Arbres – El Roure destacable de Centelles

Avui us presento dos articles dedicats a Arbres

El Roure que ens referim està situat a un costat de la carretera de Banyeres,  i front del xalet de la parcel·la 1P,agafeu una desviació que trobareu a la dreta, com si fóreu a la Central Elèctrica allí existent i abans del Torrent de can Riera.Es un Roure espectacular, a qualsevol època de l’any, admirareu la bellesa d’aquest Roure.Corpulent, esvelt  i amb un gran brancatxa,  que el fa ser vist i admirat des de qualsevol punt de les rodalies.A sota d’ell, hi ha un seient, per gaudir del sol a l’hivern i l’ombra a l’estiu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El gran Roure de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per anar al gran Roure de l’Oller, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí.Des de l’Estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins arribar a la gran masia de Can Oller.Allí gireu a la dreta (deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu) i passareu pel costat del Parc de l’Alzinar de l’Oller, cal que agafeu el primer carrer que trobareu a l’esquerra, que fa una certa baixada, us portarà al fons de la vall, on forma una gran explanada.En un costat, casi tocant al mur del Restaurant (era l’antic recinte de les piscines de l’Oller), hi ha aquest impressionant Roure.Aquets Roure centenari, és tant bonic amb fulles o sense les fulles, podeu veure una gran copa formada per multitud de branques.A poca distancia veureu els dos Pins pinyoners mes alts i grans de la zona.Teniu l’opció de mirar gran Forn de Calç, que de fet eren tres, o seguir pel GR (marques vermelles i blanques) que us portarien a l’Església de Sant Pere de Valldeneu.L’altre article d’Avui es els dos grans Pins de l’Oller

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Volta de Gelida

Per poder anar a can Volta i la seva Font, us caldrà sortir de Gelida per la carretera C-243b, en direcció a Sant Sadurní d’Anoia , passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font. Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí a l’esquerra fa una petita baixada i us porta fins la Font Freda. Per anar a can Volta seguiu tot recta fent unes voltes i pujant un desnivell, no feu cas d’altres camins secundaris, arribareu a can Volta masia antiga que encara avui te cura del camp.Front mateix  de l’entrada a la finca  de Can Voltà,  trobareu un corriol que fa una certa baixada, segons el temps s’ha d’intuir, donat que està tapat per la malesa, a pocs metres hi ha la Font,  situada sota  d’ un destacable roure.Per aquest motiu, també a la Font se la coneix com La Font del Roure. La Font de Cal Volta havia sigut molt important, tant per la gent de Gelida com excursionistes o caçadors, antigament era punt de trobada i ideal per fer una àpat.Actualment, es seca i esta molt descuidada, a  pesar que és va fer una restauració a mitjans de l’any 1999. No obstant , el dia 21 de Març de 2009, personalment vaig veure que tornava a rajar, desprès d’un hivern molt plujos.    Disposava d’un tub on l’aigua queia a una pica no massa gran i aquesta anava conduïda a una Bassa  a uns metres de la font, ara està amb pedres i vegetació. També, encara hi ha una taula i seient de pedra, no en bones condicions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El Roure i L’Alzina destacables del Parc de La Serreta de Cardedeu

Aquest passat dijous, us vaig fer l’article del Parc de la Serreta de Cardedeu. Avui us presento els dos arbres mes destacats d’aquest parc, un Roure i una Alzina.El Roure, esta al cotat mateix del camí a la Serreta, aquest fa una certa pujada i l’arbre el trobem al costat dret. Es majestuós i amb troc ample i ramatge vent enfilat.L’Alzina, es relativament jove, la que fa que sigui destacable es el seu ramatge arrodonit, amb una quantitat de branques i fulles que el fan molt espès, i extremadament arriben a nivell del terra.Està situada L’Alzina, front el mirador de la Serreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els secrets de l’Alzina

L’alzina és un dels arbres més venerats per les religions antigues, juntament amb el roure.L’alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l’antiguitat :consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava.Segons diverses tradicions, la clava d’Hèrcules era de fusta d‘alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist, i Abraham rep les revelacions de Jehovà a prop d’una alzina.Des de sempre a l’alzina se li ha atribuït un poder de protecció i de proporcionar energia als que estan a prop seu, d’aquí alguns rituals en llocs on hi ha alzinars o amb objectes fets d’alzina.L’alzina és l’arbre que simbolitza la fortalesa, donat que la seva fusta és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria per fer eines agrícoles, rodes de carro, etc.També s’utilitza la fusta d’alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons (bastoners) precisament, ja que aquestes eines estan sotmeses a cops constants de molta força i requereixen una resistència com la de l’alzina o el roure.

 

Recull de dades de diversos texts i Wiquipèdia

Adaptació al Text de l’article i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Un Roure destacable de Lliça de Vall

El Roure, esta situat al mig d’un aparcament, qual cosa fa que sigui en cara mes visible.Podria haver sigut talat al fer l’aparcament, per ho, es va decidir que no fora així a nivell Municipal.Per anar hi és molt fàcil, us cal agafar el passeig de l’Església, a l’arribar al carrer de La Garrotxa, us cal anar a la dreta, on hi ha l’aparcament i aquesta destacat Roure.Esta protegit per un ballat de fusta per resguardar-lo.Arbres així, seran els nous Arbres Monumentals del futur … ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Busquets i La Rierada de La Floresta de Sant Cugat del Vallès

Can Busquets, és una notable masia de la Floresta, municipi de Sant Cugat del Vallès.La masia de Can Busques, està formada per un conjunt de varies construccions, entre elles l’antiga masia i una petita ermita o capella.A prop hi ha les Fonts del Pastor,( nova i vella), on es deia que la vella era d’aigua medicinal, ara fa mes de 70 anys en rere…! Us passo una informació da fa uns 4 anys que fa referencia a la protecció del paratge de can Busquets:

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/ciutat/pas-definitiu-per-la-proteccio-de-can-busquets-16290102.html

La Rierada és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei.Està situat dins la serra de Collserola i l’any 2005 eren 129 els seus habitants, on hi passa la riera de Vallvidrera o de la Rierada.Per anar a la Rierada, si pot accedir des de diferents llocs, per exemple, la carretera BV-1418, que, des de Sant Bartomeu de la Quadra, o també per can Busquets en la Floresta, de Sant Cugat del Vallès.La Rierada és situada en una zona enclotada i vorejada per les muntanyes que formen la serra de Collserola.És arrecerada del Nord i pel Sud, envoltada de vegetació intensa i, per la seva situació, menys assolellada que a la plana.Fet que fa el cap baix un parell de graus de diferència amb la temperatura de la vila de Molins de Rei.Quant a la Flora l’àrea de La Rierada presenta frondoses pinedes de Pi blanc, amb presència de Pi pinyer, Pollancre a la fondalada mes pròxima a la riera, Alzinar i Roure, en algun cas amb notables dimensions.Hi trobem també,  plàtans, avets i xiprers, oms i mimoses, palmeres i llorers i tota mena de fruiters.Les fondalades de La Rierada presenten racons de gran bellesa per la vegetació d’espècies típiques dels llocs d’aigua que hi ha i per les diverses Fonts Naturals a prop del seu curs.Pel que fa a la fauna hi són presents els animals propis de la zona i en destaca la varietat i abundància d’espècies d’ocells.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Arbres : El Roure de la Tovella de Cànoves i Samalús

És un Roure destacable, situat front l’entrada de la granja ecologista de La Tovella, situat en el Municipi de Cànoves i Samalús.Un Roure alt, sa i ben plantat, amb salut per a molts anys mes…Ens agrada trobar arbres que no son declarats, ni catalogats, com a arbres monumentals, per ho, …si va per aquest camí, en uns quants anys mes,…sobre uns 50 o 100 mes… !Cal que es cuidi aquest Roure de tot mal. !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els jardins de la Tamarita de Barcelona

En el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova a Barcelona, podeu visitar els Jardins de la Tamarita, en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.Una vegada que entreu, us semblarà que esteu en un espai natural fora de Barcelona, trobareu molta vegetació i frondosa, llocs enjardinats, moltes fonts i sortidors que donant frescor amb tanta aigua i sobre tot, silenci.No és massa concorregut, trobareu gent llegint un llibre o escoltant musica a traves del mòbil,  hi ha llocs amb molta ombra i bancs repartits pels Jardins, que s’agraeix en dies de calor.Podeu simplement  descansar i veure un munt de flors, d’olors i escoltar el cant de nombroses especies d’ocells que fan el seu habitat en aquests jardins.Els Jardins de la Tamarita, van ser inaugurats en 1994.En la porta d’accés del passeig de Sant Gervasi, en la parets interior hi ha una carota de dona a la dreta i d’home a l’esquerra per on raja aigua per la boca.En front, un petit llac amb tres sortidors i lleons en cada costat.A l’esquerra, hi ha un camí o unes escales, trobareu el llac de les granotes.No gaire mes lluny, el sortidor dels ànecs i nens.L’edifici en el centre d’aquests Jardins, es la seu de la Fundació Blanquerna, proper  veureu un gran Roure de interès local.Entre plantes i moltes flors, un altre sortidor .Mes al fons una estructura en forma de petita cascada.Hi ha varis camins per baixar a un nivell inferior, i una escala que fa corba, que porta a un espai destinat als petits, amb jocs, en aquest punt es trobava el torrent del Frare Blanc.Hi ha una representació d’arbres i arbust mediterranis de tots tipus, pi, roure, alzina, teixos, tarongers agres, boixos.En un costat mig amagat per la vegetació, trobareu l’edifici dels jardiners.En resum, Els Jardins de la Tamarita, son un verdader encant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé