Edifici de la font del Cristí d’Ullastrell

L’edifici de la font del Cristí és situat en el costat esquer de la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet.

Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L’aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca.

En l’actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant.

Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d’arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans.

La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans.

Un dels portals està tapiat i l’altre es troba tancat per una porta de ferro.

La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors.

Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que ressegueix la forma de la volta.

Al bell mig del torrent, a escassa distància de l’edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text  i Fotografies: Ramon Solé

Petita Resclosa de la riera de Salzes d’Ullastrell

Aquesta petita Resclosa és situada en la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet d’Ullastrell,

concretament front de l’edifici conegut com la font del Cristí.

La resclosa esta molt destrossada pel pas del temps i de que ningú l’ha cuidat.

A penes reté aigua per manca d’on fer ho, donat que esta ple de terra i runes el seu antic gorg.

En el segle passat era un lloc molt bonic, la riera disposava d’abundant aigua, hi havia la font  del Cristí i el pou, amb arbres i vegetació que invitaven fer un àpat o un descans, però ara es tot el contrari…

Text i Fotografies: Ramon Solé

La sèquia dels manresans

Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022

La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]

Rescola dels manresans i caseta des d’on es regula la entrada de les aigües a l’inici de la sèquia a Balsareny. Foto: Ramon Solé [1]
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.

La sèquia al seu pas per Sallent, prop de la muntanya de sal d’aquesta localitat.
Foto: Ramon Solé [3]
https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.

La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022

L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.

Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022

En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.

Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022

El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]

Parc de l’Agulla a Manresa. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/13/el-llac-del-parc-de-lagulla-de-manresa/

Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.

Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022

Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.

A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022

A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.

——————————————————————————————————————

[1] https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

[2] https://fontsaigua.wordpress.com/2019/04/07/itinerari-per-la-sequia-a-prop-de-manresa/

[3] https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

[4] https://www.diba.cat/es/web/mediambient/parc-sequia-manresa

[5] https://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-la-llum-de-manresa-2017-164938.php

Resclosa de la Font de la Riera de Castellar del Vallès

Per anar-hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure a mà dreta, en una petita esplanada per poder deixar el vehicle.

Des d’aquest punt un ampli camí baixa fins la mateixa font de la Riera que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la Resclosa.

La Resclosa consta d’un gruixut mur que fa de fre al riu, i deriva part de l’aigua al rec,

podem veure una gran comporta a l’altre extrem, en la part esquerra, que donarà l’aigua per regar els conreus i hortes properes.

El conjunt te un gran valor paisatgístic, amb una vegetació verda i frondosa,

La Font i la urbanització de l’espai s’ha portat a terme recentment.

Sols cal vigilar als petits que no caiguessin al riu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Riera de Castellar del Vallès

Durant el mes d’agost cada dia una font

El 6 d’abril de 2021, us vaig fer un article sobre “ El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó”, amb imatges antigues.

Des de finals de març del present any, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.

Per anar -hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada.

Des d’aquest punt un ampli camí, baixa fins la mateixa font que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la resclosa.

L’aigua surt de 4 gruixuts brocs metal-lics que cau l’aigua a una pica rectangular,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3953_01.jpg

que a la vegada i  per una canal desguassa al riu.

Podem apreciar un tub independent de la resta, més a ma dreta.

Lloc tranquil que fa l’estància agradable després d’anys que la vegetació s’havia apoderat i tapat la font.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners del Llac o Resclosa de Navarcles

En cada llera on es forma la Resclosa de Navarcles, coneguda com “El Llac”, trobem unes llargues fileres de Plataners.

Son tots uns plataners de dimensions considerables,

amb brancatge allargat i fulles grans.

Donen una gran ombra sobre tot a l’estiu, amb una gran frescor,

i s’han posat taules i bancs en diferents espais a la llarg de la resclosa.

Si no ho coneixeu us invito a anar-hi.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa del Pla de Cardona Monistrol de Calders

La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.

La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

La Resclosa i Canal de l’Ametlla de Casserres

La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,

situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.

Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.

Us presento la seva historia:

Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.

Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.

Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.

Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.

El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.

El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A

La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.

Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,

a torre de l’amo, i l’església.

Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;

i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896

i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es vista-4.jpg

Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.

Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,

fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.

Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.

Arribareu a la caseta de control de la canal.

Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.

Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,

tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.

Recull de dades : Viquipedia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Resclosa del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma Farnés

vista general resclosa

La Resclosa està situada en un extrem del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnés, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont passa per sobre la riera, ja a l’altre costat entrem al parc.

Resclosa a primers del segle passat

Cal seguir l’itinerari que travessa el parc pel passeig de la Font Picant,  a mig passeig trobem la Resclosa, punt on s’ajunten les dues rieres del poble.

Cartell explicatiu dades entorn de la Resclosa

L’aigua de la riera, en èpoques de forta pluja arrusseguen molta sorra i brancatges que queden depositats en la resclosa, cosa que fa que es portin treballs de dragat per recuperar els gorgs, us passo una informació de l’any 2018 al respecte :

https://www.gironanoticies.com/noticia/77274-comencen-els-treballs-de-dragat-de-la-resclosa-per-recuperar-els-gorgs-a-santa-coloma-de-farners.htm

Vista Resclosa

Aquest any, també ha passat el mateix.

Cartell informatiu i Resclosa

Un cartell ens dona la informació de la Resclosa, així com de la fauna i de la flora de les rodalies.

Vista de la Resclosa

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-aquaducta-1.jpg

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-5-1.jpg

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-2-1.jpg

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé