Els dos Pous de la Colònia Rusiñol de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo un enllaç on podreu trobar informació d’aquesta Colònia i del restaurant actual de cau Faluga :

http://www.caufaluga.com/catala/historia.html

Hi ha dos pous que van ser importants en la vida de la gent treballadora de la Colònia que disposava d’aigua.

Estan situats entre els edificis de la Colònia i el riu Ter,

es tenia de bombejar l’aigua a traves d’un volant gran de ferro sortint per una canella i caient a una pica.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola

Casa de les Aigües de Montcada i Reixac – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

La Casa de les Aigües està situada en l’ Av. de la Ribera de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia:

Al llarg del segle XIX, les prolongades sequeres que feien minvar el cabal d’abastament d’aigua a Barcelona, provocaven grans perjudicis a la població. Per tal de solucionar aquests problemes, l’Ajuntament de Barcelona va projectar construir, prop del riu Besòs, una planta per a la captació i tractament de cabals subterranis.

Es varen fer uns pous i s’instal•laren ginys elevadors i, el dia 21 de juny de 1878 s’inaugurà la instal•lació amb un acte solemne al qual assistiren les primeres autoritats de la província i dels municipis de Montcada i Barcelona.

El resultat fou un conjunt d’edificis i instal•lacions (els pous de Montcada), edificats el 1878 segons el projecte de l’arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.

Conjunt de tres edificis aïllats, una xemeneia i altres construccions annexes, voltats de jardí i delimitats per una tanca. El recinte és allargat, té dos accessos pels extrems, i ocupa una superfície de 4.320 m2.

L’edifici principal, situat al mig del solar, conté els pous, les bombes, calderes i la màquina de vapor.

La planta fa forma de té i consta de planta baixa i coberta composta de teula plana d’encaix i carener de cavallets. Els murs són de maó vist i la coberta és d’encavallades metàl·liques d’uns 5 m de llum i jàsseres de gelosia.

Les façanes laterals presenten nombroses finestres d’arc escarser emmarcades per pilastres coronades a la teulada per boles de pedra.

La part baixa del parament està formada per un sòcol de pedra a l’exterior i un arrambador de trencadís a l’interior. En l’eix de simetria s’intersecciona amb un cos perpendicular que s’expressa en la façana amb un frontó esglaonat.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Els tres pous que s’obren a l’interior estan protegits per baranes de ferro forjat. A la part central hi ha una gran inscripció commemorativa de l’obertura de les instal·lacions, amb dos àngels i l’escut de Barcelona en relleu.

Al darrere del cos central hi ha tres calderes i dues màquines de vapor verticals. Destaca la presència d’unes columnes estriades de ferro colat i capitell daurat.

Per sota terra comunica amb la xemeneia de base quadrada, de fust tronco-piramidal hexagonal.

Capella

L’edifici del sobreeixidor és de planta irregular, consta de semisoterrani i baixos. La coberta és a dues aigües. Les façanes segueixen el mateix esquema que l’edifici principal, però en dimensions més petites. La coberta està formada per una jàssera de gelosia que descansa en un pilar central de ferro colat, que en arribar al terra es converteix en un seient semicircular cobert de ceràmica en forma de trencadís.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Un altre edifici és l’habitatge del maquinista i guarda de les instal·lacions i una gran sala de reunions que sembla una torre d’estiueig.

Té planta de creu grega, dues plantes i golfa amb coberta de fibrociment i torratxa de quatre plantes, també amb coberta composta amb escames i cresteria.

Tania Galán – Museu municipal de Montcada

L’estructura és de murs de càrrega i sostres de bigues metàl·liques laminades i revoltó de rajola; la coberta és d’encavallades, jàsseres i bigues de fusta.

El portal és d’arc de mig punt amb una terrassa tancada amb fusta i un balcó sota coberta. A cada banda del cos central hi ha dues finestres d’arc escarser. El revestiment és d’estuc de calç i imita carreus, sòcols i cornises.

Per últim queda el dipòsit d’aigua elevat de planta rodona, maó vist i coberta cònica.

La Casa de les Aigües és una obra modernista de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Avui es l’aniversari d’aquest Bloc, set anys amb vosaltres !

Com cada Divendres us presento dos articles

El dia 30 d’0ctubre de 2013, vaig fer la presentació del que seria el Blog :

Fonts Natural, Aigua, Muntanya i Mes…,

gràcies a valuosa experiència de Julià Sanz qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.

Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat , amb pocs seguidors i poques visites.

Mig any després  d’iniciar el Blog, vaig decidir, que cada dia sortís un article de temes variats i que toqués una diversitat de temes sobre natura i medi ambient,

amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col·laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.

Els temes, com molts seguidors sabeu, són, les Fonts naturals, Pous, Rius, Rescloses,

grans o petits pantans de Catalunya, Aiguamolls, Arbres, Horts,

Llegendes, Llibres recomanats, Refranys i Dites Populars, Itineraris o Rutes, Informació de temes actuals i un llarg etc.

Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes i els divendres, dissabtes i diumenges des de fa uns anys, publico dos temes en cada dia d’aquests.

Si l’actualitat o notícia ho requereix, en qualsevol moment he publicat algun article i en pocs minuts ha sortit al blog.

Amb aquests set anys han sortit  2.923 articles, amb més de 25.000 fotografies i imatges publicades, amb un total de més de 508.000 visites.

Des del Blog i amb l’aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col·laboradors que ajuden voluntàriament aportant fotografies, a tota la gent que seguiu el Blog,

i molts sé que ho feu dia a dia,  aquells que m’han donat informacions i dades amb les que  poder ampliar o corregir alguna errada.

Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!

Gràcies i Felicitats.!!!

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Solé / Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La contaminació de l’aigua dolça

Avui us presento tres articles !

Podem dir que l’aigua està contaminada o no és potable,  quan conté una quantitat de residus tòxics o patològics suficients per posar en perill l’organisme humà,

Bidons en el riu Ter

Bidó amb substancies tòxiques

provocant-li alguna malaltia o, fins i tot, la mort.

Riera d’Osona, contaminada

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la terra pot provenir d’orígens diferents:

  • Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar, entre altres.
  • Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides, i per les deposicions i els purins dels animals de les granges.
  • Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants, com mercuri, plom, i una llarga llista.

Un polígon industrial genera molta contaminació i molts residus

Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals.

Riells del Fai, fa anys en rere – Rec contaminat –

També, les aigües contaminades, a traves del subsòl, pel rec de camps, o per medi de pluges fortes, accidents industrials…

Desguàs d’una industria de Sant Celoni, avocant aigua contaminada al riu Tordera

es pot contaminar a altres deus o naixements, pous, llacs, terres, aqüífers, etc., que les seves aigües fins a les hores eren potables.

Pou

Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen,

abans d’abocar-les als rius o a la mar, en plantes depuradores.

Depuradora de La Roca

Aigua depurada va al riu Mogent

D’Agència de Residus de Catalunya, us passo informació sobre les Causes i efectes de la contaminació del sòl, podeu consultar-ho a l’enllaç que adjunto :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

i també a :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

Tots en part som responsables de no contaminar l’aigua dolça !

 

Font de la informació: Viquipèdia i Generalitat de Catalunya i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Sant Antoni de Vilamajor, terra de Pous

Avui us presento dos articles


Sant Antoni de Vilamajor
, des de sempre ha sigut una terra de Pous, antigament era la forma prioritària de poder subministrar-se aigua les masies del municipi,com es un terreny pràcticament planer era fàcil aprofundir al terra per trobar aigua i construir un pou.En els terrenys de cultiu, també per regar el camp o les hortes s’utilitzava i encara s’utilitzen els pous.Tenim dos exemples prou clars en el municipi de Sant Antoni de Vilamajor,  i que son ven coneguts,un es el pou que esta en la masia annexa a l’ermita de Sant Lleir, i que no es pot accedir-hi.el segon pou, és situat en la mateixa cruïlla del carrer de l’ermita de sant Lleir amb carrer de l’era, el carrer d’Arriba i el camí de Sant Lleir,al costat d’un destacat Plataner i que ja us vaig presentar en Arbres.I axí podríem fer una gran llista de pous que estant dins de finques privades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits d’aigua, per assegurar l’aigua als pobles, petits nuclis i urbanitzacions

Arreu de Catalunya a mesura que es va desenvolupant i creixen les infraestructures urbanes, la demanda de l’aigua també creix, tant en grans ciutats, en pobles, petits nuclis, zones industrials i en les nombroses urbanitzacions,els Ajuntaments, tenen que garantir el subministrament d’aigua que arribi a tothom.En llocs allunyats, com zones rurals o pobles petits, per axó, ja fa anys és va potenciar la creació de pous, mines, repartidors, torres d’aigua i gran dipòsits.Heu sentit moltes vegades que l’aigua de les grans ciutats, son una vegada depurada a la bast de tothom, efectivament, es un plaer obrir l’aixeta de casa i tenir tota l’aigua que volem, ….desprès es deu de pagar quan be el rebut de l’aigua, que es relativament varat…Per aquest motiu, el poder subministrar un element potencialment necessari, com és l’aigua, segur que heu vist a prop de rius i rieres alguna edificació que es un Pou que capta l’aigua subterrània,o a prop d’una urbanització una Torre d’aigua per fer la repartició als xalets.o també, un mes o menys gran dipòsit en la part elevada,tota aquesta aigua passarà per controls de filtratge i sanitaris fins arribar al destí que és el consumidor.Diferents empreses no massa grans es dedicant subcontractades pels ajuntament per garantit el subministrament i el manteniment de les instal·lacions.En el tema de Mines, cada vegada hi ha menys que donin aigua a un grup d’habitatges dins d’un municipi, donat que son difícils en poder tenir tota l’aigua necessària i garantir que sanitàriament sigui potable.Així podem dir que gracies a pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits, hi ha molta gent i industries que poden gaudir per molt allunyades que estiguin del poble o ciutat, de l’aigua necessària.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aigua de Rec pels Jardins i Parcs Públics

En molts municipis de Catalunya, s’utilitzen aigües no tractades pel rec dels jardins, parcs públics i arbrat de carrers, provinents de pous, aqüífers i aigües regenerades.Axó fa que el consum d’aquesta part important  de despesa del municipi, sigui mitigada d’aquesta forma i baratin el seu cost en el rec i s’aprofitin les aigües que a lo millor no tindrien cap us.Per aquest motiu, cal especificar, amb cartells d’on venen i com s’usen aquestes aigües,I que no son aptes pel consum humà, per evitar algun tipus de infecció a nens o persones que en beguessin.Molta d’aquesta aigua arriba a les plantes i arbrat, amb un tub de poca amplada i cau de forma de gota a gota o en esparsos regulats amb un horari i diari o amb obertura manual.També, basses amb plantes aquàtiques podent estar omplertes amb aquet tipus d’aigües.Pues ja sabeu que no totes les aigües estan cloradesi tenen un benefici directa en els parc, jardins i arbrat dels municipis que han implantat aquest sistema pel rec.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2019… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, hem tingut uns dies  bons i altres no tant…; avui fem un recull de imatges de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2019, i on ha sortit un article o mes, cada dia del present any que avui direm a deu :

  • Fonts, Mines, Cisternes i Pous
  • Fonts destacables d’aigua de xarxa
  • Espais Naturals protegits
  • Molins d’Aigua
  • Molins de Vent
  • Torres d’Aigua i grans Dipòsits d’Aigua
  • Pantans, Rescloses, Recs i Sèquies
  • Salts i Grogs
  • Arbres
  • Parcs, Jardins, Àrees de Lleure
  • Articles de fora de Catalunya
  • I molt mes…Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors/res del Blog, un Bon Any 2020.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de les Aigües, els Pous i la Mina de Montcada

Avui fem una ullada a L’Historia de les Aigües, que durant segles van portar aquest recurs bàsic a la ciutat de Barcelona.Ara polsem un boto, aixequem una aixeta, o simplement posem les mans a sota  d’una aixeta intel·ligent,  i ens surts l’aigua que necessitem…Segles en rere era una gran Canal  o Rec, que portava l’aigua a les hores ciutat de Barcelona.Part d’aquesta aigua venia pel Rec Comtal i va ser tot un bon negoci pel petit poble de Montcada, us passo la seva historia :

Actualment, l’aigua va al riu Besos…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : L’aigua a la serra de Sobremunt

Fitxa Técnica :

Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt

Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila

Col·leccions: La teva biblioteca

Editat : Centre d’Estudis Voltreganès

Any edició : 2019

Pagines : 124

ISBN : 978-84-9766-660-2.

Preu : 15 €.

Dades generals :

Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.

Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.

El llibre va ser presentat el passat  25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.

En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:

34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.

El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.

Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.

Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.

Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.

 

 

Aportació d’aquesta informació és gràcies a :

Amadeu Pons i Serra

col·laborador dels Blogs Rasola.

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons