Dossiers – L’Aigua

Dossiers – L’aigua, son com a quaderns, amb una quantitat notable de pagines, entre 40 a 60 segons el Dossier. Esta presentat com a fitxes, cadascuna es un tema diferent, però si tots relacionats amb el mon de l’aigua.He trobat dos dossiers, el que fa referencia a unes poblacions o pobles de La Garrotxa i la del nord de l’Empordà.Temes com,  Aigües minerals, recs, rentadors, Dones d’Aigua, Molins, Pou de Glaç… i molts mes temes.

 

Text : Ramon Solé

Recull de dades i Fotografies Dora Salvador

Llibre recomanat : Qui te roba per rentar ?

RENTADORS, VIVERS I SAFAREIGS DEL PLA DE L’ESTANY. LLEGAT PATRIMONIAL

Dades :

Autors : ABELLÁN MANONELLAS, JOAN ANTON; CASADEVALL FUSELLAS, RAMÓN

Editorial:  MMV EDICIONS

Any d’edició: 2016

idioma: Català

Matèria : Publicacions locals

ISBN: 978-84-617-4257-8

Pàgines: 260

Dimensions : 210 x 230 mm.

Enquadernació:  Cartoné

Preu : 28 euros

Descripció :

De la mateixa manera que els pobles i les ciutats moltes vegades aixequen monuments en record d’algú o d’alguna cosa, en aquest cas possiblement no caldria anar tan lluny, ja que en els nostres pobles en tenim de monuments: els rentadors públics, de la mateixa manera que tenim forns de calç, rajoleries i pous de glaç. Monuments, uns d’ells dedicats a totes aquelles dones que amb l’esquena corbada i les mans a l’aigua han passat a la història com a éssers anònims, i d’altres, a homes que d’una manera molt feixuga, es guanyaven la vida com podien.

Ara només cal que siguin preservats per a les futures generacions, i una manera de fer-ho es escriure sobre ells i documentar-los, tal i com hem fet en aquest llibre en el que hem pogut documentar prop d’uns 300 rentadors.

Mes dades :

https://issuu.com/espaigrafic/docs/rentadors

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibre : Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors

$_57_01Autores : Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Suport : Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l’Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s’hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió.
De l’altra, s’hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors…image001[1]_01I, més enllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col•lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Preu del llibre : 15 euros

Recopilació de les dades : Ramon Solé

Fem safareig… als rentadors de Manlleu

Ens es difícil de pensar que les dones anaven fa més de cent anys a rentar la roba al Safareig de Manlleu. Al no tenir un lloc a casa per rentar i amb aigua corrent, van posar unes lloses de pedra inclinades cap a dintre en la mateixa canal de l’aigua del riu Ter, de fet,  l’aigua era per que anava a parar a les fabriques del municipi, pel  funcionament de les turbines i producció d’energia i funcionament d’aquelles industries.
jgyEra aigua relativament neta, no com ara, per ho molt freda a l’hivern, per axó un home amb una petita caseta a prop del rentadors calentava recipients l’aigua i la posava a la venda per molt pocs diners,  a les dones que hi venien a fer la bogada.b

En els anys es va fer un cobert que a perdurant fins els nostres dies, que va ser molt de agrair, així estaven a protegides les dones que anaven casi cada dia a rentar-hi la roba. A la llarg de les dècades s’han modificat i arranjat en moltes ocasions. Ara sols estant per donar un testimoni de com era de dura el fer la bugada diària.gh

Varem trobar no masses anys una velleta que ens va comentar que va ser de les últimes en anar-hi i que es recordava com la seva mare feia de forma artesanal el sabó que utilitzaven, amb oli i cendres.v

Temps era temps, aquells temps…!

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé