Fem Safareig : El Safareig de les dones de Salt, i Les Deveses de Salt

El Safareig de les dones esta en un camí que arrenca del nucli antic de Salt cap al nord, a l’altra banda de la Gassol.

Dades històriques:

• El safareig va ser posat en funcionament per un particular l’any 1889.
• Aleshores hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar en cas de mal temps.
• L’aiguat del 1940 el va destruir.
• El 1952 l’Ajuntament se’n va fer càrrec i el va reconstruir, aixecant 50 cm el safareig antic i fixant un preu per al seu ús, destinat al manteniment.
• Després d’uns anys d’abandó, va ser restaurat l’any 2003 per l’Ajuntament.

Safareig de planta rectangular envoltat completament d’una tanca, amb superfície per rentar a tot volt i amb un sifó de desguàs al centre.

Inicialment fet tot de pedra i morter, avui està en bona part restaurat i rehabilitat, especialment el mur de tanca, que s’ha recrescut amb rajol i s’hi han col·locat portes que hi impedeixen l’accés lliure i els actes de vandalisme.

Podeu per a més informació accedir a :

https://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/2015/05/04/safareig-de-les-dones/

Hi ha un cartell sobre els amfibis de la zona, considerada con espai natural.

El Parc de les Deveses de Salt

És un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.

S’ha convertit en un indret ideal per gaudir d’una passejada en plena naturalesa o fer un pícnic al conegut Pla dels Socs.

Recull de dades: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Salt i Consorci del Ter i altres.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Font de l’inici del camí vell a Collbató en El Bruc

camí vell del Bruc a Collbató.

Aquesta Font es situada al costat del carrer de l’Església on hi ha un aparcament, que des d’allí s’inicia el camí vell del Bruc a Collbató.

Es d’obra molt senzilla, feta de totxanes planes, al centre de la cara principal te la aixeta polsador .

L’aigua cau a una pica rectangular. Es molt utilitzada per excursionistes i ciclistes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig : El Safareig de Cal Casas de Puig-reig

KODAK Digital Still Camera

El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.

Historia de cal Casas:

• Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l’única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial.
• S’hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l’amo i un conjunt d’habitatges), però no s’hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d’aquest nucli del Baix Berguedà.
• Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l’aprofitament d’un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals.
• El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l’any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona.
• L’any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
• En els seus primers anys d’existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats.
• Per tal d’aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l’estiu de l’any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes.
• L’any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.
• El 1925 s’inaugurà l’edifici de l’escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d’habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes.
• Fou l’any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s’havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.

El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.

La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.

El Safareig esta dividit en 4 compartiments.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Abeurador de la Plaça de l’Església de Santa Fe del Penedès

L’Abeurador està situat davant de la façana sud de l’església de Santa Fe del Penedès.

Recipient de forma rectangular fet en pedra calcària, que podria haver tingut com a ús ser una pica o abeurador.  Presenta, a la vora, un rebaix corresponent a l’encaix per a una tapadora.

A la cara oest del recipient hi ha un orifici circular de 5 cm que la perfora

La pica prové d’una antiga bodega, anomenada bodega de Cal Galup, que va ser enderrocada als anys ’70 del segle XX.

Recull de dades: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Santa Fe.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de la Font de La Granada

La Plaça de la Font de La Granada, es un lloc cèntric d’aquesta petita població, on com es obi, hi ha una font.

Font de 1883 i que va ser reconstruïda en el any 1985. Amb un  mosaic a tot color, disposa d’una aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell del terra.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Basses de can Llogari de Sant Llorenç Savall

Ahir us vaig presentar la font del Llogari de Sant Llorenç Savall,

molt a prop hi han les dues Basses de can Llogari, per arribar cal seguir el mateix recorregut que us vaig indicar.

Font de can Llogari

Una d’elles, es la que esta al costat mateix de la font i que rep la seva aigua.

La segona, la veureu  des del mateixa explanada on esta el cartell indicador, es rectangular i més gran.

Aquestes basses servien per regar el camps de l’antiga propietat de can llogari, ara plens de matolls i vegetació.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de Fares a Sant Ferriol

Cal situar-se al petit municipi de Sant Ferriol, a la carretera C-66, tot venint de Serinyà amb direcció Besalú, i poc abans d’arribar a l’ermita de Santa Maria de Fares, a peu de carretera hi ha el Safareig de Fares.

Es un safareig algo allargat en forma rectangular, i algo arrodonit en un extrem, on entre l’aigua d’una deu propera.

Les dimensions són : 5.50 x 13.70 metres.

Aquest safareig es el testimoni antic a on anaven les dones a rentar-hi la roba. L’aigua sobrant surt a la vorera de la carretera on es perd…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem Safareig – El Rentador de Bagà

El Safareig de Baga està situat en l’Av. del Districte Forestal amb carrer de l’Historiador Pere Tomic de Bagà.

Es un Safareig molt ben conservat, la seva estructura no és com la tradicional rectangular o rodona, les seves parets tenen unes mes allargades que altres, fent -lo curiós.

Disposa d’una font en una de les paret.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Safareig de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda

Durant el mes d’agost cada dia una font.

Cal anar directament a l’església de Santa Maria de Santiga, allí on està la plaça de Santiga hi ha aquesta la Font que pren el nom de safareig, donat que esta al costat del vell safareig.

La font es una gran pedra verticalment amb una aixeta de polsador i una pica rectangular, hi ha gravat el nom de la font.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Josep de Moià

L’Església de Sant Josep i la seva antiga font estant en el carrer de Sant Josep, 1 amb cantonada al carrer de Sant Sebastià de Moià.

És una font d’aigua de xarxa pública, que les seves principals característiques, son que esta adossada i endinsada a la paret de l’església dins d’una arcada amb l’escut i la data de 1870 i l’aigua va a parar a una pica de pedra rectangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola