Un Hort diferent – Els Horts de Sant Fruitós del Bages

la Sagrera.

Els Horts de Sant Fruitós, estan en la part antiga del poble, en el barri conegut com la Sagrera.

El Torrent Bo passa per el costat de la Sagrera s’ha de fer per tant per arribar a bona part dels horts tot travessant aquest torrent per un petit pontarró.

Torrent Bo

Actualment aquest tram del torrent a tocar de la Sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes desprès d’una pluja forta.

l’Horta de Sant Fruitós.

El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l’Horta de Sant Fruitós.

L’existència d’aquest torrent es manté encara en la vida de l’horta de Sant Fruitós.

A poca distancia més avall, al finalitzar la zona de l’Horta, al costat del mas de La Sala,

dit torrent desguassa al riu d’Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat.

Són uns horts molt ben parcelats i creiem que amb un bon rendiment de verdures i fruites,

gracies per varis motius, el constant treball dels pagesos,

l’aigua del Torrent Bo, que en canals i recs fant la distribució equitativa per poder regar.

I per últim, que la regulació de l’aigua esta tal com veiem en aquest cartell.

Us passo aquest enllaç sobre l’aigua pels regants :

https://www.santfruitos.cat/actualitat/noticies/l2019ajuntament-de-sant-fruitos-de-bages-proporciona-aigua-als-regants-dels-horts-de-la-sagrera

L’Ajuntament regula la disposició dels ciutadans l’ús d’horts per al conreu a La Sagrera – Riu d’Or :

https://www.santfruitos.cat/actualitat/noticies/l2019ajuntament-de-sant-fruitos-de-bages-posa-a-disposicio-dels-ciutadans-l2019us-d2019horts-per-al-conreu-a-la-sagrera-2013-riu-d2019or

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Roc i Capella de Balsareny (Bages)

La Font i la Capella de Sant Roc, estan situades a la sortida de Balsareny al costat esquerd del pont abans de creuar el riu Llobregat.

La Font de Sant Roc, esta al costat de la canal dels Manresans, es d’aigua de xarxa urbana.

Tant el nom de la font i la paret on hi ha l’aixeta polsador, esta feta per un trencall de rajoles de colors.

L’aigua cau a una petita pica rectangular.

Disposa d’uns seients de pedra a cada costat i la Capella.

Test i Fotografies: Ramon Solé

Montserrat, muntanya amb silueta

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es h_01.jpg

És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.

Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.

A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d’ermites, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni.

El Massís de Montserrat va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la seva conservació.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Fem safareig : Els Safareigs de la Font d’Abrera

Els Safareigs estan situats sota del carrer de la Font d’ Abrera, per arribar-hi cal baixar per unes escales.

Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. Tenen forma quadrangular i aprofiten l’aigua d’una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d’ús públic.

Sembla que l’edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.

L’aigua de la Font d’Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada.

La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure.

Ara se la coneix com la bassa dels Peixos.

L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Per les Ribes del riu Llobregat en El Prat del Llobregat

Són molts els recorreguts per on podem circular a peu o amb bicicleta per les Ribes del riu Llobregat,

i que avui us presento dins del municipi del Prat de Llobregat, front a l’Hospitalet de Llobregat.

Hi han amplis camins que van paral·lels a cada riba del riu,

axó a permès poder fer uns itineraris o recorreguts segons ganes o capacitat de cada un,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-03-20_13-58-49-7.jpg

Així com gaudir d’una jornada de pesca, seguin les indicacions establertes.

Aquests espais naturals, es podent practicar en qualsevol època de l’any.

Són uns espais naturals del riu que formen una reserva natural de gran importància,

sobre tot en la desembocadura del riu Llobregat.

Hi trobareu una gran diversitat de vegetació com a canyissars, jonqueres, prats humits,…alguna pineda

 i, al final de tot, a tocar del mar, una platja protegida, tancada a l’accés públic.

Podreu veure una gran diversitat d’aus, que varien segons les estacions de l’any.

Us animo ha visitar i caminar per aquest espai poc conegut…

Text: Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel.

La Resclosa i Canal de l’Ametlla de Casserres

La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,

situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.

Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.

Us presento la seva historia:

Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.

Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.

Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.

Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.

El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.

El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A

La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.

Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,

a torre de l’amo, i l’església.

Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;

i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896

i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es vista-4.jpg

Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.

Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,

fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.

Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.

Arribareu a la caseta de control de la canal.

Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.

Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,

tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.

Recull de dades : Viquipedia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-aquaducta-1.jpg

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-5-1.jpg

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-2-1.jpg

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa de La Molina de Castellar de n’Hug

La Resclosa de La Molina esta situada entre Museu de La fàbrica de ciment  Asland de Castellar de n’Hug i els Jardins Artigas, pròxims a la Poble de Lillet.De fet és una antiga i petita Resclosa al tocar del riu Llobregat en la llera dreta i amb el Torrent de La Molina.A pesar que no hi ha ningú que la conservi, esta en un estat acceptable.Encara es pot veure la caseta i el bagant, que és l’engranatge per obrir i tancar les comportes.També es pot resseguir la canal que porta l’aigua a vall un bon tros…Si aneu a visitar aquesta Resclosa, cal tindre en compta dues coses,una és que esta molt tapada per la vegetació i es fa difícil la seva localització,i la segona, el perill de caure dins de la Resclosa o be, a la canal, sigueu prudents !.Us passo una foto antiga de 1910 de la Reclosa de La Molina.Un Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro on esta l’antiga fabrica de ciment.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí

Cada diumenge trobareu dos articles !

El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón.Construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.És una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat.Inicialment s’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Sants.

Actualment ( any 2012) el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d’aigua de rec les terres de Cal Trabal a l’Hospitalet.Durant l’any 2017 l’Ajuntament de Sant Joan Despí  va portar a terme  un Itinerari senyalitzat i explicatiu de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí.Us passo un article de La Vanguardia que fa referencia al recorregut senyalitzat del Canal de la Infanta al pas per Sant Joan Despí :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20171023/432308257973/sant-joan-despi-senaliza-recorrido-canal-de-la-infanta.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí , Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Vaca de Cercs

Per anar a La Font de la Vaca de Cercs, és millor accedir  des de Berga, per la carretera C-16 en sentit nord,  trobareu una sortida per entrar a Berga, en la propera rotonda, veureu una indicació per anar a Pedret, cal seguir una carretera asfaltada.A uns tres quilòmetres, arribareu al Pont gòtic de Pedret, es pot deixar allí mateix el vehicle en una gran explanada, esteu al Municipi de Cercs. Passeu a peu el pont sobre el riu Llobregat i podeu contemplar l’ermita de Sant Quirze, que és pre-romànica.Per a mes informació sobre el Pont de Pedret, podeu veureu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Pedret

Trobareu un cartell de fusta,  que us indica, que a 1,230 metres hi ha la Font de la Vaca, cal prendre’l. Tindreu la possibilitat d’anar pels túnels de la Via Verda, passar a prop de la vora del  riu Llobregat i el racó dels Pescadors, uns llocs molt bonics.Arribareu  al conegut  “ forat a la roca “ per l’altre costat està la Font de la Vaca. És un recorregut apte per tothom. La Font en èpoques de poques pluges, no hi surt aigua.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia