Avui destaquem : La Font de La Puda de Sant Pau de Seguries

Avui us presento dos articles

Per anar a conèixer la Font de La Puda, us cal sortir de St. Pau de Seguries direcció a Olot, abans de creuar el Ter, teniu la depuradora a la dreta i a l’esquerra surt un camí cimentat amb un petit cartell de fusta, que us indica “ Font de la Puda”.

A poca distancia,  trobeu a la dreta una gran porta enrajada de ferro amb un altre cartell que ens indica que és el camí per anar a la font, i molta pintura de diferents itineraris.

Entreu en una granja d’oví, tanqueu la porta !!!, i la següent que passareu per on sortireu.

Deixeu en rere l’explotació, entreu dins el bosc, si us gireu veureu Sant Pau de Seguries, les vistes són molt maques, passeu dos filats en ”ziga zaga”,

el camí es clar, anireu per un petit torrent,

desprès  arribeu a un altre camí, gireu a la dreta, esta indicat.

Després d’una estona, passareu per dins del torrent, on sols sentireu els ocells, trobareu un arbre caigut, darrera d’ell hi ha un cartell de fusta, passareu per sobre del arbre caigut…esteu en un bosc preciós, creueu algun torrent subsidiari d’aquest.

Podeu veure un cartell amb dos fonts mes, la del Camí i la Fresca…

Al poc, arribareu a la Font de la Puda, situada a la llera del torrent, veureu un mur que fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta de les aigües del torrent i a la vegada pot servir com a seient.

L’aigua surt d’una estructura rodona que us pot recordar a una roda de molí, on hi ha gravat el seu nom,

del seu centre surt el broc allargat, i l’aigua cau a una pica arrodonida feta del buidatge d’una roca.

A sobre seu, també hi ha en una llossa el nom.

Disposa al seu costat esquerd, de dos bancs a diferent nivell fets de pedres, un d’ells amb respatller.

Si us fitxeu veureu en el mur, en una de les llosses planes,  que hi ha gravat els punts cardinals i en cada un la població mes propera o destacada i el riu Ter.

El gust i l’olor es forta, clàssic amb aquest tipus de fonts.

Era i és, una font molt apreciada per la gent del poble i rodalies, es considera medicinal.

 

Text : Dolors Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador

També podeu seguir el Bloc : fonts naturals d’aigua i +

L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

  • les conduccions privades d’aigües del Vallès
  • de Dosrius.
  • l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

  • Aqüeducte del carrer Palau Solità
  • Aqüeducte del carrer Llerona.
  • Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
  • Aqüeducte Torrent de Font Muguera
  • Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
  • Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Avui destaquem : La Font del Riu o del Pont del Molí de Llanars

Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars

Una vegada estigueu a Llanars, per anar a visitar  la Font del Riu o del Pont del Molí, i des de la carretera GIV-5264, cal seguir el carrer Cerdanya, continuar amb el carrer del Molí i traspassar el riu Ter pel pont del molí,  trobareu un cartell que indica llocs per anar,La Font del Riu o del Pont del Molí, la teniu darrera vostra, a l’esquerra, i adossada en la paret del mateix pont.El lloc fa un petit jardí presidida per una taula feta per una roda de molí, des d’aquí podeu veure el riu Ter i la resclosa que desvia aigua, tot protegit per una barana i un petit mur que fa de seient.La Font feta de pedres es situada dins d’una construcció en forma de capelleta.Es un lloc tranquil i punt de sortida per fer excursions o rutes a peu , bicicleta o amb cotxe; La Fonteta, és una altra font situada a pocs metres de la Font del Riu i que en el segon article d’avui us comento.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Sant Patllari de Camprodon

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

A la Font de Sant Patllari, és molt fàcil d’anar-hi, cal sortit  de Camprodon per la carretera que va a Font Rubí, coneguda pel carrer dels Llandrius, al poc a la vostra dreta, surt un camí que per un pont creua el riu el Ritortell,cal seguir el camí i al poc veureu l’explanada i la Font, hi ha cartells orientatius.Cal pujar un parell d’esglaons i entrareu a la plaça que forma aquesta Font, que esta en un costat,tota es d’obra i surt l’aigua per tres brocs, el del mig sempre en surt amb molta força, que cau a una pica arran del terra.En cada costat seu, hi ha un seient molt allargat de pedra en forma de semi circumferència;és un lloc molt ombrejat, donat que hi ha molts arbres.Segons la llegenda:  un monjo benedictí s’endugué   de   la   catedral   d’Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant  Patllari,  ocultes  en  una  bóta  que  carregava  un ase. Prop de Camprodon, l’ase  decidí  aturar-se  i,  amb  les  potes,  colpejà tres cops el terra, d’on brollaren tres dolls d’aigua.Al costat de la Font, i en una pedra de forma de llosa dreta hi llegim la Poesia immortal d’en Joan Maragall, Les Muntanyes, i que diu així :

A l’hora que el sol se pon,

bevent al raig de la font,

he assaborit els secrets

de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal

he vist l’aigua virginal

venir del fosc naixement

a regalar-me la boca,

 i m’entrava pit endins…

I amb els seus clars regalims

penetrava-m’hi ensems

una saviesa dolça.

Joan Maragall, Les muntanyes, Camprodon 1901Durant la Festa Major de Sant Patllari, el 21 de juny, els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.Us recomano que feu el camí a peu, està ven indicat i apte per a tothom.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)

Avui destaquem : El Pou o Font de l’Escaleta de Colomers

Com cada diumenge us presento avui dos articles

En el municipi de Colomers,  i en un costat  en l’àmbit del parc del Ter, i a la vora del mateix riu, en un lloc ombrívol, hi ha El Pou o Font de l’Escaleta de Colomers.Està ubicat en un lateral, dels terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.Te una estructura cònica amb teulada, tot de pedra i restaurada, disposa d’una taula rectangular amb un seien, també de pedra.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera, on podeu utilitzar les taules i bancs de fusta per fer un àpat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Nota : Avui finalitzem els articles dedicats al Municipi de Colomers

Observatori d’Aus de Colomers

Els propers dies estaran dedicats al Municipi de Colomers (Girona)

En el municipi de Colomers, en l’any 2012 va estrenar un punt per observar ocells en l’àmbit del parc del Ter a la vora del mateix riu.L’estructura d’observació a distancia d’ocells, es com una caseta de fusta de fàcil accés,està situada en terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.Amb paciència i sort podreu gaudir de diverses aus que fan niu en aquest paratge a la vora del riu Ter.Algunes, com l’ànec real mascle o femella,limícola, andarrios…entre altres ocells.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Riu Daró

El Daró és un riu de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, al vessant occidental del puig d’Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.Actualment és afluent del riu Ter, tot i que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals.Afluents seus son bàsicament rieres i us indico les mes importants :

  • El Rissec
  • La riera del Vilar
  • La riera de Cantagalls
  • La riera de Pastells o de Can Mercader
  • La riera Grossa de Pals

Des de les Gavarres i fins l’aiguabarreig al riu Ter,te un recorregut de 35 km.Els Municipis que travessa el riu Daró son :

  • Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura la Bisbal d’Empordà, Corçà, Parlavà, Serra de Daró,  Gualta, Pals.

Gualta, al pas pel seu nucli i passat l’antic pont es bifurca amb una canalització que el condueix cap al Ter que passa ben a prop.A Pals, antigament desguassava les seves aigües directament al Mediterrani prop del Mas Pinell (Torroella de Montgrí) en el que s’ha convertit en el Rec del Molí de Pals.El riu Daró, no tot l’any hi baixa aigua, sols en les temporades de pluges, i que siguin importants, perquè pugui durar dies o setmanes el seu caudal d’aigua.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Fotografies i pintura : Joaquima Pellicer Solà

Avui destaquem : La Font del Pont Nou de Setcases

La Font del Pont Nou, és molt coneguda per la gent que va a les pistes d’esquí o a fer muntanya per Setcases.Per anar a la Font del Pont Nou, millor que deixeu el vostre vehicle al poble de Setcases, i agafeu a peu la carretera direcció a Vallter 2000 o a Ull de Ter.Tot  sortint del poble, primer passareu per la “Platja” de Setcases a peu del riu Ter, lloc on es pot prendre el sol i fer un bany de peus.A poca distancia, trobareu on hi ha el pont nou i esta situada la Font del mateix nom, a peu de carretera, en un bonic recó, amb una taula i bancs de fusta.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Ruta del riu Ter, des del seu naixement fins on desemboca a la mediterrània

Avui us invito a fer un recorregut a traves de fotografies per conèixer una mica mes una ruta que en molts trams, podeu fer ho a peu, en BTT, o qualsevol vehicle que disposeu, La Ruta del Ter des del naixement fins on desemboca a la mediterràniaEl riu Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d’altitud, al peu d’un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l’Estartit, amb un total d’un recorregut de 208 quilòmetres.

Aigabarreig del Riu Freser i Ter

Durant el seu recorregut  passa per 44 poblacions, que us detallo :

Setcases – Vilallonga de Ter – Llanars – Camprodon – La Ral – Sant Pau de Segúries – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll – Montesquiu – Sant Quirze de Besora – Orís – Borgonya – Torelló – Masies de Voltregà- La Gleva – Manlleu – Masies de Roda-  Roda de Ter – Vilanova de Sau – Susqueda – Osor – La Cellera de Ter – Anglès – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Bescanó – Sant Gregori – Salt – Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de Ramis – Medinyà – Celrà – Bordils – Cervià de Ter – Sant Joan de Mollet – Flaçà – Sant Jordi Desvalls – Colomers – Jafre – Verges – Ultramort – Ullà – Torroella de Montgrí i L’Estartit.

Des del seu jove inici s’ha construït, petites o important centrals elèctriques per afavorir als pobles i poblacions de la zona, algunes ja no estant en funcionament.Moltes fabriques o colònies van edificar-se gràcies a l’aprofitament del riu Ter, especialment dedicades al paper i sobre tot al teixit, les primeres van ser abans del segle XX, i moltes van tancar cap el 80 i 90 del segle passat, algunes s’han reconvertit a altres tipus d’indústria.Per axó, és un riu amb moltes rescloses i saltants, mes que per regatge dels camps, es van construir per derivar l’aigua d’aquet riu, a les fabriques i colònies, a traves de les canals d’entrada a la factoria i les de la sortida que tornen l’aigua al riu.Hi ha molt llocs que us encantarà el paisatge i la natura en general visitant-la a qualsevol època de l’any, passareu per fonts, pous, cal destacar les de Torelló i Manlleu.

Font Enamorats – Manlleu

zones amb meandres que fa el riu i coneixereu una varietat d’arbres i vegetació que component el Bosc de ribera.En cara podeu trobar antics safareixos que utilitzaven l’aigua del riu Ter per rentar-hi la roba, com els de Ripoll i Manlleu.El riu Ter, també, unes de les construccions importants son els Pantans, com els mes important com tots sabeu son el de Sau i el de Susqueda, que donen energia elèctrica i aigua de boca, una vegada tractada.Quan passa per Girona i poble propers l’aigua del riu Ter es utilitza molt per els camps de conreu fins la seva desembocadura a traves de canals i recs.Acaba el seu recorregut en la desembocadura a la mediterrània, en el lloc conegut com Gola del Ter, a prop de l’Estartit.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter

I a :

http://xarxanet.org/ambiental/noticies/descobreix-la-ruta-del-ter-0

Sigueu respectuosos per on passeu i seguiu les indicacions que trobeu a la llarg del La Ruta del riu Ter.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia, Dolors Salvador  i Ramon Solé