Pont de fusta de Marganell (Bages)

El Pont de fusta de Marganell, està situat sobre la Riera de Marganell i davant del Raval de Cal Janet a Marganell.

Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell.

El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d’un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó.

És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants i excursionistes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de can Dalmases de Collbató

La Bassa de can Dalmases esta situada en la Riera de can Dalmases.

Per anar –hi cal situar-se al final del carrer de la Riera en la Urbanització can Dalmases, un camí baixa a la riera i cal remuntar-la fins a la bassa.

Us passo dades generals i de la seva historia:

  • Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l’Anton de l’Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l’Anton de l’Ermità, que s’omplia amb l’aigua d’un rec que queia des dels plans de can Dalmases.
  • Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop.
  • Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d’aquesta vinya i van fer un gran clot que s’omplia amb l’aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc.
  • Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l’objectiu de reomplir l’esvoranc.
  • Les protestes d’alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l’atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l’únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo.

La bassa de can Dalmases és un petit llac artificial de 0,50 ha d’extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació.

Observacions:

Està inclosa en l’Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l’any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l’Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca.

Imatge de l’any 2011 / Fotografia : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Nota:

En la visita feta, com no plou massa poca aigua tenia, i el lloc esta molt tapat per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sínia de cal Felip Neri de Marganell

La Sínia de cal Felip Neri esta en el Raval del Cisó, situat dins als horts de Cal Felip Neri, a l’altre costat de la carretera BV-1123 a Marganell.

Sínia que s’emprava per al regadiu, tot elevant l’aigua de la riera de Marganell, quan el seu curs passava arran d’aquesta. Està composta per dues columnes de pedra, damunt de les quals descansen els extrems d’una jàssera horitzontal.

En aquesta hi ha fixada una roda horitzontal amb braçols, que es movia amb una bèstia que hi voltava, i amb la qual s’engranaven les dents d’una roda vertical que es troba fixada en un tercer pilar. En rodar, movia una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena, la part inferior de la qual quedava submergida dins l’aigua.

Actualment, al seu costat hi ha un gran dipòsit d’aigua pel rec dels horts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autor de la fitxa : M.Lloret – Kuanum

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.

Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.

A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.

L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Itinerari per visitar els rentadors dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri

Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.

L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.

Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.

Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.

El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.

No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.

Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font d’en Roure d’Olesa de Montserrat

La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.

Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.

La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.

La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.

Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.

L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.

Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Paradís de Santa Eugènia de Berga

La Font del Paradís es troba a escassos metres de l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop també del gran casal o Castell de Sala-d’Heures, un dels masos més importants de la zona.

La font és feta d’obra amb pedra del país, està adossada al marge; per accedir-hi cal baixar uns esglaons, donat que esta a un nivell molt inferior al terra.

A l’esquerra de la paret de la font, surt l’aigua per mitjà d’un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca que fa de camí on llisca l’aigua fins a una pica semi circular al nivell de terra.

En la part més superior hi ha una portella que servia per controlar l’aigua existent, o per netejar la cisterna.

Sota d’aquesta, hi ha una construcció que probablement seria on el seu principi sortia l’aigua de la font. Per tant, on surt ara deuria ser el sobreeixidor.

Davant la font, a l’altra banda del camí, arrenca l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva el torrent de Vilalleons,

per l’interior del qual passa la canalització que portava l’aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent que porta al casal o Castell de Sala-d’Heures.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres : L’Olivera de la font d’en Roure d’Olesa de Montserrat

La Olivera de la Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix a prop de la  Riera de can Llimona, on fa una plaça , en Olesa de Montserrat.

Olivera centenària situada front a la font d’en Roure. Es tracta d’un arbre amb un tronc vell molt ample i que té una gran quantitat de bulbositats.

D’aquest n’ha brotat dos troncs més joves i prims, no gaire alts, que són els que floreixen.

L’olivera és l’arbre emblemàtic d’Olesa, ja que el seu conreu i l’elaboració de l’oli tenen una llarga tradició a la vila.

Al costat de la font d’en Roure hi havia una casa amb un trull d’oli del qual procedeixen les moles que hi ha al jardí de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero


Fem Safareig : El Safareig de la Font de l’Abeurador de Piera

Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.

Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.

El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.

Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),

que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.

Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,

per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.

Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,

tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.

Recull de dades: Ajuntament de Piera i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garicia – Carpintero

Plàtans de l’entorn de la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat  és el situat al costat de la font.

Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.

Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal

De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.

Informació general :

  • La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
  • L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
  • A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
  • El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
  • Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé