L’Aiguamoll de cal Met Natrus del Prat de Llobregat

L’Aiguamoll de cal Met Natrus, està situat a prop del Cementeri i el mirador de l’entrada d’avions a l’Aeroport del Prat, podeu anar per la carretera B -203 que porta a les Platges,o també, caminant podeu anar hi per la carretera de la Bunyola .AENA., per afavorir i mantenir  l’habitat d’aus en les rodalies de l’Aeroport del Prat, propers a la població de El Prat de Llobregat,va crear ja fa us quants anys, un petit Aiguamoll anomenat Cal Met Natrus En aquest espai, s’han plantat diverses especies de plantes aquàtiques per afavorir el desenvolupament d’aquest habitat humit,com son, el lliri groc o el canyís, entre altres tal com veieu en la fotografia adjunta.L’aigua que inunda aquest paratge, procedeix del rec de la Canal de la Dreta.Les aus son de diverses especies, habitual en les zones humides del Delta del Llobregat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La Resclosa de la Colònia Sedó o del Molí de can Broquetes

La Colònia Sedó, la va posar en marxa l’any 1850 Miquel Puig, aprofitant el salt d’aigua de la resclosa d’un antic molí fariner conegut com Can Broquetes, en els anys va quedar insuficient quan es va ampliar la fàbrica tèxtil.Actualment encara es poden reconèixer : les naus dedicades a la filatura, les teulades amb volta catalana, les oficines, el canal i la resclosa del salt d’aigua.

Dues de les imatges característiques del conjunt són la xemeneia helicoïdal de maó de l’antiga màquina de vapor i l’aqüeducte semicircular que portava l’aigua del riu Llobregat des de la Resclosa del Cairat, fins a La Turbina Planas, de l’any 1899, era la més gran de l’època a l’Estat, que fa poc vàrem dedicar un article.La colònia Sedó era un verdader poble, en l’època de màxim esplendor van arribar a viure unes 1.500 persones,  tenia serveis que una gran quantitat de pobles de Catalunya no tenien, com ara un escorxador, servei mèdic, economat, capella…A la colònia es feien teixits de cotó, sobretot llençols i velluts, això vol dir un consum d’aigua permanent i abundant.L’aigua de la resclosa entrava per una canal fins la colònia i desprès sortia per una altra canal que tornava l’aigua al riu Llobregat.Des del segle passat per les rodalies de la colònia i el riu, s’ha creat una zona de nombrosos horts, regats per l’aigua del riu, configurant un aspecte curiós veient els edificis d’una colònia i al seu costat el verd de cada horta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de la Colònia Sedó d’Esparraguera

Aquest  Aqüeducte que passa pel costat de la Colònia Sedó, fins ven a prop de la seva entrada principal, va ser construït per poder fer moure una nova turbina moguda per aigua de riu a l’any 1890.aquaducte-canal-superior-1Per aquest fet , va ser construïda a sobre l’engorjat del Cairat en el riu Llobregat  en l’any 1878, la Resclosa que pren el mateix nom, i que fa poc us la vaig presentar en un article .canal-superior-8Axó no va ser gens fàcil portar-ho a terme per aquella època, va ser  un gran projecte de túnels excavats a la dura roca de la muntanya i Aqüeductes fins la Colònia Sedó.canal-superior-7L’Aqüeducte de la Colònia Sedó, podem veure avui en dia amb admiració, una obra solida i molt perfeccionada, superant uns desnivells elevats i amb arcades simètriques.canal-superior-1En alguns trams passa cel obert i en altres, com si fora una canal elevada i tapada.canal-superior-4Pensem que el riu Llobregat, te èpoques amb mes o menys cabal d’aigua, per tant calia tenir cura d’anar mesurant la quantitat necessària d’aigua de forma manual des de la Resclosa del Cairat.casera-canal-superior-repartidorEra important, abans d’entrar l’aigua a la maquinaria de la turbina, que fora neta i sense elements que arrastres o portes flotant la mateixa aigua.regulador-canal-superiorTant la Resclosa del Cairat i l’Aqüeducte, van ser una part molt important per el rendiment en la producció de la Colònia Sedó.canal-superior-5En l’actualitat poden ser visitades una part de les instal·lacions com a Museu.aquaducte-canal-superior-entrada-a-la-fabricaInformació general sobre la Colònia Sedo, podeu consultar a  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_Sed%C3%B3

canal-superior-2

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa del Cairat d’Esparraguera, en el riu Llobregat

a-mapa-de-situacioPer arribar-nos a La Resclosa del Cairat d’Esparraguera, caldrà agafar la carretera C-55 i en el km. 9, hi ha una gran explanada tancada per un ballat , podem passar caminant  per la cadena o per un corriol al costat d’aqueta, que remunta per uns matolls, sigui d’una forma o de l’altra, arribarem a peu de La Resclosa en el riu Llobregat.mur-7vista-10La Resclosa va ser construïda a sobre l’engorjat del Cairat en l’any 1878, lloc on el Llobregat de forma natural ja quedaven les aigües retingudes i formaven un caient espectacular.mur-4-i-montserratvista-2Front i a l’altra costat del riu, algo elevat, esta la masia de can Tobella del Cairat.vista-9-i-aparell-reguladorentrada-aigua-2A l’arribar a la Resclosa, trobarem un edifici, on hi ha tres comportes per desguassar i conduir l’aigua fins la colònia Sedó.portes-entrada-aigua-5vista-17Les aigües del riu Llobregat,  retingudes en part,  disposen d’un bosc de ribera amb pollancres i àlbersvista-1 i amb el massís de Montserrat casi a tocar, formen un paisatge molt  bonic.vista-14

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La petita Resclosa de Gironella, un lloc ple d’encant

A - Planol de Situació_01La Resclosa en qüestió, esta al tocar del pont medieval de Gironella, conegut aquest com a Pont Vell, uneix les dues ribes del riu Llobregat on està situat el poble, la part mes nova i on esta situat el casc antic del poble.El Pont Vell _01Vista General 3_01És format per diversos ulls, dels quals tan sols se’n conserven dos de medievals; el major i un de més petit. La resta dels ulls foren afegits al llarg dels anys.jklh_01 Cal destacar que una escala permet l’accés a la roca on s’assenten diversos pilars que sostenen aquest viaducte.Vista 1_01L'Illa i Vista general 1_01Un antic document ens acredita que el pont ja estava en construcció cap a l’any 1389, segons sembla, promogut pels barons de Pinós.Vista 2_01Per les rodalies de la petita resclosa del riu Llobregat, hi ha una font en una placeta i jardinet del Dr. Armengou,Font Pont Vell_01 i alguns llocs que fan de mirador natural al riu i la resclosa, com unes roques naturals a la llera del riu o diversos punts que hi ha arbrat.Vista General 2_01L'Illa i Vista general 2_01Alguns ànecs sempre fan presencia per la resclosa que son per ells un lloc d’aigües manses.Vista General 4_01L'Illeta 1_01Ens agrada veure com es conserva l’antiga roda o manivela que controla la sortida o pas de l’aigua de la resclosa.Mur i Regulador_01Vista general 1_01Entre el pont i la resclosa, modernament s’hi ha construït un guèiser que expulsa aigua a força altura,00954707_01 i que acaba de completar l’ambient pintoresc d’aquesta zona del riu Llobregat pel seu pas per Gironella.Vista Mur 1_01

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aiguabarreig del riu Cardener amb riu el Llobregat

A - Mapa de situació_01Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer de Llobregat i arribarem a l’agregat de Castellgalí, on el carrer passa a dir-se avinguda de Roma, i en una placeta hi ha el monument romà de la Torre de el Breny,bsdf_01 coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al segle III a pocs metres d’on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).Vista general 2_01

Podeu consultar sobre la Torre de el Breny de Castellgalí a :

http://relatsencatala.cat/relat/el-breny-la-petjada-romana-castellgali-bages/1030802

Aiguabarreig

Aiguabarreig

Continuem i anirem fins la confluència amb el carrer Via Augusta, allí hi ha l’aiguabarreig del riu Cardener amb el riu Llobregat.Vista 10_01No hi ha dia que veiem algun pescador per les rodalies mirant de treure algun peix d’aquest lloc, donat que son aigües molt tranquil•les, ja que tenim la resclosa al tocar.Vista  Mur 9_01A la nostra dreta tenim el riu Llobregat que per de munt passa el tren per un pont.

Riu Llobregat

Riu Llobregat

En front, tenim el riu Cardener que ja ha passat a tocar per Manresa aigües amunt.

Riu Cardener

Riu Cardener

I mes a l’esquerra nostra, hi ha la resclosa on l’aigua resta en part aturada.Vista general 1_01Podem veure unes grans comportes on es desviava bona part de l’aigua d’aquest dos rius per anar a algunes antigues fabriques de Sant Vicenç de Castellet.Comporta  1_01En aquest lloc de l’aiguabarreig dels rius, pels amants de les aus es un bon lloc on poden apreciar una important varietat d’aquestes.Vista Mur 7_01

Vista 11_01En aquest espai proper al dos rius, sempre podrem trobar un punt per fer una fotografia o simplement contemplar una estona la unió dels dos riu i prendre el sol…Vista general 3_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa dels Manresans

A - Mapa  de Situacio_01La zona humida Resclosa de la Sèquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny ( El Bages), al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d’aigües conegut com a Sèquia de Manresa.Entrada d'Aigua Resclosa _01Entrada Resclosa 3_01Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d’aigua o de l’estiatge natural del riu. Aigua sobrant_01P3107616a-1[1]_01La Sèquia de Manresa és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa.Vista general 2_01Situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estanyartificial). Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a d’altres poblacions veïnes.Vista general 1_01La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l’enginyeria medieval.Entrada Resclosa 4_01Cartell pedra 1984_01La caseta a l’iniciï de la sèquia protegeix la comporta que anivella l’entrada d’aigua al canal. Dins d’ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia.Casetes Resclosa_01Caseta Resclosa 1864_01En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.Caseta i sortida sobrant_01Per visitar-ho , podem iniciar el recorregut al Poliesportiu de Balsareny, prenem el carrer de la Indústria, agafem direcció nord-est cap a Plaça de Catalunya, continueu pel carrer de la Sèquia i girarem a l’esquerra per el carrer de les Alzines allí, de nou gireu a la dreta per el carrer del Carrilet.P3107608a-1[2]_01La resclosa ens quedarà a mà dreta, sota del Castell.Resclosa - Sobrant 1_01En la caseta de la resclosa, hi ha un mirador al saltant del riu Llobregat.Caseta Resclosa 1_01Si aneu amb nens petits, vigileu-los, es un lloc amb una certa perillositat.Recull resclosa 1_01Per a mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_de_la_S%C3%A9quia_de_Manresa

http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/mn_medi_natural/mn14_inventari_zones_humides/documents/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa pdf

Caseta Resclosa 1_01Recopilació de la Informació, text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del Riu Llobregat i La bruixa del riu

Ningú no se sabia avenir que N’Hug de Mataplana, el molt noble senyor de la Pobla i Castellar, hagués triat aquella donota estrangera per casar-s’hi. Tot el que N’Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era altivesa i egoisme; tot el que ell era bondat, en ella era maldat de la més negre.jkbvbFins llavors, els vassalls de N’Hug havien viscut tranquils i en pau sota el govern del seu senyor; però l’arribada al castell d’aquella dons tibada i orgullosa ho va capgirar tot. La seva influència era tan malèfica que el senyor N’Hug va emmalaltir i, el cap de poques setmanes, moria sense remei sense arribar a conèixer la filla que esperaven. Els vassalls no s’explicaven aquella mort. Els semblava cosa de misteri i males arts. I així començà a córrer la brama que la dona del senyor N’Hug era una bruixa de les més dolentes.

I no devien anar pas gaire errats: uns mesos més tard va néixer la filla que esperaven i, com si fos un càstig per dolenteria de la mare, va resultar tan lletja que feia por de veure. Tenia els cabells vermells com el foc, i els ulls, petits i lluents com els de les bestioles que de nit corren pel bosc.
-La meva filla ha de ser la més bonica d’aquestes terres- pensava la bruixa, plena d’enveja.

I com que això era impossible, va decidir fer desaparèixer totes les nenes que naixessin als seus dominis llençant-les al fons d’una profunda i feréstega cova que va descobrir muntanya amunt, prop del seu castell.fghsrth_01

Moltes nit, sobretot quan hi havia tempesta, la bruixa visitava la cova i reia, complaguda i satisfeta per la seva venjança, escoltant els plors d’aquelles criatures innocents. Fins que una nit ja no va sentir cap soroll. Què podia significar això? Encuriosida, la bruixa s’anà abocant més i més dins d’esvoranc, obrint bé els ulls com si volgués veure-hi enmig de la fosca, i afinant l’oïda com si pogués sentir altre cosa que no fos el silenci. Tan gran era el seu desfici i tant es va abocar aquell forat, que, al capdavall, va relliscar i va anar a raure, ella també, al fons d’aquella cova infernal. Però, com si les profunditats de la terra no volguessin saber res d’aquella donota maligna, un gran riu d’aigua sorgí de dins la cova, expulsant-ne el cos de la bruixa.

Diuen que aquesta feta en va néixer el riu Llobregat, i que les seves aigües són les llàgrimes d’aquelles pobres criatures.
També diuen que la força d’aquell riu va ser tanta, que la bruixa quedà convertida en un polsim rogenc que, des de llavors, tenyeix aquells paratges i, quan hi ha tempesta, també les aigües del Llobregat.

I qui no s’ho cregui ( que sempre hi ha algun desconegut que diu que aquestes llegendes són històries de la vora del foc) que vagi a les fonts del Llobregat i es passegi pels voltants de Castellar de n’Hug i la Poble de Lillet, i ja ens sabrà dir si hi ha o no hi ha pedres i sorra de color vermell.

Recopilació de la llegenda i fotos : Ramon Solé

La Llegenda del miracle a Calders

Monistrol de Montserrat - Vista i Tren_01Els orígens de la veneració cristiana a la Verge de Montserrat es perden en la nebulosa dels temps i la llegenda, sovint, es confon amb la realitat i en la diversitat de relats que ens han arribat i que cadascú, dintre de la seva fe, modela com millor desitja. Des dels remots inicis d’aquella advocació, aquesta devoció popular ha anat sempre lligada a una llarga llista de fets miraculosos o de taumatúrgia que la tradició popular l’hi ha atorgat i, sovint, exagerat. No obstant això, aquells fets, segons la litúrgia i jurisprudència catòlica, més destacats, provats o més creïbles i que si calia considerar com a miraculosos, es registraven i documentaven de forma sistemàtica. Entre aquests miracles acceptats i documentats, que serviran de base a la coronació canònica de la Verge de Montserrat i el seu santuari l’any 1881, n’hi ha un que va succeir a Calders l’any 1528.
tyujty_01 Segons transcriu la “Revista Montserratina”, del mes de setembre de 1910, els fets són els següents:

“Habiendo salido a pescar Miguel Melchor, vecino de la villa de Calders, acompañado de Bernardo Melchor su hijo y otros amigos, llegados a la ribera del rio (Calders o Colarda a unos 32 Km. de este santuario) cerca de aquella villa, y poniéndose Miguel Melchor sobre una roca, teniendo más cuidado con sacar peces que con guardarse a si mismo, dio una peligrosa caída en parte donde había mas de 30 palmos de fondo. Pues como él no supiese nadar, ni los que con el iban pudiesen socorrerle, aunque el agua lo echó tres veces arriba, volvió a hundirse otras tantas abajo.

Monistrol de Calders - Ft ColletEstuvo en ese peligro por espacio de un cuarto de hora, en el cual llamaba siempre á la Virgen gloriosa de Montserrat que le socorriese, hasta que Bernardo Melchor habiendo buscado con diligencia y amor de hijo una vara larga, llegó con ella, y tendiéndola á la parte donde su padre estaba, le asió y salió libre y sano, diciendo que Nuestra Señora de Montserrat le había ayudado, y que el tiempo que estuvo debajo del agua le parecía que estaba en su santa capilla; y dando todos gracias a Dios, vino Miguel Melchor á darlas a ésta santa casa, donde dejó en una tabla la memoria de este milagro, y lo publicó en presencia de testigos á 22 de julio de 1528”.

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé