Fem Safareig : El Safareig de la Font de l’Abeurador de Piera

Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.

Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.

El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.

Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),

que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.

Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,

per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.

Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,

tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.

Recull de dades: Ajuntament de Piera i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garicia – Carpintero

Plàtans de l’entorn de la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat  és el situat al costat de la font.

Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.

Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal

De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.

Informació general :

• La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
• L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
• A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
• El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
• Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Josep de Vallgorguina

Per visitar la Font de Sant Josep, cal des de Vallgorguina anar per la carretera C – 61,

fins l’entrada a can Pujades, us caldrà travessar la Riera de Collsacreu i seguir la pista

fins una corba on en un racó a la dreta hi ha la Font de Sant Josep.

La Font està adossada al mig d’una gran paret, sobre el broc, hi ha l’accés a la mina, l’aigua cau a una pica a nivell del terra, en cada costat uns seients de blocs de pedra.

En un lateral podem veure un trencat mosaic el nom de la font  i a poca distancia, un altra amb la imatge del Sant.

És un lloc fresc, la llàstima que no surt l’aigua…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la riera de Santa Magdalena en El Pont de Vilomara i Rocafort

La Font de la riera de Santa Magdalena és ubicada a la riera de Santa Magdalena, molt a prop del pont de Rocafort del municipi de Pont de Vilomara i Rocafort.

Per accedir-hi cal deixar el pont a mà esquerra i agafar un camí de terra a mà dreta que comunica directament amb la riera.

A una vintena de metres només entrar, hi ha, a mà esquerra un bloc de pedra de grans dimensions.

La font es troba al davant mateix d’unes alzines, al bell mig de la riera, aprofitant un queixal que fa la roca.

Del bloc de pedra del camí, surt un corriol que baixa cap a la riera, i que en un moment donat es transforma en uns esglaons de morter. Al final dels esglaons hi ha un muret de totxo formant una “L”, de 70 cm d’alçada. El broc es redueix a un tub collat amb ciment ràpid.

Actualment no hi és el tub ni raja aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart – Laura Bosch

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Safareig – bassa de la Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,

És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.

D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,

algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.

Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

També és coneguda amb el nom de La Fonteta.

Dades històriques :

• La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).

Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.

L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.

El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.

Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.

La part superior de la cova està envaïda per heures

Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.

Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:

“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.

De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Saltant i Gorg de la riera de Marganell de Castellbell i Vilar

Per poder anar al Saltant i Gorg de la riera de Marganell , us situeu en la carretera de Castellbell i Vilar a Marganell,  BV-1123 en el quilòmetre 1,600,

d’on surt a l’esquerra una bona pista que us portaria a Cal Pinsà.

Entre bonics arbres i la riera aquesta pista passa per una passera o pont per sobre de la citada riera,

tot just a l’altra costa, deixeu el vehicle a la dreta on forma un espai fora de la pista,

en el altre costat i a peu per un senderó a pocs metres podreu contemplar aquest saltant d’aigua i el gorg d’aigua retinguda,

l’aigua en aquest punt és entre verda per la vegetació dins de l’aigua i a la vegada clara i transparent.

Es un conjunt format per un mur on per la part mes baixa cau l’aigua de la riera,

Per tant no es natural, probablement era per les necessitats de la propietat.

Es un lloc agradable i fresc, sobretot en la primavera i estiu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Pla de Cellera de Ter

Per visitar La Font de can Pla us cal sortir de Cellera de Ter pel carrer de la Font de can Pla.

A poca distancia i en la confluència de camins, prenem a l’esquerra un camí en mig d’un petit bosc fins la font, us caldrà passar un petit torrent per sobre d’un pont de fusta.

La font, està en molt bon estat, situada al centre d’una paret feta de rocs de riera i a nivell molt baix del terra.

L’aigua surt d’una tub gruixut i cau a una pica. En cada costat disposa d’un banc de pedra adossat a l’estructura,

en un pla al costat hi ha una vella roda de molí situada a sobre d’un gruixut tronc d’un arbre que fa de taula.

Un lloc molt tranquil per estar una estona.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

La Font del Torrent Mal esta en un costat de la Riera del Torrent Mal, es pot arribar des del carrer Ferran Puig o des de la Plana d’Esparreguera.

Cal baixar unes escales que portant a la riera, a l’acabar està la Font al costat esquer.

L’any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi. Abans coneguda per la ” Font Vella”.

És una Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç,

és una cisterna on magatzem a l’aigua el broc esta tapat per un tronc amb plàstic perquè no perdi aigua.

Podem veure el sobreeixidor , un tub vell de ferro que sobresurt de la paret de l’esquerra a un nivell més alt del tub de la font.

Al costat dret hi ha un seient de pedra.

L’aigua no és apta pel consum humà.

Aquesta Font esta al costat d’un plataner destacat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Castelladral en Navars (Bages)

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navars, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la vall dels Gitanos, per on discorre la riera d’Hortons.

La Font de Castelladral, esta situada  en una placeta enjardinada front de l’alberg i amb vistes d’una part del Bages. La font es molt senzilla es un roc pla amb una aixeta polsador al seu centre i l’aigua cau a una pica rectangular i arrodonida al seu exterior.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero