Fauna dels ecosistemes aquàtics

Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.

En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.

Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.

Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.

Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.

Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.

Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).

Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són de Navarcles

Zona humida del Parc de can Daví de l’Ametlla del Vallès

El Parc de can Daví està en la part baixa del Torrent de can Draper de L’Ametlla del Vallès, que pren el nom de l’antiga masia de can Daví.Fa pocs mesos l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va portar la tasca de netejar de sotabosc tot els dos torrents,

Abans de la neteja- 2018

aquest motiu va fer que ara pugueu veure molt millor aquests aiguamolls.

Imatge un vegada feta la neteja

Uns cartells us informen del motiu de la importància d’aquesta zona humida i així, com les especies existents.Són moltes les especies d’animals que depenent d’aquests recurs hídric.Tant ocells, com petits mamífers, insectes i rèptils, us passo detall :A passar que aquesta zona humida esta al costat d’una urbanització, s’ha pogut delimitar-la amb tempsi preservat una zona amb arbres de ribera molt destacables.Fent un passeig us podeu aproximar fàcilment a la zona humida del Parc de can Daví.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Amfibis i Rèptils de la Garrotxa

Dades generals:

Miquel Macias (Autor)

Tapa tova

Pagines : 144

Editor: Bubok Publishing (30 de octubre de 2009)

Idioma : Català

ISBN-10: 849916370X

ISBN-13: 978-8499163703

Presentació de llibre :

Aquest llibre que ordena i passa llista als germans amfibis i rèptils que ens acompanyen malgrat anys i panys d’incomprensió i persecucions s’ha acabat d’enllestir el dia 2 d’octubre de 2009, en temps de tardor, essent el dia de l’Àngel de la Guarda, de sant Berenguer de Peralta i el que la meva mare, Anna Maria, emprengué el vol, al Prat de baix, a Santa Pau, després d’una llarga gestació assistida per companys i companyes; a tots els ha reconfortat la incerta, però decidida esperança que totes les espècies aquí citades ens acompanyin fins que el temps, fugisser com la serp, exhaureixi la seva presència com les granotes s’esvaeixen en el fred de l’hivern.

 

Recull de dades : Ramon Solé