El Grau de les Escaletes i el Barbot Negre de Riells del Fai

Per anar el Barbot Negre, teniu que sortir de Riells del Fai, seguin el recorregut que esta marcat per cartells, agafeu el  camí Turó Onze Hores i que desprès esdevé com el camí Vall Blanca; en cas d’anar amb vehicle, en la primera corba d’aquest segon camí, deixeu el vostre vehicle en un costat on està el camí que s’endinsa cap a Vallderrós. Seguiu aquest camí que va paral·lel al torrent, fins un dipòsit que esta a la dreta del camí  i teniu que pujar-vos sobre d’en gran roc per poder seguir. A partir d’aquest punt, el camí comença a enfilar-se i esdevé estret . A uns 150 metres arribareu al Salt i Gorg  de Vallderrós situat a l’esquerra del camí. Seguiu pel sender a munt, passareu per la Font Fresca , la Cova i Salt del Torrent de Vallderrós que ja us he descrit en anterior articles.Des d’aquest últim punt, comença una pujada fatigossa, cada pas cal esforçar-nos nes i amb mes dificultat, esteu en el Grau de les Escaletes.Per ho, val molt la pena seguir per arribar el Barbot Negre,  unes formacions de pedra de color negre, és una roca que forma un travertí anorme i esta viu, cau aigua !De lluny semble petit, a l’estar al seu nivell, nosaltres som els petits.Son unes formacions de segles, que ha fet gracies a l’aigua, unes formes naturals curioses.Teniu d’anar en cura a no caure, en aquesta zona pot ser un lloc perillos. 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies Oriol-Ramon Solé

Cova i Salt del Torrent de Vallderrós de Riells del Fai

Per anar a la Cova i Salt del Torrent de Vallderrós , teniu que sortir de Riells del Fai, seguin el recorregut que esta marcat per cartells; agafeu el camí Turó Onze Hores i que desprès esdevé, com el camí Vall Blanca; en cas d’anar amb vehicle, en la primera corba d’aquest segon camí, deixeu el vostre vehicle en un costat on està el camí que s’endinsa cap a Vallderrós.Seguiu aquest camí que va paral·lel al torrent, fins un dipòsit que esta a la dreta del camí  i teniu que pujar-vos sobre d’un gran roc per poder seguir. A partir d’aquest punt, el camí comença a enfilar-se d’una manera pronunciada i a la vegada esdevé estret .A uns 150 metres arribareu al Salt i Gorg  de Vallderrós situat a la  esquerra del camí, cal seguir  pel sender a munt, cada vegada us costarà mes de caminar, hi ha llocs de certa altura, a uns deu minuts, en una petita corba del camí, hi ha una desviació a l’esquerra que us portarà directament a la Font Fresca.(Fa pocs dies us vaig fer uns article del Gorg i de la Font Freda)

Seguiu camí a munt, hi ha punts on trobareu certa dificultat, no rellisqueu !També aquí, i a l’esquerra del camí, hi ha un trencall ven marca, que a pocs metres hi ha la Cova, és accessible, per ho, cal anar equipats amb una llanterna.Si mireu una mica per sobre del vostra cap en direcció a l’esquerra hi veureu  unes formacions de pedra de color negre, és una roca que forma un travertí on es el Salt, quan cau molta aigua es molt bonic; i amb una mica d’imaginació, podríeu dir que son les cares de dos avis petrificats…Per saber que es un travertí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Travert%C3%AD

Cal dir, que no esteu encara al Barbot Negre, us queda un bon tros per caminar fatigosament mes cap a munt, axó serà en un nou article que l’hi dedicaré.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Pineda de Riells del Fai

La Font de la Pineda, dona nom a una masia, al paratge on està ubicada i a la seva Font, és del terme municipal de Bigues i Riells.Aquest conjunt, es troba a l’esquerra i a ran del Tenes, al costat d’una font que li dóna el nom: la Font de la Pineda.Antigament era la masoveria de la Pineda, en l’actualitat és un restaurant i prou destacable en els seu menús .La font es un lloc antic de Fontades col·lectives, hi ha un enorme plàtan, catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental,  té un perímetre de 4,72 metres i és de la varietat “platanus x hispànica”.Des del Restaurant podeu baixar unes escales fins l’explanada de la font i a la llera del riu Tenes, podreu veure en temps d’abundants pluges que l’aigua brolla per varis llocs de la paret, com per un forat amb una teula desgastada pels anys, un altre entre les roques del marge de la muntanya, també, a l’esquerra hi ha un mur de maons i pedra lligada amb calç amb un gruixut tub de ferro encastat per on hi havia l’antiga sortida d’aigües, per ho ara no surt res.La Font de la Pineda es troba en el camí antic que porta a Sant Miquel del Fai, al centre hi ha una taula de pedra rodona no gaire gran.

Aquest lloc encara es fa de be, un àpat per seguir caminant, per anar a veure els Grogs del riu Tenes d’aquesta zona o per pujar / baixar al/del Monestir de Sant Miquel del Fai.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Freda de Riells del Fai

Per anar a la Font Freda, teniu que sortir de Riells del Fai, seguin el recorregut que esta marcat per cartells; agafeu el camí Turó Onze Hores i que desprès esdevé, com el camí Vall Blanca; en cas d’anar amb vehicle, en la primera corba d’aquest segon camí, deixeu el vostre vehicle en un costat on està el camí que s’endinsa cap a Vallderrós.Seguiu aquest camí que va paral·lel al torrent, fins un dipòsit que esta a la dreta del camí  i teniu que pujar-vos sobre d’un gran roc per poder seguir. A partir d’aquest punt, el camí comença a enfilar-se d’una manera pronunciada i a la vegada esdevé estret .A uns 150 metres arribareu al Salt i Gorg  de Vallderrós situat a la  esquerra del camí, i que fa pocs dias vaig fer-vos un article.Cal seguir  pel sender a munt, cada vegada us costarà mes de caminar, hi ha llocs de certa altura, a uns deu minuts, en una petita corba del camí, hi ha una desviació a l’esquerra que us portarà directament a la Font Fresca, és un lloc humit i ple d’aigua a terra pràcticament tot l’any.L’aigua de la Font surt d’una petita cavitat natural, on ara com ara, un tros de canya fa de broc.Sobre la Font, hi ha una imatge en relleu, de dues dones, suposades “Dones d’Aigua”, i mes a la dreta la inscripció “ Font Freda- 10. Juny.1966.”Des d’aquí podreu anar a altres indrets d’aquesta cinglera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Plataner de la Font de la Pineda de Riells del Fai

Per veure aquest monumental Plataner, us cal que des de l’Ametlla del Vallès, agafeu la carretera BV-1483 que us porta a Riells del Fai, i poc després d’arribar a les primeres cases, trobarem un trencall a l’esquerra que porta primer al Molí, a la Masia i després  al restaurant de la Font de la Pineda,

Font de la Pineda

allí i ven indicat per cartells arribareu a la mateixa font de la Pineda on està aquest excepcional plàtan.Aquest Plataner està situat a la plana al·luvial del riu Tenes, al costat mateix de la ribera, i fen ombra a la Font de la Pineda.Amb una alçària total de 22,00 metres, i una volta del canó 4,40 metres. Destaca per les grans dimensions de la soca, així com també per tot el seu conjunt en general.Veiem una mica de la historia d’aquest plataner :

  • Durant la matinada del 22 de setembre del 1992, va patir un bufarut i una aixada va anar a clavar-se a una branca alta després de volar uns 50 metres des d’un cobert, els arbres propers van ser arrasats.
  • L’agost del 1994, per un incendi, es van cremar els voltants immediats, per ho no el va afectar.
  • L’octubre del 1994 es va produir una revinguda i l’aigua va pujar i va arribar a cobrir 1,5 m del tronc, va resistir.L’acompanyen altres arbres en les seves rodalies, com a aladerns, gatells, saücs, pollancres, robínia i plàtans.Us recomano visitar aquets monumental Plataner, i en general tot, el Municipi de Riells del Fai, que trobareu molts elements destacats que en aquests últims dies us vaig presentat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Salt i Gorg de Vallderrós de Riells del Fai

Per anar al Salt i Gorg de Vallderrós, teniu que sortir de Riells del Fai, seguin el recorregut que esta marcat per cartells, agafeu el  camí Turó Onze Hores i que desprès esdevé com el camí Vall Blanca; en cas d’anar amb vehicle, en la primera corba d’aquest segon camí, deixeu el vostre vehicle en un costat on està el camí que s’endinsa cap a Vallderrós.Seguiu aquest camí que va paral·lel al torrent, fins un dipòsit que esta a la dreta del camí  i teniu que pujar-vos sobre d’en gran roc per poder seguir. A partir d’aquest punt, el camí comença a enfilar-se d’una manera pronunciada i a la vegada esdevé estret .A uns 150 metres arribareu al Salt i Gorg  de Vallderrós situat a la  esquerra del camí. No és gaire gran ni profund, cal destacar on salta l’aigua que es una formació rocosa arrodonida i amb vegetació per de munt seu.Si seguíssiu pel sender a munt, passaríeu per la Font Fresca, el Gorg de les Donzelles , el Grau de les Escaletes, i el Barbot Negre.És un lloc amb moltes llegendes relacionades amb Les Dones d’Aigua, que ja us vaig presentar en el seu moment en aquest Blog en l’apartat de Llegendes. Em cal dir que hi ha gent que confon aquest gorg amb el Gorg de les Donzelles, situat aquest a un nivell mes superior del mateix torrent  de Bertí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé

El Molí de la Pineda de Riells del Fai

Aquest  Molí de la Pineda, es tracta d’un conjunt edificat entre els segles XVII i XIX format per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l’antic molí i que fins fa poc era habitatge, amb construccions annexes.Depenia de Mas Pineda, que està a poc d’uns docents metres mes a munt. Casa-Masia senyorial, que actualment està molt ven cuidada.A l’extrem dret de la façana d’aquest edifici, s’hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada.A la llinda del portal d’entrada hi ha la inscripció 1873, que correspon a la construcció de l’edifici.Conserva la maquinària en el seu interior, dos rodets; un per al molí de farina i l’altre per al molí d’oli.L’aigua prové del molí de la Madella i s’emmagatzema a la bassa superior adjacent, que al seu torn alimenta la bassa inferior.A la llarg del camí des d’un Molí i fins a l’altre Molí, es conserva molt be el seu rec, que s’aprofitava l’aigua, també, per regar les terres properes pel conreu.Cal dir que al costat esquerd de l’entrada al Molí de la Pineda, tenia una font que donava l’aigua a una petita bassa-safareig, desconeixem si l’aigua era pròpiament del rec o d’una deu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé

Per Nadal : La llegenda de Can Viaplana de Riells del Fai

czA tot Catalunya podem trobar llegendes sobre les dones d’aigua. A la zona de Riells del Fai, Regina, la reina de les dones d’aigua, s’enamora de l’hereu de can Viaplana. Renuncia a la seva immortalitat a canvi de convertir-se en la seva muller.
L’única condició que posa és que mai li digui dona d’aigua, peu forcat, és a dir, que mai digui que les dones d’aigua són éssers demoníacs. Després de deu anys de matrimoni i dos fills, succeeix la tragèdia.fxng_01L’hereu és fora de casa durant uns dies i Regina està al front del mas. Una bruixa malèvola fa aparèixer uns núvols que amenacen de fer malbé la collita de blat amb una terrible pedregada. La Regina, tot i que el blat encara és verd, decideix fer-lo segar per salvar almenys alguna cosa.trye_01Quan el blat ja és segat, la bruixa fa esvair els núvols. Arriba l’hereu i veu que està arruïnat. Enfollit d’ira li etziba dona d’aigua, peu forcat. La Regina desapareix.
No passa ni un segon que l’hereu es penedeix del que ha dit. Però ja és tard. Va cada dia al gorg a suplicar a la Regina que torni, però és endebades.xcgdsx_01A petició del seu pare, les dues filles van a parlar amb Regina. Quan són amb ella proven de retenir-la per la força al món dels humans. La Regina, però, és més forta que elles i les arrossega al fons del gorg, amb la resta de dones d’aigua.
L’hereu resta sol per la resta de la vida.xc vxcz

                                   Que passeu un Bon dia de Nadal !

Recull de la llegenda i de Fotos Antigues : Ramon Solé

L’Opera : Gorg de la Font Fresca, Riells del Fai

L’òpera La dona d’aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 – 1955), que la va escriure a l’any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d’elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d’aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.DSCN0248_01L’obra s’emmarca dins el corrent modernista predominant de l’època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d’aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l’ideal en contraposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l’autor. DSCN0241_01Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs,Dintre la llar, Fora l’era i Retorn al gorg.
De la música se’n va encarregar Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, 1875 – Barcelona, 1961), que va participar en algunes obres escèniques com La dona d’aigua, però que, sobretot, va compondre sardanes i obres corals. L’escenografia va ser tasca d’en Domènec Soler i Gili (Sabadell, 1871 – 1952), que com a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura.

Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les Cent Donzelles de Riells del Fai

En un graó del cingle on hi havia un gorg que al bell mig de la timba deixa anar les aigües cap al fons de Vallderrós, la catabauma dels llacs i cascades :

                                   Era el gorg de les Donzelles.

DSCN0245_01En el temps dels moros, el senyor del castell de Montbui, a l’estrep de la muntanya de Sant Feliu, entre els rierals de Bigues i Caldes, havia imposat al territori que dominava, entre altres tributs, el de cent donzelles que cada any devien lliurar-li. Vingué que un dia els cristians, simulant amb canyes un torneig o festa al peu de les muralles del castell, quan sos guardadors més distrets estaven, es tragueren cada un d’ells, de sota la roba, l’arma que duien amagada, i escometent aquells, mogueren forta brega, fins a apoderar-se altra volta de la fortalesa.

Els moros que quedaren amb vida fugiren cadascú per la seva banda, i el senyor o castellà, amb uns quants que el seguiren, anà a refugiar-se, com a lloc veritablement inaccessible, a la cova que hi ha passat el gorg i que des de llavors es digué la Cova del Moro.

Els cristians, no obstant, a pesar de la victòria obtinguda, eren encara massa poc forts per a imposar-se a la terra; així és que sos enemics es referen aviat i tornaren altra volta a subjectar-la. No per això el senyor de Montbui es mogué de la nova habitació per ell escollida, ja per estar desposseït de son castell, ja per considerar aquell lloc a propòsit per a una bona defensa, car sols té entrada pel caminet estretíssim que passa entre el gorg i la timba; i seguint vexant el país des de sa cova, allí es feia dur cada any les cent donzelles, que trametia després a un dels altres caids d’Espanya.DSCN0242_01Era un cap al vespre d’un d’aquells anys, quan les millors noies de tota la comarca, menades per sos saions feien cap a la Cova del Moro.

En voleu, de plors! Els pares i germans les seguien, i les llàgrimes vessaven per totes llurs cares; fins la naturalesa semblava voler prendre part en aquella escena de desolació i tristesa.
Negrosos núvols corrien d’un cantó a l’altre, el vent xiulava amb força mai vista, i a son impuls s’ajeien arbres i viandes; els verds còvits i les formoses cogullades, espaordits fugien dels terrosos nius fets en les vinyes, i els paorosos mussols s’anaven responent amb compassat so d’un a l’altre, prenent tot una faisó trista i malaurada.
I la comitiva cap amunt, fins a ésser al pas del gorg que ja havia entrat la fosca, quan prenent peu la tempesta, un esgarrifós tro vingué a fer ressonar la timba i, commovent-la tota, alçà les aigües del gorg i engolí d’un sol cop totes cent donzelles.45898898_01De seguida s’aixecà d’ell una blanca llum que tot oh omplí de resplendor, i sorprès per ella i atordit per la tempesta, el moro i sos servents, perdut el seny, caigueren daltabaix de la timba, sense que mai més s’hagi parlat d’ells, ni dominessin més aquella terra.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies antigues : Ramon Solé