Arbres paravents

El xiprer és un arbre típic de la Mediterrània,  (Cupressus sempervirens) és un arbre originari d’Orient, molt segurament de l’illa de Xipre, d’aquí la correspondència de noms.Els  xiprers tenen una llarga durada i gairebé no exigeixen manteniment, amb la pluja periòdica en tenen prou donat que son arbres que resisteixen la sequera, de manera que la seva conservació i manteniment son mínims.Son els Xiprers els millors arbres com a paravents i pantalles visuals.Veurem en molts llocs que es fan tanques, filera d’arbres, que resguarda del vent, sobre tot per defensar-se dels vents forts com  de la tramuntana i el mestral segons la zona.Resguarden els marges de conreus, principalment de fruiterars, on els arbres actuen de paravent; també en prats, vores de camins i cementiris.Aquest arbrat que fa de paravent, evita l’erosió del camp un cop es consoliden les arrels al terra i, a més, atrau els insectes, que són necessaris per a la pol·linització.Hi ha altres arbres que també s’utilitzen pel mateix fi, però no son tant empleats, com a Eucaliptus, Robínia, entre altres.També es poden col·locar per fileres, unes a prop de les altres per assegurar encara mes que el vent entre en força en aquell terreny.

 

Recull de dades ,Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : El Plataner de la Font de la Pineda de Riells del Fai

Per veure aquest monumental Plataner, us cal que des de l’Ametlla del Vallès, agafeu la carretera BV-1483 que us porta a Riells del Fai, i poc després d’arribar a les primeres cases, trobarem un trencall a l’esquerra que porta primer al Molí, a la Masia i després  al restaurant de la Font de la Pineda,

Font de la Pineda

allí i ven indicat per cartells arribareu a la mateixa font de la Pineda on està aquest excepcional plàtan.Aquest Plataner està situat a la plana al·luvial del riu Tenes, al costat mateix de la ribera, i fen ombra a la Font de la Pineda.Amb una alçària total de 22,00 metres, i una volta del canó 4,40 metres. Destaca per les grans dimensions de la soca, així com també per tot el seu conjunt en general.Veiem una mica de la historia d’aquest plataner :

  • Durant la matinada del 22 de setembre del 1992, va patir un bufarut i una aixada va anar a clavar-se a una branca alta després de volar uns 50 metres des d’un cobert, els arbres propers van ser arrasats.
  • L’agost del 1994, per un incendi, es van cremar els voltants immediats, per ho no el va afectar.
  • L’octubre del 1994 es va produir una revinguda i l’aigua va pujar i va arribar a cobrir 1,5 m del tronc, va resistir.L’acompanyen altres arbres en les seves rodalies, com a aladerns, gatells, saücs, pollancres, robínia i plàtans.Us recomano visitar aquets monumental Plataner, i en general tot, el Municipi de Riells del Fai, que trobareu molts elements destacats que en aquests últims dies us vaig presentat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Llanes de Figaró

A La Font d’en Llanes, és molt fàcil d’anar-hi tant sigui en vehicle propi o caminant, donat que està en un costat del mateix poble.Des de l’entrada al Figaró venint per la Garriga, podeu prendre el carrer del Dr. Jordi Sans Sabrafèn, que fa una certa pujada; a l’arribar al nivell mes alt, hi ha la Plaça de la Font d’en Llanes a la seva dreta trobareu la Font; des del poble tindreu d’anar a buscar el carrer del Carme fins la Font.En la plaça trobareu una Robínia,  és un notable arbre d’origen nord-americà.Per accedir a la Font, us cal baixar uns esglaons donat que esta per sota del nivell de terra, està protegida per una barana de ferro en la part superior.

En l’actualitat trobareu que per assegurar l’aigua s’ha posat una aixeta. En el lateral que toca a muntanya hi ha un tub com a desguàs.Veieu en la fotografia de 2010 (arxiu Rasola), que a les hores disposava d’un tub on l’aigua sortia a raig permanent.

Any 2010 – Arxiu Rasola

En la Plaça, trobareu a l’esquerra un bon i allargat seient de pedra. I en la seva part central una taula, també de pedra.En el fondal del torrent, que està front a la Font, curiosament es troba un antic safareig, en aquella època deuria haver  poques cases en les rodalies, les dones de principi del segle passat , deurien anar  a rentar la roba allí, esta mig tapat per la vegetació és fa difícil d’arribar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 2012 (Arxiu Rasola)