Avui us presento dos articles
Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,
avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.
Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?
No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.
Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …
Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,
ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,
havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,
Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,
en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,
o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,
algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt i podien estar incorporades en aquest període del rentat.
Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,
Mentre seguien rentant més roba…
Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.
També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.
La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?
En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…
Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
