Itinerari des de Bellvitge al riu. Camps, horts i jardins. Del passat al prensent albirant un futur més saludable.

Avui us presento dos articles

Cal Trabal des de la Travessia Industrial.

Joan Cases al llibre de 1986, L’Hospitalet, un passeig per la història, fa recorreguts per la ciutat explicant, amb un anàlisis històric i d’una manera literària, el passat agrari de la ciutat, la expansió industrial, els barris… A l’últim capítol parla de Bellvitge, mirant els petits jardinets que cuiden els veïns, diu: “Els jardinets davant moltes de les escales dels blocs parlen d’un sentiment de respecte a la pròpia dignitat durament conquerida i difícilment esborrable”.

Un dels jardinets de sota les escales que cuiden els veïns.

Anant cap al riu, baixant cap a mar des de la Zona Industrial que separa el barri del Centre del de Bellvitge, al marge dret del Carrer Feixa Llarga, trobem l’últim vestigi del que va ser la Marina agrària (L’Hospitalet i Zona Franca), justament a tocar de la Travessia Industrial.

Entrada a Can Masover Nou, Feixa Llarga.

Abans d’abastar els conreus intensius que encara s’exploten des de les masies de Cal Trabal i, més a baix, des de la pràcticament enrunada Can Masover Nou, trobem, junt a les torres d’alta tensió, uns petits horts: “uns espais menudament parcel·lats i dividits en una infinitat de petits horts, llogats a habitants del barri que així poden ocupar el temps d’una manera productiva i potser no perden del tot el personal record d’un passar recent”.

Horts del carrer Feixa Llarga amb la Travessia Industrial.

Aquests petits horts han estat insuficients per una població que recordava el seu passat rural i ho són actualment per la generació que vol conservar el que ens queda de paisatge agrari, per tal d’aprendre a cuidar el que a totes i a tots ens dona vida, per no fer més mal bé aquest Hospitalet tan massificat i per permetre que la vida que es va restaurant al Delta no es torni a fer malbé.

Horts i cablejat de les instal·lacions eléctriques de la Feixa Llarga.

L’historiador diu: “Els homes poblen la vall del riu, tallen o cremen boscos, posen conreus, erosionen el terreny i creix el Delta, l’home agricultor fa el delta, l’home industrial regula el curs dels rius, consumeix l’aigua, el mar es torna a acostar, es perd el delta”. Així acaba el llibre, han passat 35 anys des que va fer els seus passeigs i les seves reflexions… què afegirem al 2020? No hauria de ser la bona noticia de la preservació del paisatge natural que ens queda?

2009 Marxa reivindicant la preservació de la sona agrària.

Autora i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Per la preservació dels espais naturals que encara ens queden a l’Hospitalet.

La Resclosa de Sant Roc d’Olot

La Resclosa de Sant Roc, es una de les mes destacades i conegudes en la Garrotxa, el seu riu es el Fluvià,

es el punt d’unió de un lloc de que te molts atractiu a banda de la pròpia construcció de la Resclosa.

Per un costat l’aigua del Fluvià es recollida i derivada per la canal l’antic Molí de Sant Roc.

Situats molt a prop seu, hi ha el pont de Sant Roc i les Fonts de Sant Roc.

Us passo fotografies antigues  d’aquesta Resclosa :

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola – Fotografies actuals : Dora Salvador

Aiguabarreig de El Ritort amb el riu Ter a Camprodón

Com cada divendres us presento dos articles !

L’Aiguabarreig de El Ritort amb el riu Ter, està al vell mig de Camprodón, darrera del Pont Nou.

El Ritort, passa a tocar de les cases mes antigues de Camprodón.

En canvi, el Ter ve per la Vall, tot passant  per la part mes moderna de la població.

Podeu contemplar aquest aiguabarreig des de sobre del Pont Nou,

com es natural continua aigües avall, com a riu Ter.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

La Bogada, també es feia al riu !

Avui us presento dos articles

Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,

avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.

Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?

No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.

Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …

Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,

ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,

havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,

Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,

en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,

o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,

algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt  i podien estar incorporades en aquest període del rentat.

Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,

Mentre seguien rentant més roba…

Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.

També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.

La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?

En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…

 

Text, Fotografies  i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Petita presa de Vallter 2000 a Setcases

Avui us presento dos articles

La carretera C – 771us porta fins a Vallter 2000 dins del municipi de Setcases, al costat del Restaurant – Hostal Pasturia just al primer pàrquing de Vallter 2000,

trobareu un telesilla,

dirigiu-vos al torrent situat a l’esquerra i veureu com baixen les aigua clares d’un riu, és el Ter, que neix muntanya a munt…

En aquest punt, es va construir una petita presa per retindré i recollir les aigües tant pures i cristal·lines.

Us una presa artificial d’obra però que conviu plenament amb la natura i l’aigua d’aquest paratge.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

On es rentava la roba en la primera mitat del segle XX?

Com cada divendres us passo dos articles

Molts articles que he fet en aquest blog sobre el rentar la roba eren en llocs com un safareig públic d’un poble o en la llera d’un riu.

Avui veurem l’evolució de com es rentava la roba fora d’aquests dos llocs en la primera mitat del segle XX.

Ja des de finals del segle XIX i molt a principis del XX, en ciutats o cases de muntanya que sols disposaven d’aigua de pou o d’una deu propera,

s’utilitzava un cubell de fusta rodó que havia d’omplir-se d‘aigua sovint per ensabonar la roba i aclarir-la amb aigua neta per posar-la a eixugar.

En general l’aigua era freda, qui podia escalfar-la ho feia a una llar de foc, especialment, per l’hora d’aclarir-la,

val a dir que d’aigua corrent no n’hi havia més que a algunes poques cases, com tampoc en tenien d’electricitat.

De seguida es va posar una fusta quadrada i ondulada per poder treballar-hi millor, així com uns rodets per on passar la roba, perquè quedés mes eixuta de l’aigua, abans d’estendre-la a l’aire i al sol.

Amb els anys el cubell serà metàl•lic i es col•locarà a sobre d’una cadira o tamboret.

Generalment, es procurava rentar fora de casa, al camp o a l’entrada, pel mullader que s’originava al terra.

Em pregunto, en aquelles èpoques que ens referim: Era un costum  o un deure el fet de que fossin les dones que rentessin? …

A les nenes, des de petites o de ben jovenetes, se les ensenyava les “feines de la casa”, així aprenien l’ofici, mai valorat, de tirar endavant la casa.

Van anar passant els anys i les dècades i, com es natural, ja es tenia aigua corrent i electricitat a les cases, això va propiciar el fer alguna instal-lació de safarejos individuals a dins o fora de casa.

Alguna persona aprofitava les banyeres per rentar-hi la roba.

Van sortir al mercat, principalment desprès de la guerra mundial, les primeres i primitives rentadores elèctriques que, molt sovint no centrifugaven.

El sabó que s’utilitzava era elaborat per les mateixes dones, però això és un altra tema.

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Avui destaquem – La Font del Gat de Sant Esteve d’en Bas

Com cada diumenge us presento dos articles, un d’ells dedicat al Dia Mundial de l’Aigua.La Font del Gat esta a prop de Sant Esteva d’en Bas, us cal sortir d’aquest poble per la carretera C-63z, en direcció a Santa Coloma de Farners, i a uns 300 metres abans d’incorporar-nos a la carretera general C-63, cal entrar per una pista que us portaria a Can Famada.Veureu un espai amb una taula i bancs, el seu costat unes escales fetes de fusta us permeten de baixar al riu o riera de Ridaura, on us queda en una llera, la Font del Gat.Per arribar-hi us cal passar per una llossa allargada que us fa de passera. L’aigua surt d’un tub de la mateixa paret, no disposa de pica i l’aigua va directa a la riera.Un cartell de fusta col·locat en un arbre, posa el nom de la font pintat de color blau .Aquesta antiga font ha sigut recuperada fa pocs any, us passo l’enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Esteve d’en Bas del dia de la reinaguració :

http://www.vallbas.cat/promocio-variable/recuperada-la-font-del-gat-de-sant-esteve-den-bas/

Text ; Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La informació : Imatges del riu Fluvià al pas per Olot desprès de la tempesta

Avui us presento dos articles d’actualitat Us passo imatges de la crescuda molt important del riu Fluvià, són realitzades aquest mateix mati sobre les 10 hores.

Aproximadament el cabal del riu passa a uns 120 metres cúbics per segon.

Estant preses les imatges a diferents punts o a prop d’aquests :

Des de pont bisarroques

Des del pont de Santa Magdalena

Des del Pont de la Creu

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un Hort diferent : Els Horts a les lleres del riu Ripoll a Ripollet

Són molt notables els petits horts que hi ha a les lleres del riu Ripoll, al seu pas per Cerdanyola del Vallès i sobre tot al cantó de Ripollet.A mitjans del segle X, es van construir sèquies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts per el terme de Ripollet a la vora del riu.Aquests horts estan en general conreats  per gent gran, jubilats i que tenen solucionat el tema de les verdures, hortalisses, i algo de fruita bona part de l’any.Podem veure que tot l’any alguna verdura hi ha plantada, a la primavera i estiu com es natural, hi ha mes varietat de tot, inundant les terres d’una diversitats de colors gràcies al plantat i ben cultivat que està.No obstant, hi ha perills com el risc d’on estan es fàcil la seva inundació si el riu Ripoll fa crescuda rapida.L’aigua del riu es contamina en productes que utilitzant els hortolans.Però a lo millor aquests horts… tenen els mesos contats, l’Ajuntament de Ripollet vol recuperar la llera del riu i portar a terme diferents projectes, us passo informació :

https://revistaderipollet.cat/la-recuperacio-de-la-llera-del-riu-es-fara-per-trams-i-amb-projectes-diferents/

Ja en algun tram a Ripollet i també, en el cas de Montcada i Reixac, durant l’any 2019, va començar la tasca de neteja dels horts a la riba del riu Ripoll.Segons estudi que va fer l’Ajuntament de Ripollet, es va xifrar en l’any 2017, amb uns 600 els horts de diferents dimensions que ocupen la llera del riu Ripoll.També, que més de la meitat d’aquests hortolans que els conreant, no són veïns del municipi de Ripollet.Per tant, l’ajuntament, dona molta importància a l’ampliació any darrera any, de les zones i espais destinats als horts municipals,atorgant petites parcel·les a la gent que està en llista d’espera.Bona part de la zona d’hortes i la vora del riu Ripoll, hi ha camins per fer un bon passeig que es pot practicar tot l’any,on s’ha plantat algun arbre jove i disposa de seients.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Diputació de Barcelona i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Presa del riu Fluvià a Besalú

El riu Fluvià una vegada passat pel pont medieval de Besalú,li barra el pas una Presa que reté la seva aigua.Està situada al costat de la carretera N-260, on surt una carretera que va direcció a l’important paperera “ LC Paper 1881 S.A. “i també, una pista rodeja aquesta Presa.Per les rodalies de la Presa de Besalú, cal destacar el seu bosc de ribera, amb una gran varietat d’arbres i vegetació,que en alguns punts es molt densa.Es un espai que cal destacar la fauna que hi viu, tant d’ocells com de animals aquàtics.A una certa distancia mes a vall del riu d’aquesta Presa, trobareu una altra retenció molt mes petita del curs del riu,on podreu apreciar fàcilment que hi ha molts peixos, amfibisi insectes de tot tipus.Es un lloc on els amants de la fotografia i de la natura podran gaudir d’aquest espai natural, que en els anys s’ha anat formant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador