Recs i rentadors de Banyoles

Els recs de Banyoles son petits canals artificials que condueixen l’aigua de l’estany i que han tingut diversos usos al llarg de la història.

La xarxa de recs està formada per sis canals que surten de la vora de l’estany i segueixen en direcció sud fins al riu Terri.

Els canals estan construïts amb pedra i argamassa i excavats al subsòl de travertí, els seus noms actualment  son els següents:

Rec de Ca n’Hort, d’en Teixidor, de la Figuera d’en Xo, Major, dels Xucladors i Guèmol.

D’aquests, només els cinc primers entren dins la ciutat de Banyoles, on es bifurquen en diversos brancals i conformen una xarxa de trenta-tres quilòmetres de longitud total.

Us passo la seva historia :

  • Els recs van ser construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX amb un doble objectiu, assecar els aiguamolls de la zona per utilitzar els terrenys com a camps de conreu i  alhora utilitzar els recs per regar.
  • El procés de construcció va començar amb l’aixecament d’un dic  a la vora de l’estany per aturar l’aigua, després van excavar el subsòl aprofitant els desnivells del terreny.
  • Les mateixes lloses de travertí que extreien dels subsòl van servir per fer les parets dels recs.
  • Els primers recs que es van construir van ser el de Teixidor i Ca n’Hort.
  • A mitjans del segle XIII es van afegir els rec de la Figuera d’en Xo i el Major.
  • Els més moderns son els de Xucladors i el de Guèmol.
  • El nom dels recs ha anat canviant al llarg de la història,  per exemple  els de Teixidor i el de Ca n’Hort es deien “De palaus” i “Dos recs”.
  • Els recs, i de fet totes les aigües de l’estany  van ser propietat del monestir de Sant Esteve des de la seva construcció fins al 1685 en que es signà la Concòrdia de les Aigües de l’Estany. En aquest document el monestir va cedir la propietat de les aigües i dels recs a l’Ajuntament de Banyoles.
  • En les segles posteriors a la seva construcció van tenir ús domèstic, agrícola,  artesà i industrial i  es van construir molins, tints, adoberies, i diverses fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua.

Passejant pel rec Major encara es poden veure rentadors, passeres i rastres de bagants

i cadiretes, les comportes que servien per regar.

Una construcció que crida l’atenció per la seva estructura és el límit, un antic regulador del cabal de l’aigua del Rec Major.

Es tracta d’una construcció amb cos piramidal i amb la base foradada de forma rectangular.

Les parets inferiors i superiors del forat defineixen els nivells mínim i màxim del cabal de l’aigua.

Recull de dades: Museus de Banyoles. Cros. S, Masgrau. M, Guia de Banyoles ciutat d’aigua. Ajuntament de Banyoles Banyoles. 2006. D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005.

Fotografies: Dora Salvador

Informació: La Torre de Fontaubella i les Memòries Líquides. Veus de les bugaderes.

Aquest dissabte fem bugada al Priorat!! La Torre de Fontaubella viurà les Memòries Líquides en la seva màxima expressió!!!

Serà l’espectacle núm 58!! Sempre igual de diferent!!

A càrrec de l’autora del llibre : Rosa Vendrell Miret. i que diu :

Enlaira les ales és el meu segon llibre autoeditat, i el primer capítol es titula Memòries Líquides, una bona bugada. És un treball encetat el 2018 donant veu a les dones que van rentar la roba als safareigs, basses o rius, en condicions molt dures i mai prou valorades. La Rosalia és la bugadera viatgera, una creació de la Gisela Flasche per a l’espectacle Memòries Líquides, que ja he presentat a 58 poblacions i confio presentar-lo a moltíssimes més! Amb safareig o sense…

Més informació a :

https://www.youtube.com/channel/UCgNx3sAZvu3mzBcHewa19XA

Dissabte 11 d’abril de 2020 a les 19 hores als Rentadors

Safareig de la Torre de Fontaubella

Espectacle amb cançons: “Memòries líquides. Veus dels Safareigs.” A càrrec de Rosa Vendrell Miret

Organitza: Ajuntament de la Torre de Fontaubella

Text i imatge : Memòries Líquides. Veus dels safareigs

Dossiers – L’Aigua

Dossiers – L’aigua, son com a quaderns, amb una quantitat notable de pagines, entre 40 a 60 segons el Dossier. Esta presentat com a fitxes, cadascuna es un tema diferent, però si tots relacionats amb el mon de l’aigua.He trobat dos dossiers, el que fa referencia a unes poblacions o pobles de La Garrotxa i la del nord de l’Empordà.Temes com,  Aigües minerals, recs, rentadors, Dones d’Aigua, Molins, Pou de Glaç… i molts mes temes.

 

Text : Ramon Solé

Recull de dades i Fotografies Dora Salvador

Llibre recomanat : Qui te roba per rentar ?

RENTADORS, VIVERS I SAFAREIGS DEL PLA DE L’ESTANY. LLEGAT PATRIMONIAL

Dades :

Autors : ABELLÁN MANONELLAS, JOAN ANTON; CASADEVALL FUSELLAS, RAMÓN

Editorial:  MMV EDICIONS

Any d’edició: 2016

idioma: Català

Matèria : Publicacions locals

ISBN: 978-84-617-4257-8

Pàgines: 260

Dimensions : 210 x 230 mm.

Enquadernació:  Cartoné

Preu : 28 euros

Descripció :

De la mateixa manera que els pobles i les ciutats moltes vegades aixequen monuments en record d’algú o d’alguna cosa, en aquest cas possiblement no caldria anar tan lluny, ja que en els nostres pobles en tenim de monuments: els rentadors públics, de la mateixa manera que tenim forns de calç, rajoleries i pous de glaç. Monuments, uns d’ells dedicats a totes aquelles dones que amb l’esquena corbada i les mans a l’aigua han passat a la història com a éssers anònims, i d’altres, a homes que d’una manera molt feixuga, es guanyaven la vida com podien.

Ara només cal que siguin preservats per a les futures generacions, i una manera de fer-ho es escriure sobre ells i documentar-los, tal i com hem fet en aquest llibre en el que hem pogut documentar prop d’uns 300 rentadors.

Mes dades :

https://issuu.com/espaigrafic/docs/rentadors

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibre : Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors

$_57_01Autores : Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Suport : Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l’Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s’hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió.
De l’altra, s’hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors…image001[1]_01I, més enllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col•lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Preu del llibre : 15 euros

Recopilació de les dades : Ramon Solé

Fem safareig… als rentadors de Manlleu

Ens es difícil de pensar que les dones anaven fa més de cent anys a rentar la roba al Safareig de Manlleu. Al no tenir un lloc a casa per rentar i amb aigua corrent, van posar unes lloses de pedra inclinades cap a dintre en la mateixa canal de l’aigua del riu Ter, de fet,  l’aigua era per que anava a parar a les fabriques del municipi, pel  funcionament de les turbines i producció d’energia i funcionament d’aquelles industries.
jgyEra aigua relativament neta, no com ara, per ho molt freda a l’hivern, per axó un home amb una petita caseta a prop del rentadors calentava recipients l’aigua i la posava a la venda per molt pocs diners,  a les dones que hi venien a fer la bogada.b

En els anys es va fer un cobert que a perdurant fins els nostres dies, que va ser molt de agrair, així estaven a protegides les dones que anaven casi cada dia a rentar-hi la roba. A la llarg de les dècades s’han modificat i arranjat en moltes ocasions. Ara sols estant per donar un testimoni de com era de dura el fer la bugada diària.gh

Varem trobar no masses anys una velleta que ens va comentar que va ser de les últimes en anar-hi i que es recordava com la seva mare feia de forma artesanal el sabó que utilitzaven, amb oli i cendres.v

Temps era temps, aquells temps…!

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé