Presa del riu Fluvià a Besalú

El riu Fluvià una vegada passat pel pont medieval de Besalú,li barra el pas una Presa que reté la seva aigua.Està situada al costat de la carretera N-260, on surt una carretera que va direcció a l’important paperera “ LC Paper 1881 S.A. “i també, una pista rodeja aquesta Presa.Per les rodalies de la Presa de Besalú, cal destacar el seu bosc de ribera, amb una gran varietat d’arbres i vegetació,que en alguns punts es molt densa.Es un espai que cal destacar la fauna que hi viu, tant d’ocells com de animals aquàtics.A una certa distancia mes a vall del riu d’aquesta Presa, trobareu una altra retenció molt mes petita del curs del riu,on podreu apreciar fàcilment que hi ha molts peixos, amfibisi insectes de tot tipus.Es un lloc on els amants de la fotografia i de la natura podran gaudir d’aquest espai natural, que en els anys s’ha anat formant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de les Feixes d’Olot

Avui teniu dos articles que us he preparat

Aquesta antiga Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot, una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura.Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada,un camí us portarà a peu de la font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació.Antigament  era una font que és destacava per els arbres de gran bellesa de les rodalies.Ara en la tardor- hivern, podem admirar el canvi de fulles d’aquests  arbres.Molta gent anava a principis del segle passat a recollir la seva aigua o fer una fontada, l’aigua sobrant donava a directament a una pica allargada.En l’actualitat, esta molt tapada per la vegetació, i es fa difícil de localitzar-la.En èpoques de grans pluges disposa de gran quantitat d’aigua, que surt per un gruixut tub, però, també pot en sequera baixar molt el seu cabal de sortida.També val molt la pena arribar-vos a la Cova de Les Feixes, que esta molt a prop.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Parc de Sa Riera de Tossa de Mar

El Parc de Sa Riera es un dels espais naturals mes destacats dels que te la localitat de Tossa de Mar.Situat tot remuntant pel costat de la Riera de Tossa, per la Rambla de Pau Casals i que passa a ser el Passatge Càmping C Martí.Així mateix, es pot accedir pel costat de la caserna de Bombers de Tossa.És un àrea verda, de casi 5 hectàrees, situat a les rodalies de la Riera de Tossa, a uns 500 metres del centre del poble.És molt tranquil, té moltes zones amb ombra, que a l’estiu s’agraeix.Un espai verd molt freqüentat per la gent de Tossa  molts d’aquests veïns, ho fan caminant o de passeig, altres es com un punt de partida per fer excursions a les muntanyes properes i per visitar ermites i altres llocs.Aquest Parc Forestal, disposa de serveis :

  • Taula i banc per fer un àpat.
  • Papereres, fonts
  • Àrees de jocs infantils
  • Parc urbà de la salut
  • Pipi canI serveis annex, com :
  • Centre de reciclatge de residus
  • Un centre de acollida d’animals
  • Piscina coberta
  • Un camp de futbol
  • Dos pistes de pàdel

El Parc de Sa Riera compta amb una vegetació  típicament mediterrània, on podem trobar bàsicament alzines i pins, també, diversa vegetació pròpia de la ribera con arbres de fulla caduca.El conjunt es completa amb arbres monumentals i/o molts de centenaris com el pi de Can Martí o l’alzina proper.Un petit estany artificial, que és alimentat amb aigua reciclada on hi viuen ànecs, amb altres aus aquàtiques… i tortugues.El diari de Girona es fa reso de l’adequació del Parc de Sa Riera :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/11/23/parc-sa-riera-tossa-tindra/881083.html

Aquest recorregut també el podeu fer en bicicleta o deixar el vehicle en les rodalies del Parc i seguir caminant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari del Parc del torrent del Verder a l’Ametlla del Vallès

Avui diumengue, trobareu dos articles !

Llegim a una de les webs de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès :

“ A mitjans de l’any 2018 és van realitzat tasques de rehabilitació del Torrent del Verder, un dels entorns naturals més emblemàtics de l’Ametlla del Vallès, per tal de recuperar-lo per als veïns i veïnes del nostre poble.

S’ha realitzat una primera actuació en un tram del torrent, la qual ha consistit en el desbrossat del camí i de la seva vora, el manteniment i reparació de les escales, la instal·lació d’unes baranes a la zona del salt d’aigua, el condicionament dels marges per evitar esllavissades i la retirada d’alguns arbres, eminentment pins, amb risc de caiguda.”

Si ens centrem en l’itinerari d’aquest torrent, podrem gaudir d’una flora i petita fauna que l’habita.Com arribar des del centre de l’Ametlla del Vallès ?Us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vostre vehicle aparcat.Tot ja caminant,  remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el Camp de Futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta que és de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.A poca distancia està el Torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Mes tard, trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres, esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana, on esta la Font del Recó.A partir d’aquí, anireu remuntant el Torrent, amb molta vegetació a ambdós costats, sentireu el rumor de l’aigua, generalment tot l’any hi baixa.No es de mal caminar per aquest Torrent del Verder, tot el contrari sentireu el silenci…Entre mig de bosc en part de ribera i part de pins i alzines, arribareu al Pla de Verder.Allí esteu tocant als camins d’una urbanització…Podeu veure també, el petit pantà, una mina i La font del Gat, tot retrocedint direcció de nou al nucli de l’Ametlla del Vallès, hi ha cartells que us portaran a aquests llocs.

Es un bon Itinerari per gaudir del Torrent de Verder, segui al matí o tarda, tot fent un bon passeig.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià, un paratge amb natura – 2ª Part #

La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador