Camins de Provençana. Travessar el riu i aprofitar les rieres.

1706 Mapa de Barcelona i el seu entorn, rieres i camins de Nicolas Visscher

El terme de Provençana era, a l’Edat Mitjana, el doble d’extens que l’actual Hospitalet, ja que incloïa, a més de la zona de Marina segregada en 1920, el Prat, Esplugues, el Port, Sants i Sarrià. Tenia un poblament dispers amb una xarxa de camins consistent en vies paral·leles al mar i d’altres que les travessaven en sentit muntanya-mar. Farem un recull dels seus noms i funcions.

El Camí Ral o “de Provençana”. L’antiga ruta que es fa carrer.

Entre les primeres destaca el Camí Ral, avui carrer de Santa Eulàlia, Prat de la Riba i Major. Es tracta d’un vial d’origen romà, que partia de Barcelona, anava cap a Cornellà i a Martorell on es podia travessar el riu pel pont romà. Aquest pont, que va tenir usos militars i comercials, va ser destruït per les forces naturals i humanes en diverses ocasions al llarg de la història, també reconstruït.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es pont-diable.jpg
El “pont del diable”, a Martorell, era conegut a la Edat Mitjana, el pont de Sant Bartomeu. Foto: Ramon Solé

Al llarg d’aquest camí es va situar l’església de Santa Eulàlia de Provençana, com d’altres que aprofitaren les antigues viles romanes i, a finals del s. XII, l’Hospital –Hostal- de la Torre Blanca que es convertí en nucli aglutinador amb la nova església de Santa Eulàlia de Mérida, al que ja era “la pobla d’Spitalet”, o un altre hostal a la Bordeta que arrendava el Comú de l’Hospitalet.

Cal Ramonet, enderrocada fa poc, era al lloc de l’antic hostal de Provençana.

Les maneres d’anomenar les vies als primers documents són descriptives de cada moment. El 986 la dona Sènior, vídua de Levisind venia al bisbe Vives un alou a Bederrida (Les Corts) i Terrers Blancs (Collblanc) que limita al nord amb la muntanya Orsera (St. Pere màrtir), a l’est amb el torrent de Pedralbes que “va fins el mar”, al sud amb “la via que va a Provençana i a tot arreu” i a l’oest amb la vall de Quart (Torrent Gornal). La propietat havia estat del seu marit i dels seus fills, probablement caiguts a la presa d’Almansor.[1]

Provençana, any 1000, projecció d’Antoni Novell Bofarull adaptada per Valentí Julià.

El 1579, als pactes per la construcció de la nova església, es parla d’aquest camí com el “camí real que és carrer del Spitalet”.[2] Una visió ajustada a la realitat d’aquell “Camí Ral” que, al seu pas pel l’Hospitalet, es fa carrer.

El Camí del Mig. De barques i ponts.

A partir del 1210 tenim documentat el Camí del Mig, que encara conserva aquest nom (Carretera del Mig), també conegut llavors com “Camí de la Barca” perquè duia al lloc conegut com “La Sirga Grossa”, [3] ja que la barca de passatge de persones i ramats, era assegurada amb una corda (sirga) a les dues vores del riu. Aquest camí connectava amb el camí de la Ribera del Prat.

Barca de passatge del Prat.

La barca és documentada des de 1234, ja que el 1211 el Llobregat canvià el seu curs cap a llevant, deixant aïllada l’Illa de Banyols (El Prat). És llavors (1279) quan trobem anomenada l’ermita de Benvitge, “un servei col·lectiu, prop de la barca de passatge, necessari pel sector de la Marina, ja que la parroquial de Provençana els quedava lluny”.[4]

L’ermita de Bellvitge i la Marina inundada.

Antigament era un camí ramader anomenat “Carrera” o “Bovatera” que connectava el tràfec comercial dels espais del Delta amb Barcelona.

El 1303 s’acaba de bastir un pont de fusta a Sant Boi, encarregat pel Consell de Cent barceloní a iniciativa real, una obra comarcal feta a base d’aportacions en blat i d’atorgament de franquícies als que hi contribuïen. Malauradament, el 1315 va ser destruït per una riuada. Quan el pont no es podia fer servir quedava la barca de passatge. El 1335 Barcelona sub-arrenda la gestió d’aquesta barca a dos administradors locals “d’enllà de l’aigua” (El Prat).[5]

El 1343 els consellers de Barcelona estableixen els preus:

“Les tarifes de passatge, estipulades, són les mateixes de cinc anys abans: Home i cavall forasters, 2 diners; foraster a peu, 1 diner; barceloní i cavalcadura, 1 diner; barceloní a peu, 1 malla; centena de caps de llana, 10 diners; un porc, 1 malla; una truja amb porcells, 1 diner; un bou, 1 malla; una vaca amb vedell, 1 diner; naturals i eclesiàstics, francs”.[6]

Els litigis pel control i els preus de la barca seran freqüents.[7]

Per altra banda, el pont de Sant Boi (a l’actual carrer del Pont de St. Boi) va patir nombroses destruccions, però sempre va ser refet o reparat, fins el 1586, en que es tornaren a utilitzar les barques.

El 1566, per defensar la costa dels corsaris, s’havia construït una fortificació, a prop de la desembocadura del Llobregat, la Torre del Cap del Riu, on ja hi havia hagut a l’Edat Mitjana un petit hostal com a refugi de pescadors i viatgers. La torre tenia un pou i una capella, també una barca.[8]

1698. Detall de plànol de Sèbastian de Pontault, Setge de Barcelona.

A la costa, al voltant del far i a les ribes del riu Llobregat hi vivien algunes famílies de pescadors. En 1862, a sobre les ruïnes de l’edifici anterior, es bastí un far i el 1873, amb la revitalització agrària del delta, el pont de Ferran Puig, anomenat popularment “pont vell” (ja que va servir força temps) o pont dels carros.

Des de finals del segle XIX, hi vivien al Prat treballadors d’algunes indústries, el que augmentava la necessitat de millorar la mobilitat. El 1881 s’inaugurà la línia ferroviària Barcelona-Vilanova i la Geltrú i es basteix un nou pont que es va fer malbé amb les riuades del 1898. El 1899 es bastí un nou pont ferroviari. Les aigües l’aniran fent malbé però resistirà fins la Guerra Civil, en que serà volat.[9]

El 1910 la Diputació projecta un nou pont, serà l’anomenat “Pont de les voltes” que amb moltes dificultats s’enllesteix cap el 1929 (amb motiu de la Exposició de Barcelona), però en 1939 desapareix dinamitat, junt al ferroviari, pels soldats republicans en la seva retirada.[10]

Il·lustració del llibre del P. Andrés de Palma de Mallorca. Prat de LLobregat (ensayo històrico).

El 1950 s’inaugura el pont de l’Autovia de Castelldefels, afavorint la comunicació del Prat amb Barcelona. Aquest pont serà ampliat els anys 70, donat el creixement demogràfic i de mobilitat viària.

Podem veure com el Prat ha subsistit aïllat fins a temps recents, passant directament d’una economia precària de subsistència a la sobreexplotació.

La Marina deltaica. Els prats de Llanera i els Banyols.

Al sud de l’ermita de Bellvitge hi havia un antic braç del riu anomenat “Llobregadell vell” que s’anava convertint en estany i que apareix citat junt el reg d’Amalvigia el 995 i en diverses ocasions al segle XI.

Des del segle X la zona deltaica era anomenada Llanera (Llacunària, Lannaria  oLandes) pels estanyols i aiguamolls. Per aquesta zona passava el “Camí de Llanera” (els “prats de Llanera”, anomenats des del s. X, seria el sector del Prat que comunica amb Sant Boi) que travessava Banyols cap a “Enforcats” (cruïlla de camins entre Provençana, Montjuïc i Sants).

Els ramats pasturaven al voltant de l’ermita de Bellvitge des que el Delta es va anar afermant.

El 996 Ennec Bonfill, senyor feudal, permuta amb el bisbe Aeci, terra i casal a Sants a canvi d’un alou a Cervelló. Al nord trobem “la via que va per tot” (camí Ral o de Provençana) i al sud “la via que va a l’estany de Lanaria i per tot”.[11]

En 1078 aquesta via serà anomenada com “la recta via que va de la ciutat al mar”,en una donació del bisbe Umbert a l’ardiaca d’un alou a Santa Eulàlia de Provençana a “Círculo” (cases que envoltaven l’estany de Port a Montjuïc).[12] El curs del riu, que havia desembocat a Montjuïc, ja no estava viu des del s. VIII i havia originat l’estany del Port, com el braç del Llobregadell vell.

Institut Geològic de Catalunya. Detall de la formació del Delta (s. V-XX)

Aquesta via, al sud de l’ermita de Bellvitge, seria un camí costaner ja que la línia de costa estava més endins. Seria l’actual Gran Via, la carretera vella del Prat o el “Gual dels Tarongers” que anava a buscar un gual a Viladecans.

L’eix transversal Nord. El camí ral d’Aragó i Madrid.

A finals del s. XVIII s’acaba la construcció d’un nou a Molins de Rei, un imponent pont de granit vermell conegut com el pont de les 15 voltes,que les inundacions de 1971 s’enduran. Amb la construcció d’aquest pont es feren les obres que eixamplaren el camí de Dalt, una altra derivació de l’antic Camí Ral.

Pont de Molins de Rei. Postal Antiga.

La nova carretera comunicarà millor a Barcelona amb Aragó i Madrid, ja que permetia el pas de carruatges, mentre que l’antiga via era un camí que, al mig de boscos, s’ha quedat petit i només pot ser utilitzat com a “camí de ferradura”. Aquesta nova via transversal de la part Nord de l’Hospitalet donarà nova vida a pobles com Esplugues, Sant Feliu de Llobregat i la zona de Collblanc on s’establirà un nou hostal al servei de viatgers i traginers.

Aprofitant la expulsió dels jesuïtes i l’abandonament de la torre que aquests tenien com residència de jesuïtes grans, es comença a dreçar a la vora del camí. Josefa Casas comprà, el 1771, l’estructura d’aquesta torre que després serà coneguda com “Pubilla Casas” on s’allotjaran personalitats eclesiàstiques i laiques. Can Rigalt (abans Can Girona) ja existia, havia estat refeta el 1693 i el 1741. Totes dues queden en una posició estratègica a peu de camí.

El Casalot de la “Pubilla Casas”, a peu del Camí Ral. Foto: arxiu Centre d’estudis de l’Hospitalet

Al segle XVIII, les guerres del Rosselló i la de la Independència provocaren grans pèrdues com destruccions de cases i collites així com una baixada demogràfica. Però la situació canvià dràsticament durant el segle XIX amb la construcció del Canal de la Infanta (1819) que seguirà aquesta via.

Camins que seguien el curs de les rieres i torrents

Els camins que penetraven en la Marina en direcció Sud eren diversos i sovint aprofitaven els cursos de les rieres i els torrents, com la Riera de la Creu, el Torrent Gornal, la Fabregada o la Riera Blanca, frontera amb Barcelona.

Per Bellvitge passaven tres d’aquests camins:

El de la Feixa Llarga, a prop del riu.

El de l’Avinguda Mare de Déu de Bellvitge que duia a l’ermita.

La “carretera de la farola” que comunicava el poble amb aquest lloc (l’actual carrer de Miguel Hernández).

Detall de les rieres i sèquies que baixaven del Canal de la Infanta.

Aquestes vies, de caràcter més local, seran els recs naturals que aprofitarà la xarxa del Canal de la Infanta originant noves canalitzacions.

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 17-06-2021

Als treballadors dels camins: traginers, barquers, enginyers, hostalers, comerciants o peons de camí, com va ser el meu avi matern.

————————————————————————————————————————–

[1] Descarrega i Martí, Francesc. Santa Eulàlia de Provençana. Segles X-XI. Doc. 7.

[2] Codina, Jaume (1987). Els Pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial. Publicacions de la Abadia de Montserrat. Vol. II, p. 80.

[3] Ferret i Pujol, J. L. (2012) “Formació del Delta del Llobregat” VI Trobada d’estudiosos i Centres d’estudis d’Eramprunyà

[4] Codina, Jaume (1987), o.c, vol I, p.78, 82 i 112.

[5] Codina, Jaume (1987), o.c, vol I, p. 141 i 152-154.

[6] Codina, Jaume (1987), o.c, vol I, p. 170

[7] De Palma de Mallorca, Andreu, P. (1958). Prat de Llobregat (ensayo histórico). Introducció de Joan i Josep Fernández Trabal. Ed. Facsímil de 2009.  Ajuntament del Prat. p. 261-279.

[8] Codina, Jaume (1966) Delta del Llobregat. La gent del fang.(El Prat 965-1965) Ed. Montblanc.

[9] “El pont de les tres puntes” a El poble de les febres http://elpobledelesfebres.blogspot.com/2013/02/el-pont-de-les-tres-puntes.html

[10] “El pont de les voltes” a El Prat ocult: http://m.elpratocult.elprat.cat/el-pont-de-les-voltes/

[11] Mas, Josep (1909-1914). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona. Vol. IX, n. 169.

[12] Baucells J., Fàbrega, A., et al. (2006). Diplomataris de l’Arxiu Capitular de Barcelona (ACB) segle XI. Fundació Noguera, 40, n. 1341.

La ruta de l’aigua de Sant Antoni de Vilamajor

El punt de partida es des del centre de Sant Antoni de Vilamajor, on podeu seguir la “ruta de l’aigua i les rieres” que trobareu marcada en marques blanques i grogues com si fos un sender de petit recorregut.

Tot surtin pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases que passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,

ara seguiu un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern

i mes tard creuareu per una passera la Riera de Brugueres.

Aquests llocs són humits gracies el bosc de ribera amb arbres típics com el verns, pollancres, àlbers, lledoners,

I passareu per llocs que predomina el pi i l’alzina.

Es de fet un recorregut planer entre camps i vegetació.

Podreu també, anar per altres camins a prop de masies,

tot seguin indicacions dels cartells que hi han

i us podent portar a Llinars del Vallès o a Cardedeu.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Manteniment de les rieres a la ciutat i els pobles

L’Agència Catalana de l’Aigua té assumides les funcions de planificació hidrològica i un dels objectius és vetllar per la conservació i manteniment de la xarxa fluvial catalana i pels ecosistemes vinculats al medi hídric.

Malgrat això, segons una llei del Pla Hidrològic Nacional, les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen als mateixos municipis.

Per tant és important i necessari el manteniment de la vegetació i neteja dels marges dels principals cursos fluvials que transcorren per sòl urbà.

A les rieres on s’acumulen canyes, tot tipus de vegetació i a vegades fins i tot, escombraries les fan perilloses per les pluges de tardor i hivern, que podent formar taps en el desguassos i provocar inundacions i desbordaments que afectin a sol urbà amb danys materials…

Us passo un article de Alfredo Vega, aparegut el 22/10/2019 en elmón.Terrassa :

https://elmon.cat/monterrassa/opinio/37707/que-fem-amb-les-rieres-de-terrassa

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_1941_01.jpg

Per tant, es indispensable dur a terme tasques de neteja en els municipis en rieres, torrents propers, cuidant que les rescloses i saltants de rius i rieres estiguin netes de vegetació i objectes que entorpeixin la lliure circulació de l’aigua,

és important fer-ho els mesos previs a les grans pluges de la temporada.

Recull de dades : Varis

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són a la Riera de Palau al seu pas pel Barri de can Boada de Terrassa

Que en sabem de l’Ànec collverd?

Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.

L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).

El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.

Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.

La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat

és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.

Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.

Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.

La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.

Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.

Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes  com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.

També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran,  axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.

Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )

Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos.  Solen viure entre 20 i 30 anys.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 35 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un grup de cases ven curioses a Barcelona
  • Un bolet nascut sobre un tronc tallat d’arbre
  • Una escultura natural a Terrassa
  • Una nuvolada extraterrestre
  • El Drac o dinosaure fet de trossos de cotxes a Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els riu de Catalunya mes importants

Com cada divendres us presento dos articles !

riu Ter – Manlleu

Els rius de Catalunya que aboquen al mar mediterrani son curts, de poc cabal i de règim irregular,

riu Freses

axó no vol dir que amb grans pluges o molts dies seguits plovent fort, pot fer creixa el seu cabal i en algun cas pugui desbordar-se.

riu Anoia – Martorell

Tal com va passa el mes d’Octubre de 2019 amb riu El Francolí, que va multiplicar per gairebé 10 el cabal de l’Ebre a Tortosa.

riu Cardener

Us passo la llista de Rius que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya :

  • Segre
  • Francolí
  • Noguera Pallaresa
  • Anoia
  • Noguera Ribagorçana
  • Besòs
  • Llobregat
  • Tordera
  • Cardener
  • Ebre ( neix a Reinosa)
  • Ter
  • Foix
  • Fluvià
  • Gaià
  • Muga
  • La Garona ( desemboca a l’Atlàntic)

riu Ripoll

Per una mes detallada informació sobre els seus afluents, siguin rius, rieres i torrents destacats,  podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_rius_de_Catalunya

riu Congost

Us passo la classificació dels rius segons el cabal d’aigua, dades extretes de la Jornada tècnica sobre sistemes fluvials temporals a Catalunya, del 16 de novembre de 2017. Tortosa, – Autors : Clara Sierra i Carolina Solà. De l’Agencia Catalana de l’Aigua – Generalitat de Catalunya :

Rius temporals o estacionals :

Són cursos fluvials que, en règim natural, present en una marcada estacionalitat, caracteritzada per presentar baixos cabals o per romandre secs a l’estiu, amb un flux d’aigua com a mínim d’un període mitja de 200 dies a l’any.

Rius intermitents:

Són cursos fluvials que, en règim natural, presenten una elevada temporalitat, fluint aigua durant un període mitjà comprès entre 100 i 300 dies a l’any.

Rius efímers:

Són cursos fluvials que, en règim natural, només flueix aigua superficialment de manera esporàdica en episodis de tempesta, durant un període mitja inferior a100 dies a l’any.

riu Ter

En quan a la qualitat de l’aigua del nostres rius, a millorar moltíssim en els últims anys.

riu Llobregat – Gironella

 

 

Font de la informació: Agencia Catalana de l’Aigua, Viquipèdia i altres

Fotografies : Ramon Solé- Arxiu Rasola

A les portes de l’hivern !

El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en diai tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, també als animalons que habitant els boscos,alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.Però es realment així ?, o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé

( Fotografies d’arxiu –  Rasola i altres)

Les Curiositats de l’entorn – 32 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • A Sant Cugat del Vallès la gent deu de patir molta set, que posen de dos en dos les fonts.
  • Un molí de vent a Ripollet ? No, veritablement és sols un monument de record…
  • Com en el vells temps, bonic cartell que anunciaven on estava la vacaria, està a Barcelona.
  • Un seients no massa còmodes, per fer la tertúlia els jubilats de Ripollet.
  • I aquí tenim una magnifica possibilitat de NO llegar un llibre,, ah, i no us adormiu, que podeu caure.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Ruta de les Bruixes del Lluçanès

Aquesta Ruta de les Bruixes, consta de 5 punts diferents vinculats amb el fenomen de la bruixeria al Lluçanès; uns plafons us explicaran les dades al respecta.Us indico els punts que podeu visitar :

  • El Comunicador en l’església de Sant Feliu Sasserra.
  • El Serrat de les Forques de Sant Feliu Sasserra.
  • El Roc Foradat de Prats de Lluçanès.
  • El Gorg de les Heures en la Riera de Merlès
  • Les Goles de Fumanya de Sant Martí d’Albars

El Comunicador, era on el sacerdot invocava les tempestes no malmetessin el camp, per culpa dels rituals de les Bruixes del Lluçanès.El Roc Foradat o roc de la bruixa Napa, és pot ser el mes significatiu i visitat per la gent que vol conèixer aquesta ruta.Lloc on s’assenyala que la bruixa de nom Maria Pujol i dita popularment Napa, perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys.Al Roc Foradat, amagava les gallines que criava o que robava  i sembla ser que és on preparava els seus beuratges. Es troba a uns 3 quilòmetres de Prats de Lluçanès, es tracta d’un roc amb un forat pràcticament quadrat al centre.La bruixa Napa va existir realment, entorn el segle XVII, i va despertar moltes pors entre els seus veïns; va ser ajusticiada.Un lloc de reunió de les bruixes, eren en Els Gorgs i Rieres, per la presència d’aigua, predilectes pels seus rituals.Així mateix, les Goles dels rius o els cims de les muntanyes, eren els llocs on les bruixes hi feien els sàbats, aquelarres o aplecs, que al Lluçanès es deien samaniats.Us passo informació apareguda en la Vanguardia, el 16 gener del 2012 :

https://www.lavanguardia.com/viajes/20120116/54244233915/melargo-ruta-de-las-brujas-por-el-llucanes.html

Llibre sobre bruixes a Catalunya :

http://www.llegendesdecatalunya.cat/bruixeria-catalana-xii-bruixes-a-la-catalunya-interior/

També cal mencionar que en l’actualitat es pot gaudir de La fira de les bruixes, que se celebra cada any el 31 d’octubre i 1 de novembre a Sant Feliu Sasserra des del 1999.I poder participar en La Caminada Familiar de la Ruta de les Bruixes de Prats de Lluçanès.Podeu iniciar la Ruta en qualsevol d’aquests llocs, no necessàriament cal fer-la caminant, podeu desplaçar-vos amb el vostre vehicle als llocs indicats.

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez, Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé