Avui destaquem : La Font de l’Avi Miquel de Sant Martí Sescorts

IMG-20160703-WA0005_01Situada a l’esquerra del Torrent  de les Paganes, a prop de la carretera C- 153, en la seva part superior del torrent hi ha el Gorg de Nara. És pot arribar des de varis punts, seguin camins indicats per cartells, des de la riera de les Gorges tot venint de l’Esquirol  o de Sant Bertomeu de Sesgorgues,  també des de la Carretera C-153 per la “Braseria les Gorgues”.IMG-20160703-WA0004_01En aquest últim punt,  pot ser el mes fàcil d’arribar-hi; des de darrere de l’edifici, surt un camí que ens portarà al mirador del Salt del Cabrit, un magnífic salt de l’aigua de la riera de Sant Martí abans de donar l’aigua al riu Ter.IMG-20160703-WA0003_01Seguirem rodejant  per dalt del riu Ter, fins el torrent de les Paganes, fins a trobar la Font de l’Avi Miquel.IMG-20160703-WA00_01La Font va ser construïda aprofitant l’aigua natural de la paret d’una cavitat, en la seva part superior hi ha una gran llosa de pedra.

En la actualitat esta seca, és una verdadera llàstima.IMG-20160703-WA0000_01

……………………………………………………………………………………..……………..

  • Trobem en Wiki10C dedicat a Rutes del Mon, on l’autor de la ruta (amb pseudònim : Volvo) rep un comentari explicatiu sobre la Font de l’Avi -Miquel,  i que us reprodueixo  :

“ FONT DE L’AVI MIQUEL V.F. 1970 A l’any 1970, tot un personatge com en Miquel Vidal, pare per a uns, tiet i avi per a altres, enamorat dels paratges de les Gorgues (St. Martí Sescorts), va decidir dedicar estones de les seves vacances a fer la seva pròpia font. Vorejant el pantà de Sau amb la seva motxilla i carregat de material, de mica en mica va fer la seva font. Un cop acabada la va batejar amb les inicials V.F. (Vidal Folch) dedicant així aquesta Font al que ell més estimava d’aquest món: la seva família. Tot i el pas dels anys, les pluges i nevades, les glaçades, el vent i el sol la Font ha sobreviscut fins ara. Durant aquest temps els fills l’han anat visitant sempre que han pogut, netejant-la per evitar que desaparegui. L’any 2008 s’hi va col·locar una nova placa fent honor a qui un dia la va construir: FONT DE L’AVI MIQUEL V.F. 1970

Signa el comentari  : afolchn ( pseudònim)”

IMG-20160703-_01Des de la Font podem fer diverses rutes mes o menys llargues.

Text  :  Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Informació referent a la Font extreta de Wiki10C, de Volvo i comentari de afolchn.

L’Aiguabarreig del riu Ges amb el riu Ter a Torelló

A - Planol de situació_01El riu Ges, neix a la Serra de Santa Magdalena, al Ripollès; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó.Cartell Ges_01A Sant Pere de Torelló recull les aigües del seu afluent, el riu Fornés, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa.Petits Murs Contenció_01Vista 2_01El riu Ges desemboca el riu Ter a Torelló.Aiguabarreix Ter - ges 5_01A l’estiu i en èpoques de sequera, el seu cabal d’aigua baixa molt considerablement.Vista 2_01Vista 1_01A les parts més altes del riu hi ha roures, faigs i avellaners i a les parts mitjanes baixes pollancres, oms, tells, plàtans falsos, bedolls, i arbustos com el boix, l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.Aiguabarreix Ter - Ges 2_01Aiguabarreix Ter - Ges 3_01Prop de l’aiguabarreig del Ges amb el ter, a l’any 2001, es va inaugurar un parc entre el riu i la Zona Esportiva, lloc presidit per el Santuari de Rocapravera.Cartell Parc Vora Ges_01Parc junt Ges 1_01Aquí s’inicia un curt recorregut :Cartell Camí vora Ges_01Parc junt Ges 2_01el PR. C-47 conegut per Camí de la vora del Ges, indicat per uns cartells.Aiguabarreix Ter - Ges 4_01Des del seu naixement i fins la desembocadura, podem veure diverses aus, des de bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds… i peixos com la truita o el barb.
L’aiguabarreig del riu Ges, es un lloc molt visitat per la gent de Torelló, tot fent un passeig o tom per la vora del riu.Aiguabarreix Ter - Ges- Sortida Fab 1_01Aiguabarreix Ter - Ges - Sortida Fab._01L’aiguabarreig, sempre es un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Ter fins al seu destí final…la seva desembocadura a la Mediterrània !Illa Aiguab. Ter - Ges _01Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Els peixos ja poden remuntar el Ter a Camprodon gràcies a una escala

elripollesLa construcció, realitzada a la central de les Rocasses 2, permet recuperar la connectivitat perduda fa 86 anys en un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000
Redacció | Actualitzat el 30/06/2015 a les 14:00h

Els peixos ja poden remuntar el riu Ter a Camprodon a l’alçada de les Rocasses després de 86 anys. Ho podran fer gràcies a una escala de peixos, una estructura que ha permès recuperar la connectivitat en aquest espai.

La iniciativa per construir l’escala ha estat de la direcció general de Polítiques Ambientals. En el procés de renovació de la concessió a la central hidroelèctrica Rocasses 2, al sud de Camprodon, en funcionament des de 1929, i dins el tràmit de declaració d’impacte ambiental simplificada, va determinar que calia construir una escala que permetés la connectivitat per a la fauna piscícola. Aquesta modesta actuació permet una important millora dels sistemes naturals i, alhora, un aprofitament del recurs hidràulic.

Durant l’execució de les obres, a més, s’ha tingut en compte la reducció dels riscos en el medi natural i en les espècies de fauna i flora presents. Per això s’hi han establert diverses condicions com el fet que s’ha fet fora del període de fressa de les diferents espècies piscícoles del tram del riu. A més, l’estructura s’ha protegit per evitar caigudes i ofegaments de persones o animals i s’han pres mesures per evitar la contaminació, aigües avall, per residus de la construcció i remoció de sediments arrossegats.jil_01La construcció d’una escala de peixos al riu Ter, a l’alçada de Camprodon, ha permès recuperar la connectivitat perduda fa molts anys en aquest espai inclòs a la xarxa Natura 2000. L’estructura, que està plenament operativa, s’ha executat sense afectar cap hàbitat, segons ha explicat el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Recull de la informació : Ramon Solé

Informació apareguda en : El Ripollès.Info

Aiguabarreig del Riu Freser amb el riu Ter

A - Planol de situació_01La ciutat de Ripoll, capital de la Comarca del Ripollès, esta situada entre muntanyes, que a l’estiu es un lloc fresc i a l’hivern, es un lloc fred i moltes vegades, ben nevat.Vista 3_01Vista general_01La neu es realment el protagonista, tant per part del riu Freser , com del riu Ter, el desgel fa reviure cada primavera molt notablement aquests dos rius pirinencs gironins, que s’ha uneixen a l’aiguabarreig dins de la ciutat de Ripoll.Aigabarreig del Riu Freser i Ter_01Moltes vegades en aquest punt, em volgut fer la comparació de quin dels dos rius baixa amb mes cabal i força.Pont Vell i resclosa 2_01Pont Vell i resclosa_01Així i tot les aigües en aquest lloc s’amansen i uneixen amb l’aiguabarreig de les seves aigües, pot ser també, ajudades per una important resclosa, que fa regular i frenar les seves aigües.Mur 1_01Mur 2_01Reneix amb mes força i cabal, el riu Ter que des de aquí amb una llarga trajectòria surt de Girona per passar per la província de Barcelona, Entrada Canal_01Vista 4_01embassant varis pantans, com el de Sau i Susqueda, i moltes rescloses per donar aigua a importants antigues fabriques o Colònies així com per regar terres que novament son de Girona fins desembocar al la Mediterrània.Pont Vell i Resclosa 3_01El riu Ter neix a Ulldeter a mes de 2400 metres, entre rocs i va creixent a mesura que s’aproxima a Ripoll.Ulldeter_01En canvi el Freser, no te un punt concret, neix en el Pic de Freser. Altres, situen el seu naixement, sota el Pic de Bastiments a mes de 2500 metres.Casa entrada Canal_01Entrada Canal i desguas 2_01Sigui com sigui, esta ben clar, L’aiguabarreig d’aquest dos rius, son un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Ter, fins al seu destí final… la seva desembocadura… !Entrada Canal i desguas_01Vista 2_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Peretó de Les Masies de Voltregà

Des de Les Masies de Voltregà, al sortir per la C-172, trobarem una rotonda i on sortirem per la desviació que passa per sobre de la C-17, allí al poc hi ha una segona rotonda, sortirem per la nostre dreta que dona a una pista que seguirem fins arribar a la majestuosa masia de Mas Gallifa. (Granja)xfgPocs metres abans de la casa deixarem la pista, per agafar una que fa una certa baixada i esta ben indicadavgh i que als pocs metres a la nostre esquerra hi ha la Font del Peretó.Vista Ft PeretóAquesta font, esta formada per unes surgències d’aigua natural, que surten en diferents punts de la paret. Ft Pereto 5Ft Pereto 6Oscil•la molt la quantitat d’aigua que surt segons la pluviometria o per una temporada de mes o menys sequera.Ft Pereto 4Ft Pereto 7En ocasions hi ha un tub que la gent posa per recollir millor l’aigua, o, també, una senzilla fulla d’un arbre que fa aquesta funció.Ft. Pereto 1Un parell de bancs fan l’estada mes agradable en aquest lloc, que es molt de pas, donat que esta en una ruta de la llera del Ter molt utilitzada per excursionistes.Ft Peretó 2Presideix aquesta font, una poesia que trobem en un cartell, feta per Mn. Jacint Verdaguer.Cartell Ft. PeretóText i Fotografies : Ramon Solé

Una caminada per la vora del riu Ter, entre Manlleu i Roda de Ter

Podem iniciar la caminada en la mateixa estació del tren (RENFE.) i prendrem el camí ample que va paral•lel a les vies i que fa una certa baixada fins la Font de la Cadernera,DSCN2472_01aquesta es molt abundant d’aigua tot l’any, no es recomana el seu us, te al seu front un bancs de fusta per fer una paradeta, lloc molt humit i fresc a l’estiu.P1080756_01Seguirem fins la canal, ( ara esta en obres i per això no passa aigua) P1080760_01anem pel seu costat esquer pel passeig del Ter, fins una antiga fabrica que podem veure una derivació on l’aigua entrava a aquesta industria.P1080762_01Al poc veiem “El submarí”, on l’aigua desguassava i la derivaven una altra canal.DSCN2473_01Submari 2_01Uns metres mes i veiem la reixa d’entrada a una altre fabrica que havia existit en aquest lloc, aquesta reixa impedia que deixalles, troncs i altres objectes passessin a l’interior i perjudiques a les bobines.DSCN2474_01DSCN2477_01Donem la volta a una casa amb parets blaves on veiem en el seu interior a traves d’unes gran vidres, com eren les bobines i el seu funcionament, estem en el lloc conegut per les tres fabriques.DSCN2475_01DSCN2476_01Entrarem per qualsevol dels carrers i ens dirigirem a la Plaça de Manlleu, que ens recordarà molt la de Vic.P1080766_01P1080769_01Pujarem per les escales de mes a l’esquerra, i arribarem a La Font de Verge de Manlleu en el carrer de la font,P1080770_01 es de mina i raja molt, l’aigua tampoc no es potable, esta dins d’una capella en forma d’arcada, sobre la font presideix el lloc la imatge de la Verge.P1080773_01A poca distancia i en el mateix carrer hi ha la Font de les Tres Creus, sobre mateix hi ha una gran balconada, que ens recorda a una fortificació.P1080775_01Creuem la carretera de Vic, i ens dirigirem a la carretera d’Olot, a l’esquerra a peu d’un carrer que fa pujada que be de l’Hospital de Sant Jaume, hi ha la Font de Moisés,P1080778_01 es sempre de molt poc cabal d’aigua, i representa que Moisés fa el prodigui de fer manar aigua d’una roca…DSCN2478_01Ft Moises 2_01Tornem pels carrers de Sant Josep i de Sant Martí a la bora de la Canal, on destacaríem els antics rentadors que les dones de la població utilitzaven l’aigua de la canal per rentar-hi la bugada.Rentadors_01Safareig 2_01Estem en una zona enjardinada amb uns arbres centenaris de diverses espècies, que invita a passejar i també fer un mos.P1080782_01 Per això, hi ha uns zona de taules i bancs, font mateix al Museu de la Industria Textil del Ter.DSCN2480_01DSCN2479_01Ara, pel costat de la industria MIMCORD, S.A. o Can Llenes,P1080785_01 P1080799_01deixem Manlleu i agafarem la pista asfaltada que ens puja a una urbanització que pertany a Masies de Roda, tenim una gran vista de Manlleu.P1080792_01Seguirem indicadors i agafarem el senderó que posa “Camí del Pous”.Ft. Enamorats - Cartell_01A uns deu minuts, baixarem unes escales per visitar la Font dels Enamorats, actualment no raja, per ho disposa d’uns seients per descansar i veure el pas del riu Ter.P1080789_01Seguim pel caminoi principal, ben indicat i marcat, a cap de mitja hora arribarem al refugi de l’associació de pescadors, i que cal destacar la taula amb tots els escuts dels pobles que forment part, aquí podem fer un descans.P1080793_01Estem fent un camí contemplant, el meandre del riu, el bosc de riu i sentint els ocells com canten es un lloc molt planer i plàcid per caminar.P1080797_01Anirem veien diferents rescloses i arribarem a la zona dels pous on passa per sota nostre una antiga canal.P1080758_01P1080804_01Al pocs minuts ja estem a Roda de Ter, P1080809_01P1080807_01podem fer una parada per veure aquest poble i tornar per un camí que hi ha, que ens porta en poc rato a Manlleu, P1080810_01no hi ha pèrdua, donat que esta tot molt ben senyalitzat.P1080811_01Tornen al lloc del inici de la nostra caminada d’avui, a la Font de la Cadernera…

P1080757_01Text : Ramon Solé
Fotografies: Rosa Fabregas i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Bufí de Sant Quirze de Besora

ytdujhe - copiaEra la Font del Bufí, una de les fonts molt apreciades per la qualitat de les seves aigües, s’hi anava al segle passat, a recollir amb cantis l’aigua per les necessitats del dia i també, a fer fontades, a passar-hi el matí o tot el dia, donat que està molt a prop del poble.ytdujheActualment, hi ha poca aigua o esta seca segons l’època de l’any, tampoc, no si va gaire, sols els plataners de la font son amb el seu silenci testimoni d’una època millor.DSCN0667_01S’hi pot accedir creuant les vies que passen per sobre el riu Ter, cosa que sempre és no aconsellable fer-ho per el perill que axó pot comportar si circula en aquells moments un tren. També, un altra possibilitat es anar per la carretera de vic i a l’arribar a l’estació de servei i abans del túnel, baixar per un camí fins la mateixa font.St Quirce B - Ft del Bufi 1_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia del Riu Ter

Vista 4_01Te’n vas camí avall, cap al riu.
El matí és fred i l’aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen
peixos d’argent les teves mans,
quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l’aigua.Vista 3 CE_01El vent mou les fulles d’una tardor
que s’arrapa a la pell com si fos
l’inici d’un temps vulnerable. Plou
i t’amagues, mentre resisteixin,
sota els pins que et resguarden
d’un aigua calmosa, sense recança.bjkl_01Uns ocells aixequen el vol
així que la pluja escampa.
No és l’alçada del vol, penses,
el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t’envolta.
Camí amunt, tornes a casa.vhj_01Poesia de : José Luis García Herrera

Informació d’aquest jove poeta català :

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Garc%C3%ADa_Herrera

j,vh_01Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

La Colònia Ymbern o “El Pelut” d’Orís

A - Mapa de situacióAquesta antiga Colònia de Ymbern, coneguda per “El Pelut”, va ser una de les mes importants del riu Ter, està ben a prop de Torelló, situada a les afores del poble, per arribar-hi cal que ens dirigim a la nova zona Industrial “Matabosch”, de l’esquerra del Ter, i podrem accedir per el carrer Ter, que es el principal, fins a un pont amb una porta d’ arcada, Vista 1Entrada a  El Pelutamb cura per que es molt estret, fins l’altre marge del riu que ja es terme municipal d’Orís.Vista 11Subcanal 1Ens crida molt l’atenció les seves edificacions principals, fetes de pedra de riu i segons s’explica, va ser supervisada la seva construcció per Gaudí, per aquest motiu, ens pot agradar fer un tom per aquesta zona que esta molt ben integrada a la natura.ghshDades històriques:
L’any 1859 hom hi va establir una adoberia, convertida després en filatura. Va passar a mans de diferents propietaris, l’últim dels quals, Calvet, va renovar edificis i habitatges i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat, com ja us deiem, pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l’església diverses vegades. El 1928 Calvet s’arruïna i les obres queden aturades. El 1930 la compra la societat Ymbern i la posa en funcionament el 1931. L’any 1970 s’hi enregistraven 144 habitants. A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els habitants de la colònia procedien del poble de Priego, a Còrdova.El PalutLa Colònia, disposava dels elements bàsics per el funcionament, destacarem la fabrica, una fonda, els habitatges dels treballadors, l’Església, una zona esportiva.ghdfDSCN0042En aquest tom que fem podem passejar per els jardins d’estil francès, amb algun racó que encara avui es conserva prou be, ens donem comte que deuria ser un lloc molt tranquil i d’alguna forma acollidor, amb diferents arbres de diverses especies.DSCN0041DSCN0040DSCN0039Abans de convertir-se amb una Colònia Textil, va ser per l’any 1859 una adoberia.Vista 3DSCN0033Si anem per la vora del riu, i que val molt la pena fer quest petit passeig, aviat estarem front mateix de la Resclosa,Vista 10Vista 13Vista resclosa 3Vista resclosa 1on des d’allí porta part de l’aigua del riu ter,Entrada Canal 2Comportes i ResclosaCanal 1 per medi d’una ampla Canal, amb comportes regulades, fins entrar a la Fabrica.Comportes 3??????????????????????Canal 4I posterior alliberament i retorn al riu de l’aigua.Entrada fabrica 2Vista 7Vista 8Es tot un conjunt que ens pot donar una idea del seu funcionament.Canal petita 1???????????En canvi, caldria millorar la imatge trista d’un cert abandó de les instal•lacions i edificis.Antic BasiolMes informació :

http://www.vilaweb.cat/noticia/2942904/20080723/colonia-ymbern-pelut-declarada-be-cultural-dinteres-local.html

Vista 14Hi ha projectes diversos, per millorar la Colònia i la zona, com s’han fet en altres llocs, Restaurant, visites guiades … pots ser que aviat sigui una realitat…?Vista 2

Text i Fotografies : Ramon Solé

El llibre sobre el riu Ter i el patrimoni vinculat als usos de l’aigua

Editorial Gavarres i el Consorci Alba-Ter són els editors del llibre «El Ter. El patrimoni vinculat als usos de l’aigua».

hg

El llibre, escrit pels historiadors i arqueòlegs Joan Llinàs i Jordi Merino, documenta de manera exhaustiva el patrimoni vinculat als usos de l’aigua al llarg del riu Ter.

Rescloses, canals, molins, fargues, centrals hidroelèctriques, fàbriques de riu, colònies industrials, ponts, palanques, passeres, pantans i embassaments…

La mil•lenària petja humana sobre el Ter l’ha convertit en un dels rius més ‘treballadors’ de Catalunya. Amb aquest recorregut per tot el curs del riu, des d’Ulldeter fins a l’Estartit, es vol donar a conèixer aquest patrimoni amb la convicció que això contribuirà a fer-lo estimar i a recuperar-lo.

El fotògraf Josep Curto és l’autor de la majoria de les imatges que apareixen al llarg de les 270 pàgines del llibre.

A més a més, s’inclou un mapa del recorregut amb una descripció detallada de 44 fitxes del patrimoni.

Presentació feta : 12 de abril de 2011portada Ter

Punts de venda
Anglès > Papereria 55, Llibreria Nati
Banyoles > Llibreria Fòrum
Barcelona > Llibreria Quera, Llibreria Altaïr, Llibreria de la Generalitat
Bescanó > Llibreria FF
La Bisbal d’Empordà > Les Voltes
Camprodon > Anglada, Morer
Cassà de la Selva > Can Benet
La Cellera de Ter > Llibreria l’Espiral
Celrà > Maria Lluïsa Cle
Flaçà > Immaculada Bassó
Girona > Llibreria Ulyssus, Llibreria 22, Llibreria Carlemany, Llibreria Empúries, Llibreria Geli, Llibreria Les Voltes, Llibreria de la Generalitat
Manlleu > Llibreria Contijoch, Museu Industrial del Ter
Olot > Llibreria Drac
Palamós > Llibreria Llegim
Ripoll> Gràfic Paper, Gràfic Paper 2, La Tralla, Llibreria Teixidor
Roda de Ter > Can Manolito
Salt > L’Estanc
Sant Celoni > Llibres Alguer
Sant Joan de les Abadesses > Salvat
Sant Pau de Seguries > Maria Roura
Torelló > Llibreria Xicoy
Torroella de Montgrí > Llibreria El Cucut, Llibreria Elías
Verges > Montserrat Vila
Vic > La Tralla, Llibreria Mots, Mater, Muntanya de Llibres

Recull de la Informació : Ramon Solé