Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves

El seu origen i l’etimologia de La Riera de Vallforners :

Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d’on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.La Riera de Vallforners, sovint coneguda com a Riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent.A la part alta de Cànoves, s’aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall, gràcies que recull les aigües de Vallfornes.Us passo informació sobre el Pantà de Vallforners :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallforners

La Riera de Vallforners en el seu pas pels diversos municipis, fa gaudir d’un ecosistema diferent, afavorint la diversitat botànica, faunística i paisatgística de la zona.En l’època estival són diverses les espècies d’aus que hi nidifiquen en els bosc de ribera.Podeu comenceu aquesta ruta familiar als peus del Parc Natural del Montseny just al pàrquing de sorra que trobem a l’entrada del nucli urbà de Cànoves, a davant del qual trobarem una oficina d’informació del parc.Deixeu el nucli urbà per acostar-nos a la Riera de Cànoves per can Cros i resseguint el seu curs caminareu primers entre plataners.Podreu veure les restes del Molí de l’Antic i les runes del castell de Cànoves, construcció romànica datada del segles XII-XIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional al 1949,  i el Sot de Can Vinyes.A la plana de l’Espluga passareu pel costat d’una plantació d’avets abans d’arribar a un bonic alzinar a la banda dreta de la riera, la qual creuareu diverses vegades per passarel•les.El recorregut passa majoritàriament per boscos d’alzines i pins, però, la vegetació de ribera és la protagonista d’aquest itinerari.Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d’especial bellesa.Una mica més endavant marxareu al costat de la pista del pantà de Vallfornès i passareu a tocar del roc Fiter, abans d’endinsar-vos en un màgic ambient típicament de vegetació de ribera, fresc i ombrívol.Un cop de nou a la banda esquerra de la riera podreu veure les restes d’algunes antigues places carboneres i passejarem entre pins al Pla de les Illes, fins arribar al racó dels Dos Torrentons a on podrem gaudir d’un bonic salt d’aigua.En aquest punt creuarem de nou a la banda dreta de la riera i , si voleu, us podreu apropar fins el pantà de Vallfornès i seguir fins el Castanyer del Cuch.Ara a la tornada podeu seguir el ampli camí de terra que us portarà fins al punt de sortida.Es molt interessant la riera  per escoles de la Comarca dins del seu pla d’estudi de la natura, us passo informació :

http://culturaeducacio.gencat.cat/fitxa/larieradevallforners/

Del Blog de l’amic “rondaller”, us passo el seu enllaç que fa referencia a la Riera de Vallfornes :

https://rondaller.wordpress.com/2014/09/25/un-passeig-per-la-riera-de-vallforners/

Cal dir que bona part d’aquest tram, coincidiu amb el Meridià Verd, que ja us vaig fer un article sobre aquesta Ruta.Si no coneixeu la Riera de Vallfornes, no ho dubteu, aneu i feu camí, es fàcil per a tota la família i si teniu gos/sa el/la podeu portar a fer la ruta, axó si, lligat.Per finalitzar us deixo mes imatges de La Riera de Vallfornes :

Us invito a gaudir d’aquesta Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Tir de Llanars

El poble de Llanars està situat a la comarca del Ripollès, a 983 m. d’altitud. Té una ubicació en la Vall de Camprodon, s’arriba per la carretera GIV-5264 que uneix la població de Camprodon i la de Setcases.La Font del Tir, s’anomena així per trobar-se a pocs metres del  camp,  on es practica el tir al plat,s’hi pot anar a fer un àpat i disposa de barbacoes en aquest paratge (cal demanar permís a l’ajuntament de Llanars i no sempre esta obert).A la font s’hi arriba agafant el camí en direcció a Feitús, que discorre tota l’estona a la vora de la riera de Feitús.L’aigua de la Font del Tir, és molt bona, sempre hi ha qui va amb garrafes per omplir-les, cal baixar unes escales fins la Font que esta a peu de la riera.Disposa d’un gran cabal d’aigua, que surt per un tub gros i cau a una pica rodona, i ha un seient en cada costat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de Colomer de L’Hostal Nou de Bianya

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Per L’Hostal Nou de Bianya,  travessa la N-260, cal anar a la placeta de Joaquim Burch i seguir per la pista que travessant el pla del Colomer, i va en direcció a la muntanya de Sant Miquel del Mont, on tovareu algun cartell orientatiu.Passareu per la riera de Santa Margarida o de Cantarell i la cruïlla de Can Dolores  i se seguireu cap al Colomer, gran masia de la Vall de Bianya.Cal destacar que conserva l’antic molí fariner, que funcionava amb l’aigua recollida dins la propietat de la casa i que anava a parar a la bassa.Allí en un lloc verd i bonic hi ha la seva Font d’aigua abundant i fresca, amb uns seients en cada costat  i una antiga taula de pedra.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de can Martí de Tossa de Mar

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Com a continuació de l’article d’ahir que vàrem dedicar a Es Pi Gros de Can Martí, avui farem reso de l’Alzina de can Martí de Tossa de Mar.Està situada al costat mateix a pocs metres del Pi monumental.No es tant gran d’alçada i de gruix, per ho es prou destacable per fer-hi referencia.Te una gran capçada i bon brancatge ple de fulles, per tant es considera en un bon estatDisposa de dos seients  a prop seu, per poder fer un descans.Per anar a l’Alzina de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu el monumental Pi i l’Alzina de Can Martí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

En memòria de Francesc Riu d’Alella i les riuades

Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740), De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble.El rector Francesc Riu, va destacar les riuades i inundacions patides en Alella en 1714, al desbordar -se la riera varis cops.Per a mes dades podeu consultar al Blog amic del Rondaller que explica detalladament  com va anar les inundacions d’Alella :

https://rondaller.wordpress.com/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/

Hi ha una antiga llosa recordant les inundacions que tingué lloc a Alella el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés

Cada diumenge hi ha dos articles !

Com en altres municipis de Catalunya, s’han construït alternatives pel pas de gent que vagi a peu o amb bicicleta amb seguretat viat.És el cas del Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles.Es un lloc que freqüentment, anava la gent a peu per accedir als dos municipis per la vorera de la carretera amb el perill corresponent d’un accident.Es un tros relativament curt, donat que fins a la sortida del dos municipis hi ha acera, però, en el tros que uneix els dos municipis no era així.Hi ha un servei regular d’autobús, però la gent també s’estimava caminar al no tenir presa.Fa un temps es va decidir fer o adaptar un camí, ample per anar-hi a peu o amb bicicleta.Aquest Itinerari, que esta paral·lel a la carretera que uneix als dos municipis, i se ha convertit en un lloc de passeig, podem trobar algun banc de fusta amb paperera en una raconada al sol o a l’ombra.També s’ha aprofitat el pont antic existent per travessar la riera.En definitiva, s’han complert l’objectiu principal de donar seguretat al vianants i ciclistes i fer un lloc fàcil de passejada amb un itinerari amb la unió entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de Can Cros de Cànoves i Samalús

A l’iniciar l’Itinerari fluvial de la riera de Cànoves o de Vallforners, hi ha la finca privada de can Cros.

Tardor – hivern

El camí autoritzat i senyalitzat, passa pel costat d’aquesta casa, el Lledoner  esta situat  per dessota de la casa i a l’esquerra del camí algo elevat.

Primavera

Es un vell Lledoner, destacable per la seva corpulència.

Estiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La finestra de Cànoves i Samalús: Cànoves fa cent anys en rere

Avui us presento un recull de postals antigues que fan referencia a Cànoves i Samalús, ara fa cent en rere.

Fotografia actual

Des de La finestra de Cànoves i Samalús us les passo:

  • Vista de Cànoves

    Vista actual de Cànoves

  • Ca l’antic i l’Església
  • Can Garriga i L’Església
  • Molí d’en Ribes
  • La Riera de Vallfornes o de Cànoves
  • Roc Fiter
  • Font del Frare
  • Castell de Bori a Samalús

    Fotografia Actual entrada ca l ‘Antich

 

Text i Fotografies : Ramon Solé