Avui destaquem : La Font de Sant Patllari de Camprodon

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

A la Font de Sant Patllari, és molt fàcil d’anar-hi, cal sortit  de Camprodon per la carretera que va a Font Rubí, coneguda pel carrer dels Llandrius, al poc a la vostra dreta, surt un camí que per un pont creua el riu el Ritortell,cal seguir el camí i al poc veureu l’explanada i la Font, hi ha cartells orientatius.Cal pujar un parell d’esglaons i entrareu a la plaça que forma aquesta Font, que esta en un costat,tota es d’obra i surt l’aigua per tres brocs, el del mig sempre en surt amb molta força, que cau a una pica arran del terra.En cada costat seu, hi ha un seient molt allargat de pedra en forma de semi circumferència;és un lloc molt ombrejat, donat que hi ha molts arbres.Segons la llegenda:  un monjo benedictí s’endugué   de   la   catedral   d’Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant  Patllari,  ocultes  en  una  bóta  que  carregava  un ase. Prop de Camprodon, l’ase  decidí  aturar-se  i,  amb  les  potes,  colpejà tres cops el terra, d’on brollaren tres dolls d’aigua.Al costat de la Font, i en una pedra de forma de llosa dreta hi llegim la Poesia immortal d’en Joan Maragall, Les Muntanyes, i que diu així :

A l’hora que el sol se pon,

bevent al raig de la font,

he assaborit els secrets

de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal

he vist l’aigua virginal

venir del fosc naixement

a regalar-me la boca,

 i m’entrava pit endins…

I amb els seus clars regalims

penetrava-m’hi ensems

una saviesa dolça.

Joan Maragall, Les muntanyes, Camprodon 1901Durant la Festa Major de Sant Patllari, el 21 de juny, els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.Us recomano que feu el camí a peu, està ven indicat i apte per a tothom.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)

Avui destaquem : El Pou o Font de l’Escaleta de Colomers

Com cada diumenge us presento avui dos articles

En el municipi de Colomers,  i en un costat  en l’àmbit del parc del Ter, i a la vora del mateix riu, en un lloc ombrívol, hi ha El Pou o Font de l’Escaleta de Colomers.Està ubicat en un lateral, dels terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.Te una estructura cònica amb teulada, tot de pedra i restaurada, disposa d’una taula rectangular amb un seien, també de pedra.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera, on podeu utilitzar les taules i bancs de fusta per fer un àpat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Nota : Avui finalitzem els articles dedicats al Municipi de Colomers

Observatori d’Aus de Colomers

Els propers dies estaran dedicats al Municipi de Colomers (Girona)

En el municipi de Colomers, en l’any 2012 va estrenar un punt per observar ocells en l’àmbit del parc del Ter a la vora del mateix riu.L’estructura d’observació a distancia d’ocells, es com una caseta de fusta de fàcil accés,està situada en terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.Amb paciència i sort podreu gaudir de diverses aus que fan niu en aquest paratge a la vora del riu Ter.Algunes, com l’ànec real mascle o femella,limícola, andarrios…entre altres ocells.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Riu Daró

El Daró és un riu de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, al vessant occidental del puig d’Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.Actualment és afluent del riu Ter, tot i que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals.Afluents seus son bàsicament rieres i us indico les mes importants :

  • El Rissec
  • La riera del Vilar
  • La riera de Cantagalls
  • La riera de Pastells o de Can Mercader
  • La riera Grossa de Pals

Des de les Gavarres i fins l’aiguabarreig al riu Ter,te un recorregut de 35 km.Els Municipis que travessa el riu Daró son :

  • Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura la Bisbal d’Empordà, Corçà, Parlavà, Serra de Daró,  Gualta, Pals.

Gualta, al pas pel seu nucli i passat l’antic pont es bifurca amb una canalització que el condueix cap al Ter que passa ben a prop.A Pals, antigament desguassava les seves aigües directament al Mediterrani prop del Mas Pinell (Torroella de Montgrí) en el que s’ha convertit en el Rec del Molí de Pals.El riu Daró, no tot l’any hi baixa aigua, sols en les temporades de pluges, i que siguin importants, perquè pugui durar dies o setmanes el seu caudal d’aigua.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Fotografies i pintura : Joaquima Pellicer Solà

Avui destaquem : La Font del Pont Nou de Setcases

La Font del Pont Nou, és molt coneguda per la gent que va a les pistes d’esquí o a fer muntanya per Setcases.Per anar a la Font del Pont Nou, millor que deixeu el vostre vehicle al poble de Setcases, i agafeu a peu la carretera direcció a Vallter 2000 o a Ull de Ter.Tot  sortint del poble, primer passareu per la “Platja” de Setcases a peu del riu Ter, lloc on es pot prendre el sol i fer un bany de peus.A poca distancia, trobareu on hi ha el pont nou i esta situada la Font del mateix nom, a peu de carretera, en un bonic recó, amb una taula i bancs de fusta.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Ruta del riu Ter, des del seu naixement fins on desemboca a la mediterrània

Avui us invito a fer un recorregut a traves de fotografies per conèixer una mica mes una ruta que en molts trams, podeu fer ho a peu, en BTT, o qualsevol vehicle que disposeu, La Ruta del Ter des del naixement fins on desemboca a la mediterràniaEl riu Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d’altitud, al peu d’un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l’Estartit, amb un total d’un recorregut de 208 quilòmetres.

Aigabarreig del Riu Freser i Ter

Durant el seu recorregut  passa per 44 poblacions, que us detallo :

Setcases – Vilallonga de Ter – Llanars – Camprodon – La Ral – Sant Pau de Segúries – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll – Montesquiu – Sant Quirze de Besora – Orís – Borgonya – Torelló – Masies de Voltregà- La Gleva – Manlleu – Masies de Roda-  Roda de Ter – Vilanova de Sau – Susqueda – Osor – La Cellera de Ter – Anglès – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Bescanó – Sant Gregori – Salt – Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de Ramis – Medinyà – Celrà – Bordils – Cervià de Ter – Sant Joan de Mollet – Flaçà – Sant Jordi Desvalls – Colomers – Jafre – Verges – Ultramort – Ullà – Torroella de Montgrí i L’Estartit.

Des del seu jove inici s’ha construït, petites o important centrals elèctriques per afavorir als pobles i poblacions de la zona, algunes ja no estant en funcionament.Moltes fabriques o colònies van edificar-se gràcies a l’aprofitament del riu Ter, especialment dedicades al paper i sobre tot al teixit, les primeres van ser abans del segle XX, i moltes van tancar cap el 80 i 90 del segle passat, algunes s’han reconvertit a altres tipus d’indústria.Per axó, és un riu amb moltes rescloses i saltants, mes que per regatge dels camps, es van construir per derivar l’aigua d’aquet riu, a les fabriques i colònies, a traves de les canals d’entrada a la factoria i les de la sortida que tornen l’aigua al riu.Hi ha molt llocs que us encantarà el paisatge i la natura en general visitant-la a qualsevol època de l’any, passareu per fonts, pous, cal destacar les de Torelló i Manlleu.

Font Enamorats – Manlleu

zones amb meandres que fa el riu i coneixereu una varietat d’arbres i vegetació que component el Bosc de ribera.En cara podeu trobar antics safareixos que utilitzaven l’aigua del riu Ter per rentar-hi la roba, com els de Ripoll i Manlleu.El riu Ter, també, unes de les construccions importants son els Pantans, com els mes important com tots sabeu son el de Sau i el de Susqueda, que donen energia elèctrica i aigua de boca, una vegada tractada.Quan passa per Girona i poble propers l’aigua del riu Ter es utilitza molt per els camps de conreu fins la seva desembocadura a traves de canals i recs.Acaba el seu recorregut en la desembocadura a la mediterrània, en el lloc conegut com Gola del Ter, a prop de l’Estartit.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter

I a :

http://xarxanet.org/ambiental/noticies/descobreix-la-ruta-del-ter-0

Sigueu respectuosos per on passeu i seguiu les indicacions que trobeu a la llarg del La Ruta del riu Ter.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia, Dolors Salvador  i Ramon Solé

Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Resclosa de Sant Quintí o de la Solana del Riu Ter a Ripoll

La Resclosa de Sant Quintí, es a la sortida de Ripoll direcció a Vic,  en la ctra. C-17, km 92,900.  Està situada darrera d’un hipermercat, un supermercat  i una botiga d’accessoris per a cotxes.L’entorn presenta vegetació riberenca, camps i horts.Inicialment era per portar aigua al molí fariner de Sant Quintí. En l’actualitat es per la central elèctrica de Sant Quintí.En Salvador Vaquer, veí de Ripoll, va sol•licitar, el 1900, canviar la resclosa i consegüentment l’altura del canal de captació d’aigua. L’obra responia a la idea de substituir els rodets bota perxes i un batan per dues turbines.

Medidor cabal

El Govern Civil, el juliol del 1902, va autoritzar l’obra i poder aprofitar 5.000 l/s. L’aiguat del 1940 va malmetre part del canal, que es va haver de refer.La Resclosa, es feta de formigó armat, s’aixeca sobre roca natural, té una altura d’uns 3 m, agafa l’aigua del riu Ter i la que surt del desguàs del salt establert a la fàbrica tèxtil d’Agafallops.La casa comporta, es de planta rectangular i construïda amb pedra de riu carejada, agafa l’aigua per mitjà de quatre obertures. La teulada a un sol vessant està feta amb rajoles.Per facilitar la neteja a prop de la Resclosa hi ha una rampa que possibilita l’entrada d’una màquina al canal.Us passo la informació detallada del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-de-sant-quinti

Nota : Les fotografies van ser preses en un dia fred d’hivern i gelat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Riera de Sorreigs, un bon lloc per fer una caminada

La Riera de Sorreigs és un curs d’aigua de la comarca d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant W del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès. També,  hi ha qui diu que neix a Sant Boi de Lluçanès.Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el Municipi de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons.Passa pel petit Pantà de Sorreigs , ( que fa temps us vaig fer un article), mes tard trobareu el saltant i Gorg Negre, mes a vall està la Font de la Gorga Blava, on creuem a l’altra banda de la riera,  ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.S’uneix al seu col•lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana…fins que troba la carretera de Barcelona a Puigcerdà on passa per sota, continua direcció Est i va a desembocar per la dreta en el riu Ter, a prop de Manlleu.Al llarg del curs de la Riera de Sorreigs,  hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46, on es pot fer diversos itineraris o rutes de muntanya.La Riera de Sorreigs, en general és un curs d’aigües tranquil·les, en canvi, pot sobtadament creixa i ven fort en el cas de pluges fortes o molt fortes, per tant cal anar en conta.En alguns punts podreu passar la riera per les passeres que trobareu.Podeu arribar-vos des de qualsevol municipi en que passa, tant de pujada o baixada, es igual, de bonic el recorregut i molt tranquil.

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodrigues i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Avui destaquem : La Font de la Forcarà de Camprodon

Font de la Forcarà a principis del segle XX

Per anar a La Font de la Forcarà, us caldrà sortir de la població de Camprodon,  en direcció al Ter amunt hi ha l’antic camí de Cerdanya que és la continuació de la porta que des de dalt del Pont Romà que mira a Ponent.Seguireu al costat dels jardins de l’Hotel Camprodon, al poc arribareu a una  rotonda amb al monument dedicat a Isaac Albéniz. Continueu una petita estona i l’últim tram tireu a la dreta i al creuar el riu Ter esteu molt a prop de la Font de la Forcarà; no seguiu el camí ample que us portaria el terme de Llanars.La Font de la Forcarà  esta al costat del riu, forma una placeta petita amb un mur de protecció a les rodalies,  l’aigua raja per un tub gros de ferro i la sobrant cau a una pica i desprès desguassa al riu.Esta situada en un lloc que és molt agradable tant a l’estiu com ara a l’hivern.

Fotografia de l’Ajuntament de Camprodon

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Laia i Amadeu Pons