Avui destaquem : Font de les Olletes de Sant Privat d’en Bas

Per anar a la Font de les Olletes, us caldrà sortir des de Sant Privat d’en Bas, podeu fer un tram amb el vostre vehicle, fins l’Àrea Recreativa “ELS PINS”, on hi ha un Pàrquing.Ara a peu us dirigireu al Restaurant Can Turó, fins una cruïlla amb pal indicador, que marca la direcció a les “Olletes”/ Santa Magdalena. Travessem el Torrent de Can Turó i el camí fa pujada.Es important seguir el camí principal i que trobareu indicadors fins el Santuari de la Mare de Déu de Les Olletes, de camí es algo mes d’una hora.De fet la verge esta dins d’una cova feta en una gran roca, una reixa protegeix la Mare de Deu.Segons la llegenda,  la imatge de la Mare de Deu, fou trobada dins una de les moltes cavitats en forma d’olla que es troben en les roques dels voltants.En un arbre, veureu un cartell que us indica el senderó que teniu que agafar per baixar fins La Font de Les Olletes. L’aigua com podreu veure, es la que baixa del petit torrent.Podeu completar el itinerari visitant l’Ermita Santa Magdalena del Mont i Refugi Emili Triadú, que es trobant a prop.  

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

El Museu Agbar de les Aigües, de la seu del Besos a Cornella de Llobregat

La Central Cornellà d’Aigües de Barcelona és un emplaçament ideal per acollir un museu dedicat a l’aigua. L’aqüífer del riu Llobregat és l’origen i la raó de ser d’aquesta estació d’extracció i bombament d’aigua, que es va inaugurar l’any 1909, i que des d’a les hores, no ha deixat de funcionar mai.Avui, l’aigua subterrània representa només una petita part del total que se subministra des de la Central, però continua sent un recurs imprescindible per a l’abastament de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana.El fet que la Central Cornellà sigui avui dia una indústria en funcionament fa del Museu un exemple de patrimoni històric ben conservat i alhora actiu, que s’ha sabut adaptar als nous temps.La maquinària original que avui forma part de l’exposició permanent del museu s’ha preservat pràcticament intacta gràcies al bon ofici i la perseverança dels professionals i els responsables d’Aigües de Barcelona al llarg d’un segle.El Museu Agbar de les Aigües va obrir les portes el 2004 com una iniciativa de la Fundació Agbar.El Museu Agbar de les Aigües és un espai viu, amb una oferta d’exposicions i d’activitats que reconeix la diversitat de públics. Des que es va obrir, la solidesa i la qualitat dels programes educatius del Museu han fidelitzat el públic escolar de totes les edats, així com el públic familiar i adults.L’exposició permanent traça un recorregut per la història de l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius que exemplifiquen invents ideats al llarg del temps per obtenir aigua. A més, s’acosta a les qualitats organolèptiques, a aspectes relacionats amb la higiene i la salut o a la física i la química de l’aigua.Les parts bàsiques del Museu Agbar de les Aigües :

  • Els edificis d’Amargós i Samaranch del 1905.
  • El pas de fums i xemeneia
  • Els pous. El més antic i emblemàtic és l’anomenat Fives Lille, que data del 1905 i encara actualment s’hi extreu aigua des de 34,35 metres de profunditat.
  • Els jardins es poden observar dos pous de la dècada de 1930 que es caracteritzen per la forma cilíndrica i per l’absència
  • Els dipòsits d’equilibri, enormes magatzems hídrics, l’aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu viatge per les canonades.
  • L’aqüífer com a fonament
  • Jardins

També disposa d’un Bar – Restaurant.Si no coneixeu aquest important Museu de l’Aigua, us recomano la seva visita.

Recull de dades : Museu AGBAR i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Nueretes de Sentmenat

Us cal pujar per l’ample pista de terra que teniu d’agafar des de la carretera C-1415a,  que de Sentmenat us portaria a Castellar del Vallès.Uns cartells us indican la direcció al restaurant Castell de Guanta, que no teniu de deixar fins arribar-hi.Haureu vist el Salt de Guanta, si a plogut recentment amb una caiguda d’aigua espectacular.Des del restaurant del Castell de Guanta, seguiu la pista  que veureu  que ja  no està en tant bon estat i que fa una certa pujada, poc abans d’uns xalets, veureu  a l’esquerra un gran dipòsit d’aigua,cal que passeu pel seu costat , i al poc us trobareu a ma dreta i a peu de paret del bosc, la Font de les Nueretes, mig amagada per la vegetació.En general te un bon doll d’aigua tot l’any.La Font de les Nueretes dona l’aigua a una pica quadrada feta de pedres, l’aigua sobrant i a traves d’un canaló desaigua directament a la riera.En la riera cal destacar una petita resclosa construïda no fa masses anys que frena l’aigua que porta la riera, formant un estancament d’aigua transparent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font de can Tort de Montcada i Reixac ?

La Font de cant Tort, ven segur que molts de vosaltres la coneixeu, esta en un costat  passada l’entrada al Restaurant del mateix nom, antiga masia que a mitjans del segle passat, disposava un berenador molt conegut per la gent. Ja vàrem fer un article de la nova font una vegada restaurada i canviada la seva imatge.ft-can-tort-a_01Per ho, com era la Font primitiva de can Tort ?

L’estructura de la Font, era adossada a la paret de la muntanya, els dos brocs de la font estaven ubicats dins d’una petita cavitat i l’aigua queia a una pica d’obra semi circular.

Font de can Tort- Any 1987 - Arxiu Rasola

Font de can Tort- Any 1987 – Arxiu Rasola

Per anar a un espai mes planer situat en una part superior, calia pujar uns 13 esglaons. Estava sota l’ombra de varis plàtans centenaris.

Font de can Tort- Any 1987 - Arxiu Rasola

Font de can Tort- Any 1987 – Arxiu Rasola

Havia en la paret de la font, unes lletres, on és prohibia rentar el cotxe. A pesar d’aquest indicatiu mig esborrat, molta gent hi anava per fer-ho, per les rodalies precisament no estava gaire net, era ple de deixalles.

Font de can Tort- Any 1987 - Arxiu Rasola

Font de can Tort- Any 1987 – Arxiu Rasola

Front la Font, disposava d’unes roques per poder assentar-se fent un mos o s’esperava per omplir les garrafes d’aigua.

 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)