La Resclosa està situada en un extrem del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnés, des de la població cal seguir el passeig Sant Salvador, un pont passa per sobre la riera, ja a l’altre costat entrem al parc.
Resclosa a primers del segle passat
Cal seguir l’itinerari que travessa el parc pel passeig de la Font Picant, a mig passeig trobem la Resclosa, punt on s’ajunten les dues rieres del poble.
Cartell explicatiu dades entorn de la Resclosa
L’aigua de la riera, en èpoques de forta pluja arrusseguen molta sorra i brancatges que queden depositats en la resclosa, cosa que fa que es portin treballs de dragat per recuperar els gorgs, us passo una informació de l’any 2018 al respecte :
L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.
La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,
per regar una gran extensió d’horta en aquella època, amb un recorregut de 26 Km.
Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.
Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,
construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.
En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.
Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.
També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.
Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,
també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…
Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.
Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,
per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.
En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,
amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.
Us passo la seva historia:
La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
La casa del director també està habitada i en bon estat
Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.
A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.
Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,
continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,
a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.
Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,
En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.
La Colònia Rusiñol és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Aquesta Resclosa del riu Fluvià, esta a tocar, a un nivell molt baix, del Monestir de Sant Joan les Fonts.
Des de les rodalies del monestir es pot contemplar la Resclosa i el riu.
Es una Resclosa relativament moderna, es conserva be,
te dos sortides d’aigua al costat de la caseta i controlades per les comportes i regulades segons les necessitats que requereixi de desguàs aigua,
també disposa de dos saltants d’aigua a diferent nivell.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
La Resclosa de can Pou d’Abrera, s’ha format un espai natural important, tant de flora com de fauna.
Constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona.
No cal dir que no es una extensió gran, esta formada en les dues lleres del riu Llobregat.
La vegetació existent, en si mateix, és ja un espai de gran valor.
On els joncs, canyissars i arbres de ribera com la pollancre i l’àlber, predominant amb altre vegetació pròpia d’espais humits,
per axó s’ha creat durant anys, un entorn natural, amb aus que cada vegada fan el seu habitat en aquesta zona,
com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el corb marí gros, el bernat pescaire i ocells petits,
i en menor escala la llúdriga i la tortuga de rierol, entre altres,
i amb una gran varietat de insectes durant la primavera i estiu.
Podeu veure mes informació a l’article de Wikipedia sobre L’Espai Natural del Riu Llobregat al pas pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera :
Diverses son les Rescloses que a llarg del riu Cardener hi podem trobar.
Avui destaquem La Resclosa Pont Vell, situada entre l’estació de tren i poc abans que el curs del riu arribi a passar pel Pont vell.
D’un article de Regió7 de Francesc Comas, i amb data 20.07.2019 em pogut treure la informació d’aquesta Resclosa del Pont Vell :
“…La resclosa va ser reconstruïda vàries vegades per culpa dels aiguats. L’any 1712 es va refer. Les obres van començar el 27 de setembre d’aquell any i van acabar el 4 de desembre, i es va fer amb roures tallats de la zona del Grau de la Coromina de Viladordis.
D’aquí sortia el canal que portava l’aigua cap al Molí Nou, que permetia moure els enginys mecànics per a la molta del cereals.
A mitjan segle XIX, l’Ajuntament va vendre a la societat Argemí, Gallifa i Companyia el molí i, entre el 1859 i el 1862, es va edificar una fàbrica de filats que va funcionar, amb diferents noms comercials, fins a final del segle XX.
Encara avui, en un dels pilars del pont, a prop dels bagants, es pot veure una pedra amb les inicials AGC dels fundadors de la fàbrica.
La fàbrica va ser enderrocada l’any 1985 i, una mica més tard, els edificis annexos, deixant la imatge del pont neta.
El salt d’aigua que provocava la resclosa es coneix amb el nom del Bullidor. Una llegenda manresana diu que sota el gorg hi ha un forat tan profund que encara no s’ha trobat una màquina de tren que va ser arrossegada des de l’estació de Manresa-Riu fins a aquest punt en l’aiguat del 12 d’octubre del 1907…”
Actualment es una resclosa relativament nova, amb un caient al mig que pot facilitat en la mobilitat dels peixos, i amb contraforts en el mur.
Podríem de qualificar de bicentenaris la majoria del conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot.
Fa mes de cent anys en rere i fins als nostres dies… ha sigut un lloc per poder fer un passeig, proper al centre de la ciutat d’Olot.
No sols per tenir aquest impressionants plataner de gruix i alçada, sino per tindre Les Fonts de Sant Roc com a punt important, per anar a recollir i beure les seves aigües,
sino també, per gaudir de pau, silenci , sol a l’hivern i una ombra a l’estiu.
En aquest passeig, ple de magnífics plataners, tenim seients, papereres, i vent il·luminat per la nit.
Tot passejant per la riba dreta del riu Fluvià, podem contemplar-ho, així com el seu pont, resclosa i molí.
Els plataners presentat en el seu conjunt una aspecte sa i que un creu que podran seguir presents sumant moltes dècades mes…
Si esteu per la ciutat d’Olot, no dubteu d’anar a passar una estona a l’ombra del plataners del passeig de Sant Roc.
La Resclosa del Molí d’en Calvet està situada en La Vall de La Muga, entre Boadella i Pont de Molins.
Per anar-hi us cal agafar la carretera GIV-5041, des de Pont de Molins direcció Boadella, una vegada deixeu el trencall que us portaria al Molí d’en Calvet, cal desviar-vos a l’esquerra per una pista rural que us baixarà a La Muga, on hi ha la Resclosa.
Aquesta resclosa tenia la finalitat important de subministrar aigua per funcionament del Molí d’en Calvet,
Antiga entrada de l’aigua a la canal pel Molí d’en Calvet,
poc queda del vell molí, el que hi ha ara és una casa rural i restaurant, molt conegut en la Comarca.
Us passo l’enllaç de Viquipèdia on podreu veure mes dades sobre el Molí d’en Calvet :
En el barri de Feitús del municipi de Llanars i en zones pròximes, hi ha situades la majoria de fonts del municipi.Les principals Fonts naturals, són:
La d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, del Pla de la Moixa, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.
Font del Griu
Avui ens referirem a tres d’elles, La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu i que es troben pel mateix camí. Des de Llanars sortirem pel carrer de la Font d’En Rafel, seguir la pista que va pel costat de la riera de Faitus.Com us deia, en aquest recorregut trobareu varies Fonts, com la Font de la Gallina, que te el tub molt allargat d’acer i aguantat per uns rocs.Sense deixar la pista passareu pel costat de la Font del Pla de la Moixa,també amb un tub llarg.Al cap d’una estona, estareu al tocar de la Resclosa que s’emporta l’aigua per una canal.Sense deixar la pista, arribareu a La Font del Griu, que està a un nivell mes alt que la carretera, cal pujar per una pendent plena de pedres.L’aigua surt entre rocs i dona a una pica-abeurador, l’aigua desguassa i passa per la pista, per una canal.
