Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Resclosa de Sant Quintí o de la Solana del Riu Ter a Ripoll

La Resclosa de Sant Quintí, es a la sortida de Ripoll direcció a Vic,  en la ctra. C-17, km 92,900.  Està situada darrera d’un hipermercat, un supermercat  i una botiga d’accessoris per a cotxes.L’entorn presenta vegetació riberenca, camps i horts.Inicialment era per portar aigua al molí fariner de Sant Quintí. En l’actualitat es per la central elèctrica de Sant Quintí.En Salvador Vaquer, veí de Ripoll, va sol•licitar, el 1900, canviar la resclosa i consegüentment l’altura del canal de captació d’aigua. L’obra responia a la idea de substituir els rodets bota perxes i un batan per dues turbines.

Medidor cabal

El Govern Civil, el juliol del 1902, va autoritzar l’obra i poder aprofitar 5.000 l/s. L’aiguat del 1940 va malmetre part del canal, que es va haver de refer.La Resclosa, es feta de formigó armat, s’aixeca sobre roca natural, té una altura d’uns 3 m, agafa l’aigua del riu Ter i la que surt del desguàs del salt establert a la fàbrica tèxtil d’Agafallops.La casa comporta, es de planta rectangular i construïda amb pedra de riu carejada, agafa l’aigua per mitjà de quatre obertures. La teulada a un sol vessant està feta amb rajoles.Per facilitar la neteja a prop de la Resclosa hi ha una rampa que possibilita l’entrada d’una màquina al canal.Us passo la informació detallada del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-de-sant-quinti

Nota : Les fotografies van ser preses en un dia fred d’hivern i gelat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Riera de Sorreigs, un bon lloc per fer una caminada

La Riera de Sorreigs és un curs d’aigua de la comarca d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant W del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès. També,  hi ha qui diu que neix a Sant Boi de Lluçanès.Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el Municipi de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons.Passa pel petit Pantà de Sorreigs , ( que fa temps us vaig fer un article), mes tard trobareu el saltant i Gorg Negre, mes a vall està la Font de la Gorga Blava, on creuem a l’altra banda de la riera,  ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.S’uneix al seu col•lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana…fins que troba la carretera de Barcelona a Puigcerdà on passa per sota, continua direcció Est i va a desembocar per la dreta en el riu Ter, a prop de Manlleu.Al llarg del curs de la Riera de Sorreigs,  hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46, on es pot fer diversos itineraris o rutes de muntanya.La Riera de Sorreigs, en general és un curs d’aigües tranquil·les, en canvi, pot sobtadament creixa i ven fort en el cas de pluges fortes o molt fortes, per tant cal anar en conta.En alguns punts podreu passar la riera per les passeres que trobareu.Podeu arribar-vos des de qualsevol municipi en que passa, tant de pujada o baixada, es igual, de bonic el recorregut i molt tranquil.

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodrigues i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Avui destaquem : La Font de la Forcarà de Camprodon

Font de la Forcarà a principis del segle XX

Per anar a La Font de la Forcarà, us caldrà sortir de la població de Camprodon,  en direcció al Ter amunt hi ha l’antic camí de Cerdanya que és la continuació de la porta que des de dalt del Pont Romà que mira a Ponent.Seguireu al costat dels jardins de l’Hotel Camprodon, al poc arribareu a una  rotonda amb al monument dedicat a Isaac Albéniz. Continueu una petita estona i l’últim tram tireu a la dreta i al creuar el riu Ter esteu molt a prop de la Font de la Forcarà; no seguiu el camí ample que us portaria el terme de Llanars.La Font de la Forcarà  esta al costat del riu, forma una placeta petita amb un mur de protecció a les rodalies,  l’aigua raja per un tub gros de ferro i la sobrant cau a una pica i desprès desguassa al riu.Esta situada en un lloc que és molt agradable tant a l’estiu com ara a l’hivern.

Fotografia de l’Ajuntament de Camprodon

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Laia i Amadeu Pons

 

 

 

 

La Resclosa de can Punti o de can Rifà de Manlleu

mur-4El riu Ter al passar per Manlleu disposa de 4 Rescloses que donen l’aigua a través de les Canals a diverses empreses.b-planol-de-situacioUna d’elles és La Resclosa de can Punti o de can Rifà, la seva Presa és de fusta, situada 714 m aigües avall del canal de desguàs de l’aprofitament de can Llanes.entrada-canal-i-murTé uns vuitanta m de llarg i forma corbada; 2 m d’altura aprox. La part que va al canal de derivació sembla d’obra. Entre la part de la resclosa d’obra i la casa comporta hi ha una comporta de descàrrega de fons.entrada-canalEl 1834 s’atorga la concessió d’aigües, però no es construeix la fàbrica de can Puntí, fins al 1853. S’ha de pensar, per tant, que la resclosa es va construir aproximadament en aquest període. Des del 1865 agafava aigua, també, per a la fàbrica de can Rifà.mur-2L’accés,  s’hi pot arribar des de l’interior de la fàbrica de can Puntí o bé, a l’altra banda del riu, des del camí que surt del serrat del Vicenç, passant per Sant Miquel de la Guàrdia, el Vicenç i el mas Ferrer, la resclosa és a sota mateix.vista-3És pot anar per una variant, des del Serrat del Vicenç, cal seguir un camí marcat amb un cartell al costat d’un jardí, és baixa fins la vora del riu ter, i és passa a tocar de la Font dels Enamorats, i és segueix, per un corriol pel costat d’uns camps fins el mas Ferrer, on com dèiem, la resclosa esta a sota.vista-general-3Des de la casa, un camí carreter ens porta fins a peu del riu Ter, des d’aquí i a la nostra dreta, podem veure molt a prop aquesta antiga Resclosa.mur-1Si ens fitxem be i el riu no baixa massa fort, veurem les fustes que formen la Resclosa, i en les ranures hi surt l’aigua, en queden ja ven poques així, la majoria son d’obra i les mes modernes de formigó.mur-6Des d’aquí podem tornar a Manlleu o seguir fins a Roda de Ter.

Dades : Consorci del Ter i Ajuntament de Manlleu

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de la Farga de Bebié o del Carbur en el riu Ter al pas per Montesquiu

casa-bebieLa Resclosa de la Farga de Bebié, també és coneguda com La Resclosa del Carbur , està situada entre l’antiga Colonia Textil i el poble de Montesquiu.avista-general-2L’accés és per un corriol que baixa des de la C-17, en el quilòmetre 85,400.vista-general-1La Resclosa és de forma corbada feta de pedres de riu lligades amb ciment. Té un important condicionament, força general, consistent en un reforç a base d’una capa de formigó. La casa comporta es troba a la banda dreta del riu Ter.comporta-entrada-canal-1L’entorn immediat està dominat per les grans infraestructures per un costat la carretera i pel l’altra el tren.comandament-comportaEl 1897 els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella van crear a Montesquiu una fàbrica de carbur de calci, que amb el temps serien dues fàbriques, amb dos salts per convertir en energia elèctrica l’aigua del Ter. Més endavant, l’aprofitament del Carbur de Dalt va ser adquirit per la Farga de Bebié.comporta-desguas-entrada-canalDes de la Resclosa, la canal  coneguda per la de can Trinxet,  aporta l’aigua a les antigues dependències que no estan en funcionament, des d’allí passa a una altra canal que torna l’aigua al riu Ter.canal-entradaPer a mes informació de La Farga de Bebié, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Farga_de_Bebi%C3%A9

 

Informació de dades : Consorci del Ter

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà del Pasteral de Cellera de Ter

Trobarem en un tram de pocs kilòmetres tres Pantans; el primer  en capacitat està el de Sau i després ve el de Susqueda, i l’últim en capacita és el Pantà del Pasteral de Cellera de Ter que aprofita un congost entre els termes de la Cellera de Ter i Amer, on està situat el mur del Pantà, esta poc abans de la confluència amb el riu El Brugent  a la comarca de la Selva.cua-1_01Té una resclosa de 154 m de llarg per 26 m d’alt, que fou construïda durant el primer quart del segle XX, juntament amb la central hidroelèctrica. A partir dels primers anys de la dècada de 1970, és desvia cap a Barcelona una bona part de la seva aigua, que contribueix a l’abastament de la gran ciutat i Girona.cua-2_01El Pasteral és un nucli del municipi de la Cellera de Ter situat a la carena oriental del massís de Les Guilleries i envoltat pel riu Ter i la riera d’Osor, molt a prop de les comarques veïnes de La Garrotxa i del Gironès.mur-exterior_01El pantà del Pasteral pren el nom del barri de la Cellera de Ter on es va començar a construir, el 1886, i pantà va entrar en funcionament l’any 1905, gràcies a la família Burés, que va ser qui va encarregar la presa del Pasteral per subministrar electricitat a la fàbrica d’Anglès de la mateix família.olot-el-pasteral-2_01La construcció de la presa del Pasteral va suposar una millora a la comarca i a la província de Girona, ja que va donar corrent elèctrica a les poblacions de la Cellera de Ter, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.pont-antic-2_01En l’actualitat és porta a terme en les seves aigües activitats esportives aquàtiques i bon lloc de pesca.vista-1_01Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_del_Pasteral

olot-el-pasteral-3_01Us recomano fer una ruta per visitar els tres  pantans, una pista hi va.vista-general-1_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Avi Miquel de Sant Martí Sescorts

IMG-20160703-WA0005_01Situada a l’esquerra del Torrent  de les Paganes, a prop de la carretera C- 153, en la seva part superior del torrent hi ha el Gorg de Nara. És pot arribar des de varis punts, seguin camins indicats per cartells, des de la riera de les Gorges tot venint de l’Esquirol  o de Sant Bertomeu de Sesgorgues,  també des de la Carretera C-153 per la “Braseria les Gorgues”.IMG-20160703-WA0004_01En aquest últim punt,  pot ser el mes fàcil d’arribar-hi; des de darrere de l’edifici, surt un camí que ens portarà al mirador del Salt del Cabrit, un magnífic salt de l’aigua de la riera de Sant Martí abans de donar l’aigua al riu Ter.IMG-20160703-WA0003_01Seguirem rodejant  per dalt del riu Ter, fins el torrent de les Paganes, fins a trobar la Font de l’Avi Miquel.IMG-20160703-WA00_01La Font va ser construïda aprofitant l’aigua natural de la paret d’una cavitat, en la seva part superior hi ha una gran llosa de pedra.

En la actualitat esta seca, és una verdadera llàstima.IMG-20160703-WA0000_01

……………………………………………………………………………………..……………..

  • Trobem en Wiki10C dedicat a Rutes del Mon, on l’autor de la ruta (amb pseudònim : Volvo) rep un comentari explicatiu sobre la Font de l’Avi -Miquel,  i que us reprodueixo  :

“ FONT DE L’AVI MIQUEL V.F. 1970 A l’any 1970, tot un personatge com en Miquel Vidal, pare per a uns, tiet i avi per a altres, enamorat dels paratges de les Gorgues (St. Martí Sescorts), va decidir dedicar estones de les seves vacances a fer la seva pròpia font. Vorejant el pantà de Sau amb la seva motxilla i carregat de material, de mica en mica va fer la seva font. Un cop acabada la va batejar amb les inicials V.F. (Vidal Folch) dedicant així aquesta Font al que ell més estimava d’aquest món: la seva família. Tot i el pas dels anys, les pluges i nevades, les glaçades, el vent i el sol la Font ha sobreviscut fins ara. Durant aquest temps els fills l’han anat visitant sempre que han pogut, netejant-la per evitar que desaparegui. L’any 2008 s’hi va col·locar una nova placa fent honor a qui un dia la va construir: FONT DE L’AVI MIQUEL V.F. 1970

Signa el comentari  : afolchn ( pseudònim)”

IMG-20160703-_01Des de la Font podem fer diverses rutes mes o menys llargues.

Text  :  Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Informació referent a la Font extreta de Wiki10C, de Volvo i comentari de afolchn.

L’Aiguabarreig del riu Ges amb el riu Ter a Torelló

A - Planol de situació_01El riu Ges, neix a la Serra de Santa Magdalena, al Ripollès; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó.Cartell Ges_01A Sant Pere de Torelló recull les aigües del seu afluent, el riu Fornés, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa.Petits Murs Contenció_01Vista 2_01El riu Ges desemboca el riu Ter a Torelló.Aiguabarreix Ter - ges 5_01A l’estiu i en èpoques de sequera, el seu cabal d’aigua baixa molt considerablement.Vista 2_01Vista 1_01A les parts més altes del riu hi ha roures, faigs i avellaners i a les parts mitjanes baixes pollancres, oms, tells, plàtans falsos, bedolls, i arbustos com el boix, l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.Aiguabarreix Ter - Ges 2_01Aiguabarreix Ter - Ges 3_01Prop de l’aiguabarreig del Ges amb el ter, a l’any 2001, es va inaugurar un parc entre el riu i la Zona Esportiva, lloc presidit per el Santuari de Rocapravera.Cartell Parc Vora Ges_01Parc junt Ges 1_01Aquí s’inicia un curt recorregut :Cartell Camí vora Ges_01Parc junt Ges 2_01el PR. C-47 conegut per Camí de la vora del Ges, indicat per uns cartells.Aiguabarreix Ter - Ges 4_01Des del seu naixement i fins la desembocadura, podem veure diverses aus, des de bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds… i peixos com la truita o el barb.
L’aiguabarreig del riu Ges, es un lloc molt visitat per la gent de Torelló, tot fent un passeig o tom per la vora del riu.Aiguabarreix Ter - Ges- Sortida Fab 1_01Aiguabarreix Ter - Ges - Sortida Fab._01L’aiguabarreig, sempre es un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Ter fins al seu destí final…la seva desembocadura a la Mediterrània !Illa Aiguab. Ter - Ges _01Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Els peixos ja poden remuntar el Ter a Camprodon gràcies a una escala

elripollesLa construcció, realitzada a la central de les Rocasses 2, permet recuperar la connectivitat perduda fa 86 anys en un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000
Redacció | Actualitzat el 30/06/2015 a les 14:00h

Els peixos ja poden remuntar el riu Ter a Camprodon a l’alçada de les Rocasses després de 86 anys. Ho podran fer gràcies a una escala de peixos, una estructura que ha permès recuperar la connectivitat en aquest espai.

La iniciativa per construir l’escala ha estat de la direcció general de Polítiques Ambientals. En el procés de renovació de la concessió a la central hidroelèctrica Rocasses 2, al sud de Camprodon, en funcionament des de 1929, i dins el tràmit de declaració d’impacte ambiental simplificada, va determinar que calia construir una escala que permetés la connectivitat per a la fauna piscícola. Aquesta modesta actuació permet una important millora dels sistemes naturals i, alhora, un aprofitament del recurs hidràulic.

Durant l’execució de les obres, a més, s’ha tingut en compte la reducció dels riscos en el medi natural i en les espècies de fauna i flora presents. Per això s’hi han establert diverses condicions com el fet que s’ha fet fora del període de fressa de les diferents espècies piscícoles del tram del riu. A més, l’estructura s’ha protegit per evitar caigudes i ofegaments de persones o animals i s’han pres mesures per evitar la contaminació, aigües avall, per residus de la construcció i remoció de sediments arrossegats.jil_01La construcció d’una escala de peixos al riu Ter, a l’alçada de Camprodon, ha permès recuperar la connectivitat perduda fa molts anys en aquest espai inclòs a la xarxa Natura 2000. L’estructura, que està plenament operativa, s’ha executat sense afectar cap hàbitat, segons ha explicat el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Recull de la informació : Ramon Solé

Informació apareguda en : El Ripollès.Info