La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.
La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.
Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.
Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.
Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.
La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,
situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.
Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.
Us presento la seva historia:
Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.
Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.
Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.
Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.
El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.
El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A
La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.
Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,
a torre de l’amo, i l’església.
Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;
i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896
i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.
Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.
Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,
fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.
Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.
Arribareu a la caseta de control de la canal.
Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.
Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,
tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.
Recull de dades : Viquipedia i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
La Resclosa està situada en un extrem del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnés, des de la població cal seguir el passeig Sant Salvador, un pont passa per sobre la riera, ja a l’altre costat entrem al parc.
Resclosa a primers del segle passat
Cal seguir l’itinerari que travessa el parc pel passeig de la Font Picant, a mig passeig trobem la Resclosa, punt on s’ajunten les dues rieres del poble.
Cartell explicatiu dades entorn de la Resclosa
L’aigua de la riera, en èpoques de forta pluja arrusseguen molta sorra i brancatges que queden depositats en la resclosa, cosa que fa que es portin treballs de dragat per recuperar els gorgs, us passo una informació de l’any 2018 al respecte :
L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.
La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,
per regar una gran extensió d’horta en aquella època, amb un recorregut de 26 Km.
Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.
Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,
construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.
En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.
Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.
També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.
Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,
també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…
Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.
Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,
per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.
En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,
amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.
Us passo la seva historia:
La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
La casa del director també està habitada i en bon estat
Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.
A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.
Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,
continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,
a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.
Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,
En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.
La Colònia Rusiñol és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Aquesta Resclosa del riu Fluvià, esta a tocar, a un nivell molt baix, del Monestir de Sant Joan les Fonts.
Des de les rodalies del monestir es pot contemplar la Resclosa i el riu.
Es una Resclosa relativament moderna, es conserva be,
te dos sortides d’aigua al costat de la caseta i controlades per les comportes i regulades segons les necessitats que requereixi de desguàs aigua,
també disposa de dos saltants d’aigua a diferent nivell.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
La Resclosa de can Pou d’Abrera, s’ha format un espai natural important, tant de flora com de fauna.
Constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona.
No cal dir que no es una extensió gran, esta formada en les dues lleres del riu Llobregat.
La vegetació existent, en si mateix, és ja un espai de gran valor.
On els joncs, canyissars i arbres de ribera com la pollancre i l’àlber, predominant amb altre vegetació pròpia d’espais humits,
per axó s’ha creat durant anys, un entorn natural, amb aus que cada vegada fan el seu habitat en aquesta zona,
com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el corb marí gros, el bernat pescaire i ocells petits,
i en menor escala la llúdriga i la tortuga de rierol, entre altres,
i amb una gran varietat de insectes durant la primavera i estiu.
Podeu veure mes informació a l’article de Wikipedia sobre L’Espai Natural del Riu Llobregat al pas pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera :
Diverses son les Rescloses que a llarg del riu Cardener hi podem trobar.
Avui destaquem La Resclosa Pont Vell, situada entre l’estació de tren i poc abans que el curs del riu arribi a passar pel Pont vell.
D’un article de Regió7 de Francesc Comas, i amb data 20.07.2019 em pogut treure la informació d’aquesta Resclosa del Pont Vell :
“…La resclosa va ser reconstruïda vàries vegades per culpa dels aiguats. L’any 1712 es va refer. Les obres van començar el 27 de setembre d’aquell any i van acabar el 4 de desembre, i es va fer amb roures tallats de la zona del Grau de la Coromina de Viladordis.
D’aquí sortia el canal que portava l’aigua cap al Molí Nou, que permetia moure els enginys mecànics per a la molta del cereals.
A mitjan segle XIX, l’Ajuntament va vendre a la societat Argemí, Gallifa i Companyia el molí i, entre el 1859 i el 1862, es va edificar una fàbrica de filats que va funcionar, amb diferents noms comercials, fins a final del segle XX.
Encara avui, en un dels pilars del pont, a prop dels bagants, es pot veure una pedra amb les inicials AGC dels fundadors de la fàbrica.
La fàbrica va ser enderrocada l’any 1985 i, una mica més tard, els edificis annexos, deixant la imatge del pont neta.
El salt d’aigua que provocava la resclosa es coneix amb el nom del Bullidor. Una llegenda manresana diu que sota el gorg hi ha un forat tan profund que encara no s’ha trobat una màquina de tren que va ser arrossegada des de l’estació de Manresa-Riu fins a aquest punt en l’aiguat del 12 d’octubre del 1907…”
Actualment es una resclosa relativament nova, amb un caient al mig que pot facilitat en la mobilitat dels peixos, i amb contraforts en el mur.
Podríem de qualificar de bicentenaris la majoria del conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot.
Fa mes de cent anys en rere i fins als nostres dies… ha sigut un lloc per poder fer un passeig, proper al centre de la ciutat d’Olot.
No sols per tenir aquest impressionants plataner de gruix i alçada, sino per tindre Les Fonts de Sant Roc com a punt important, per anar a recollir i beure les seves aigües,
sino també, per gaudir de pau, silenci , sol a l’hivern i una ombra a l’estiu.
En aquest passeig, ple de magnífics plataners, tenim seients, papereres, i vent il·luminat per la nit.
Tot passejant per la riba dreta del riu Fluvià, podem contemplar-ho, així com el seu pont, resclosa i molí.
Els plataners presentat en el seu conjunt una aspecte sa i que un creu que podran seguir presents sumant moltes dècades mes…
Si esteu per la ciutat d’Olot, no dubteu d’anar a passar una estona a l’ombra del plataners del passeig de Sant Roc.
