Arbres – Els Plataners de la riera de Vallromanes

Avui també us presento dos articles sobre : Arbres

Avui destacarem en línies generals la multitud de Plataners de la riera de Vallromanes.Aquests Plataners estan situats a banda i banda de la riera de Vallromanes, te uns 6 km. de longitud, i forma part d’un dels afluents del riu Mogent.Part de la riera es també coneguda com Rambla de Vallromanes, és on els arbres son mes grans i antics.A mesura que, ens allunyem del centre del poble, els plataners son mes joves.En algun tram, paral·lel seu, esta el carril bici i una zona peàtonal, la llàstima és que està permès que els vehicles aparquin en la riera.A l’estiu donant molta fresca, que anima a poder fer un bon passeig sota d’ells.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Plàtan de can Quana de La Roca del Vallès

Per veure aquest important Plàtan de can Quana, podeu fer-ho des de Granollers tot apropant-vos a La Roca per la carretera C-1415c. abans de creuar el riu Mogent,  a la vostra dreta  veureu que hi ha l’entrada de la Urbanització de Can Borrell.Front mateix a l’altre costat de la carretera ( esquerra), està situada la parada del Bus, des d’allí i a pocs metre teniu un cartell que us indica el camí de terra que porta a can Quana ( sen se permís no es pot entrar a la finca).El Plàtan  de can Quana, és just a l’entrada del camí que porta a la casa a ma dreta.Gran, alt, esvelt i sa, es podria així definir en poques paraules. Està inventariat per la Diputació de Barcelona, tant mateix com altres arbres de les rodalies.Us passo informació de can Cuana extreta del Blog “ Tot son punts de vista”  podeu fer la consulta a:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/can-cuana-la-roca-del-valles.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Mare de Deu de la Salut de La Roca del Vallès

Per arribar-vos a La Font de la Mare de Deu de la Salut, podeu fer-ho des de Granollers tot apropant-vos a La Roca per la carretera C-1415c.Abans de creuar el riu Mogent, i a la vostra dreta hi la Urbanització de Can Borrell, cal que seguiu pel carrer del sector de can Borrell que fa una certa baixada direcció a la deixalleria, poc abans, a la vostra dreta i a peu d’un petit bosc, hi ha La Font de la Mare de Deu de la Salut.Aquesta font des de sempre ha sigut molt abundant de cabal d’aigua.De fet es una mina, l’aigua surt a l’exterior per un tub ample i cau a una pica ovalada.D’amunt de la porta de la mina, hi trobem una capella amb la imatge de la Mare de Deu de la Salut.A banda i banda de la font uns allargats bancs de pedra ens invitant a estar una estona de repòs o fer un àpat.També, trobareu en un costat , una antiga taula de pedra.Des de la urbanització un camí baixa a la font i a la vegada, porta a la població de la Roca tot travessant per un pont peatonal el riu Mogent.Sols cal dir, que podeu arribar a peu de la Font, amb el vostre vehicle o per medi de transport públic que teniu la parada a l’entrada de la citada Urbanització.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre – Dipòsit de l’antiga Piscina de Llinars del Vallès

L’antiga Piscina de Llinars del Vallès, està situada en l’Avinguda Mogent, 3;  precisament darrera de les instal·lacions passa el riu Mogent, cada costat hi ha horts, i pràcticament  està a l’entrada a la zona industrial de Llinars del Vallès.En aquesta antiga piscina, hi trobareu la torre d’aigua on està situada a la vista des del mateix carrer, d’amunt deu el dipòsit d’aigua.Es feia així per donar en aquelles èpoques, mes potencia en el subministrament  d’aigua a les instal·lacions.

Fotografia del segle passat

Es pot veure que per accedir s’utilitzava uns ferros clavats directament a la paret de la torre, i disposa d’una estreta escala metàl·lica adossada en aquest cas al Dipòsit, per netejar-ho o per alguna reparació.En un costat de l’edifici, hi ha les oficines de gestió de Subministració d’Aigua al municipi de Llinars del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

• La papallona pintada

Esta a la sortida de Cardedeu direcció a Llinars del Vallès abans d’arribar al riu Mogent.

• La senyal de tràfic

Una senyal poc usual, situada el camí que va de Sabadell a Castellar del Vallès per la vora del riu Ripoll. Que ens alerta del perill de trobar carruatges… ehi, que estem al 2016 !

• Una font amb doble finalitat

Aquesta font situada a dins de la població de Llinars del Vallès, per la seva part frontal, veiem la data de construcció, l’any 1952 i la aixeta amb la pica, axó es del tot normal, si mirem per darrera veurem que s’ha aprofitat per instal•lar una bústia de correus, axó, si que es curiós.

• Una barca de muntanya

Per últim, veiem com aquesta barca esta a l’entrada d’una masia a les afores de Cànoves. Veiem que per el seu interior s’han col•locat uns llargs testos per fer mes bonic amb l’entorn de Muntanya i no pas de Mar. No és l’única , hi han moltes mes arreu de Catalunya que no és fan servir i formen part de la decoració ambiental terres a dins.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic rec de La Roca del Vallès

Per veure l’antic rec de la Roca del Vallès, cal que anem per la carretera C – 1415c, una vegada passada la cruïlla amb la carretera BV-5105, i abans d’entrar al nucli urbà de La Roca del Vallès, trobarem a la nostra dreta una entrada que va a una granja. Allí deixarem el nostra vehicle, i anirem pel costat del l’enreixat o balla de la granja fins a prop del riu Mogent, punt on hi ha l’entrada al Rec de La Roca.Tornarem en rere i seguirem una pista paral•lela al riu Mogent que no el podem veure donat la vegetació, el camí fa un gir a la dreta i baixem on ens apareix el rec que seguirem per un caminoi estret junt a ell.El lloc es tot el dia molt ombrívol a penes el sol es deixa veure en aquet lloc, estem sota del turó on esta ubicat el Castell.Traspassem alguna antiga portalada en desús, el rec va fent sigues sagues com si es tractarà d’una serp per vell mig del bosc de ribera.Ens fitxem a la roca de l’altra costat del rec, una petites coves que ens criden l’atenció.En uns 20 minuts, ja arribarem al fi del nostra recorregut per el rec, uns conreus a la nostra dreta i unes trampilles que facilitant que l’aigua vagi cap els conreus.Em arribat a La Roca del Vallès, concretament al carrer de l’Església.Podem fer un tom per el poble i retrocedir per mateix camí fins arribar al punt d’inici on hem deixat el nostra vehicle.Un petit passeig per poder conèixer un rec casi oblidat…

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aiguabarreig del riu Congost i el riu Mogent, neix el Riu Besos a Montmeló

Des de Montmeló, per anar al naixement del riu Besos, cal seguir les indicacions de varis carrers d’aquesta població, que ens indiquen que agafem direcció a Montornès o a la carretera de La Roca.Un cop al pont, allí a sota mateix, hi ha l’aiguabarreig dels rius Congost i Mogent, i d’aquests sorgeix… el riu Besos.El Congost, es de mes llarg recorregut i te mes cabal d’aigua, neix a la Font de Regàs, al Municipi de Collsuspina,Mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Congost

El riu Mogent, es molt mes humil des de sempre, amb mes poc cabal, i a l’estiu en alguns trams on ni baixa aigua, neix a peu dels boscos del Corredor.El Besos sempre amb mes o menys cabal d’aigua, segueix sense parar…. fins la seva desembocadura a la mar mediterrània a Sant Adrià del Besos.Aquest Aiguabarreig, és lloc d’unió d’aigua i de camins, com els de Vora del riu Congost de Montmeló a Granollers i Tagamanent; el camí de Vora del riu Mogent passant per Montornès a Llinars del Vallès; i camí, Vora del riu Congost, per les rodalies de diverses poblacions i polígons industrials fins a la Mar.També trobem a la seva vora dreta de l’aiguabarreig, una zona d’esbarjo per a gossos, que l’ajuntament a destinat per aquest fi.L’aiguabarreig, sempre son un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Besos fins al seu destí final… la Mediterrània !
Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Caminada de Llinars del Vallès a l’Ermita de Sant Sadurni de Collsabadell

Sortirem des de l’Estació de Llinars per la part oposada a l’edifici, i ens dirigirem per un caminet indicat per un cartell i passarem el riu Mogent per un antic pontmetàl•lic, fins un camí de terra ample que agafarem a la nostra esquerra, fins els túnels de l’Autopista i de l’AVE.Arribarem a un camí, asfaltat, podem pujar un tros per el camí de terra que passa per la finca de Can Gurri Cremat, trobarem unes roques curioses.Retornem les nostres passes, i seguirem pel camí ample i asfaltat paral•lels a l’Autopista, fins arribar a can Mora on hi ha un Restaurant i el Pou de Glaç, que podem visitar si la tanca esta oberta.A pocs minuts mes , passarem pel costat de l’Edifici de” Els Maristes”, el rodejarem i seguirem pel camí principal. Ara, passarem entre bosc, camps i alguna masia.En uns deu minuts ja podrem divisar la Torre de l’Ermita entre el bosc, deixarem a l’esquerra un camí que va a un pont per passar l’Autopista, nosaltres seguirem rodejant un camp on hi ha una gran bassa al mig.Al poc, tenim una desviació, a la dreta, és la important edificació i majestuosa de Can Prat, en la cruïlla hi ha un pou i una bassa en cada costat del camí; agafarem el camí de l’esquerra que fa una lleugera pujada fins l’Ermita de Sant Sadurní de Collsabadell.Esta en un petit turó, que domina una gran vista de les Muntanyes del Montseny i baix Montseny. Te un notable campanar que va tocant periòdicament les campanes. Tot esta molt ben cuidat i que cal respectar. Front a la rectoria hi ha un seien d’obra molt curiós.En un racó entre les escales per pujar a l’ermita i la rectoria, trobem la Font, que antigament era natural, encara podem veure l’antic tub que actualment esta sec, disposa d’una aixeta amb aigua de xarxa.Tornarem enrere fins creuar l’Autopista pel pont, deixarem el camí de la dreta que va en cinc minuts a la gran Masia- Granja de Can Colomer.Nosaltres agafarem per la nostra esquerra passarem per sota d’un túnel del tren de rodalies, i al poc entre camps, creuarem el riu Mogent , Veurem al fons, l’edifici dels “Maristes”.tot seguin el recorregut i en menys de vint minuts entrarem a Llinars del Vallès per on hi ha la Creu de Terme,  i finalitzarem aquí el recorregut, a on hem iniciat, a l’estació de tren.Aquest itinerari el podem fer tranquil•lament i sense preses, en menys de tres hores.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pou de Glaç de Can Mora de Llinars del Vallès # 1

Per anar aquest ben conservat Pou de Glaç de Can Mora, sortirem de l’estació de la RENFE de Llinars del Vallès.

De la seva part oposada de l’estació, on hi ha l’aparcament, anirem a un petit camí indicat per un cartell de la Xarxa de Senders, i passarem per un antic pont sobre el riu Mogent,fins arribar a un ample camí que va paral•lel a l’Autopista, fins un túnel que passa per sota d’aqueta i de l’AVE, fins l’altra costa on hi ha el camí ample a l’esquerra nostra direcció als Maristes, el recorregut es poc mes d’un quilòmetre.A l’arribar al Restaurant del Pou de Glaç de la Finca de Can Mora, ja veurem el seu Pou, sols ens cal creuar l’entrada d’accés, que per la nit queda tanca.Es un Pou de Glaç senzill, per ho, com em dit al principi, esta ben conservat.Amb planta cilíndrica i sostre de cúpula, reforçat amb la banda sud per uns contraforts.Actualment, no es pot accedir al seu interior, perquè tant l’entrada de la banda que dona al petit torrent con l’oposada que dona al camp, estant tapiades.Ens dona curiositat veure que sobre el pou a crescut una densa vegetació i que a la vegada, ens pot preocupar que puguin les arrels fer que a llarg temps, deteriorar la cúpula, i pugui derivar a un deteriorament gradual de tota l’estructura d’aquest Pou de Glaç.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Un caminada fins a Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès

L’Ermita de Sant Esteve del Coll, es com un mirador a una part del Vallès i al Baix Montseny, podem com si fos una balconada mirar i observar, des de la població de Cardedeu o Llinars i totes les muntanyes que formen el massís del Montseny.Podem indistintament iniciar el recorregut des de Cardedeu o be, des de Llinars del Vallès.Anirem per la vorera del riu Mogent, pel camí de passejada i paral•lels a les naus industrials de Llinars

A l’arribar a un camí ample que baixa al riu , al creuem, seguirem tot recta per una ample pista que passa per sota de l’Autopista, la carretera de l’Eix i del tren de l’AVE.

A les hores entrem al bosc, trobarem alguna indicació de recorregut a peu, iniciem una suau pujada, a la nostra dreta deixarem un bosc d’alzines i altres arbres centenaris.Al poc, ens trobarem que dreta i esquerra, el bosc esta net de vegetació, que s’ han iniciat aquests treballs a mitjans de l’any 2014.Seguirem remuntant en un fort desnivell, durant uns vint minuts i casi a la part mes alta que farem avui i poc abans d’arribar a l’Ermita, veurem una antena de telecomunicacions, des de on podrem veure el paisatge del Montseny i rodalies.Fem una recta i ja el camí es planer, fins l’Ermita que ens surt a la nostra dreta.Al costat esquerd i a peu mateix del camí i elevat, una alzina ens crida l’atenció, tant sols per les arrels aguanta com pot uns tres metros sobre el terra.
Arribarem a una cruïlla de camins, deixarem el que be de l’esquerra nostra, que ens portaria a la Carretera de Cardedeu a Dosrius en el punt on està el Coll .Girem a la dreta i passem per un arbust , un Arboç, monumental i catalogat.Fem uns pocs metres mes, i arribarem a l’Ermita de Sant Esteve del Coll, molt ben conservada i comus deia al començament, en un lloc molt estratègic amb bones vistes.Darrera de l’ermita, hi ha un modern cementeri molt ben cuidat.Davant de l’entrada a l’ermita, hi ha un jardí amb un petit auditori, per fer l’Aplec o Sardanes i en una petita Font d’aigua de xarxa.En aquest lloc es un punt ideal per esmorzar i continuar camí fins la Torre del Moro, per ho axó serà en una altra ocasió.Ara per tornar podem fer-ho per la Urbanització de Can LLeget, que ens portarà directament a Cardedeu tot seguin els cartells indicatius.O be, tornar per el mateix lloc per on hem pujat.Ens ha sigut una tranquil•la caminada que…, axó si, podem fer-la en qualsevol època de l’any.

Text i Fotografies : Ramon Solé