La Informació : Malmeten el brollador de la font de la Roca de Ripoll

Voldria reproduir la crida que es va fer en el seu dia de les destrosses a la Font de la Roca de Ripoll :

Per , Jordi Remolins | Actualitzat el 16/10/2015 a les 07:51h

“El brollador de la font de la Roca de Ripoll ha estat malmès després que algú el xafés totalment. El tub de ferro per on surt l’aigua d’aquesta font va aparèixer fa dues setmanes totalment doblegat. La font és veïna de la del Tòtil, i es troba a pocs metres del paratge del mateix nom i a tocar del riu Freser. Es tracta d’un indret molt utilitzat per fer-hi pícnic sobretot els diumenges i dies festius. També és un lloc que alguns automobilistes i les seves parelles utilitzen per anar-hi a intimar quan es fa fosc.

Malgrat la bretolada la font segueix brollant, si bé més escanyada que en condicions normals. La font de la Roca proporciona aigua provinent d’una deu de la muntanya del Catllar, rica en ferro i que sol mantenir unes temperatures entre 15 i 18 graus. La seva posició a tocar del camí que porta d’Ordina al Tòtil afavoreix que sigui molt visitable, gràcies a un entorn que va ser restaurat i que incorpora unes escales i un banc de pedra.

Tub deteriorat

El camí d’Ordina s’ha convertit en els darrers anys en una zona on han estat habituals les malifetes. Fa un parell de mesos algú va llençar a la llera del Freser diversos contenidors d’escombraries. Un d’ells va estar-s’hi diverses setmanes per la dificultat que suposava poder-lo tornar a la seva posició original. Aquesta acció és reincident perquè ja va produir-se també l’any passat.”

Podeu veure aquesta mateixa informació a :
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/27283/malmeten/brollador/font/roca/ripoll

Em pregunto, que s’ha aconseguit o guanyat fent un mal contra una font natural… que es, en realitat un be de tots i per a tots…?

Recull de la informació : Ramon Solé
Fotografia : Autor de l’Article

Aiguabarreig del Riu Freser amb el riu Ter

La ciutat de Ripoll, capital de la Comarca del Ripollès, esta situada entre muntanyes, que a l’estiu es un lloc fresc i a l’hivern, es un lloc fred i moltes vegades, ben nevat.La neu es realment el protagonista, tant per part del riu Freser , com del riu Ter, el desgel fa reviure cada primavera molt notablement aquests dos rius pirinencs gironins, que s’ha uneixen a l’aiguabarreig dins de la ciutat de Ripoll.Moltes vegades en aquest punt, em volgut fer la comparació de quin dels dos rius baixa amb mes cabal i força.Així i tot les aigües en aquest lloc s’amansen i uneixen amb l’aiguabarreig de les seves aigües, pot ser també, ajudades per una important resclosa, que fa regular i frenar les seves aigües.Reneix amb mes força i cabal, el riu Ter que des de aquí amb una llarga trajectòria surt de Girona per passar per la província de Barcelona, embassant varis pantans, com el de Sau i Susqueda, i moltes rescloses per donar aigua a importants antigues fabriques o Colònies així com per regar terres que novament son de Girona fins desembocar al la Mediterrània.El riu Ter neix a Ulldeter a mes de 2400 metres, entre rocs i va creixent a mesura que s’aproxima a Ripoll.En canvi el Freser, no te un punt concret, neix en el Pic de Freser. Altres, situen el seu naixement, sota el Pic de Bastiments a mes de 2500 metres.Sigui com sigui, esta ben clar, L’aiguabarreig d’aquest dos rius, son un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Ter, fins al seu destí final… la seva desembocadura… !
Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema – de lo Ter i lo Freser

Lo Ter i lo Freser una aspra serra
tingueren per braçol,
bessons que veié nàixer de la terra
la llum del mateix sol.

Si vinguessis amb mi, com jugaríem,
Digué lo riu Freser a son germà,
amb les perles i flors que trobaríem
tot rossolant del Pirineus al pla.

-Si anem plegats, non trobarem pas gaire
respon l’altre dels rius
anem cada un per ell, com nois rodaires
que van a cercar nius.

Y afegeix, refiat de sa llestesa,
lo Freser: -Qui a Ripoll arriba abans
prendre a l’altre lo nom i la riquesa;
axó també s’estila entra’ls humans.

Cada un per son vessant, los dos parteixen,
saltant com dos cabrits
que al sortir de la pleta s’esbargeixen
pels ginestars florits.

Llarguíssima pel Ter es la baixada,
però per davallar un riu es llest;
troba en cada baixant una marrada,
mes si plau lo camí, s’acaba prest.

Per la Balma passant de les donzelles,
no escolta’l càntic dolç
amb que responen les alojes belles
als torts i rossinyols.

Les fades eren d’eixa vall mestresses,
tan sols d’elles i d’ells escolta el cant;
encara no hi cantaven abadesses
en lo vell monestir de Sant Joan.

No hi havia a Seguries temple encara,
ni a Camprodon castells,
res hi vivia de lo que hi viu ara
sinó les flors i aucells.

Mes lo Ter davallava, davallava,
no estava pas per toies ni cançons,
tot cant en son murmuri s’ofegava,
tota flor se marca a sos petons.

A l’altra banda de la serra brolla,
com peresós corçel
que entre les herbes sa carrera amolla,
l’agosarat Freser.

Dels cims de Finestrelles
s’atura a recollir lo fred suor,

les cristallines fonts y rius lletosos,
argent que la sal d’estiu barreja amb or.

En una sola garba los enfeixa
trenant son curs amb ells,
per més enllà a cascades la madeixa
desfer de sos cabells.

Anguileja, s’estimba, corre y salta
jugant amb lo palet rodoladís;
rellisca com lo plor per una galta
marxen avall, com per un cingle llis.

Se cansa i en l’ombrívola verneda
s’atura a reposar,
ò llarga estona enamorat se queda
les flors a festejar.

Amb les pastores de la Vall de Ribes
s’atura a fer-los de polit mirall;
de braçol a les fades que cautives
té en les presons de marbre i de cristall.

I sempre baixa amb gran murmuri y fressa,
mes troba ja a Ripoll
lo Ter que hi davallà gastant més pressa,
més pressa i menys soroll.

Prenent son nom, feu-li present de sa ona
que rodola amb les seves cap a Vic,
de Vic cap a les selves de Girona,
al pla de Roses tan placen com ric.

Quan hagué vist d’Osona les boscúries,
les flors de Sant Daniel,
la mar que en perles torna avui,
les llàgrimes del cel,

digué:  Si jo hagués vist eixes vorades
quan ahir davallava d’Ull de Ter,
s’hi haurien adormides mes onades,
i eix riu s’hauria anomenat Freser.

Jacint Verdaguer
“Obres completes de Jacint Verdaguer”
Biblioteca Selecta, Barcelona, 1948

 

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé