Àrea d’estada de ca n’Amat de la Muntanya de Terrassa

Tenim de situar-vos en la carretera B -122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord,

continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle,

punt  on surten varis camins…, esteu en l’Àrea d’estada de ca n’Amat de la Muntanya.

Esta dins de l’Anella verda de Terrassa, com altres Àrees del recorregut, disposa de varis blocs de rocs quadrats per assentar-se, descansar i/o fer un àpat, sota d’uns joves arbres.

Per anar a la Font de la Misèria, cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles.

Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp. on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria.

Amb l’enllaç adjunto, podreu trobar informació sobre el segon tram de les obres de l’anella verda de Terrassa :

https://www.terrassa.cat/es/noticies/-/asset_publisher/KdWYOJc3Om98/content/noticia-comencen-les-obres-del-segon-tram-de-l-anella-verda-de-prop-de-5-km-de-recorregut?terrassaseotitle=Comencen%20les%20obres%20del%20segon%20tram%20de%20l%27Anella%20Verda%2C%20de%20prop%20de%205%20km%20de%20recorregut

Molta gent com grans i joves, ciclistes, senderaires… hi circulen per aquesta tant en dies laborables com festius, i poder fer un temps d’estada en aquesta Àrea de ca n’Amat de la Muntanya de Terrassa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Cingles de Sant Esteve d’en Bas

Es pot accedir a la Font del Cingles  per diversos camins, però el millor es iniciar el recorregut en la C -152, tot agafant la carretera de Xenacs,

pots ser que els dies no festiu estigui el pas barrat. Cal passar pel restaurant de Cal s’alba on cal deixar el vehicle allí i seguir a peu, fins el mirador i Pinc nic de Xenacs.

Des d’aquest punt seguiu per un camí a la dreta que passa entre el Puig – Rodó i el Puig – Bronser, pel collet, a poca distancia trobareu la Font del Cingles.

Es una petita font, on l’aigua sort d’un tub que agafa l’aigua de les escletxes de les roques. Un cartell de fusta indica el seu nom.

Esta situat en el una fageda molt bonica, especialment a la tardor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Plataners camí de la Torre del Bisbe de Sant Feliu del Llobregat

Des de Sant Feliu del Llobregat, cal seguir la riera de la salut, primer es un carrer entre industries, que després passa a ser una pista forestal, deixant la zona de lleure i l’ermita i restaurant de la Salut.

Un cop deixeu a la dreta la pista que puja a la Torre del Moro,

teniu a la vostra dreta aquesta renglera de plataner a tocar de la riera.

Una cadena tanca el pas de vehicles, cal deixar-lo allí i seguir a peu per descobrir diferents espais del Parc de Collserola en aquest municipi.

El Plataners, al tindre la humitat de la riera, es mantenen be, corpulents amb bon brancaixa i amb fulles resistents a la calor.

Es una bonica excursió tant a peu o amb vehicle.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de Can Ferran de Sant Quirze del Vallès

Els Plataners de Can Ferran, estan situats a l’entrada d’aquesta antiga masia que destaca com a restaurant des de 1949; al tocar d’una rotonda de la carretera 1413a, dins del municipi de Sant Quirze del Vallès, però al sortir i més a prop de Rubí.

Els plataners formen part de l’ampli aparcament de la masia, emplaçats entre el Torrent de can Ferran i la pista de terra a la masia.

Són de tronc molt gruixut , així com les seves branques, que estant ven tallades per evitar que creixin a lo llarg i cap a munt.

Per tant, estan tota aquesta colla de plataners molt ben cuidats.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5427_01.jpg

Podem destacar, que entre el Torrent de can Ferran i la Rotonda, n’hi ha més, en aquests no tenen les branques tallades.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Castellarnau de Sabadell (Vallès Occidental)

L’antiga masia de Castellarnau és fortificada del segle XII. Al segle XVII aquesta pertanyia a la família Borrell que la va vendre l’any 1662 al genovès Francesco Berardo per la qual cosa passà a ser coneguda com Torre Berardo.

Dins de la finca a part de la masia, ara un destacat Restaurant de Sabadell , hi ha la Torre, l’ermita, un jardí molt cuidat i el Pou.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20211207_111309.jpg

El Pou és de construcció casi circular, podeu veure que les parets són entre velles rajoles planes i trossos de roc, per sobre esta obert, disposa d’una finestra tancada per una reixa, per on es treia l’aigua.

Sota de la finestra disposa de dos petits seients de pedra vermella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20211207_110743.jpg

En un dels costats veureu adossat al pou, una pesa d’obra rectangular que faria d’abeurador, no te res a veure amb la construcció del pou.

Si visiteu el lloc, recordeu que esteu dins d‘una finca particular oberta al públic que va a menjar al Restaurant, cal respectar tot el seu conjunt.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Tartana de Matadepera

Des de Matadepera caldrà que agafeu el carrer del Camí de La Font de la Tartana,

sense deixar-lo passareu pel costat del mas de Can Solà del Racó, avui Masia La Tartana, que es un destacat Restaurant del municipi,

deixareu el carrer asfaltat per seguir un bon camí de terra fins a pocs metres on la Font de la Tartana esta a l’esquerra algo elevat del camí.

És una bonica i ven conservada font, dins d’una construcció d’obra de pedra seca.

De fet es una gran cisterna que l’aigua surt per una aixeta de polsador, cau a una pica quadrada,

en cada costat disposa d’un seien de pedra.

Sobre de la font, hi ha una portella metàl·lica d’accés a l’interior de la construcció de la font.

Es pot fer un àpat a les taules i bancs de l’esplanada que te enfront,

situades sota d’unes velles alzines.

En aquest punt no hi ha cases ni xalets, esteu a peu d’una amplia zona boscosa de pins, que invita a fer un bon recorregut.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pou a prop de Mas La Costa de Santa Pau

Per visitar aquest destacat Pou, seguiu la mateixa ruta que us vaig indicar per anar a la Font de la Llet,

Per tant, cal que aneu per la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau, a l’altura del restaurant de cal Xel, us caldrà desviar-vos

i girar pel primer camí forestal de la dreta, un cartell posa “mas la Costa” dedicada al turisme rural.

Cal seguir la pista i en arribar a Mas la Costa, us cal que baixeu a la riera,

allí esta aquest important Pou.

Esta en un paratge sempre verd i amb abundant vegetació.

Vigileu que esteu en una zona molt humida i el seu terra ple d’aigua

i us podeu mullar el peus sense anar amb un calçat adequat.

Text. Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Plana de la Vall de Bianya

Situeu-vos a la carretera N – 260 amb direcció al Ripollès des de la Vall de Bianya, passat el restaurant La Mercè, a la dreta surt un camí cimentat amb el cartell de Sant Martí.

Passareu les marques grogues a la cruïlla cap la Font bonica.

Seguim recta arribem a can Pujolar on hi ha un cartell que indica a l’esquerra per anar a Sant Martí del Clot, l’agafareu passareu per can Bunot, al poc a les envistes de la casa de la Plana, just al sortir del bosc a la dreta tot resseguin el rec,

veureu una barana de fusta i a sota està la Font de la Plana.

De fet es com una cisterna on hi ha a dins l’aigua.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-18_17-36-05.jpg

En un lateral i en una part més superior podem veure un broc gran de pedra en desús.

Com que esta entre el bosc i la pista forestal, no fa de bon estar.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Els dos Pous de la Colònia Rusiñol de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo un enllaç on podreu trobar informació d’aquesta Colònia i del restaurant actual de cau Faluga :

http://www.caufaluga.com/catala/historia.html

Hi ha dos pous que van ser importants en la vida de la gent treballadora de la Colònia que disposava d’aigua.

Estan situats entre els edificis de la Colònia i el riu Ter,

es tenia de bombejar l’aigua a traves d’un volant gran de ferro sortint per una canella i caient a una pica.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font de Santa Anna d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Santa Anna, esta situada molt a prop de la Font Moixina i del seu restaurant, dins el mateix paratge natural de la Moixina.La Font de Santa Anna, que des de fa anys no raja, es troba el que ens pot recordar a una cova – capelleta construïda amb pedra volcànica sustentada per quatre columnes, dues en cada costat de l’estructura.Hi ha el seu nom escrit en una rajola, a sobre d’aquesta, la imatge de Santa Anna situada dins una vitrina de vidre.Si comparem amb la postal antiga, que us adjunto de fa cent anys en rere, podem veure que disposava de dos tubs, amb abundant aigua i estaven a un nivell inferior a l’estructura actual, es recollia en una pica; tampoc hi són els arbres front la Font.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador