Arbres – Pi de Can Plandolit de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte un presento dos articles sobre : Arbres

Aquest magnífic Pi, està situat en la propietat de la masia de can Plandolit en el municipi de l’Ametlla del Vallès, és molt fàcil d’endevinar quin es…,és el mes esvelt de tota la zona,i esta entre al costat de la riera i el camp de llaurar.Es un Pi alt i vell, en alguna part de la seva copa, te  mancança de les seves branques, caigudes probablement, per causa d’una tempesta de vent o pluja…Des del pontet que creua la riera i el camí que porta a la masia, surt un camí paral·lel a la citada riera,cal seguir-lo fins que veiem a la dreta aquest majestuós Pi.Es com un vigilant de l’extensió de la finca, que vigila el permanentment aquesta propietat.Per arribar a aquest paratge, es pot fer per diferents camins de terra que hi ha des del municipi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pins i Plàtans destacats a vora de la riera de Caldes a Palau- solitá i Plegamans

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Vàrem parlar en el seu moment del important bosc de Pins de Torre Marimon; avui ho farem dels Pins i Plàtans destacats a vora de la riera de Caldes a Palau- solitá i Plegamans.Com podem veure en la postal antiga, ja des de fa dècades, és una zona amb Pins grans.Pràcticament tots els Pins son Pinyers, estan disseminats per el costat de les dues ribes de la riera de caldes,alguns d’ells agrupats amb una petita colònia de 7 o 15 pins,d’altres de solitaris, però tots son grans, esvelts i es destacant sobre altres arbres.També, alguns d’ells, estan dins dels terrenys que fa anys, al construir els xalets en les afores de  Palau – solità i Plegamans, van quedar en les seves propietats.El mateix passa amb els Plàtans, trobem a la llarg de la riba de la riera de Caldes,  al pas per Palau – solità i Plegamans,nombrosos i molt destacables amb corpulència i alçada.En algun cas, s’ha aprofitat aquest antics arbres per preservar-los formant petit jardins municipals.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un Passeig per la Riera de Tossa de Mar

Podeu iniciar el passeig per la Riera, en la rotonda que hi ha en la carretera GI- 682, amb l’Avinguda de Catalunya, anireu paral·lels a Sa Riera.És una riera que creua tot Tossa de Mar, separant la part de barri i d’edificacions mes antiga, de la part més nova.Anireu per l’acera de l’avinguda de Catalunya, que dona a la riera, on majoritàriament en cada una de les seves lleres hi ha pi pinyer, molts d’elles son antics i de dimensions destacables.Quant arribeu a la Caserna dels Bombers, entrareu al “Parc de Sa Riera”, que ja us vaig fer el corresponent article.Deixareu de fet, l’avinguda de Catalunya i estereu en un camí de terra, amb molta ombra gracies a la varietat d’arbres, sobre tot de Pins i d’Alzines.Tot passant pel costat del pi de Can Martí o el roure del Bon Retir. ( Que també us fer article en “Arbres”.)En aquets passeig hi trobareu un lloc per gaudir els mes petit amb jocs infantils.Una Àrea reservada als gossos i gosses.Una gran zona de Pin nic, amb taules i bancs de fusta, rodejat d’arbres amb molta alçada i corpulents. (No es pot fer foc)També, es un punt de partida per poder fer itineraris i llargues rutes per les muntanyes de les rodalies de Tossa de Mar,com per exemple, pujar a Puig Cadiretes, a Coll de Terra Negre, .. entre molts altres llocs.Ara toca tornar a la població i visitar la desembocadura de la Riera de Tossa, anireu per l’altra llera de la riera.Les característiques son les mateixes, però passarem entre Sa Riera i el filat del Càmping Can Martí.Fins arribar a la Rambla de Pau Casals, a partir d’aquí, anirem per l’acera a l’entrar al casc urbà.Quan arribeu a la carretera GI-682 de nou , Sa Riera va davallant cap a trobar la Mar.No hi ha un carrer paral·lel, si d’algun pont creua de canto a canto, sigui peatonal i/o per vehicles.

Va directa a la gran i bonica  platja de Tossa de Mar,per axó li diuen “La Platja Gran”…!Curiosament en aquest punt, moltes dones de Tossa de Mar, a principis del segle XX, anaven a rentar-hi la roba moltes vegades a la setmana.Tossa de Mar, es pot gaudir de tota ella. !

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves

El seu origen i l’etimologia de La Riera de Vallforners :

Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d’on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.La Riera de Vallforners, sovint coneguda com a Riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent.A la part alta de Cànoves, s’aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall, gràcies que recull les aigües de Vallfornes.Us passo informació sobre el Pantà de Vallforners :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallforners

La Riera de Vallforners en el seu pas pels diversos municipis, fa gaudir d’un ecosistema diferent, afavorint la diversitat botànica, faunística i paisatgística de la zona.En l’època estival són diverses les espècies d’aus que hi nidifiquen en els bosc de ribera.Podeu comenceu aquesta ruta familiar als peus del Parc Natural del Montseny just al pàrquing de sorra que trobem a l’entrada del nucli urbà de Cànoves, a davant del qual trobarem una oficina d’informació del parc.Deixeu el nucli urbà per acostar-nos a la Riera de Cànoves per can Cros i resseguint el seu curs caminareu primers entre plataners.Podreu veure les restes del Molí de l’Antic i les runes del castell de Cànoves, construcció romànica datada del segles XII-XIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional al 1949,  i el Sot de Can Vinyes.A la plana de l’Espluga passareu pel costat d’una plantació d’avets abans d’arribar a un bonic alzinar a la banda dreta de la riera, la qual creuareu diverses vegades per passarel•les.El recorregut passa majoritàriament per boscos d’alzines i pins, però, la vegetació de ribera és la protagonista d’aquest itinerari.Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d’especial bellesa.Una mica més endavant marxareu al costat de la pista del pantà de Vallfornès i passareu a tocar del roc Fiter, abans d’endinsar-vos en un màgic ambient típicament de vegetació de ribera, fresc i ombrívol.Un cop de nou a la banda esquerra de la riera podreu veure les restes d’algunes antigues places carboneres i passejarem entre pins al Pla de les Illes, fins arribar al racó dels Dos Torrentons a on podrem gaudir d’un bonic salt d’aigua.En aquest punt creuarem de nou a la banda dreta de la riera i , si voleu, us podreu apropar fins el pantà de Vallfornès i seguir fins el Castanyer del Cuch.Ara a la tornada podeu seguir el ampli camí de terra que us portarà fins al punt de sortida.Es molt interessant la riera  per escoles de la Comarca dins del seu pla d’estudi de la natura, us passo informació :

http://culturaeducacio.gencat.cat/fitxa/larieradevallforners/

Del Blog de l’amic “rondaller”, us passo el seu enllaç que fa referencia a la Riera de Vallfornes :

https://rondaller.wordpress.com/2014/09/25/un-passeig-per-la-riera-de-vallforners/

Cal dir que bona part d’aquest tram, coincidiu amb el Meridià Verd, que ja us vaig fer un article sobre aquesta Ruta.Si no coneixeu la Riera de Vallfornes, no ho dubteu, aneu i feu camí, es fàcil per a tota la família i si teniu gos/sa el/la podeu portar a fer la ruta, axó si, lligat.Per finalitzar us deixo mes imatges de La Riera de Vallfornes :

Us invito a gaudir d’aquesta Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Tir de Llanars

El poble de Llanars està situat a la comarca del Ripollès, a 983 m. d’altitud. Té una ubicació en la Vall de Camprodon, s’arriba per la carretera GIV-5264 que uneix la població de Camprodon i la de Setcases.La Font del Tir, s’anomena així per trobar-se a pocs metres del  camp,  on es practica el tir al plat,s’hi pot anar a fer un àpat i disposa de barbacoes en aquest paratge (cal demanar permís a l’ajuntament de Llanars i no sempre esta obert).A la font s’hi arriba agafant el camí en direcció a Feitús, que discorre tota l’estona a la vora de la riera de Feitús.L’aigua de la Font del Tir, és molt bona, sempre hi ha qui va amb garrafes per omplir-les, cal baixar unes escales fins la Font que esta a peu de la riera.Disposa d’un gran cabal d’aigua, que surt per un tub gros i cau a una pica rodona,

i ha un seient en cada costat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de Colomer de L’Hostal Nou de Bianya

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Per L’Hostal Nou de Bianya,  travessa la N-260, cal anar a la placeta de Joaquim Burch i seguir per la pista que travessant el pla del Colomer, i va en direcció a la muntanya de Sant Miquel del Mont, on tovareu algun cartell orientatiu.Passareu per la riera de Santa Margarida o de Cantarell i la cruïlla de Can Dolores  i se seguireu cap al Colomer, gran masia de la Vall de Bianya.Cal destacar que conserva l’antic molí fariner, que funcionava amb l’aigua recollida dins la propietat de la casa i que anava a parar a la bassa.Allí en un lloc verd i bonic hi ha la seva Font d’aigua abundant i fresca, amb uns seients en cada costat  i una antiga taula de pedra.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de can Martí de Tossa de Mar

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Com a continuació de l’article d’ahir que vàrem dedicar a Es Pi Gros de Can Martí, avui farem reso de l’Alzina de can Martí de Tossa de Mar.Està situada al costat mateix a pocs metres del Pi monumental.No es tant gran d’alçada i de gruix, per ho es prou destacable per fer-hi referencia.Te una gran capçada i bon brancatge ple de fulles, per tant es considera en un bon estatDisposa de dos seients  a prop seu, per poder fer un descans.Per anar a l’Alzina de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu el monumental Pi i l’Alzina de Can Martí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

En memòria de Francesc Riu d’Alella i les riuades

Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740), De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble.El rector Francesc Riu, va destacar les riuades i inundacions patides en Alella en 1714, al desbordar -se la riera varis cops.Per a mes dades podeu consultar al Blog amic del Rondaller que explica detalladament  com va anar les inundacions d’Alella :

https://rondaller.wordpress.com/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/

Hi ha una antiga llosa recordant les inundacions que tingué lloc a Alella el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé