Descobrim la Riera de Santa Maria i el Rec o Riera Lleixiu de Caldes de Malavella

Com cada Divendres us presento dos articles

La Riera de Santa Maria el seu curs creua pel vell mig per Caldes de Malavella.

Diríem que no hi passa massa aigua, al ser un municipi molt planer, i depèn molt de l’aigua de pluja puntual, i d’altres petits torrents, canals o recs qui hi conflueixen.

A les afores de la població, esdevé un espai per poder fer una itinerari principalment a peu.

La Ruta de la riera de Santa Maria, te un recorregut  d’uns 9 km, és un Itinerari circular, es fàcil de fer donat que es molt planer,

hi ha les marques de color Verd que cal seguir, i us permet gaudir d’un paisatge boscos molt proper al nucli urbà.

Us passo informació de l’Ajuntament de Caldes de Malavella sobre l’arranjament que es va portar a terme a primers de l’any 2018 a la Riera de Santa Maria al pas per Caldes de Malavella :

https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/historico-noticias/3259-actuacions-al-rec-clar-i-a-la-riera-de-santa-maria

Però abans es va tindre que treure unes 130 tortugues que vivien en la Riera de Santa Maria, us passo l’article del diari de Girona :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/27/retiren-130-tortugues-duna-riera/858851.html

La Riera Lleixiu no és res més que el desguàs de les aigües calentes termals de les surgències del Puig de les Moleres, del Puig de Sant Grau i del Puig de les Ànimes .

L’apel·latiu de “lleixiu” es deu a què recollia també les aigües sobrants dels safareigs públics, aigües que tenien molt bones propietats per rentar la roba, situades al costat de la Font de La Mina.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Bassa de la Deu de can Morgat de Porqueres

Un dia més que us presento la natura de can Morgat

La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,

d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada.

S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers

i altres ocells aquàtics, diversitats d’animals petits i insectes.

Té la particularitat que s’alimenta d’una antiga mina d’aigua que prové d’un pou situat just al costat de la llacuna de l’Artiga.

En la part mes baixa de la Riera, hi ha la Caseta de Pedra, és molt antiga.

Quan esteu en aquesta zona extremeu el silenci, no feu soroll, els seus habitants són molt sensibles !

 

Recull de dades : Museu de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies Dora Salvador

Parc de can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

El Parc de Can Feliu, annex a la masia rep el mateix nom i és un espai agradable pel passeig i el lleure familiar.

Situat al costat de la Riera de Can Feliu o Torrent de la Betzuca, té una superfície de més de 54.000 m2.

Es caracteritza per la gran extensió de prats, amb un vial peatonal pavimentat que el creua,

i el llac artificial amb sortidor,

està subministrada en part, gràcies a una de les dues mines que existien en la finca.

També té una petita zona de jocs infantils, que s’ha actualitzat fa poc temps.

Està emmarcat per una zona de serveis que acompanya a gaudir del temps lliure, als peus de la Biblioteca Municipal

i amb extensa zona verda que convida a passar una matí gaudint de la tranquil·litat i la natura.

Es punt de partida de possible rutes o itineraris per la propera serra de Galliners.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bogada, també es feia al riu !

Avui us presento dos articles

Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,

avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.

Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?

No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.

Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …

Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,

ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,

havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,

Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,

en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,

o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,

algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt  i podien estar incorporades en aquest període del rentat.

Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,

Mentre seguien rentant més roba…

Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.

També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.

La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?

En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…

 

Text, Fotografies  i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ferro de Sentfores, municipi de Vic – 2ª Part #

Com cada diumenge us passo dos article,  avui relacionats entre ells

Per anar a la Font del Ferro, podeu seguir el recorregut Medi Ambiental o bé, des del mateix poble de Sentfores – la Guixa, seguint el carrer principal, cal prendre un carrer transversal: el carrer del Call, al final del carrer hi ha un pou antic que no funciona i una resclosa. Cal travessar la Palanca i avançar uns 100m a la dreta en direcció al Mas Clarà i can Rafel.La Font del Ferro es troba sota una resclosa de la riera i s’hi accedeix a través d’unes escales que salven el desnivell.L’entorn de la font està força ben cuidat.L’any 1999 l’Ajuntament  de Vic hi va construir  unes escales amb una barana de fusta per tal de facilitar-hi l’accés, situada al costat mateix de  la  resclosa,  es  tracta  d’una  zona ombrívola  i  molt  humida  amb  acàcies  i molsa,en l’any 2010 es va portar a terme una segona actuació de millora de la font i l’entorn amb taules i bancs de fusta.S’explica que la resclosa era propietat  del  Marquès  de  Cànoves  i  que servia  per  canalitzar  aigua  als  molins  del Roig, el molí de Sant Llorenç i al Molí del Griell.

També s’explica que, a uns dos metres al costat de la font , la paret plorava i hi sortia una aigua rogenca que la gent del poble deia que anava bé per curar el mal dels ulls.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Carrers relacionats amb l’aigua a Terrassa

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :

Carrer de la Mina

Plaça de la Font del Comú

Carrer del Pantà

Carrer de la Font Vella

Pla de la Font de l’Apotecari

Placeta de la Creu

Carrer dels Dipòsits

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Poalanca com a patrimoni hidràulic a Colomers

Els propers dies estaran dedicats al Municipi de Colomers (Girona)

L’Ajuntament de Colomers va instal·lar una Poalanca al Parc del Ter; aquesta infraestructura hidràulica, ja la utilitzaven els mesopotamis i els egipcis; ha estat instal·lada al Parc del Ter, en uns terrenys que conserven encara les conduccions de cinc o sis poalanques més.Us passo el principi d’una Poalanca :

Com més llarg és el braç, menor és l’esforç, la poalanca és una palanca de primer tipus, és a dir, amb el fulcre al mig, la potència (amb la galleda) en un extrem (braç llarg) i la resistència (una pedra) en l’altre (braç curt).Poava l’aigua del riu, una riera o d’un pou, abaixant el braç llarg amb la corda fins a introduir la galleda en l’aigua; un cop plena, es deixava anar lleugerament la corda,i el contrapès de pedra del braç curt pouava el cubell l’aigua a l’altura d’una conducció d’obra on s’abocava i que havia de distribuir l’aigua per bregar els horts.

 

Recull de dades : Ajuntament de Colomers

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Parc dels Pinetons i els nous cartells de informació, a Cardedeu

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Novament ens fitxem en el Parc mes destacable que te Cardedeu, el Parc dels Pinetons.

El motiu és perquè s’ha estrenat nous cartells de informació turística en l’entorn del Parc.Ens ofereix dades sobre una ruta per els carrers d’aquesta població,on poder fer una visita a les cases modernistes i d’època.També, molts itineraris pels boscos i camps del municipi que passant a descobrir nombroses masies del seu entorn, a peu o amb bicicleta,i enllaçant amb camins d’altres municipis.Fer un passeig per altres Parcs de Cardedeu,situats a les ribes de la riera de Vallfornes,on és pot descobrir, una antiga biga de l’autopista que s’ha utilitzat com a pont per poder passar la riera d’un extrem a l’altra.Podeu trobar, moltes idees per visitar i caminar dins d’aquest municipi,Així, com jocs infantils, taules per fer pin nic, espais amb molta varietat d’arbres.Us ho podeu passar molt be…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Pinetons i els seus Ocells a Cardedeu

En alguns articles us he parlat dels Parcs de Cardedeu, el mes emblemàtic es el Parc dels Pinetons, pel seus pins centenaris…Està situat en un costat de la riera de Vallforners al pas per aquesta població.Es un espai on hi ha molts arbres de ribera, és un punt de nidificació d’una important varietat d’ocells.Fa pocs mesos, l’Ajuntament de Cardedeu va donar a conèixer els diferents ocells, per medi de cartells, on hi ha especificat l’ocell i el seu nom.Us passo els mes destacats, que si feu un tom pel Parc podreu veure i sentir-los cantar :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé