l’Anella verda de Terrassa, com a camí circular pel perímetre exterior del nucli de Terrassa, entre la gran ciutat i el bosc i/o camps; així com d’arbres destacats que hi ha per les seves rodalies.

Avui però,  us detallaré un primer itinerari a poder fer a peu o amb bicicleta i apte per a qualsevol edat, amb un recorregut no massa llarg, com és el recorregut del barri de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Podeu iniciar-ho en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa, on hi ha un Pipican Camp del Roure i tot seguit de conreus.

Des d’aquí hi ha un camí de terra que va entre les cases i un bosc, que us cal seguir.

Arribareu al carrer del Pintor Casas, on trobareu  una desviació que pel torrent us portaria en rere direcció al Baixador de Torrebonica i a l’Anella Verda.

Seguiu i arribeu-vos a la confluència del carrer del Besos, podeu baixar a la Font de La Grípia que esta al tocar, i que ja us he fet un article fa uns dies.

Cal mencionar, que el Berenador de La Grípia NO existeix, en la remodelació de fa uns anys l’Ajuntament el va convertir en aquell espai en un parc amb jocs infantils.

Seguiu pel carrer ďIbáñez de Aldecoa, on al seu costat dret teniu bosc

i camps que van paral-lels al Torrent de La Grípia.

Un cartell us indica la masia de can Montllor, varis camins hi portant, rodegeu-la la casa pel costat dels camps

i des d’aquest punt teniu varies opcions, per anar a la Torre Mossèn Homs, segons els cartells podeu anar-hi  per varis camins.

Prenem el recorregut, tot seguin un camí que va pel costat de la carretera de Castellar  la C-1415a,

i la deixarem per anar a l’àrea e lleure, per un camí indicat, no és massa gran i algo descuidat, sobre tot les taules i bancs.

Cal ara pujar fins els jardins de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs, que la trobareu tot seguit, actualment és una escola de cuina.

En front, teniu la petita capella dedicada al Sagrat Cor, faig menció dels dos edificis en el Blog Terra, Aigua i Racons.

Una vegada aquí podeu tornar al punt d’inici pel mateix camí o agafar algun altre alternatiu que us porti a Terrassa, l’autobús  urbà que arriba fins aquí te horaris molt limitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé