Avui coneixerem : La Font de la riera de Santa Magdalena en El Pont de Vilomara i Rocafort

La Font de la riera de Santa Magdalena és ubicada a la riera de Santa Magdalena, molt a prop del pont de Rocafort del municipi de Pont de Vilomara i Rocafort.

Per accedir-hi cal deixar el pont a mà esquerra i agafar un camí de terra a mà dreta que comunica directament amb la riera.

A una vintena de metres només entrar, hi ha, a mà esquerra un bloc de pedra de grans dimensions.

La font es troba al davant mateix d’unes alzines, al bell mig de la riera, aprofitant un queixal que fa la roca.

Del bloc de pedra del camí, surt un corriol que baixa cap a la riera, i que en un moment donat es transforma en uns esglaons de morter. Al final dels esglaons hi ha un muret de totxo formant una “L”, de 70 cm d’alçada. El broc es redueix a un tub collat amb ciment ràpid.

Actualment no hi és el tub ni raja aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart – Laura Bosch

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Pedra o Roca de les Creus de Rocafort del Pont de Vilomara

La Pedra de les Creus està situada actualment darrera de l’església de Rocafort.

Aquesta roca estava situada en el camí que anava del Mas Roviralta (vora el Llobregat) a Rocafort,

al capdamunt d’una pujada molt forta a la carena de Casajoana (on ara hi ha la urbanització River Park).

És una roca bastant gran que pesa 3.500 quilos i que fa 3´8 m. de llargada, 1´30 m. d’alçada i 0´60 m. d’amplada.

Esculpides a la roca s’hi poden observar una trentena de creus, unes dates -la més ben conservada és de l’any 1802- i unes cassoletes.

Explica la tradició :

  • Que les creus eren esculpides a la roca cada vegada que es passava pel seu davant portant un difunt procedent del Mas Roviralta o d’altres masies properes, fins al cementiri de Rocafort.
  • Cal recordar que fins l’any 1850, quan es va construir el cementiri al Pont de Vilomara, tots els difunts del terme s’enterraven a Rocafort.
  • A més, en aquells temps la majoria de camins eren de bast, és a dir que el difunt era portat a pes de braços o carregat damunt un matxo o mula fins el cementiri de Rocafort.
  • El camí de Roviralta fins dalt la carena de Casajoana on hi havia la pedra era llarg i costerut; després continuava planer fins a Rocafort.
  • No era estrany doncs, que la comitiva funerària parés a reposar en aquell indret. Llavors algú esculpia una creu a la pedra com a record del pas del difunt.

Recull de dades: Ajuntament de Pont de Vilomara

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé