Fauna dels ecosistemes aquàtics

Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.

En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.

Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.

Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.

Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.

Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.

Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).

Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són de Navarcles

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes : La contaminació de les Fonts Naturals d’aigua a Catalunya

Des de fa anys sabem, per les analítiques periòdiques que es fan, ens indiquen que moltes fonts naturals d’aigua d’arreu de Catalunya no son potables, perquè presenten nivells de contaminació alts o molt alts.

La contaminació de l’aigua és la contaminació dels cossos d’aigua, generalment com a conseqüència d’activitats humanes.

Les masses d’aigua inclouen, per exemple, llacs, rius, oceans, aqüífers i aigües subterrànies (fonts naturals).

La contaminació de l’aigua resulta quan s’introdueixen contaminants al medi natural.

Així es distingeix la contaminació segons sigui calorífica, física, química o biològica que afecta l’aigua dolça o salada a la natura.

És a dir, és la modificació de les característiques d’unes aigües donades de manera que es provoqui una alteració mesurable d’aquestes, en especial si això comporta un perill de canvi a l’ecosistema al qual pertany o de salut a l’home o d’altres espècies.

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra pot provenir d’orígens diferents:

Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc. Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides i per les deposicions i els purins dels animals de les granjes (vegeu també: zona vulnerable).

Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc.).

Un tipus molt marcat de contaminació tèrmica industrial de l’aigua és la utilització d’aquesta com a refrigerant en centrals tèrmiques de producció d’energia elèctrica.

Els efectes que pot produir la contaminació d’aigües poden ser els següents:

Efectes físics: com la pudor, canvi de color, enterboliment, fermentació, canvi de temperatura.

Efectes químics: com la disminució de la concentració necessària d’oxigen per a la vida aquàtica.

Efectes biològics: com la mort de plantes i animals o com la generació de malalties per a les persones.

Aquí teniu un article :

https://www.elsetembre.cat/noticia/668/estat/fonts/osona/llucanes/caiguda/lliure

Us passo la Web del Grup de Defensa del Ter (GDT) , són una associació ecologista formada per ciutadans compromesos que estimem el Ter, la vida i el medi natural, en la Web trobareu notícies vinculades a la recuperació de les fonts i a la denúncia per la contaminació de l’aigua per nitrats :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Podrem confiar que surti pura l’aigua de les fonts naturals de Catalunya algun dia?

Recull de dades : Viquipèdia, Grup de Defensa del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí de Sant Jaume de Catalunya a Galícia

Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots

El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.

No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.

Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol

i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.

Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.

Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.

Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.

Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.

Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.

Es passa per Monestirs, ermites, convents, …

rius, pantans i ponts,

i natura,

fonts naturals,

arbres monumentals, boscos de tot tipus

Boscos casi màgics

i camps…

L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,

i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.

El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels  camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,

Monestir de Montserrat (Catalunya)

i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.

Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat,  Lleida i fins l’Aragó :

Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies : Oriol – Ramon Solé /  Arxiu Rasola

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.

Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.

Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :

https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici

Per accedir al Parc ho podeu fer:

Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).

– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.

– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.

Contacte: Associació de Taxis d’Espot

Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)

A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)

En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Casa del Parc

C/ de Sant Maurici, 5

25597 Espot

Tel. 973 62 40 36

Recull de dades :  Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Que en sabem de l’Ànec collverd?

Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.

L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).

El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.

Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.

La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat

és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.

Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.

Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.

La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.

Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.

Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes  com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.

També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran,  axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.

Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )

Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos.  Solen viure entre 20 i 30 anys.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui es l’aniversari d’aquest Bloc, set anys amb vosaltres !

Com cada Divendres us presento dos articles

El dia 30 d’0ctubre de 2013, vaig fer la presentació del que seria el Blog :

Fonts Natural, Aigua, Muntanya i Mes…,

gràcies a valuosa experiència de Julià Sanz qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.

Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat , amb pocs seguidors i poques visites.

Mig any després  d’iniciar el Blog, vaig decidir, que cada dia sortís un article de temes variats i que toqués una diversitat de temes sobre natura i medi ambient,

amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col·laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.

Els temes, com molts seguidors sabeu, són, les Fonts naturals, Pous, Rius, Rescloses,

grans o petits pantans de Catalunya, Aiguamolls, Arbres, Horts,

Llegendes, Llibres recomanats, Refranys i Dites Populars, Itineraris o Rutes, Informació de temes actuals i un llarg etc.

Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes i els divendres, dissabtes i diumenges des de fa uns anys, publico dos temes en cada dia d’aquests.

Si l’actualitat o notícia ho requereix, en qualsevol moment he publicat algun article i en pocs minuts ha sortit al blog.

Amb aquests set anys han sortit  2.923 articles, amb més de 25.000 fotografies i imatges publicades, amb un total de més de 508.000 visites.

Des del Blog i amb l’aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col·laboradors que ajuden voluntàriament aportant fotografies, a tota la gent que seguiu el Blog,

i molts sé que ho feu dia a dia,  aquells que m’han donat informacions i dades amb les que  poder ampliar o corregir alguna errada.

Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!

Gràcies i Felicitats.!!!

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Solé / Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els riu de Catalunya mes importants

Com cada divendres us presento dos articles !

riu Ter – Manlleu

Els rius de Catalunya que aboquen al mar mediterrani son curts, de poc cabal i de règim irregular,

riu Freses

axó no vol dir que amb grans pluges o molts dies seguits plovent fort, pot fer creixa el seu cabal i en algun cas pugui desbordar-se.

riu Anoia – Martorell

Tal com va passa el mes d’Octubre de 2019 amb riu El Francolí, que va multiplicar per gairebé 10 el cabal de l’Ebre a Tortosa.

riu Cardener

Us passo la llista de Rius que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya :

  • Segre
  • Francolí
  • Noguera Pallaresa
  • Anoia
  • Noguera Ribagorçana
  • Besòs
  • Llobregat
  • Tordera
  • Cardener
  • Ebre ( neix a Reinosa)
  • Ter
  • Foix
  • Fluvià
  • Gaià
  • Muga
  • La Garona ( desemboca a l’Atlàntic)

riu Ripoll

Per una mes detallada informació sobre els seus afluents, siguin rius, rieres i torrents destacats,  podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_rius_de_Catalunya

riu Congost

Us passo la classificació dels rius segons el cabal d’aigua, dades extretes de la Jornada tècnica sobre sistemes fluvials temporals a Catalunya, del 16 de novembre de 2017. Tortosa, – Autors : Clara Sierra i Carolina Solà. De l’Agencia Catalana de l’Aigua – Generalitat de Catalunya :

Rius temporals o estacionals :

Són cursos fluvials que, en règim natural, present en una marcada estacionalitat, caracteritzada per presentar baixos cabals o per romandre secs a l’estiu, amb un flux d’aigua com a mínim d’un període mitja de 200 dies a l’any.

Rius intermitents:

Són cursos fluvials que, en règim natural, presenten una elevada temporalitat, fluint aigua durant un període mitjà comprès entre 100 i 300 dies a l’any.

Rius efímers:

Són cursos fluvials que, en règim natural, només flueix aigua superficialment de manera esporàdica en episodis de tempesta, durant un període mitja inferior a100 dies a l’any.

riu Ter

En quan a la qualitat de l’aigua del nostres rius, a millorar moltíssim en els últims anys.

riu Llobregat – Gironella

 

 

Font de la informació: Agencia Catalana de l’Aigua, Viquipèdia i altres

Fotografies : Ramon Solé- Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : 2 de febrer, el Dia Mundial dels Aiguamolls

Com cada divendres us presento dos articles !

El Dia Mundial dels Aiguamolls o Dia Mundial de les Zones Humides es commemora el 2 de febrer.Us passo dades de la designació d’aquesta data :

  • El 2 de febrer, és la data en la qual es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls de 1971 a Ramsar (l’Iran).
  • Aquest conveni és el primer tractat al planeta relatiu a la conservació i l’ús racional dels Aiguamolls.
  • Aquest conveni va crear una llista a nivell mundial, coneguda com la Llista Ramsar, en la qual s’indiquen les zones humides del planeta que han de conservar-se.
  • L’any 2013 aquesta llista incloïa 2167 zones humides amb una superfície total de 208.518.409 ha de 168 països.

Amb motiu d’aquesta celebració cada any es realitzen actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten.

La importància de les Zones Humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l’aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen zones d’ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l’aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua i com a refugi de la vida silvestre.Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són :

Àrees naturals de prades humides, torberes, pantans, maresmes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, ullals d’aigua, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.

L’Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar el 1982, i fins a gener de 2012 ha incorporat a la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional 74 zones humides amb una superfície de 303.090 ha.

A nivell estatal, destaquen :

Els parcs nacionals com Doñana (Huelva)

Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real)

Llacunes com Villafáfila (Zamora)

Gallocanta (Saragossa).

A nivell català, la llista inclou :

El Parc Nacional d’Aigüestortes

Estany de Sant Maurici,

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,

L’Estany de Banyoles

El Delta de l’Ebre.

Cuidem dels nostres aiguamolls, una resposta al Canvi Climàtic !

 

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

A les portes de l’hivern !

El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en diai tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, també als animalons que habitant els boscos,alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.Però es realment així ?, o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé

( Fotografies d’arxiu –  Rasola i altres)

Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador