La petita presa o resclosa de Sentfores de Vic

Com a continuació dels articles d’aquests dos dies últims, avui us presento la petita Presa o resclosa de Sentfores de Vic.Per anar-hi, cal que des del final del carrer del Call, on vàrem veure ahir el Pou, aneu a la dreta per un camí que passa per darrera d’una casa,fins a una arbreda, en el seu costa hi ha la Presa o resclosa de Sentfores.Per poder veure el saltant d’aigua, cal baixar fins la Font del Ferro, que ja us vaig descriure el passat diumengei seguir uns metres pel costat del curs del riu, en acabat es pot veure prou be el saltant d’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Ferro de Sentfores, municipi de Vic – 2ª Part #

Com cada diumenge us passo dos article,  avui relacionats entre ells

Per anar a la Font del Ferro, podeu seguir el recorregut Medi Ambiental o bé, des del mateix poble de Sentfores – la Guixa, seguint el carrer principal, cal prendre un carrer transversal: el carrer del Call, al final del carrer hi ha un pou antic que no funciona i una resclosa. Cal travessar la Palanca i avançar uns 100m a la dreta en direcció al Mas Clarà i can Rafel.La Font del Ferro es troba sota una resclosa de la riera i s’hi accedeix a través d’unes escales que salven el desnivell.L’entorn de la font està força ben cuidat.L’any 1999 l’Ajuntament  de Vic hi va construir  unes escales amb una barana de fusta per tal de facilitar-hi l’accés, situada al costat mateix de  la  resclosa,  es  tracta  d’una  zona ombrívola  i  molt  humida  amb  acàcies  i molsa,en l’any 2010 es va portar a terme una segona actuació de millora de la font i l’entorn amb taules i bancs de fusta.S’explica que la resclosa era propietat  del  Marquès  de  Cànoves  i  que servia  per  canalitzar  aigua  als  molins  del Roig, el molí de Sant Llorenç i al Molí del Griell.

També s’explica que, a uns dos metres al costat de la font , la paret plorava i hi sortia una aigua rogenca que la gent del poble deia que anava bé per curar el mal dels ulls.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Embassament de Tregurà de dalt

Avui us passo dos articles

Aquest Embassament esta situat al costat de la carretera GIV- 5265, a poca distancia i una vegada passat el poble de Tregurà de Dalt i direcció al camí de Fontlletera .

L’Embassament de Tregurá es va posar en funcionament l’any1950.És coneguda com La Bassa de Tregurà.No podem parlar de pantà ni resclosa, donat que no esta en un curs d’un riu i ni riera,recull l’aigua de la muntanya que és abundant en aquesta zona, i per una canal la porta en aquest Embassament que la reté,i per baixar-la per una gruixuda canonada fins la central elèctrica que esta situada prop del Pont de Tregurà, per produir electricitat.Disposa de comporta pel seu buidatge controlat.Us passo informació de la central Elèctrica :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-de-tregura

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Resclosa de La Molina de Castellar de n’Hug

La Resclosa de La Molina esta situada entre Museu de La fàbrica de ciment  Asland de Castellar de n’Hug i els Jardins Artigas, pròxims a la Poble de Lillet.De fet és una antiga i petita Resclosa al tocar del riu Llobregat en la llera dreta i amb el Torrent de La Molina.A pesar que no hi ha ningú que la conservi, esta en un estat acceptable.Encara es pot veure la caseta i el bagant, que és l’engranatge per obrir i tancar les comportes.També es pot resseguir la canal que porta l’aigua a vall un bon tros…Si aneu a visitar aquesta Resclosa, cal tindre en compta dues coses,una és que esta molt tapada per la vegetació i es fa difícil la seva localització,i la segona, el perill de caure dins de la Resclosa o be, a la canal, sigueu prudents !.Us passo una foto antiga de 1910 de la Reclosa de La Molina.Un Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro on esta l’antiga fabrica de ciment.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià, un paratge amb natura – 2ª Part #

La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Resclosa de Bàscara

La Resclosa de Bàscara esta front al poble de Bàscara, on hi ha el barri antic, destaca la plaça de l’Església, la Rectoria, la Muralla i el Castell.A la seva vora, hi ha un Parc i un passeig fluvial que predominen les  pollancres, els salzes i els plàtans.Disposa d’un espai de gairebé d’un quilòmetre, destinat a exhibicions hípiques i formació amb una escola eqüestre i un museu.En el recorregut del curs del riu Fluvià trobarem varies rescloses mes o menys antigues, aquesta de Bàscara, podríem dir que te el mur mes llarg i amb pendent suau, que no pas d’altres.El seu conjunt de portes, desguàs, canal i maniveles s’entra mesclen entre l’antic i material mes nou.A l’estiu és molt agradable poder passejar o passar una estona contemplant el riu, on la Resclosa fa que retingui molta aigua.Si ens fitxem, veurem moltes aus en aquesta Resclosa, que viuen per les rodalies i venen a menjar al riu.Des de fa pocs anys, hi ha un element important que passa per de munt de l’aigua retinguda per la Resclosa, el pont o viaducte del tren de l’AVE.Cal dir com a curiositat, que propers a la Resclosa, cada any és porta a terme, El Pessebre vivent, on és pot veure diverses escenes de la representació del naixement del nen Jesús.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : Les Fonts del Castell i l’Horta d’en Micaló de Bascarà, entre mig de vegetació

Aquesta font, es situada sota de la muralla de Bascarà, front el riu Fluvià i la resclosa. Uns plàtans centenaris ens indicant la seva ubicació.De fet son varies les sortides d’aigua que surten de la paret humida, per ho, son dues les que surt mes aigua i estan distanciades i separades per un portal de pedra. Aquesta aigua de les fonts, no és recomanable el seu ús.Hi ha molta vegetació pròpia d’un lloc altament humit, i és així, per que per tota la roca hi cauen regalims d’aigua, que fan mantindré la vegetació fresca tot l’any.El conjunt de fonts, vegetació i ubicació front a la resclosa i al riu, fan una paisatge i un lloc molt bonic.Tant és pot accedir, des de la carretera nacional  N-II, per la part de baix de la muralla, com per l’altra extrem, on hi ha un Parc.

Baume i abeurador o bassa

És on lloc que ha servit d’escenari en les edicions pel Pessebre Vivent de Bascarà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Els perills d’aigua dolça – Els Pous #1

Durant aquest propers tres dies, comentaré els perills que pot comportar en diferents llocs d’aigua dolça .On hi ha abundant aigua , sempre cal anar amb compta, per exemple en rius, rescloses, pantans, recs o canals, basses de rec, pou, mines, cisternes,  així com  de rieres de pas sobtat d’aigua fortes, i en els ponts sobre rius en dies de fortes pluges, entre altres…No sols amb els nens que son juganers i tafaners, si no , tant  si som persones grans o adults, sempre una imprudència, una relliscada o per algun altra motiu pot ser fatal.

Qui no ha fet, el tirar una pedra a un pou per saber si compte aigua i mirar dintre? Mirar de travessar un riu mes o menys cabalós i ens adonem que hi a llot o la seva força es mes important que ens creiem?

Aproximar-nos a una bassa de rec per veure si hi han peixos o granotes i intentar agafar-ne ?  Mirar de creuar per el mur d’un pantà, a pesar que estigui prohibit?

Voler banyar-se en un pantà, no pensant que la fundaria, el llot i brutícia pot ser en aigües estancades molt important ?Així podríem anar citant diferents circumstàncies que ja han provocat accidents i morts en les aigües dolses.

En el cas del Pous, fa anys sortien noticies que s’avia trobat el cos sense vida d’una persona dintre d’un Pou, i que havia caigut accidentalment.Poc a poc i a traves de normatives municipals locals i/o estatals, s’anat regulant i eliminant aquest perill, la gran majoria dels propietaris han col·locat reixes,portes tancades amb candau, segellant-los l’entrada amb maons i també impedint el pas cerclant la propietat… tot es bo per evitar un accident.També, per seguretat, en molts hi ha una escala de ferro i en algun cas un lloc per poder deixar material, descansar…fer un rescat… o pel que fora menester. No obstant,  en el temps pot ser que es faci malbé i torni a quedar obrer l’accés, altres situats en llocs abandonats i la vegetació els cobreix,

Pous tapats per la vegetació

o be, que estan simplement tapats amb materials que fàcilment és poden treure i convertir-se en un verdader perill;

Cal anar amb molt de cura a l‘hora d’entrar a un pou per fer algun arreglo o manteniment en el seu interior, per els gasos que pot despendre i ens pot afectar en breu temps… Millor que tinguin una bona ventilació.

Si ens adonem d’algun cas així, simplement cal avisar al propietari o a la Policia Local, perquè es doni una solució.

Demà parlaré del Perill en les Basses d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roser de Campdevànol

Per arribar a Campdevànol, podem fer-ho per la N-260, a l’entrada a la població deixarem el nostre vehicle, o be, si em vingut en tren, ens dirigirem de totes les maneres a peu pel carrer Cerdanya que va entre el riu Fresser i la carretera Nacional direcció a Ribes.

Plaça Clave

Seguirem per aquest carrer fins que canvia de nom i passa a ser Avinguda de Catalunya, anem entre cases baixes o xalets, quan arribem a una pista esportiva, ens dirigirem a un gran desmai que hi ha a la vora esquerra del riu, cal baixar uns esglaons fins on esta la Font del Roser.L’aigua es abundant tot l’any. A l’estiu es un lloc molt ombrívol, per tant es fresc.A prop de l’arbre, hi ha una taula i bancs de pedra i de forma rodona, per si volum fer un mos.Al costat mateix observarem una antiga resclosa, que per una canal porta l’aigua a les fabriques de Campdevànol.Us recomano fer un passeig pels carrers d’aquesta població, trobareu llocs encantadors.

Carrer Puigmal

Text i Fotografies : Ramon Solé