Camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’Ajuntament de La Garriga, a millorat les dues lleres d’aquest riu, s’ha fet neteja de vegetació invasora i de tot tipus de brutícies que arrastra el riu, sobre tot en temps de forta baixada de l’aigua.Potenciant així la vida de la fauna i la vegetació autòctona de les ribes del riu Congost.

Us recomano que feu una passejada per el camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari des de Vilanova del Vallès a Santa Quiteria

Recurdeu que cada diumenge us presento dos articles !

Aquest Itinerari que us presento avui es fàcil i apte per qualsevol edat, tant a peu com a bicicleta.El recorregut d’anada i tornada, el podeu fer en dues hores.

Des de Vilanova del Vallès, agafareu el camí que voreja el riu Mogent, direcció a La Roca, en el punt conegut com la Verneda d’en Puntes.Passareu pel costat de l’horta tradicional que s’ha conservat vora el riu, on trobareu amplies extensions de cultius.Arribareu a passar sobre el riu Mogent pel Gual de can Farigola, per anar a l’altre costat del riu, i seguiu remuntant-lo.A partit d’aquí, trobareu uns grans arbres al vostra pas, a l’estiu fan bona ombra, hi trobareu algun banc de fusta per seure’s per descansar i/ o fer algun àpat,així com en algun lloc del camí, amb una font d’aigua de xarxa pública.El camí de ribera del Mogent, cal anar amb compte si aneu a peu amb la circulació de bicicletes, ja que es comparteix camí i sol ser un vial força concorregut.El riu en cas de crescudes intenses i temporals del cabal, no es recomana que us hi acosteu massa.En tot el recorregut trobareu cartells informatiu dels llocs i distancies, quant arribeu al Gual de can Manel, teniu de tornar a traspassar el riu, direcció ca la Maria.Teniu de traspassar la carretera, i agafar el passeig de Sant Quitèria,on fa una certa pujada i a cada costat d’aquest carrer trobareu cases tant antigues com xalets.A dalt del carrer, trobareu al fer un gir una creu antiga de La Santa Missió.Ja esteu a tocar del Santuari de Santa Quitèria.És un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès, els seus vestigis documentals es remunten al segle X.L’església actual està conformada en tres estils arquitectònics :

  • Una part romànica : base i campanar
  • Una altra de gòtica : nau central i altar de Santa Quitèria
  • I una altra de renaixentista : façana i nau del Santíssim o altar del Roser

Es gaudeix d’un entorn encantador i d’una vista sobre part del Vallès Oriental, al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt.Podeu donar per finalitzat l’itinerari o seguir per algunes de les rutes que hi ha per aquesta  zona, tot seguin el cartells que us orientaran.

 

Recull de Dades : Natura Local,  Ajuntament de Vilanova del Camí i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià, un paratge amb natura – 2ª Part #

La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

El dia Mundial de l’Aigua – Any 2018

“Tot i cada any, el Dia Mundial de l’Aigua a escala internacional destaca un aspecte específic d’aigua dolça, i en l’edició del 2018 el lema es centra en “Aigua i sequera: estalvi i eficiència”, diverses administracions catalanes s’han coordinat per promoure una campanya d’activitats de sensibilització, comunicació i educació ambiental conjunta i coordinada arreu del país.”

22-03-2018

Avui des del Blog i per celebrar el dia Mundial de l’Aigua, us passo una petita mostra de fotografies sobre l’Aigua en diferents modalitats a Catalunya  :

 

Aigüestortes

Estany

Font

Neu

Pou

Riera

Riu

Salts d’aiguaL’Aigua forma una part molt important en la vida !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé,  Oriol – Ramon Solé i Fidel Rodríguez.

El Llibre recomanat : El Francolí

Dades generals :

Fotografies : Ferran Aguilar

Textos : Jordi Blay

Col·lecció : Espais Naturals, 3

Pàgines : 136

Format : 23,5 x 21,5 cm

Impressió : en color

Enquadernació : tapa dura amb sobrecoberta

Matèria : fotografia de natura, el Camp de Tarragona

ISBN : 978-84-8330-516-4

Preu : 29,50 €

Explicació sobre aquest llibre :

El Francolí és molt més que un riu. És un territori que durant segles ha estat modelat per l’aigua.

Amb un recorregut de poc més de 85 quilòmetres, el Francolí travessa l’Espluga i Montblanc, deixa a un costat la Serra de Prades, passa per la Riba, i rega tot el Camp de Tarragona, omplint pous, alimentant correus, fertilitzant la terra.

I tanmateix, aquest és un dels rius més desconeguts de Catalunya.

La càmera de Ferran Aguilar, fotògraf de natura amb un llarg recorregut professional i nombrosos premis, ens ajuda a descobrir-lo amb una nova mirada, a partir d’un extens reportatge en què ha invertit més de deu anys i amb el qual mostra l’efecte transformador del riu, tant en la terra com en les persones.

 

Recull de dades sobre el llibres : Ramon Solé

Que és una Bassa pluvial ?

Una Bassa pluvial, recull i manté en el seu interior l’aigua de la pluja, per ser utilitzada com abeurador per grup d’animals, com remats de xais, cabres, vaques entre altres.La seva construcció és senzilla, i la pot fer ho el mateix propietari de la finca amb un tractor o excavadora.En el lloc o terreny que se ha seleccionat, caldrà rebaixar-ho i fer una sola entrada amb una certa pendent, per que així pugui quan plou fort quedar l’aigua depositada i estancada en el seu interior,i a la vegada, també, serà el pas del bestiar per anar a beure.Pot estar mes o menys les tres parets que forment la Bassa pluvial, consolidades amb unes pedres o rocs com si fora un mur, o crear un mur.En moltes ocasions no serà així, la mateixa terra serà prou solida per mantindràs en peu.En general, es troben situades en llocs de secà o paratges que no hi ha proper un riu, torrent, font o canal d’aigua,  que pugui el bestiar anar a beure,i quan mes gran és el nombre de caps bestiar, mes es necessari l’aigua.És construeixen properes a un camí, on el remat pot ser conduit fins la Bassa, rodejats de camps i/o bosc.Les dimensions d’una Bassa pluvial, seran proporcionals al nombre de bestiar a abeurar.Cal anar vigilant de tant en tant que no es sequi la Bassa Pluvial, en aquest cas, caldria si no plou, sobre tot a l’estiu, portar aigua amb alguna cubà i descarregar-la a la Bassa.La Bassa pluvial, és una modalitat molt antiga de la pagesia a Catalunya, en l’actualitat ja hi ha altres medis i abeuradors mes moderns i amb control des de la casa o masia amb comandament de la regulació, per l’abast i us dels remats.Podeu trobar en alguns llocs, que ja no son utilitzades, i a les hores la vegetació els va cobrin i sols son utilitzades pels animals lliures del bosc o camp.Us passo informació sobre “Captura d’aigua” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_d%27aigua

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Meandre en un Riu ?

Un Meandre, és la corba sinuosa arrodonida que fa el curs d’un riu amb un gir que pot depassar els 180°, la qual en secció transversal presenta una riba còncava, erosionada i abrupta,mentre que l’oposada és més planera i té sedimentació o sigui, la brutícia i elements que baixa el riu van a quedar-se en aqueta llera.L’aigua del riu, abans d’arribar al Meandre , és va fent mes ample i menys profund.El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes.També és coneix com a Retorna.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un bosc de ribera ?

dscn8013_01Els boscos de ribera o conegut com a galeria,  són boscos caducifolis,cam01361_01 format per arbres que a la tardor perdent les fulles fins la primavera.dscn8020_01Son arbres que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent d’un riu o d’un torrent.cvista-general-riu_01A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.cua-2_01Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions),cvista-3_01 no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, per exemple del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.dscn8020_01La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.dscn6056_01A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans :

  • Àlber , Freixe , Gatell , Om, Pollancre. Salze blanc, Sarga, Tamariu, Vern, Plataner.dscn6053_01Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara :
  • Baladres, Murtra, Aloc, i diverses herbes pròpies de terreny molt humit.cam00459_01A més de plantes aquàtiques o que viuen a la llera mateix del riu o riera, com a :
  • joncs, canyes, falgueres…dscn8049_01En molts llocs de Catalunya, podem fer un bon passeig per els boscos de ribera, donant que hi trobem camins o caminois per la vora del riu o riera, així gaudirem dels arbres i el rumor relaxant del curs de l’aigua…dscn7686_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Natura Viva

dscn7670_01Ara em plau de glossar planerament

l’antic pessebre natural del món.

La muntanya i el riu, l’arbre del bosc,

la font i el prat, bladars i regadius.

Per les valls obagoses i els solells

refaig de cor camins i corriols

cap al cim generós, cap a l’avenc.cam01075_01Recordo primaveres amb plugim,

tardors d’aram, hiverns emblanquinats,

i migdies d’estiu amb foranell.

Només la mort em desposseirà

del bel miratge que de tant en tant

amenitza la meva soledat;

d’aquest silenci que escar neix la pau.

 

Autor  : Joan Oliver – pseudònim : “ Pere Quart”

Per conèixer aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé