Avui coneixerem : La Font Verge de Montserrat de Navarcles

La Font Verge de Montserrat es situada en la paret de l’església de Navarcles tot baixant unes escales.

La Font es tota metàl·lica, molt comú en trobar-la arreu,

dona aigua de xarxa pública per l’aixeta polsador.

Sobre de la font hi han 12 rajoles a color amb la imatge de la Verge de Montserrat, amb la muntanya al darrera i els escolanets.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font i Imatge de Sant Cristòfol de El Bruc

La Font i Imatge de Sant Cristòfol està en l’antiga benzinera de la carretera NII-a, a prop de l’Hotel Bruc, situada al mur de protecció de la carretera en El Bruc.

Mosaic de ceràmica blava, d’uns 80 cm d’ample i 100 cm d’alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català “Sant Cristòfol” i un dibuix d’un cotxe de principi del segle XX.

Al costat hi ha la Font, que actualmente no raja, la pica esta trencada i decorat amb rajoles grogues i verdes.

Cal dir que del conjunt algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Serra i Massansalvador

Adaptació i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font d’en Cardona de Les Fonts de Terrassa

Setmana dedicada a les Fonts

La Font d’en Cardona està en el carrer de Walt Disney 10 amb cantonada el carrer de Roma de Les Fonts a Terrassa.

La seva estructura es d’un roc planer, se ha col·locat en cada cara una aixeta de polsador, l’aigua de xarxa pública cau a una pica semi-circular, en la part baixa hi han incrustades pedres blanques i el seu nom és en un lateral fet de rajoles.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Roc i Capella de Balsareny (Bages)

La Font i la Capella de Sant Roc, estan situades a la sortida de Balsareny al costat esquerd del pont abans de creuar el riu Llobregat.

La Font de Sant Roc, esta al costat de la canal dels Manresans, es d’aigua de xarxa urbana.

Tant el nom de la font i la paret on hi ha l’aixeta polsador, esta feta per un trencall de rajoles de colors.

L’aigua cau a una petita pica rectangular.

Disposa d’uns seients de pedra a cada costat i la Capella.

Test i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Castellarnau de Sabadell (Vallès Occidental)

L’antiga masia de Castellarnau és fortificada del segle XII. Al segle XVII aquesta pertanyia a la família Borrell que la va vendre l’any 1662 al genovès Francesco Berardo per la qual cosa passà a ser coneguda com Torre Berardo.

Dins de la finca a part de la masia, ara un destacat Restaurant de Sabadell , hi ha la Torre, l’ermita, un jardí molt cuidat i el Pou.

El Pou és de construcció casi circular, podeu veure que les parets són entre velles rajoles planes i trossos de roc, per sobre esta obert, disposa d’una finestra tancada per una reixa, per on es treia l’aigua.

Sota de la finestra disposa de dos petits seients de pedra vermella.

En un dels costats veureu adossat al pou, una pesa d’obra rectangular que faria d’abeurador, no te res a veure amb la construcció del pou.

Si visiteu el lloc, recordeu que esteu dins d‘una finca particular oberta al públic que va a menjar al Restaurant, cal respectar tot el seu conjunt.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat

La Font de Sant Pere està adossada a la paret d’una casa en el carrer de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat.

Es una estructura casa monumental, en la part mes baixa hi ha un nínxol on esta la font, l’aigua es de xarxa pública, i cau a una pica.

Coronat amb una petita teulada i rajoles blanques i verdes.

A la dreta es trobant unes rajoles a color amb la imatge del Sant.

A sobre de la Font hi ha un cartell que ens indica :

“Els històrics amics i veïns del carrer Sant Pere recorden els temps passats al voltant d’aquesta Font. 1940 – 1970. Sant Boi de Llobregat, maig de 1997“.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Miner d’Ogassa

La Font del Miner està situada a l’avinguda de les Mines a Ogassa.

En un mur de pedra picada que a mitja alçada hi té tres brocs metàl·lics i colzats.

L’aigua, abundant, cau en una llarga pica. Al capdamunt hi ha un mosaic de rajoles, al mig de la qual es troba el nom de la font i a sota un seguit d’escuts trencats.

L’aigua sobrant va a parar a un gran safareig que queda a un nivell baix i darrera de la font , unes escales us podent portar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Molí de la Bastida de Rubí

El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Us passo la seva historia :

• En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
• En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
• És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
• El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
• La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
• Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
• L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
• El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
• Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
• Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
• Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
• El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.

“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).

“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.

L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.

El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).

A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.

Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Avui destaquem: La Font del Consol de Santa Pau

Per anar a la Font del Consol, teniu que sortir des de Santa Pau direcció al barri del Masnou, per la carretera GI-524, allí vigileu en agafa el carrer de Sant Martí que en algú més d’un quilòmetre us portarà directament al barri  del Masnou que us cal creuar

i seguir la pista asfaltada fins la Font, situada a l’esquerra a peu de carretera.

Es feta d’obra amb ciment i de planta quadrada, amb una alçada d’algo mes dos i mig metres d’alçada, amb coberta en forma de piràmide escapçada.

Curiosament, en la part de sota de la coberta surt l’aigua per dos tubs de ferro de poca llargada.

L’aigua cau amb abundància a una pica en forma de “L” envoltant la estructura de la Font pel costat dret.

A la seva esquerra hi ha un petit abeurador,

i al costat seu, un petit safareig clàssic.

A dalt de la font hi ha el seu nom gravat en unes rajoles de terrissa.

Al costat dreta disposa d’una paperera i un banc de fusta.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : Les dues Fonts de les rodalies de l’Església de Seva

Com a cada divendres us passo dos articles

La primera font està situada al costat de l’Església de Santa Maria en la Plaça de l’Església. Cal dir com podem veure en la fotografia de principis del segle passat, que no hi era per aquelles èpoques.

Es de columna amb una bola a sobre, amb una aixeta polsador que l’aigua cau a una pica semicircular. Hi ha un escrit a una llosa  que posa:

“ Ajuntament de Santa Maria de Seva / Aigües de Collformic,  amb la data : 21- XII- 52.”

La segona font, esta adossada a la paret d’una casa, en el carrer de Baix amb cantonada al carrer Campanar,

esta dins d’una arcada, amb rajoles blanques algunes en flors, disposa d’una antiga pica

i en cada lateral una llosa, curiosament te una plataforma al terra per poder accedir.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé