Avui destaquem : La Font del Roure de Viladecavalls

Per anar a la Font del Roure, cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a la Font del Roure.

Font situada a peu del camí vell de Can Marcet i sota del Roure centenari.

Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador.

L’aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant plena actualment de vegetació.

A l’altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Roure Gros de Caldes de Montbui

El Roure Gros estava en la cruïlla de camins a prop de les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn i el camí de Torre roja, en una zona d’oliveres.

Es pot arribar per varis camins com pel carrer Gato Perez (Sentmenat), el camí que porta a la Font de les Escales ( Caldes de Montbui), així com, des de la carretera a Sentmena C-1413a, en la zona Industrial el Pinatar (Caldes de Montbui).

Des de fa pocs anys, l’escola El Roure Gros de Caldes de Montbui va plantar un roure jove,

tot amb l’espera que sigui tant gran com va ser el Roure Gros.

Us passo informació d’aquest fet :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font d’en Roure d’Olesa de Montserrat

La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.

Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.

La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.

La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.

Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.

L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.

Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Roure de tres branques de Vacarisses

El Roure de tres branques  esta al sector sud de la urbanització de Torreblanca, pel Passeig de l’Estació de Torreblanca.

Roure de grans dimensions, situat al darrera de l’estació de ferrocarril de Torreblanca, a poca distancia d’aquesta en l’entrada a un bosc.

Té una alçada considerable i, des de l’inici del tronc, es divideix en tres branques.(germans de soca)

Forma part de l’inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l’Ajuntament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Caltural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adsaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Roure d’Abellar de Dalt de Cornet de Sallent ( Bages)

Cal anar per la pista (carretera) BV-4401 de Santa Maria de Cornet a la masia d’Abellar de Dalt (Cornet) en el municipi de Sallent.

Quan fa una certa corba la pista, a l’esquerra veureu un destacat i alt Roure.

Aquest esta molt ben conservat i destaca sobre la resta dels arbres de la seva proximitat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Cobles de la Mare de Déu del Roure

Verge del Roure

de Pruit estel,

feu-nos-hi ploure

gràcies del cel.

Sota una branca

d’un roure ombriu,

coloma blanca,

féreu lo niu.

Tan alt niàreu

per veure el pla,

pla que rosàreu

bé florirà.

Quan se moria

l’arbre envellit,

per vós, Maria,

ha reverdit.

Si el vent l’espolsa,

pom de verdor,

com arpa dolça

llença remor.

Des de Cabrera

fins a Rupit

rosa més vera

no hi ha florit.

Rosa boscana,

blanc gessamí,

feu d’eixa plana

vostre jardí.

Les cogullades

i el rossinyol

vos fan albades

al sortir el sol.

Les pastoretes

vos porten rams,

rams de floretes

d’aqueixos camps.

Nois i donzelles,

portau-li flors,

portau-li amb elles

los vostres cors.

En eixa plana

tothom vos diu,

oh Sobirana,

que ens beneïu.

Beneïu serra,

poble i conreu,

i aqueixa terra

plena de Déu.

I eixes masies,

horts catalans

de satalies,

d’hèroes i sants.

Estau, Maria,

vora el camí

per ser la guia

del pelegrí.

Al cel guiau-nos,

estel de Pruit,

i a Jesús dau-nos

que és nostre fruit.

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure del carrer Colóm de Valldoreix

Bones Festes

Aquest Roure és considerat Arbre monumental d’interès Local.

Està situat al carrer de Colom en Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès,

amb 1.30 m. de diàmetre. Te bona salut.

Text i Fotografia : Ramon Solé

Arbres – El Roure de l’avinguda de Catalunya de Cardedeu

El Roure que ens referim esta situat en l’avinguda de Catalunya, a l’altura del numero 35 de Cardedeu,

concretament entre l’avinguda i un feixa del mateix Parc de la Serreta.

Es un Roure de tronc de poca alçada, però amb un ramatge molt destacat.

Forma una copa arrodonida que s’observa millor en primavera i estiu, quant esta ple de fulles.

Com esta en un espai del Parc amb poca vegetació, fa que destaqui molt més.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Festa de la Carbonera de Forallac

Avui us presento dos articles

Tot i que la tradicional festa cultural de la Carbonera es va iniciar el 1993 a Sant Sadurní de l’Heura, es l’any 1996 quan començà a fer-se al paratge conegut com el Sobellàs, de Sant Climent de Peralta, municipi baix-empordanès de Forallac.

L’objectiu era recuperar la memòria de l’ofici de carboner, elaborar carbó vegetal, perdut amb el pas dels anys a conseqüència de les noves formes d’energia que van anar sorgint.

Any rere any, l’activitat comença a final de setembre i dura gairebé un mes. És un treball col•lectiu i molt laboriós, dividit en diferents fases. S’inicia amb l’edificació de l’estructura, una pila vertical de llenya que es forma amb troncs d’alsina, roure i pi.

El procés es diu apilar i dura uns quants dies. El següent pas es diu embalumar, que consisteix en cobrir la pila amb branques de bruc i terra, deixant un forat en la part superior denominat ull, que és on s’hi pren foc.

A partir de l’encesa, els participants, tots ells coneixedors de l’antic ofici de carboner, que conviuen i es reuneixen al voltant de la tradicional barraca, alimentaran dia i nit la pila perquè no s’apagui ni deixi de fumejar. A final d’octubre es procedirà a rescaldejar i desempilar el carbó vegetal.

Aquesta festa s’ha convertit en un dels actes més singulars de la zona, i aplega un munt de visitants que s’hi desplacen d’arreu de la comarca, fins i tot, hi acudeixen grups escolars i entitats culturals diverses.

Text i aportació fotogràfica : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies extretes de l’Arxius Municipals i altres

Joaquima, agraït per aquesta aportació tant interessant.!

Ramon Solé

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Arbres – L’Alzina i El Roure de Marfà de Castellcir

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Des del Molí de La Fàbrega de Castellterçol, teniu  agafeu la pista ample de terra, passareu  a prop de la masia El Gironès  i quan arribeu a l’altura de Can Marfà, on hi ha una cruïlla de camins, teniu que seguir pel que us portaria al Coll de Marfà.

Aquest camí fa una certa pujada i va agafant altura, a uns vint minuts a la vora esquerra segons la marxa, hi ha una Alzina vent destacable,

es alta amb bon brancatge.

No massa mes lluny, i algo mes a dins del bosc, però visible des del mateix camí, veure un Roure,

corpulent, amb un tronc gruixut,

i amb un nombrós brancatge, que el fa destacar sobre la resta d’arbres, la majoria de pi jove.

No són els únics arbres destacables dins dels boscos del Marfà, em podríem enumerar molts d’altres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé