Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià, un paratge amb natura – 2ª Part #

La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Resclosa de Bàscara

La Resclosa de Bàscara esta front al poble de Bàscara, on hi ha el barri antic, destaca la plaça de l’Església, la Rectoria, la Muralla i el Castell.A la seva vora, hi ha un Parc i un passeig fluvial que predominen les  pollancres, els salzes i els plàtans.Disposa d’un espai de gairebé d’un quilòmetre, destinat a exhibicions hípiques i formació amb una escola eqüestre i un museu.En el recorregut del curs del riu Fluvià trobarem varies rescloses mes o menys antigues, aquesta de Bàscara, podríem dir que te el mur mes llarg i amb pendent suau, que no pas d’altres.El seu conjunt de portes, desguàs, canal i maniveles s’entra mesclen entre l’antic i material mes nou.A l’estiu és molt agradable poder passejar o passar una estona contemplant el riu, on la Resclosa fa que retingui molta aigua.Si ens fitxem, veurem moltes aus en aquesta Resclosa, que viuen per les rodalies i venen a menjar al riu.Des de fa pocs anys, hi ha un element important que passa per de munt de l’aigua retinguda per la Resclosa, el pont o viaducte del tren de l’AVE.Cal dir com a curiositat, que propers a la Resclosa, cada any és porta a terme, El Pessebre vivent, on és pot veure diverses escenes de la representació del naixement del nen Jesús.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : Les Fonts del Castell i l’Horta d’en Micaló de Bascarà, entre mig de vegetació

Aquesta font, es situada sota de la muralla de Bascarà, front el riu Fluvià i la resclosa. Uns plàtans centenaris ens indicant la seva ubicació.De fet son varies les sortides d’aigua que surten de la paret humida, per ho, son dues les que surt mes aigua i estan distanciades i separades per un portal de pedra. Aquesta aigua de les fonts, no és recomanable el seu ús.Hi ha molta vegetació pròpia d’un lloc altament humit, i és així, per que per tota la roca hi cauen regalims d’aigua, que fan mantindré la vegetació fresca tot l’any.El conjunt de fonts, vegetació i ubicació front a la resclosa i al riu, fan una paisatge i un lloc molt bonic.Tant és pot accedir, des de la carretera nacional  N-II, per la part de baix de la muralla, com per l’altra extrem, on hi ha un Parc.

Baume i abeurador o bassa

És on lloc que ha servit d’escenari en les edicions pel Pessebre Vivent de Bascarà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Els perills d’aigua dolça – Els Pous #1

Durant aquest propers tres dies, comentaré els perills que pot comportar en diferents llocs d’aigua dolça .On hi ha abundant aigua , sempre cal anar amb compta, per exemple en rius, rescloses, pantans, recs o canals, basses de rec, pou, mines, cisternes,  així com  de rieres de pas sobtat d’aigua fortes, i en els ponts sobre rius en dies de fortes pluges, entre altres…No sols amb els nens que son juganers i tafaners, si no , tant  si som persones grans o adults, sempre una imprudència, una relliscada o per algun altra motiu pot ser fatal.

Qui no ha fet, el tirar una pedra a un pou per saber si compte aigua i mirar dintre? Mirar de travessar un riu mes o menys cabalós i ens adonem que hi a llot o la seva força es mes important que ens creiem?

Aproximar-nos a una bassa de rec per veure si hi han peixos o granotes i intentar agafar-ne ?  Mirar de creuar per el mur d’un pantà, a pesar que estigui prohibit?

Voler banyar-se en un pantà, no pensant que la fundaria, el llot i brutícia pot ser en aigües estancades molt important ?Així podríem anar citant diferents circumstàncies que ja han provocat accidents i morts en les aigües dolses.

En el cas del Pous, fa anys sortien noticies que s’avia trobat el cos sense vida d’una persona dintre d’un Pou, i que havia caigut accidentalment.Poc a poc i a traves de normatives municipals locals i/o estatals, s’anat regulant i eliminant aquest perill, la gran majoria dels propietaris han col·locat reixes,portes tancades amb candau, segellant-los l’entrada amb maons i també impedint el pas cerclant la propietat… tot es bo per evitar un accident.També, per seguretat, en molts hi ha una escala de ferro i en algun cas un lloc per poder deixar material, descansar…fer un rescat… o pel que fora menester. No obstant,  en el temps pot ser que es faci malbé i torni a quedar obrer l’accés, altres situats en llocs abandonats i la vegetació els cobreix,

Pous tapats per la vegetació

o be, que estan simplement tapats amb materials que fàcilment és poden treure i convertir-se en un verdader perill;

Cal anar amb molt de cura a l‘hora d’entrar a un pou per fer algun arreglo o manteniment en el seu interior, per els gasos que pot despendre i ens pot afectar en breu temps… Millor que tinguin una bona ventilació.

Si ens adonem d’algun cas així, simplement cal avisar al propietari o a la Policia Local, perquè es doni una solució.

Demà parlaré del Perill en les Basses d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roser de Campdevànol

Per arribar a Campdevànol, podem fer-ho per la N-260, a l’entrada a la població deixarem el nostre vehicle, o be, si em vingut en tren, ens dirigirem de totes les maneres a peu pel carrer Cerdanya que va entre el riu Fresser i la carretera Nacional direcció a Ribes.

Plaça Clave

Seguirem per aquest carrer fins que canvia de nom i passa a ser Avinguda de Catalunya, anem entre cases baixes o xalets, quan arribem a una pista esportiva, ens dirigirem a un gran desmai que hi ha a la vora esquerra del riu, cal baixar uns esglaons fins on esta la Font del Roser.L’aigua es abundant tot l’any. A l’estiu es un lloc molt ombrívol, per tant es fresc.A prop de l’arbre, hi ha una taula i bancs de pedra i de forma rodona, per si volum fer un mos.Al costat mateix observarem una antiga resclosa, que per una canal porta l’aigua a les fabriques de Campdevànol.Us recomano fer un passeig pels carrers d’aquesta població, trobareu llocs encantadors.

Carrer Puigmal

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aiguabarreig del riu Cardener amb riu el Llobregat

Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer de Llobregat i arribarem a l’agregat de Castellgalí, on el carrer passa a dir-se avinguda de Roma, i en una placeta hi ha el monument romà de la Torre de el Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al segle III a pocs metres d’on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).

Podeu consultar sobre la Torre de el Breny de Castellgalí a :

http://relatsencatala.cat/relat/el-breny-la-petjada-romana-castellgali-bages/1030802

Aiguabarreig

Continuem i anirem fins la confluència amb el carrer Via Augusta, allí hi ha l’aiguabarreig del riu Cardener amb el riu Llobregat.No hi ha dia que veiem algun pescador per les rodalies mirant de treure algun peix d’aquest lloc, donat que son aigües molt tranquil•les, ja que tenim la resclosa al tocar.A la nostra dreta tenim el riu Llobregat que per de munt passa el tren per un pont.

Riu Llobregat

En front, tenim el riu Cardener que ja ha passat a tocar per Manresa aigües amunt.

Riu Cardener

I mes a l’esquerra nostra, hi ha la resclosa on l’aigua resta en part aturada.Podem veure unes grans comportes on es desviava bona part de l’aigua d’aquest dos rius per anar a algunes antigues fabriques de Sant Vicenç de Castellet.En aquest lloc de l’aiguabarreig dels rius, pels amants de les aus es un bon lloc on poden apreciar una important varietat d’aquestes.

En aquest espai proper al dos rius, sempre podrem trobar un punt per fer una fotografia o simplement contemplar una estona la unió dels dos riu i prendre el sol…
Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia – Riu

Apaivagat
el sol de l’aigua
de cendra amb cor
el riu d’Heràclit
— el grec rebec
el presocràtic
l’etern corrent
i el desigual—
Davallament
de codolada
resclosa avall
so de granotes
silenci extrem
auguri fluid
deler que brolla
amb comptagotes
Autor : Lluís Calvo

Informació de l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Calvo

Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà d’Argençola a Callus

Per arribar al pantà d’Argençola , cal anar a la Masia de La Vila d’Argençola que esta situada al costat esquerra de la carretera BP-4313, que comunica Balsareny amb Súria. El llac o pantà artificial es troba darrera de la propietat, cal baixar per un camí pel costat de la casa.

Esta situat al pas de la riera del Tordell, va ser construït durant els anys vint del segle passat.La presa principal és de volta, tenint una alçada aproximada d’uns cinc metres.Durant aquestes ultimes dècades, que la riera avist baixar molt el seu cabal per la manca de precipitacions, ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada, que ha provocat que el canyissar s’està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre.El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l’ànec collverd, el bernat pescaire, la fotja i l’agró roig.Hi han dos embassaments mes, molt mes petites en extensió i capacitat i son mes aviat rescloses. Amb el seu mur i sobreeixidor, pel seu desguàs.Per tant, entre el pantà, les rescloses i el bosc d’Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l’hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries.Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa dels Manresans

La zona humida Resclosa de la Sèquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny ( El Bages), al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d’aigües conegut com a Sèquia de Manresa.Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d’aigua o de l’estiatge natural del riu. La Sèquia de Manresa és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa.Situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estanyartificial). Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a d’altres poblacions veïnes.La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l’enginyeria medieval.La caseta a l’iniciï de la sèquia protegeix la comporta que anivella l’entrada d’aigua al canal. Dins d’ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia.En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.Per visitar-ho , podem iniciar el recorregut al Poliesportiu de Balsareny, prenem el carrer de la Indústria, agafem direcció nord-est cap a Plaça de Catalunya, continueu pel carrer de la Sèquia i girarem a l’esquerra per el carrer de les Alzines allí, de nou gireu a la dreta per el carrer del Carrilet.La resclosa ens quedarà a mà dreta, sota del Castell.En la caseta de la resclosa, hi ha un mirador al saltant del riu Llobregat.Si aneu amb nens petits, vigileu-los, es un lloc amb una certa perillositat.Per a mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_de_la_S%C3%A9quia_de_Manresa

http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/mn_medi_natural/mn14_inventari_zones_humides/documents/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa pdf

Recopilació de la Informació, text i Fotografies : Ramon Solé