Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Roure de can Gol de Sant Antoni de Vilamajor

Com cada dissabte us presento dos articles sobre els Arbres

Per anar-hi, us cal que sortiu des de Sant Antoni de Vilamajor pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), una vegada passada la riera de Brugueres, la carretera remunta, fins l’entrada a la dreta de can Gol, en aquest punt esta situat a peu d’entrada El Roure de can Gol.És un Roure destacat ,de bona planta, esvelt i les seves nombres branques s’enlairen cap el cel.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El gran Roure de Sant Fost de Campsentelles

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquest gran i destacat Roure, que ens referim , esta a prop de la carretera de Badalona a Mollet, B-500, al costat d’una petita i antiga masia, i que dona al carrer de Buxó Baliarda, a tocar d’un torrent i abans de l’Església de Sant Fost de Campsentelles.Es caracteritza, que te unes branques gruixudes i quan esta ple de fulles forma una cúpula molt espessa,curiosament unes branques estan recostades  en un costat del carrer Buxó Baliarda que passa a un nivell mes alt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure ( la Serra de Can Sabater) de Cardedeu

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

Per conèixer aquest destacat Roure, us cal que sortiu des del barri de La Creu de Cardedeu, tot seguin pel passeig Marital, anireu paral·lels a les vies del tren.Deixareu la zona industrial, a la dreta, i cal seguir un camí de terra fins trobar el bosc conegut com la Serra de Can Sabater.En el primer trencall que és barrat el seu pas per vehicles per medi d’uns trons secs, teniu de seguir aquest camí que voreja el bosc,des de lluny i a un metre mes elevat del camí esta aquest destacat Roure.És gran i amb un gruixut tronc, així cal destacar les branques nombroses.Algunes amb el pas del temps han caigut, i te alguna branca malmesa,que axó por afavorir que en un curt termini d’anys, algun paràsit perjudiqui aquest gran Roure.Ara com ara, encara podem admirar la seva bellesa i corpulència que destaca sobre la resta d’arbres d’aquest bosc,que per cert, fa pocs temps es va netejar i talar arbres.Les fotografies estan fetes a principis de la primavera, aquest Roure amb fulles es pot veure amb tot el seu esplendor…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure destacable de Centelles

Avui us presento dos articles dedicats a Arbres

El Roure que ens referim està situat a un costat de la carretera de Banyeres,  i front del xalet de la parcel·la 1P,agafeu una desviació que trobareu a la dreta, com si fóreu a la Central Elèctrica allí existent i abans del Torrent de can Riera.Es un Roure espectacular, a qualsevol època de l’any, admirareu la bellesa d’aquest Roure.Corpulent, esvelt  i amb un gran brancatxa,  que el fa ser vist i admirat des de qualsevol punt de les rodalies.A sota d’ell, hi ha un seient, per gaudir del sol a l’hivern i l’ombra a l’estiu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El gran Roure de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per anar al gran Roure de l’Oller, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí.Des de l’Estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins arribar a la gran masia de Can Oller.Allí gireu a la dreta (deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu) i passareu pel costat del Parc de l’Alzinar de l’Oller, cal que agafeu el primer carrer que trobareu a l’esquerra, que fa una certa baixada, us portarà al fons de la vall, on forma una gran explanada.En un costat, casi tocant al mur del Restaurant (era l’antic recinte de les piscines de l’Oller), hi ha aquest impressionant Roure.Aquets Roure centenari, és tant bonic amb fulles o sense les fulles, podeu veure una gran copa formada per multitud de branques.A poca distancia veureu els dos Pins pinyoners mes alts i grans de la zona.Teniu l’opció de mirar gran Forn de Calç, que de fet eren tres, o seguir pel GR (marques vermelles i blanques) que us portarien a l’Església de Sant Pere de Valldeneu.L’altre article d’Avui es els dos grans Pins de l’Oller

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Volta de Gelida

Per poder anar a can Volta i la seva Font, us caldrà sortir de Gelida per la carretera C-243b, en direcció a Sant Sadurní d’Anoia , passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font. Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí a l’esquerra fa una petita baixada i us porta fins la Font Freda. Per anar a can Volta seguiu tot recta fent unes voltes i pujant un desnivell, no feu cas d’altres camins secundaris, arribareu a can Volta masia antiga que encara avui te cura del camp.Front mateix  de l’entrada a la finca  de Can Voltà,  trobareu un corriol que fa una certa baixada, segons el temps s’ha d’intuir, donat que està tapat per la malesa, a pocs metres hi ha la Font,  situada sota  d’ un destacable roure.Per aquest motiu, també a la Font se la coneix com La Font del Roure. La Font de Cal Volta havia sigut molt important, tant per la gent de Gelida com excursionistes o caçadors, antigament era punt de trobada i ideal per fer una àpat.Actualment, es seca i esta molt descuidada, a  pesar que és va fer una restauració a mitjans de l’any 1999. No obstant , el dia 21 de Març de 2009, personalment vaig veure que tornava a rajar, desprès d’un hivern molt plujos.    Disposava d’un tub on l’aigua queia a una pica no massa gran i aquesta anava conduïda a una Bassa  a uns metres de la font, ara està amb pedres i vegetació. També, encara hi ha una taula i seient de pedra, no en bones condicions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El Roure i L’Alzina destacables del Parc de La Serreta de Cardedeu

Aquest passat dijous, us vaig fer l’article del Parc de la Serreta de Cardedeu. Avui us presento els dos arbres mes destacats d’aquest parc, un Roure i una Alzina.El Roure, esta al cotat mateix del camí a la Serreta, aquest fa una certa pujada i l’arbre el trobem al costat dret. Es majestuós i amb troc ample i ramatge vent enfilat.L’Alzina, es relativament jove, la que fa que sigui destacable es el seu ramatge arrodonit, amb una quantitat de branques i fulles que el fan molt espès, i extremadament arriben a nivell del terra.Està situada L’Alzina, front el mirador de la Serreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé