Avui destaquem : La Font de les Costellades de Planoles

Com cada diumenge us presento dos articles


Des de Ribes de Freser per la carretera N-260, trobareu una desviació a l’esquerra que us portarà a Planoles; una vegada al poble, us teniu que dirigir al carrer Andreu Yrla un bon lloc per deixar el vostre vehicle.Agafeu a l’esquerra  el carrer de la Font de la Serra, esta senyalitzada la Font per medi d’un cartell. En acabat el carrer teniu de baixar el camí amb escales que us portarà directament a la Font de la Serra, que us vaig presentar el passat  diumenge 21 de Juliol de 2019.En el cas d’avui, heu de baixar pel camí ample fins a la primera corba a la dreta on teniu l’accés un prat, on hi ha la Font de les Costellades i una àrea de pícnic.Us passo el bloc de som de pícnic, on podreu veure mes àmpliament aquesta Font i detall del pícnic :

http://somdepicnic.blogspot.com/2016/06/area-de-picnic-font-de-la-serra.html

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Poema – Les Muntanyes

DSCN5468_01A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,

i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m ’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.CAM00939_01

Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.IMG-20160213-WA0003_01

Jo de la timba l’ànima profunda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que guaita al viatger amb ull estrany.CAM01018_01Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan se desclou.

Jo era l’altitud de la carena…

Els núvols m’estimava en llargament,
i al llarg amor de l’ennuvolament
congriaves mon ànima serena.

Sentia la delícia de les fonts
naixé en mon si, regal de les congestes;
i en l’ampla quietud dels horitzons
hi sentia el repòs de les tempestes.DSCN2445_01I quan el cel s’obria al meu entorn
i reia el sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.

Però jo, tota plena de l’anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament m’adreçava per du al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.

·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.DSCN5793_01Camprodon, 1901
Autor : Joan Maragall

Voleu saber mes de l’Autor, consulteu a :

http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Maragall.html

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé