Resclosa i Canal de la colònia de Viladomiu Vell de Gironella

La Resclosa i l’inici del Canal es situen uns 500 metres al nord de Viladomiu Vell, per accedir a la zona de la resclosa cal creuar el canal per la passera i seguir per el camí.

Historia:

• El maig del 1868 l’empresa “Viladomiu e Hijos”, propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l’aprofitament d’aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc; a partir d’un projecte del mestre d’obres Joan Camps Prats.
• La concessió per part del govern civil arribà el juliol del mateix any, permeten construir una presa de 6m.
• A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l’alçada, concedint-se permís a finals d’any, actuació que va suposar comptar amb una presa de 6,45 m d’alçada.

La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Viladomiu Vell es situa uns 500 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,

es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem de ponent més allargat conduint les aigües vers l’inici del canal.

La resclosa està feta de grans blocs de pedra, amb la cara sud del mur força vertical.

KODAK Digital Still Camera

A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura de control de la comporta de pas de l’aigua.

Al llarg del recorregut del canal hi ha diverses comportes de desguàs.

Així com nombrós horts dels residents de la Colònia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí del Lladó de Puig-reig

El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.

Historia:

• Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
• Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
• El molí actual es va construir al segle XVII.
• Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
• Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
• Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.

Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.

Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri

La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.

El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

La Sèquia de Manresa i al seu pas per Santpedor

L’any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d’emigrar a altres contrades.

La Séquia de Manresa, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n’inicià la construcció l’any 1339 i fou acabada l’any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d’1 m³/s.

En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Séquia amb el famós miracle de la llum.

La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria més importants fetes al Bages durant l’edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d’aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia.

La séquia té un recorregut de 26 km i 10 m de desnivell. La captació d’aigües es fa sota el balç del castell mitjançant la resclosa anomenada “resclosa dels manresans”, de 250 metres, a Balsareny,

i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i arriba al Parc de l’Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de la ciutat.

En el seu itinerari se serveix de 34 ponts de pedra i 70 pontarrons, entre els quals cal destacar el pont de Santa Maria i el de Conangle, que separa el terme de Sallent del de Balsareny.

També s’hi poden trobar fites termeneres de la ciutat de Manresa, ja que tota la séquia pertany al terme municipal de Manresa.

La Séquia creua el terme de Santpedor per la part est, des dels plans de Santa Anna fins a la zona de Comabella. Durant segles, Santpedor va veure passar l’aigua de la Séquia pel seu terme sense poder-se’n servir.

Tanmateix, valent-se d’un petit buit legal, els santpedorencs en treien aigua per als horts i per a uns safaretjos veïns, però els manresans no sempre foren iguals de permissius.

De fet, la història de la vila és plena de conflictes i litigis per l’aigua de la Séquia entre el Comú de la Vila o la Comunitat de Preveres (que tenia terres a Claret) i els manresans.

El 1932 Santpedor obté finalment l’autorització d’utilitzar-ne el cabal per al consum dels seus habitants.

Es pot fer una bon passeig tot resseguin per la vora de la Séquia.

La Séquia de Manresa, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Edifici de la font del Cristí d’Ullastrell

L’edifici de la font del Cristí és situat en el costat esquer de la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet.

Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L’aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca.

En l’actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant.

Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d’arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans.

La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans.

Un dels portals està tapiat i l’altre es troba tancat per una porta de ferro.

La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors.

Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que ressegueix la forma de la volta.

Al bell mig del torrent, a escassa distància de l’edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text  i Fotografies: Ramon Solé

Petita Resclosa de la riera de Salzes d’Ullastrell

Aquesta petita Resclosa és situada en la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet d’Ullastrell,

concretament front de l’edifici conegut com la font del Cristí.

La resclosa esta molt destrossada pel pas del temps i de que ningú l’ha cuidat.

A penes reté aigua per manca d’on fer ho, donat que esta ple de terra i runes el seu antic gorg.

En el segle passat era un lloc molt bonic, la riera disposava d’abundant aigua, hi havia la font  del Cristí i el pou, amb arbres i vegetació que invitaven fer un àpat o un descans, però ara es tot el contrari…

Text i Fotografies: Ramon Solé

La sèquia dels manresans

Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022

La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]

Rescola dels manresans i caseta des d’on es regula la entrada de les aigües a l’inici de la sèquia a Balsareny. Foto: Ramon Solé [1]
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.

La sèquia al seu pas per Sallent, prop de la muntanya de sal d’aquesta localitat.
Foto: Ramon Solé [3]
https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.

La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022

L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.

Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022

En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.

Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022

El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]

Parc de l’Agulla a Manresa. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/13/el-llac-del-parc-de-lagulla-de-manresa/

Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.

Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022

Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.

A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022

A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.

——————————————————————————————————————

[1] https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

[2] https://fontsaigua.wordpress.com/2019/04/07/itinerari-per-la-sequia-a-prop-de-manresa/

[3] https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

[4] https://www.diba.cat/es/web/mediambient/parc-sequia-manresa

[5] https://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-la-llum-de-manresa-2017-164938.php

Resclosa de la Font de la Riera de Castellar del Vallès

Per anar-hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure a mà dreta, en una petita esplanada per poder deixar el vehicle.

Des d’aquest punt un ampli camí baixa fins la mateixa font de la Riera que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la Resclosa.

La Resclosa consta d’un gruixut mur que fa de fre al riu, i deriva part de l’aigua al rec,

podem veure una gran comporta a l’altre extrem, en la part esquerra, que donarà l’aigua per regar els conreus i hortes properes.

El conjunt te un gran valor paisatgístic, amb una vegetació verda i frondosa,

La Font i la urbanització de l’espai s’ha portat a terme recentment.

Sols cal vigilar als petits que no caiguessin al riu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Riera de Castellar del Vallès

Durant el mes d’agost cada dia una font

El 6 d’abril de 2021, us vaig fer un article sobre “ El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó”, amb imatges antigues.

Des de finals de març del present any, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.

Per anar -hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada.

Des d’aquest punt un ampli camí, baixa fins la mateixa font que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la resclosa.

L’aigua surt de 4 gruixuts brocs metal-lics que cau l’aigua a una pica rectangular,

que a la vegada i  per una canal desguassa al riu.

Podem apreciar un tub independent de la resta, més a ma dreta.

Lloc tranquil que fa l’estància agradable després d’anys que la vegetació s’havia apoderat i tapat la font.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners del Llac o Resclosa de Navarcles

En cada llera on es forma la Resclosa de Navarcles, coneguda com “El Llac”, trobem unes llargues fileres de Plataners.

Son tots uns plataners de dimensions considerables,

amb brancatge allargat i fulles grans.

Donen una gran ombra sobre tot a l’estiu, amb una gran frescor,

i s’han posat taules i bancs en diferents espais a la llarg de la resclosa.

Si no ho coneixeu us invito a anar-hi.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa del Pla de Cardona Monistrol de Calders

La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.

La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé