Resclosa de la Font de la Riera de Castellar del Vallès

Per anar-hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure a mà dreta, en una petita esplanada per poder deixar el vehicle.

Des d’aquest punt un ampli camí baixa fins la mateixa font de la Riera que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la Resclosa.

La Resclosa consta d’un gruixut mur que fa de fre al riu, i deriva part de l’aigua al rec,

podem veure una gran comporta a l’altre extrem, en la part esquerra, que donarà l’aigua per regar els conreus i hortes properes.

El conjunt te un gran valor paisatgístic, amb una vegetació verda i frondosa,

La Font i la urbanització de l’espai s’ha portat a terme recentment.

Sols cal vigilar als petits que no caiguessin al riu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Riera de Castellar del Vallès

Durant el mes d’agost cada dia una font

El 6 d’abril de 2021, us vaig fer un article sobre “ El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó”, amb imatges antigues.

Des de finals de març del present any, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.

Per anar -hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada.

Des d’aquest punt un ampli camí, baixa fins la mateixa font que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la resclosa.

L’aigua surt de 4 gruixuts brocs metal-lics que cau l’aigua a una pica rectangular,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3953_01.jpg

que a la vegada i  per una canal desguassa al riu.

Podem apreciar un tub independent de la resta, més a ma dreta.

Lloc tranquil que fa l’estància agradable després d’anys que la vegetació s’havia apoderat i tapat la font.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners del Llac o Resclosa de Navarcles

En cada llera on es forma la Resclosa de Navarcles, coneguda com “El Llac”, trobem unes llargues fileres de Plataners.

Son tots uns plataners de dimensions considerables,

amb brancatge allargat i fulles grans.

Donen una gran ombra sobre tot a l’estiu, amb una gran frescor,

i s’han posat taules i bancs en diferents espais a la llarg de la resclosa.

Si no ho coneixeu us invito a anar-hi.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa del Pla de Cardona Monistrol de Calders

La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.

La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

La Resclosa i Canal de l’Ametlla de Casserres

La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,

situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.

Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.

Us presento la seva historia:

Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.

Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.

Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.

Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.

El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.

El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A

La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.

Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,

a torre de l’amo, i l’església.

Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;

i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896

i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es vista-4.jpg

Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.

Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,

fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.

Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.

Arribareu a la caseta de control de la canal.

Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.

Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,

tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.

Recull de dades : Viquipedia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Resclosa del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma Farnés

vista general resclosa

La Resclosa està situada en un extrem del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnés, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont passa per sobre la riera, ja a l’altre costat entrem al parc.

Resclosa a primers del segle passat

Cal seguir l’itinerari que travessa el parc pel passeig de la Font Picant,  a mig passeig trobem la Resclosa, punt on s’ajunten les dues rieres del poble.

Cartell explicatiu dades entorn de la Resclosa

L’aigua de la riera, en èpoques de forta pluja arrusseguen molta sorra i brancatges que queden depositats en la resclosa, cosa que fa que es portin treballs de dragat per recuperar els gorgs, us passo una informació de l’any 2018 al respecte :

https://www.gironanoticies.com/noticia/77274-comencen-els-treballs-de-dragat-de-la-resclosa-per-recuperar-els-gorgs-a-santa-coloma-de-farners.htm

Vista Resclosa

Aquest any, també ha passat el mateix.

Cartell informatiu i Resclosa

Un cartell ens dona la informació de la Resclosa, així com de la fauna i de la flora de les rodalies.

Vista de la Resclosa

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-aquaducta-1.jpg

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-5-1.jpg

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-2-1.jpg

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa i canal de la Colònia Rusiñol o Remisa de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
  • La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
  • El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
  • Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
  • Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
  • De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
  • Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
  • Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
  • La casa del director també està habitada i en bon estat

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.

A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs  col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,

continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,

a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.

Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,

En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.

La Colònia Rusiñol  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ramissa

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa del Monestir de Sant Joan Les Fonts

Aquesta Resclosa del riu Fluvià, esta a tocar, a un nivell molt baix, del Monestir de Sant Joan les Fonts.

Des de les rodalies del monestir es pot contemplar la Resclosa i el riu.

Es una Resclosa relativament moderna, es conserva be,

te dos sortides d’aigua al costat de la caseta i controlades per les comportes i regulades segons les necessitats que requereixi de desguàs aigua,

també disposa de dos saltants d’aigua a diferent nivell.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Resclosa de can Pou d’Abrera, un entorn natural

Com cada divendres us passo dos articles

La Resclosa de can Pou d’Abrera, s’ha format un espai natural important, tant de flora com de fauna.

Constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona.

No cal dir que no es una extensió gran, esta formada en les dues lleres del riu Llobregat.

La vegetació existent, en si mateix, és ja un espai de gran valor.

On els joncs, canyissars i arbres de ribera com la pollancre i l’àlber, predominant amb altre vegetació pròpia d’espais humits,

per axó s’ha creat durant anys, un entorn natural, amb aus que cada vegada fan el seu habitat en aquesta zona,

com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el corb marí gros, el bernat pescaire i ocells petits,

i en menor escala la llúdriga i la tortuga de rierol, entre altres,

i amb una gran varietat de insectes durant la primavera i estiu.

Podeu veure mes informació a l’article de Wikipedia sobre L’Espai Natural del Riu Llobregat  al pas pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_Natural_del_riu_Llobregat

Aquesta zona està protegida a nivell europeu i és una de les zones més ben conservades del Baix Llobregat.

Es un espai que cal seguir tenint cura i continuant fent la seva protecció!

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Abrera i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé