Avui destaquem : La Font de La Prada de Sant Boi de Lluçanès

La Font de La Prada de Sant Boi de Lluçanès esta a 1150 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 3’100. (Sector central del terme municipal)

Historia:

• El nom original de la font és el de la font de la Parada, ja que ben a prop de l’emplaçament hi havia la parada de Pujols.
• Les parades eren punts d’aigua on els habitants de la masia estovaven el cànem en basses i el treballaven.

La font de la Prada està situada a tocar de la riera de Sorreigs, al sud del nucli urbà de Sant Boi i al nord-oest de la Cirera, en una raconada amb grans arbres. S’accedeix a la font des d’una pista forestal que surt del mateix nucli urbà i es dirigeix a la font passant per la masia de Pujols. Un cop s’arriba prop de la riera hi ha dues opcions per a creuar-la: un pas per sobre les roques prop d’un camp amb pollancres plantats o bé una passera moderna de fusta, situada uns metres més a l’est. Creuant la riera pel pas de les roques es troba, a l’altre costat, una gran esplanada, molt ombrívola gràcies a la presència d’arbres de grans dimensions, com pollancres i avets. Des d’aquesta esplanada surt un corriol que, seguint paral·lel al rec, condueix fins la font.

La font està ubicada sota un cingle rocós que sobresurt a la superfície a pocs metres de la riera. A la part inferior del cingle s’observa un tram de mur de maçoneria de pedra, darrera el qual s’amaga el dipòsit. Just davant del mur sobresurt una petita estructura totalment coberta de molsa on es troba el brollador, format per un tub metàl·lic. Just a sota hi ha una petita pica delimitada amb blocs de pedra treballada.

Al costat de la font es troben diversos bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra i en algun cas també amb formigó. Uns metres sobre la font, adossada al cingle rocós, hi ha una placa de pedra on es llegeix la inscripció: “AL DR. PER PONT COLL I A LA SEVA ESPOSA, ELS AGRAITS VEINS D’AQUEST POBLE. ANY 1971”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Amadeu Pons

Molí del Lladó de Puig-reig

El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.

Historia:

• Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
• Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
• El molí actual es va construir al segle XVII.
• Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
• Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
• Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.

Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.

Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri

La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.

El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i rec de Rellinars

El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga  i el rec està en el camí antic de les Fonts,

travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,

passant pels Horts de l’Andaló

i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts

i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.

S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.

Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.

El gruix del pont mesura 110 cm.

S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.

Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,

Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès

Adaptació el Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Parc de l’Agulla de Manresa

Parc de l’Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor.

El nom prové del distribuïdor de l’aigua de la Séquia, ja que en aquest lloc abans la Séquia se separava en dos canals. Antigament s’utilitzava «agulla» per un canal o rec.

És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana.

Historia:

• La presa del llac es va començar a construir el 1966.
• Va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.
• Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.
• Va ser remodelat el 1986.
• Permet emmagatzemar uns 200.000 m³ d’aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres.
• Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.

Al parc hi ha plantades diverses espècies d’arbres, acull més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones amb gespa.

Podem veure els monuments a la Séquia i al Gos, l’amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.

Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats i la pràctica esportiva que fan d’aquest espai un dels més visitats a la comarca. Així com la casa de l’Aigua i el Museu.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els Bassals del Torrent de les Tapies de Calders

Situats dins del Torrent de les Tapies a poc d’arribar als Forns.

Cal saber que sols si hi ha aigua en el torrent, podrem observar la situació dels bassals i sobre tot el mes gran,

en èpoques llargues de manca de pluges com l’actual, pot ser que  es faci difícil situar-los.

Podria haver servit l’aigua pel rec dels camps i per les necessitats dels Forns allí existents.

(Aquests Forns us vaig descriure en el Bloc : Terra, aigua i racons).

KODAK Digital Still Camera

Com a punt de referencia, hi ha visible una caseta en una explanada,

els bassals estan mes a l’esquerra, torrent a vall.

En els petits bassals, sol podem veure actualment aigua allí estancada.

Es un espai poc visitat per desconèixer la seva existència.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

La Font de la Codina està en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d’Oló des de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd conduïda al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any o de les pluges.

Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal. Com les properes, La Font del Janot i La Font Gran.

Les Fonts són un element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Clot de Garrabà de Camós

Per adreçar-vos a La Font del Clot de Garrabà, cal sortir de Camós direcció cap al veïnat de la Perpinyana i desprès a Sant Vicenç de Camós, ara anireu per una pista cimentada fins un revolt destacat, a partir d’aquest punt cal seguir a peu pel camí més a la dreta.

Trobareu una cruïlla de 3 camins, seguiu pel  camí del mig i al poc entrareu dins del bosc.

A poca distancia estareu en la font, situada per sota del camí a mà dreta,

enclotada i amb un mur que reté les terres.

L’aigua surt  per un broc de pedra acabat amb una planxa d’acer inoxidable,

cau a una pica petita a nivell del terra i desprès  va a parar a un rec.

En temps i fins ara, es considerada una de les aigua bones del municipi i rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Un hort diferent : L’hort del mes de Maig

En general el mes Maig es presenta bo, amb bon sol i comença la calor, pel qual cosa caldrà augmentar el nivell de rec.

Podem collir : cebes, porros, espinacs, bledes, enciams de diferents tipus, espàrrecs, bròquils, cols, faves, pèsols, espinacs, ravanets, alls tendres i cebes tendres.

La sembra la podem dedicar a : mongetes, cards, carbassons, cols, cogombres, melons, síndries, raves, espinacs, carabasses, pastanagues, pèsols i espinacs.

Dos consells :

Si els mesos anteriors han sigut humits amb pluges freqüents, mireu d’eliminar les males herbes perquè no s’apoderin del vostre hort, i perjudiquin el cultiu, per exemple les hortalisses.

Controleu les plagues de pugons, erugues, cargols i llimacs amb insecticides el mes naturals possibles amb les dosis adequades.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Safareig del rec de la Vila de Sant Pere de Riudebitlles

El Safareig del rec de la Vila està en el carrer de Baix, 38 i tocant la paret de la Fabrica.

Safareig construït al tram del rec de la Vila que hi ha al carrer de Baix del nucli de Sant Pere de Riudebitlles.

En el mur d’obra del rec s’hi conserven les lloses inclinades que temps enrere eren utilitzades per fer la bugada.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Ciba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem, S.L.

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Boixa de Sant Boi de Lluçanès

La Font de la Boixa està a pocs metres de la carretera BV-4608, punt quilomètric 7’800, coneguda popularment com “la Trona”, a l’extrem sud-est del terme municipal.

S’accedeix a la font a través de la carretera BV-4608, concretament des d’un revolt llarg i pronunciat amb fort pendent que hi ha prop del punt quilomètric 8. La part exterior del revolt està ocupada per un mur de contenció on hi ha un cartell amb la llegenda “font de la Boixa” i la part interior permet l’aparcament de cotxes. Des d’aquest punt s’ha de sortir per la part exterior del revolt, a pocs metres del qual es troba la font.

La font està formada per un dipòsit rectangular arrebossat adossat a un marge. De la part inferior en sobresurt un tub metàl·lic, el brollador, i just a sota, diversos blocs de pedra treballada formen una petita pica quadrada amb dues sortides. Una d’aquestes, lateral, condueix l’aigua fins a un safareig rectangular, ubicat entre la font i la carretera, i l’altra forma un petit rec per on segueix l’aigua sobrant. A pocs metres de la font hi ha un banc amb la inscripció “font de la Boixa” i un cartell on hi ha escrits uns versos del poeta J. Verdaguer.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia, Celia Peix i Dora Salvador