Avui destaquem : La Font i la Bassa de Can Valls de Sant Celoni

CAM01085_01Per arribar-nos a la Font i la Bassa de Can Valls de Sant Celoni, caldrà que en la rotonda de Sant Celoni  de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, trobarem un cartell que indica la direcció a la Vall d’Olzinelles i és on comença la carretera BV – 5112,  nosaltres la prenem, un cop em passat el riu La Tordera, girarem a la dreta on ens quedant unes naus industrials. Al poc girarem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.DSCN5902_01Seguirem uns quatre quilometres per la citada carretera, tenim que arribar fins al trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls.CADSCN5925_01No seguim per aquest camí, sinó que agafarem el que passa per sota de la finca, just al seu costat.DSCN5905_01En poc més de 200 metres arribarem a un trencant a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables,DSCN5903_01 allí trobarem el conjunt de la Font, bassa, l’aqüeducte DSCN5887_01i el pou de Can Valls.

DSCN5890_01L’aqüeducte portava l’aigua de la vessant de l’Aranyal a la font, DSCN5894_01on donava l’aigua a una pertita pica i aquesta a la bassa- safareig.DSCN5899_01Al seu costat, podem veure un pou rodo DSCN5893_01amb cobertura en forma de copula  i en la part superior central, una vidriera de color fosc.DSCN5891_01Disposa d’una porta per accedir al seu interior, DSCN5889_01que actualment podem sentir l’aigua.DSCN5895_01De fet, es un lloc molt curiós, per tot el seu conjunt, llàstima que la bassa sempre acostuma a estar  l’aigua estancada formant aquest mantó de color verd.DSCN5888_01Podem tornar a Sant Celoni, pel matexi camí que hem vingut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Forns de la Pega de can Valls de Sant Celoni

DSCN5855_01Per arribar-nos als Forns de la Pega de Can Valls, caldrà que en la rotonda de Sant Celoni  de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, un cartell indica la direcció a la Vall d’Olzinelles i és on comença la carretera BV-5112,  nosaltres la prenem, un cop em passat el riu La Tordera, girarem a la dreta on ens quedant unes naus industrials. Al poc girarem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.

Seguirem uns quatre quilometres per la citada carretera, ens agradarà aquesta Vall per la vegetació i arbres centenaris en el seu recorregut.DSCN5925_01Tenim que arribar fins al trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls.DSCN5846_01Allí trobarem un cartell a peu del camí, on se’ns explica les dades conegudes sobre els Forns de la Pega de can Valls, i ens invita a recorre uns 20 metres on de munt d’una parets i al costat del bosc els trobarem.DSCN5845a_01En son tres forns de forma oval, dos en queda una part, DSCN5848_01el tercer esta molt complert i és conserva molt be.DSCN5850_01DSCN5851_01Estant datats del segle IX.DSCN5852_01DSCN5853_01Al costat dels Forns de la Pega, trobarem l’entrada a la Masia, us indico que es camí privat que porta directa a la casa.DSCN5900_01Aquí es un bon punt per visitar, les Fonts de la Vall d’Olzinelles, com la de La Pega, de l’Aranyal, de can Valls, del Rector, de la Rectoria, entre altres. En Itineraris, podreu mirar les indicacions per poder visitar aquestes Fonts Naturals que us he indicat.DSCN5854_01El recorregut fins els forns, podem arribar-nos amb el nostre vehicle , o be a peu, de fet  hi ha un camí paral·lel a la carretera i passa dins del bosc de ribera, esta indicat  per uns cartells.DSCN5849_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí de l’Estany de Les Llobateres a La Batllòria de Sant Celoni # 1

DSCN4478_01Les Llobateres es un Estany, podríem dir relativament nou. DSCN4473_01El projecta va començar en l’any 1998 i és va culminar la feina del nou estany a l’any 2007.DSCN4470_01Esta situat al municipi de Sant Celoni, en el agregat de La Batlloria.DSCN4477_01Per anar hi podem fer-ho des de Sant Celoni ( a uns 10 quilometres),o be, des de La Batlloria ( a uns 4,400 quilometres).DSCN4480_01Us proposo fer-ho des de el mes llarg així podreu veure un camí ple de vegetació que circula paral·lel entre l’autopista i el riu La Tordera.DSCN4481_01Sortirem des de la zona industrial de Sant Celoni , un cop passada una passera no deixarem el camí fins les Llobateres.DSCN4482_01Les èpoques millors és en la tardo o primavera…és un camí ampla, que hi pot circular qualsevol vehicle, això sí, amb precaució, hi ha llocs mes o menys amples i en molts trossos arranjats.DSCN4468_01La vegetació típicament de ribera, amb algun cas de roures, alzines pins, pollancres entre altres arbres.DSCN4469_01Per això, fan a certes èpoques poder gaudir d’un color molt engrescador i podem fer moltes fotografies.DSCN4475_01No trobarem cap punt d’aigua, cal portar-ne i algun entrapà per fer un mos a la llarg del camí per si comenceu d’hora i voleu tornar al punt de partida durant el matí.DSCN4472_01 En tot cas si voleu fer-ho mes pausadament , podeu dinar per les rodalies de l’Estany de les Llobateres.DSCN4476_01DSCN4471_01La Tordera no es un riu de gran avingudes, per ho com a riu pot tindre crescudes i sorpreses, en tot cas, podem recordar el que va passar a l’any 1971 en La Batlloria, que va arrossegar el pont.DSCN4474_01Demà us presentaré l’Estany de Les Llobateres que val molt la pena ser visitat.DSCN4483_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia del Pont Trencat de Santa Maria de Palautordera

DSCN3799_01La tradició indica que la via romana, i més tard el camí reial, al pas pel nostre terme, baixava encerclant la riera de Vilalba Sasserra fins al Pont Trencat.DSCN3800_01El que és més lògic és que a l’arribar al riu, pel fet que el terreny era abrupte, hi hagués un pont per a travessar-lo.DSCN3815_01 L’absència d’un pas sobre el riu, obligaria a una desviació de la carretera de la que no tenim coneixement o referència.DSCN3813_01Les teories sobre el seu origen i dates de construcció, que poguessin aportar anàlisis de les runes, estructura reedificacions que ha sofert durant els segles, no descartarien la possibilitat de que el seu origen fos de l’època romana.DSCN3816_01ESDEVENIMENTS OCORREGUTS AL PONTDSCN3811_01DSCN3818_01
1571: Dos pagesos de Sant Manet de Corró, Pere Bertran i Pere Oliveres, van ser executats per passar dos ramats de porcs sense pagar el dret de pontatge.DSCN3806_0130 de novembre de 1634: Va ser mort d’un tret en el terme de Palau en Contxim Fonoyeda, vilatà d’Arenys.DSCN3809_01
12 de juliol de 1678: Es va trobar el cos d’un soldat mort, a prop del pont, pertanyent al Terç Milà.DSCN3802_01
16 de maig de 1701: Va ser ferit per arma de foc, per un oficial del seu regiment, el soldat alemany Andreu Polit, al pas pel pont. Més tard moriria de les ferides.DSCN3804_01Febrer de 1811 – La forta intromissió de l’exercit francès, va fer reaccionar a la població, i així , hi va haver diversos enfrontaments armats en el paratge del Pont en la denominada “Batalla del riu Tordera”. Probablement després d’aquella batalla, per assegurar la retirada i entorpir l’avanç dels francesos, el general Josep Obispo, va manar de volar el pont en la part que l’unia al terme de Sant Celoni.DSCN3805_01Ens ho recorda una nota extreta d’un Llibre d’Obits de l’època: “Òbit i enterro de Maria. – Als vint i tres Febrer de mil vuit cents onse mori (una noia) de edat… ofegada en la Tordera per haver romput lo Pont per ordre del general de vanguardia Don Josep Obispo, sens roportarsen altre utilitat, ni venteja que las desgràcies se han experimentat, i se esperant de necessitat”.DSCN3801_01El pont delimitava els termes territorials de Palau i Sant Celoni. Amb la seva destrucció resta una sola arcada de les dues inicials que pertany a Palautordera. DSCN3812_01A través dels anys l’argot popular ha donat a aquest paratge el nom de “Pont Trencat”, imatge molt característica de la zona i que dóna nom al barri adjacent en detriment de l’antic “Barri del Pont”.DSCN3808_01L’Any 2003, es va portar a terme la restauració del Pont Trencat, deixat de ser-ho, la part inexistent, es va adherir tota una estructura metàl•lica, i fa possible actualment, passar d’un costat a l’altre sobre el riu La Tordera.DSCN3810_01DSCN3803_01Recopilació de la seva Historia i Fotografies : Ramon Solé

Visitem el Molí del Pedrenyal de Santa Maria de Palautordera

DSCN3855_01Per arribar al Molí del Pedrenyal, podem iniciar el recorregut des de l’estació de RENFE. de Sant Celoni, seguirem per el carrer de Jacint Verdaguer, fins passar per sobre de la coneguda Font de Sant Josep.DSCN3833_01Allí agafarem un camí de terra que va per el costat esquerd de la riera coneguda per el Sot de Can Quadres, DSCN3831_01fins que trobarem una passera granDSCN3832_01 i el camí ara fa una certa pujada, passem pel costat d’una granja, allí hi ha una cruïlla de camins, agafarem el de l’esquerra que sense deixar-ho, ens portarà directament el Molí del Pedrenyal.DSCN3838_01Ens els últims anys s’han fet obres de consolidació i d’habitatge, actualment s’està fent. DSCN3844_01Podem veure una masia molt ben arranjada i bonica, dona gust veure com es troba actualment, cal destacar, l’antic rellotge de sol i un forn per fer pa, situat en un cobert exterior.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Forn de Pa

“Sota la finestra de l’esquerra de la portam, unes escales ens baixen a tres voltes soterrades, fetes amb còdol de riu, que marquen un soterrani per on circulava l’aigua del riu La Tordera, per fer funcionar el molí de dues moles.DSCN3856_01DSCN3857_01En una documentació del 1322 apareix amb el nom d’Arnau i Guillem Comeris. Tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera en aquell any de l’ús de l’aigua de la TorderaDSCN3859_01Posteriorment va ser comprat pel senyor de Llinars, donat que Llinars del Vallès, poble veí, no podia disposar de molí.
Finalment va quedar com el nom de molí del Pedrenyal, “El pedrenyal és un arma de foc amb forma de pistola llarga, emprada els segles XVI i XVII. La detonació es provocava per l’espurna resultant de colpejar la pedra de foguera.”DSCN3858_01Podem demanar al servei d’informació turística de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, l’itinerari dels Molins d’aquest Municipi o consultar al Bloc Natura Local :

http://naturalocal.net/itinerari/com_arribar/els-molins-de-palau/275#santa-maria-de-palautordera#ruta

DSCN3843_01Aquest Itinerari, també el poden iniciar des de Santa Maria de Palautordera.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Del Molí de Ferrer-Ribalta a la Fabrica de Can Guarro de Santa Maria de Palautordera

DSCN3868_01Un del Molins de Santa Maria de Palautordera era l’anomenat en l’any 1322, el molí de Ferrer-Ribalta.DSCN3874_01El senyor de Can Pagà el va comprar en el seu moment, des de les hores, se´l va conèixer per aquest nom, molí de Can Pagà, portant l’aigua des de la seva finca.DSCN386_01També, va fer portar fins al Molí, les aigües des de la resclosa de Can Vernedes, per poder tenir mes cabal i fer treballar amb mes rendiment les moles del seu Molí.DSCN3869_01Generosament, l’aigua després de passar pel seu molí, les cedia als altres Molins de mes avall del riu.DSCN3610_01En aquest lloc es va construir la Fàbrica de paper i cartolines d’en Lluís Guarro Casas fundada el 1779, coneguda per Can Guarro.DSCN3870_01L’edifici principal està format per tres cossos. El més gran té la coberta a dues vessants de teula àrab i consta de quatre pisos d’alçada, separats per una motllura simple.DSCN3871_01L’altre edifici és més petit i està adossat transversalment a l’anterior, té dos pisos rematats amb frontó triangular amb un òcul al mig. Les obertures són d’arc rebaixat emmarcades amb un marc simple en relleu. Les naus més industrials estan a tocar del riu.DSCN3873_01Al seu tancament definitiu, va ser a l’any 1992.DSCN3872_01DSCN3538_01Volem compartir la Noticia actual sobre una Campanya de recerca de material històric de Can Guarro :

http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/868745-srobre-una-campanya-de-recerca-de-material-historic-de-lrantiga-fabrica-josep-guarro.html?cca=1

ty_01Recull Històric : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
Fotografies : Ramon Solé

La desembocadura del riu Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar

A - Mapa de Situació_01Vista 3El riu Tordera forma a la seva desembocadura a la mediterrània, una llacuna aquesta esta aïllada del mar per una barra important de sorra i còdols, ubicada entre els límits de Blanes i Malgrat de Mar.Vista desembocadura 5Vista Desembocadura 4_01Vista Desembocadura 3Vista Desembocadura 2Te una extensió estimativa d’una superfície de 12 ha.Vista desembocadura 1_01Vista 19Vista 16Constitueix un espai d’elevat interès ecològic, per que acull ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries,un punt estratègic com a lloc d’hivernada i repòs durant els passos migratoris de multitud d’aus.Vista 9Vista 14 Aquests valors naturals, afegits als paisatgístics, funcionals i d’identitat de la regió, fan de la desembocadura del riu Tordera l’espai natural amb major biodiversitat i poder d’atracció de tots els municipis que l’envolten.Vista 13

Vista 11Moltes aus que van o venen d’altres zones, com els aiguamolls de l’Empordà i del Delta de l’Ebre, aquí troben un punt de parada i repòs.

S’hi observen espècies com,

El bernat pescaire (Ardeacinerea)
El martinet de nit (Nycticoraxnycticorax),
El blauet (Alcedo athis),
La xivitona (Actitishypoleucos),
El martinet ros (Ardeolaralloides)
El corriol petit (Charadriusdubius),
Entre fauna petita, hi ha, per exemple ,

La reineta (Hylameridionalis),
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
La serp d’aigua (Natrixnatrix).

La vegetació de ribera la constitueixen primordialment
bosquetons d’oms, àlbers i freixes.Vista 10Vista 8Tot i això, l’ autorealització de la zona facilita l’expansió de la canya (Arundo donax), en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar.Vista 15Actualment, a la llera s’hi fan gespes vivaces decumbents.Vista 7_01Vista 1_01També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudo acacia)Vista 18Cua 6Vista 12En línies generals aquest és un espai molt degradat en què s’acumulen els problemes comuns de tot el litoral català:contaminació de les aigües -en aquest cas d’origen industrial, pels polígons de Sant Celoni, ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobre freqüentació humana, deixalles, trepig, si tots els Ajuntament de la riba del riu Tordera, fessin un esforç comú , podría millorar molt la desembocadura i l’aigua del riu Tordera.Vista 4Cua 1_01Així i tot, aquesta zona humida està situada dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 “Riu i Estanys de Tordera”Vista 5Vista 2
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé