Avui destaquem : La Font de can Pla de Cellera de Ter

Per visitar La Font de can Pla us cal sortir de Cellera de Ter pel carrer de la Font de can Pla.

A poca distancia i en la confluència de camins, prenem a l’esquerra un camí en mig d’un petit bosc fins la font, us caldrà passar un petit torrent per sobre d’un pont de fusta.

La font, està en molt bon estat, situada al centre d’una paret feta de rocs de riera i a nivell molt baix del terra.

L’aigua surt d’una tub gruixut i cau a una pica. En cada costat disposa d’un banc de pedra adossat a l’estructura,

en un pla al costat hi ha una vella roda de molí situada a sobre d’un gruixut tronc d’un arbre que fa de taula.

Un lloc molt tranquil per estar una estona.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

La Font del Torrent Mal esta en un costat de la Riera del Torrent Mal, es pot arribar des del carrer Ferran Puig o des de la Plana d’Esparreguera.

Cal baixar unes escales que portant a la riera, a l’acabar està la Font al costat esquer.

L’any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi. Abans coneguda per la ” Font Vella”.

És una Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç,

és una cisterna on magatzem a l’aigua el broc esta tapat per un tronc amb plàstic perquè no perdi aigua.

Podem veure el sobreeixidor , un tub vell de ferro que sobresurt de la paret de l’esquerra a un nivell més alt del tub de la font.

Al costat dret hi ha un seient de pedra.

L’aigua no és apta pel consum humà.

Aquesta Font esta al costat d’un plataner destacat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Castelladral en Navars (Bages)

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navars, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la vall dels Gitanos, per on discorre la riera d’Hortons.

La Font de Castelladral, esta situada  en una placeta enjardinada front de l’alberg i amb vistes d’una part del Bages. La font es molt senzilla es un roc pla amb una aixeta polsador al seu centre i l’aigua cau a una pica rectangular i arrodonida al seu exterior.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de les Fontiques de L’Esquirol (Osona)

La Font de les Fontiques és molt fàcil d’accedir-hi, us recomano que ho feu a peu, cal que seguiu el camí del GR-151 direcció a Cantonigròs i a la Foradada, a l’inici de la pista de terra trobareu  diferents cartells, un d’ells de ferro, que us assenyala la Foradada i les Fontiques, seguireu tot passant per l’accés a masia del Campàs, seguiu uns 700 metres on veureu un cartell de ferro que ens queda a l’esquerra i que assenyala les Fontiques,  baixeu per un corriol que us portarà en directament a la Font de les Fontiques.

D’una paret rocosa i plena de molsa gracies a la humitat, hi ha un tub de ferro on surt l’aigua que cau a una pica no massa gran a nivell del terra i desguassa al torrent.

En cada costat de la Font disposeu de dos bancs de pedra per seure. Al fons circula la riera de les Gorgues.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Fonteta d’Oix

Per anar a la Fonteta, us cal anar camí del càmping d’Oix, abans trobareu un camí senyalitzat per un cartell, deixeu el vostre vehicle i baixeu a peu, al poc arribareu a la riera,

cal seguir amunt, i veureu un plàtan molt alt i una taula rodona de pedra molt antiga. La Font esta situada a la paret de la muntanya on hi han un rocs. No sempre raja.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Resclosa de la Font de la Riera de Castellar del Vallès

Per anar-hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure a mà dreta, en una petita esplanada per poder deixar el vehicle.

Des d’aquest punt un ampli camí baixa fins la mateixa font de la Riera que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la Resclosa.

La Resclosa consta d’un gruixut mur que fa de fre al riu, i deriva part de l’aigua al rec,

podem veure una gran comporta a l’altre extrem, en la part esquerra, que donarà l’aigua per regar els conreus i hortes properes.

El conjunt te un gran valor paisatgístic, amb una vegetació verda i frondosa,

La Font i la urbanització de l’espai s’ha portat a terme recentment.

Sols cal vigilar als petits que no caiguessin al riu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Molí de la Bastida de Rubí

El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Us passo la seva historia :

  • En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
  • En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
  • És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
  • El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
  • La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
  • Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
  • L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
  • Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
  • Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
  • Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.

“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).

“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.

L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.

El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).

A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.

Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Arbres – Els Lledoners del camí del castell de Cànoves i Samalús

Cal seguir el camí a prop de la riera de Vallforners, tot sortint de Cànoves, una vegada que passeu pel camí que deriva al Molí d’en Meseguer  

i en menys de cinc minuts,

trobareu a sobre de la paret i  a l’esquerra del camí aquests centenaris Lledoners.

Son amb troncs baixos però molt gruixuts,

curiosament podem veure les seves arrels sobresortint del terra.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Sant Joan de Rubí

La Font de Can Sant Joan està situada a la llera dreta del torrent dels Alous, en el municipi de Rubí, on aquesta passa per sota de l’avinguda de la Generalitat.

Es una de les poques fonts naturals amb aigua que encara disposa el municipi, recuperada no fa masses anys.

Aquesta  font va ser construïda amb pedres de diferents mides formant un mur irregular.

L’aigua surt a l’exterior a través d’un broc de pedra, tot caient l’aigua  a una pica que vessa directament a la riera.

En la font hi ha un rètol metàl·lic que indica que l’aigua no és apta per al consum humà.

Es un lloc molt fresc i de fàcil accés , molt concorregut per gent que fa una caminada per la vora del torrent dels Alous.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Riera de Fontscalents entre Castellcir i Castellterçol. Banyeres i Balmes.

La Riera de Fontscalents és una riera dels termes municipals de Castellcir i Castellterçol, de la comarca del Moianès.

Es forma en el lloc on s’ajunten el torrent de la Mare de Déu amb el Sot del Forn, a prop i a ponent del Mas Montserrat, al sud-est del Verdeguer. Des d’aquell lloc davalla cap al sud-est, deixant a la dreta els Camps de Portet. Poc després rep per l’esquerra el Xaragall de la Cuaranya.

Cal destacar les Banyeres, que són unes cavitats naturals de la mateixa roca on es reté l’aigua de la riera.

Tot seguit travessa la Quintana d’Esplugues, deixa a l’esquerra la font de Fontscalents;

en aquell lloc deixa a l’esquerra, en el mateix marge de la riera, la Poua Montserrat.

Poc després, deixa a la dreta la masia d’Esplugues, passa per sota del Pont d’Esplugues i deixa a l’esquerra el Pou d’Esplugues. Encara, rep per l’esquerra el Sot d’Esplugues, deixa a l’esquerra les restes del Molí Vell i continua cap al sud-oest, amb la Font del Molí Vell.

En el moment que rep per l’esquerra el Sot de la Vinyota, deixa enrere Castellcir per entrar en el terme de Castellterçol a ponent del Pla de la Terma.

Ja en terme de Castellterçol, deixa a la dreta -nord- la Vinyota i el Molí Nou, mentre que a l’esquerra queden la Font de la Vinyota i la Poua del Molí Nou.

De seguida deixa a l’esquerra Cal Murri, rep per l’esquerra el Xaragall dels Pollancres, i s’aboca en el torrent de l’Àngel per tal de formar la Riera de la Fàbrega just a llevant del Polígon industrial El Vapor.

Aquesta és una riera viva, que sempre porta aigua. Travessa racons molt bonics: boscos de ribera, pinedes, camps on hi pasturen ramats de bestiar.

Recull de dades: Ajuntament de Castellterçol , Viquipèdia.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies. Mercè Manzano