Un passeig per la llera esquerra del riu Ter al pas per Manlleu

Poder fer un passeig per la llera del riu Ter sempre es molt gratificant,

més si ho feu pel seu pas a Manlleu.

Caminar per la seva vora esquerra, podreu veure moltes aus, aquàtiques o que fan vida a prop d’aquest riu,

gaudir d’un parc ple d’arbres  i fresc a l’estiu

i uns espais tranquils.

En aquest indret, les aigües del riu Ter  casi sempre baixen molt calmades,

gràcies a la formació rocosa del terra que fa de fre i tranquil•litza la velocitat del riu.

Fins hi tot, hi ha un petit embarcador on podeu fer una volta amb barca pel riu Ter abans d’arribar a una resclosa.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixarem : La Font- abeurador dels Ocells de Llanars

Com cada divendres us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló, i una vegada que passeu per cal Marxant i la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí, trobareu una cruïlla de camins agafeu el de l’esquerra que porta a l’agrupament de cases que es diu Espinalva. Cal seguir pel camí mes fressat que durant 500m. cal seguir fent  una pujada i passada una masia es troba la Font- abeurador dels Ocells.

Actualment l’aigua surt per un dels dos tubs gruixuts existents, l’aigua cau directament a l’abeurador.

L’estructura esta feta de pedres i el sostre reforçat amb unes bigues.

S’utilitza per veure aigua pel bestia que pastura en la zona.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de La Puda de Sant Pau de Seguries

Avui us presento dos articles

Per anar a conèixer la Font de La Puda, us cal sortir de St. Pau de Seguries direcció a Olot, abans de creuar el Ter, teniu la depuradora a la dreta i a l’esquerra surt un camí cimentat amb un petit cartell de fusta, que us indica “ Font de la Puda”.

A poca distancia,  trobeu a la dreta una gran porta enrajada de ferro amb un altre cartell que ens indica que és el camí per anar a la font, i molta pintura de diferents itineraris.

Entreu en una granja d’oví, tanqueu la porta !!!, i la següent que passareu per on sortireu.

Deixeu en rere l’explotació, entreu dins el bosc, si us gireu veureu Sant Pau de Seguries, les vistes són molt maques, passeu dos filats en ”ziga zaga”,

el camí es clar, anireu per un petit torrent,

desprès  arribeu a un altre camí, gireu a la dreta, esta indicat.

Després d’una estona, passareu per dins del torrent, on sols sentireu els ocells, trobareu un arbre caigut, darrera d’ell hi ha un cartell de fusta, passareu per sobre del arbre caigut…esteu en un bosc preciós, creueu algun torrent subsidiari d’aquest.

Podeu veure un cartell amb dos fonts mes, la del Camí i la Fresca…

Al poc, arribareu a la Font de la Puda, situada a la llera del torrent, veureu un mur que fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta de les aigües del torrent i a la vegada pot servir com a seient.

L’aigua surt d’una estructura rodona que us pot recordar a una roda de molí, on hi ha gravat el seu nom,

del seu centre surt el broc allargat, i l’aigua cau a una pica arrodonida feta del buidatge d’una roca.

A sobre seu, també hi ha en una llossa el nom.

Disposa al seu costat esquerd, de dos bancs a diferent nivell fets de pedres, un d’ells amb respatller.

Si us fitxeu veureu en el mur, en una de les llosses planes,  que hi ha gravat els punts cardinals i en cada un la població mes propera o destacada i el riu Ter.

El gust i l’olor es forta, clàssic amb aquest tipus de fonts.

Era i és, una font molt apreciada per la gent del poble i rodalies, es considera medicinal.

 

Text : Dolors Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador

També podeu seguir el Bloc : fonts naturals d’aigua i +

L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

  • les conduccions privades d’aigües del Vallès
  • de Dosrius.
  • l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

  • Aqüeducte del carrer Palau Solità
  • Aqüeducte del carrer Llerona.
  • Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
  • Aqüeducte Torrent de Font Muguera
  • Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
  • Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Avui destaquem : La Font del Riu o del Pont del Molí de Llanars

Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars

Una vegada estigueu a Llanars, per anar a visitar  la Font del Riu o del Pont del Molí, i des de la carretera GIV-5264, cal seguir el carrer Cerdanya, continuar amb el carrer del Molí i traspassar el riu Ter pel pont del molí,  trobareu un cartell que indica llocs per anar,La Font del Riu o del Pont del Molí, la teniu darrera vostra, a l’esquerra, i adossada en la paret del mateix pont.El lloc fa un petit jardí presidida per una taula feta per una roda de molí, des d’aquí podeu veure el riu Ter i la resclosa que desvia aigua, tot protegit per una barana i un petit mur que fa de seient.La Font feta de pedres es situada dins d’una construcció en forma de capelleta.Es un lloc tranquil i punt de sortida per fer excursions o rutes a peu , bicicleta o amb cotxe; La Fonteta, és una altra font situada a pocs metres de la Font del Riu i que en el segon article d’avui us comento.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Sant Patllari de Camprodon

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

A la Font de Sant Patllari, és molt fàcil d’anar-hi, cal sortit  de Camprodon per la carretera que va a Font Rubí, coneguda pel carrer dels Llandrius, al poc a la vostra dreta, surt un camí que per un pont creua el riu el Ritortell,cal seguir el camí i al poc veureu l’explanada i la Font, hi ha cartells orientatius.Cal pujar un parell d’esglaons i entrareu a la plaça que forma aquesta Font, que esta en un costat,tota es d’obra i surt l’aigua per tres brocs, el del mig sempre en surt amb molta força, que cau a una pica arran del terra.En cada costat seu, hi ha un seient molt allargat de pedra en forma de semi circumferència;és un lloc molt ombrejat, donat que hi ha molts arbres.Segons la llegenda:  un monjo benedictí s’endugué   de   la   catedral   d’Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant  Patllari,  ocultes  en  una  bóta  que  carregava  un ase. Prop de Camprodon, l’ase  decidí  aturar-se  i,  amb  les  potes,  colpejà tres cops el terra, d’on brollaren tres dolls d’aigua.Al costat de la Font, i en una pedra de forma de llosa dreta hi llegim la Poesia immortal d’en Joan Maragall, Les Muntanyes, i que diu així :

A l’hora que el sol se pon,

bevent al raig de la font,

he assaborit els secrets

de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal

he vist l’aigua virginal

venir del fosc naixement

a regalar-me la boca,

 i m’entrava pit endins…

I amb els seus clars regalims

penetrava-m’hi ensems

una saviesa dolça.

Joan Maragall, Les muntanyes, Camprodon 1901Durant la Festa Major de Sant Patllari, el 21 de juny, els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.Us recomano que feu el camí a peu, està ven indicat i apte per a tothom.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)

Avui destaquem : El Pou o Font de l’Escaleta de Colomers

Com cada diumenge us presento avui dos articles

En el municipi de Colomers,  i en un costat  en l’àmbit del parc del Ter, i a la vora del mateix riu, en un lloc ombrívol, hi ha El Pou o Font de l’Escaleta de Colomers.Està ubicat en un lateral, dels terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.Te una estructura cònica amb teulada, tot de pedra i restaurada, disposa d’una taula rectangular amb un seien, també de pedra.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera, on podeu utilitzar les taules i bancs de fusta per fer un àpat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Nota : Avui finalitzem els articles dedicats al Municipi de Colomers

Observatori d’Aus de Colomers

Els propers dies estaran dedicats al Municipi de Colomers (Girona)

En el municipi de Colomers, en l’any 2012 va estrenar un punt per observar ocells en l’àmbit del parc del Ter a la vora del mateix riu.L’estructura d’observació a distancia d’ocells, es com una caseta de fusta de fàcil accés,està situada en terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.Amb paciència i sort podreu gaudir de diverses aus que fan niu en aquest paratge a la vora del riu Ter.Algunes, com l’ànec real mascle o femella,limícola, andarrios…entre altres ocells.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Riu Daró

El Daró és un riu de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, al vessant occidental del puig d’Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.Actualment és afluent del riu Ter, tot i que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals.Afluents seus son bàsicament rieres i us indico les mes importants :

  • El Rissec
  • La riera del Vilar
  • La riera de Cantagalls
  • La riera de Pastells o de Can Mercader
  • La riera Grossa de Pals

Des de les Gavarres i fins l’aiguabarreig al riu Ter,te un recorregut de 35 km.Els Municipis que travessa el riu Daró son :

  • Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura la Bisbal d’Empordà, Corçà, Parlavà, Serra de Daró,  Gualta, Pals.

Gualta, al pas pel seu nucli i passat l’antic pont es bifurca amb una canalització que el condueix cap al Ter que passa ben a prop.A Pals, antigament desguassava les seves aigües directament al Mediterrani prop del Mas Pinell (Torroella de Montgrí) en el que s’ha convertit en el Rec del Molí de Pals.El riu Daró, no tot l’any hi baixa aigua, sols en les temporades de pluges, i que siguin importants, perquè pugui durar dies o setmanes el seu caudal d’aigua.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Fotografies i pintura : Joaquima Pellicer Solà