Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de Colomer de L’Hostal Nou de Bianya

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Per L’Hostal Nou de Bianya,  travessa la N-260, cal anar a la placeta de Joaquim Burch i seguir per la pista que travessant el pla del Colomer, i va en direcció a la muntanya de Sant Miquel del Mont, on tovareu algun cartell orientatiu.Passareu per la riera de Santa Margarida o de Cantarell i la cruïlla de Can Dolores  i se seguireu cap al Colomer, gran masia de la Vall de Bianya.Cal destacar que conserva l’antic molí fariner, que funcionava amb l’aigua recollida dins la propietat de la casa i que anava a parar a la bassa.Allí en un lloc verd i bonic hi ha la seva Font d’aigua abundant i fresca, amb uns seients en cada costat  i una antiga taula de pedra.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de can Martí de Tossa de Mar

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Com a continuació de l’article d’ahir que vàrem dedicar a Es Pi Gros de Can Martí, avui farem reso de l’Alzina de can Martí de Tossa de Mar.Està situada al costat mateix a pocs metres del Pi monumental.No es tant gran d’alçada i de gruix, per ho es prou destacable per fer-hi referencia.Te una gran capçada i bon brancatge ple de fulles, per tant es considera en un bon estatDisposa de dos seients  a prop seu, per poder fer un descans.Per anar a l’Alzina de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu el monumental Pi i l’Alzina de Can Martí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

En memòria de Francesc Riu d’Alella i les riuades

Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740), De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble.El rector Francesc Riu, va destacar les riuades i inundacions patides en Alella en 1714, al desbordar -se la riera varis cops.Per a mes dades podeu consultar al Blog amic del Rondaller que explica detalladament  com va anar les inundacions d’Alella :

https://rondaller.wordpress.com/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/

Hi ha una antiga llosa recordant les inundacions que tingué lloc a Alella el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés

Cada diumenge hi ha dos articles !

Com en altres municipis de Catalunya, s’han construït alternatives pel pas de gent que vagi a peu o amb bicicleta amb seguretat viat.És el cas del Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles.Es un lloc que freqüentment, anava la gent a peu per accedir als dos municipis per la vorera de la carretera amb el perill corresponent d’un accident.Es un tros relativament curt, donat que fins a la sortida del dos municipis hi ha acera, però, en el tros que uneix els dos municipis no era així.Hi ha un servei regular d’autobús, però la gent també s’estimava caminar al no tenir presa.Fa un temps es va decidir fer o adaptar un camí, ample per anar-hi a peu o amb bicicleta.Aquest Itinerari, que esta paral·lel a la carretera que uneix als dos municipis, i se ha convertit en un lloc de passeig, podem trobar algun banc de fusta amb paperera en una raconada al sol o a l’ombra.També s’ha aprofitat el pont antic existent per travessar la riera.En definitiva, s’han complert l’objectiu principal de donar seguretat al vianants i ciclistes i fer un lloc fàcil de passejada amb un itinerari amb la unió entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de Can Cros de Cànoves i Samalús

A l’iniciar l’Itinerari fluvial de la riera de Cànoves o de Vallforners, hi ha la finca privada de can Cros.

Tardor – hivern

El camí autoritzat i senyalitzat, passa pel costat d’aquesta casa, el Lledoner  esta situat  per dessota de la casa i a l’esquerra del camí algo elevat.

Primavera

Es un vell Lledoner, destacable per la seva corpulència.

Estiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La finestra de Cànoves i Samalús: Cànoves fa cent anys en rere

Avui us presento un recull de postals antigues que fan referencia a Cànoves i Samalús, ara fa cent en rere.

Fotografia actual

Des de La finestra de Cànoves i Samalús us les passo:

  • Vista de Cànoves

    Vista actual de Cànoves

  • Ca l’antic i l’Església
  • Can Garriga i L’Església
  • Molí d’en Ribes
  • La Riera de Vallfornes o de Cànoves
  • Roc Fiter
  • Font del Frare
  • Castell de Bori a Samalús

    Fotografia Actual entrada ca l ‘Antich

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de la Canova d’Olot

Per anar a la Font de La Canova, us cal que aneu des d’Olot per la carretera que porta a la riera de Riudaura amb la cruïlla de la carretera de la Pinya,on trobareu l’antic Hostal de La Corda.A prop i a l’altre costat de la carretera en un reco molt bonic per la diversitat d’arbres, trobareu la Font de La Canova.Es una font del tipus de cisterna, no és recomanable l’ús de boca de la seva aigua.Axó si, podeu gaudir d’una estona en els bancs i taules i fer un àpat.L’entorn és tranquil , agradable d’estar i descansar amb un bon llibre per llegiri a la vegada escoltar el cant d’algun ocell que hi ha en aquesta zona

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un hort diferent : L’Hort Ecològic – 2ª Part

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, als Horts Ecològics de l’Ajuntament de Vallromanes.El dissabte 23 d’abril de 2016, es va celebrar l’acte de lliurament dels horts ecològics urbans municipals en el marc de l’Ecofira a Vallromanes.Les parcel·les, una vintena de 50 m2 cadascuna, se situen en la part alta de la Riera de Vallromanes, en un recinte tancat de 2.500 m2.Als horts es poden conrear,  plantes alimentàries, culinàries o medicinals i els productes obtinguts no es poden posar a la venda, però sí que es poden intercanviar en un banc del temps. El sistema de reg és per goteix per minimitzar la despesa d’aigua.L’Ajuntament i l’associació Arrel Verda, van  organitzar un curset gratuït per a ensenyar a conrear un petit hort ecològic a les parcel·les municipals o a casa. La formació es  va realitzar el dissabte 7 de maig  de 2016.Les pràctiques es van portar a terme en als Horts Ecològics de Vallromanes i a càrrec de  l’agricultor ecològic Àlex Hervàs.Les dues temporades llargues, han sigut tot un èxit de resultats i participació.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vallromanes i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari : Bany de Bosc a Sant Antoni de Vilamajor

Cada diumenge us presento dos articles !

El itinerari de Bany de Bosc de Sant Antoni de Vilamajor, està situat molt a prop del municipi.Per anar-hi, us cal que sortiu pel carrer de Freixeneda, que a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de la dreta que indica Can Quintana,una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure, on podeu deixar el vehicle, i és on s’inicia pròpiament aquest Itinerari.L’Itinerari esta delimitat per el Sot de Mal infern i La Riera de Brugueres i el Bosc de can Gol i can Feu.Aquest Bosc de Bany,  s’endinsa en un bosc mediterrani i força humit; compost per roures, alzines, pi pinyer, plàtans entre altres especies.Es tracta d’un recorregut relativament curt i net de qualsevol obstacle i molt senzill, que grans i petits poden fer-ho amb algo mes de 1hora 30 minuts.L’idea és enriquir de les grans propietats terapèutiques que ens aporten els boscos, ja sigui escoltant, meditant o realitzant qualsevol tipus d’activitat que ens ajudi a relaxar la nostre ment i a més a més tenir la capacitat d’adquirir tots els beneficis a nivell de benestar emocional.Es important fer el recorregut amb silenci, poder escoltar, les nostres pitjades, el soroll de l’aigua pel pas del torrent, el cant dels ocells, en fi sentir i notar la natura que ens envolta.Llegir el cartells que us van indicant pas a pas el que s’ha de fer.

També uns cartells mes petits col·locats en lloc estratègics, us donaran frases per la meditació.Trobareu un espai per fer diversos exercicis de Ioga.

 

Al final del recorregut, un banc de fusta per poder meditar les sensacions recollides en haver fet el recorregut.Informació sobre el Bosc Terapèutic :

http://www.accionatura.org/explora/projectes/boscos/selvans-boscos-terapeutics/Des de l’any 2017 , en la província de Girona hi ha tres boscos Terapèutic i singulars per la seva qualitat paisatgística i la presència d’arbres centenaris, com el cas de Caldes de Malavella (Can Fornaca), Girona (Palau-Sacosta) i Vidrà (Les Torrenteres). Cal dir que hi ha un instructor que indica el que este de fer, hi ha un preu per assistent.Si no coneixeu l’ itinerari de Bany de Bosc de Sant Antoni de Vilamajor, us recomano fer la visita, obert a la gent donat que forma part, també de itineraris de la zona.Es important que respecteu el material de l’Itinerari així com la Natura que us envolta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé