Per anar-hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure a mà dreta, en una petita esplanada per poder deixar el vehicle.
Des d’aquest punt un ampli camí baixa fins la mateixa font de la Riera que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la Resclosa.
La Resclosa consta d’un gruixut mur que fa de fre al riu, i deriva part de l’aigua al rec,
podem veure una gran comporta a l’altre extrem, en la part esquerra, que donarà l’aigua per regar els conreus i hortes properes.
El conjunt te un gran valor paisatgístic, amb una vegetació verda i frondosa,
La Font i la urbanització de l’espai s’ha portat a terme recentment.
Sols cal vigilar als petits que no caiguessin al riu.
El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.
Us passo la seva historia :
En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.
“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).
“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.
L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.
El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).
A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.
Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.
La Font de Can Sant Joan està situada a la llera dreta del torrent dels Alous, en el municipi de Rubí, on aquesta passa per sota de l’avinguda de la Generalitat.
Es una de les poques fonts naturals amb aigua que encara disposa el municipi, recuperada no fa masses anys.
Aquesta font va ser construïda amb pedres de diferents mides formant un mur irregular.
L’aigua surt a l’exterior a través d’un broc de pedra, tot caient l’aigua a una pica que vessa directament a la riera.
En la font hi ha un rètol metàl·lic que indica que l’aigua no és apta per al consum humà.
Es un lloc molt fresc i de fàcil accés , molt concorregut per gent que fa una caminada per la vora del torrent dels Alous.
La Riera de Fontscalents és una riera dels termes municipals de Castellcir i Castellterçol, de la comarca del Moianès.
Es forma en el lloc on s’ajunten el torrent de la Mare de Déu amb el Sot del Forn, a prop i a ponent del Mas Montserrat, al sud-est del Verdeguer. Des d’aquell lloc davalla cap al sud-est, deixant a la dreta els Camps de Portet. Poc després rep per l’esquerra el Xaragall de la Cuaranya.
Cal destacar les Banyeres, que són unes cavitats naturals de la mateixa roca on es reté l’aigua de la riera.
Tot seguit travessa la Quintana d’Esplugues, deixa a l’esquerra la font de Fontscalents;
en aquell lloc deixa a l’esquerra, en el mateix marge de la riera, la Poua Montserrat.
Poc després, deixa a la dreta la masia d’Esplugues, passa per sota del Pont d’Esplugues i deixa a l’esquerra el Pou d’Esplugues. Encara, rep per l’esquerra el Sot d’Esplugues, deixa a l’esquerra les restes del Molí Vell i continua cap al sud-oest, amb la Font del Molí Vell.
En el moment que rep per l’esquerra el Sot de la Vinyota, deixa enrere Castellcir per entrar en el terme de Castellterçol a ponent del Pla de la Terma.
Ja en terme de Castellterçol, deixa a la dreta -nord- la Vinyota i el Molí Nou, mentre que a l’esquerra queden la Font de la Vinyota i la Poua del Molí Nou.
De seguida deixa a l’esquerra Cal Murri, rep per l’esquerra el Xaragall dels Pollancres, i s’aboca en el torrent de l’Àngel per tal de formar la Riera de la Fàbrega just a llevant del Polígon industrial El Vapor.
Aquesta és una riera viva, que sempre porta aigua. Travessa racons molt bonics: boscos de ribera, pinedes, camps on hi pasturen ramats de bestiar.
Recull de dades: Ajuntament de Castellterçol , Viquipèdia.
Per visitar aquesta font coneguda com del Padrí, us cal sortir d’Olot per la carretera N- 260,
entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,
i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot vent indicat per cartells,
us cal seguir fins un pal informador on indica que esteu al lloc que hi ha que dirigir-vos a peu a la font situada a prop de la riera de Sant Salvador.
De lluny veureu entre arbres una caseta, es un bon punt de referencia,
donat que si seguiu a poques passes hi ha la Font del Padrí.
Es troba adossada a la paret del marge del bosc.
Es una font que surt d’un tub, generosa amb aigua,
Aquesta cau a nivell de terra
i un petit regueró la porta a la riera.
A uns metres mes a vall, de la paret surt una segona font, que es un senzill tub.
Sobre de la Font del Padrí, te una Imatge de la Verge i el nen Jesús.
Cal sortir d’Olot per la carretera N- 260, entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,
i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot ben indicat per cartells,
us cal seguir una estona i a l’esquerra a sobre de la pista veureu aquest Pou de can l’Oliva.
Sembla molt antic, esta feta la estructura rodona amb rocs de la zona,
una porta de fusta fa de tanca, disposa d’una teulada.
En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm, us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.
Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.
Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,
deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra
i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,
on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.
Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,
passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,
passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,
tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.
La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua
i cau a una pica rectangular.
L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.
Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.
De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
