La Font d’en Nando la trobareu fàcilment en la zona d’esbarjo que porta el seu nom, situada entre la carretera i el riu Ter en Montesquiu.
L’estructura de la font és feta d’obra bastida amb còdols o pedres de riu; l’aigua surt per una aixeta de polsador que cau a una pica ovalada que l’envolta.
L’àrea de lleure disposa de barbacoes, taules i bancs de pedra on podreu fer un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Des de Llanars cal passar pel pon sobre el riu Ter, direcció cap a cal Marxant i la seva Font a peu de camí,
cal deixar el vehicle, i seguir un caní estret i emboscat que puja pel costat esquer del torrent,
en general porta molt aigua.
Al poc veurem el petit edifici de captació de l’aigua, on hi ha la seva destacada deu que l’agafen per ús domèstic.
És un entorn de molta vegetació i humit, cosa que fa que hi hagi una vegetació exuberant.
La Font de l’Escalaborns es de fet una captació d’aigua a pesar que en els mapes la trobarem com una Font.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Des de Llanars, cal creuar el riu Ter, i seguir la pista rural, tot passant per les masies de más Pujol i can Gallo, cal continuar fins cal Marxant, deixeu el camí que va al Oratori de Sant Isidre, al poc arribareu al Torrent de la Bona Font,
cal seguir un senderó que remunta aquest petit Torrent, a uns minuts i a la llera esquerra veureu una construcció,
un cartell a la porta us indica que esteu a la captació d’aigua de La Bona Font,
recull l’aigua d’aquesta deu per les necessitats de la gent de les contrades.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.
Us passo un enllaç on podreu trobar informació d’aquesta Colònia i del restaurant actual de cau Faluga :
http://www.caufaluga.com/catala/historia.html
Hi ha dos pous que van ser importants en la vida de la gent treballadora de la Colònia que disposava d’aigua.
Estan situats entre els edificis de la Colònia i el riu Ter,
es tenia de bombejar l’aigua a traves d’un volant gran de ferro sortint per una canella i caient a una pica.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola
Poder fer un passeig per la llera del riu Ter sempre es molt gratificant,
més si ho feu pel seu pas a Manlleu.
Caminar per la seva vora esquerra, podreu veure moltes aus, aquàtiques o que fan vida a prop d’aquest riu,
gaudir d’un parc ple d’arbres i fresc a l’estiu
i uns espais tranquils.
En aquest indret, les aigües del riu Ter casi sempre baixen molt calmades,
gràcies a la formació rocosa del terra que fa de fre i tranquil•litza la velocitat del riu.
Fins hi tot, hi ha un petit embarcador on podeu fer una volta amb barca pel riu Ter abans d’arribar a una resclosa.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles
Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per el mas Pujol i can Galló, i una vegada que passeu per cal Marxant i la seva font- abeurador esta al costat dret del camí, trobareu una cruïlla de camins agafeu el de l’esquerra que porta a l’agrupament de cases que es diu Espinalva. Cal seguir pel camí mes fressat que durant 500m. cal seguir fent una pujada i passada una masia es troba la Font- abeurador dels Ocells.
Actualment l’aigua surt per un dels dos tubs gruixuts existents, l’aigua cau directament a l’abeurador.
L’estructura esta feta de pedres i el sostre reforçat amb unes bigues.
S’utilitza per veure aigua pel bestia que pastura en la zona.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Avui us presento dos articles
Per anar a conèixer la Font de La Puda, us cal sortir de St. Pau de Seguries direcció a Olot, abans de creuar el Ter, teniu la depuradora a la dreta i a l’esquerra surt un camí cimentat amb un petit cartell de fusta, que us indica “ Font de la Puda”.
A poca distancia, trobeu a la dreta una gran porta enrajada de ferro amb un altre cartell que ens indica que és el camí per anar a la font, i molta pintura de diferents itineraris.
Entreu en una granja d’oví, tanqueu la porta !!!, i la següent que passareu per on sortireu.
Deixeu en rere l’explotació, entreu dins el bosc, si us gireu veureu Sant Pau de Seguries, les vistes són molt maques, passeu dos filats en ”ziga zaga”,
el camí es clar, anireu per un petit torrent,
desprès arribeu a un altre camí, gireu a la dreta, esta indicat.
Després d’una estona, passareu per dins del torrent, on sols sentireu els ocells, trobareu un arbre caigut, darrera d’ell hi ha un cartell de fusta, passareu per sobre del arbre caigut…
esteu en un bosc preciós, creueu algun torrent subsidiari d’aquest.
Podeu veure un cartell amb dos fonts mes, la del Camí i la Fresca…
Al poc, arribareu a la Font de la Puda, situada a la llera del torrent, veureu un mur que fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta de les aigües del torrent i a la vegada pot servir com a seient.
L’aigua surt d’una estructura rodona que us pot recordar a una roda de molí, on hi ha gravat el seu nom,
del seu centre surt el broc allargat, i l’aigua cau a una pica arrodonida feta del buidatge d’una roca.
A sobre seu, també hi ha en una llossa el nom.
Disposa al seu costat esquerd, de dos bancs a diferent nivell fets de pedres, un d’ells amb respatller.
Si us fitxeu veureu en el mur, en una de les llosses planes, que hi ha gravat els punts cardinals i en cada un la població mes propera o destacada i el riu Ter.
El gust i l’olor es forta, clàssic amb aquest tipus de fonts.
Era i és, una font molt apreciada per la gent del poble i rodalies, es considera medicinal.
Text : Dolors Salvador i Ramon Solé
Fotografies : Dolors Salvador
També podeu seguir el Bloc : fonts naturals d’aigua i +
Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies
Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.
Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.
A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.
Rec Comtal
Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.
A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:
A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.
L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.
El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.
L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.
Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.
Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :
L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.
L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.
Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.
Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.
L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.
Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.
Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.
Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.
Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.
Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,
cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .
La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,
en cada costat te uns allargats abeuradors.
Actualment , no hi raja aigua semblaria que la canalització estaria trencada,
en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua
i es perd pel camí.
Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars
Una vegada estigueu a Llanars, per anar a visitar la Font del Riu o del Pont del Molí, i des de la carretera GIV-5264, cal seguir el carrer Cerdanya, continuar amb el carrer del Molí i traspassar el riu Ter pel pont del molí, trobareu un cartell que indica llocs per anar,
La Font del Riu o del Pont del Molí, la teniu darrera vostra, a l’esquerra, i adossada en la paret del mateix pont.
El lloc fa un petit jardí presidida per una taula feta per una roda de molí, des d’aquí podeu veure el riu Ter i la resclosa que desvia aigua, tot protegit per una barana i un petit mur que fa de seient.
La Font feta de pedres es situada dins d’una construcció en forma de capelleta.
Es un lloc tranquil i punt de sortida per fer excursions o rutes a peu , bicicleta o amb cotxe; La Fonteta, és una altra font situada a pocs metres de la Font del Riu i que en el segon article d’avui us comento.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 