Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

De nou visitem el Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès, que us el vaig presentar fa tres anys en rere,concretament el vaig publicar en aquest Blog, el 5 d’Agost de 2016.Us passo l’enllaç  d’aquesta publicació :

https://fontsaigua.wordpress.com/2016/08/05/pou-de-glac-de-can-draper-de-lametlla-del-valles/

El motiu d’anar a visitar-ho de nou, és que se ha fet aquest passat hivern, una neteja de la vegetació que l’envoltava.Si feu la comparació de com estava i com a quedat, es prou destacable i notable,ara es pot gaudir d’un dels Pous de Glaç mes vent conservats de la comarca.No es pot accedir al seu interior, per seguretat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí d’en Santo de Barberà del Vallès

El Molí d’en Santo és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba molt a prop del riu Ripoll. Es te d’anar pel carrer Montoriol i passar pel costat del tanatori i baixar  fins el fons on estant els horts municipals i allí, seguir el curs del riu i passar a l’altra llera pel ponti girar a l’esquerra on trobareu un pou rodo, a poca distancia estareu en el Molí d’en Santo.Us passo la seva historia :

  • La primera notícia documentada de l’existència d’aquest molí correspon a l’any 1660, ja que el dia 14 d’abril Onofre Argemir, el seu propietari, el cedia en arrendament per tres anys a Andreu Sibelli, paperaire de Marsella.
  • Apareix en pergamins amb el nom de molí de Canyadell, nom que comparteix amb el molí d’en Dou.
  • L’existència i funcionament d’aquest molí continuava encara el 8 de novembre de 1790, ja que Oleguer Argemir i Cruells arrendava per cinc anys als paperaires de Sabadell Jaume i Josep Bruxas el mas anomenat de la Font.
  • Es creu que va subministrar paper a l’impressor reial de l’arxiduc Carles.
  • Posteriorment, va ser molí fariner, de pólvora, fàbrica de cartró gris i fàbrica tèxtil auxiliar.
  • L’any 1927 deixà de servir com a molí
  • Actualment acull una granja.

Consta d’una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant, conformant una forma d’ela.Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites.La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s’hi posava a assecar.Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s’hi ha afegit altres cossos. Segurament és el molí paperer més antic del municipi.El Molí d’en Santo, està  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barbera del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Gili de Barbera del Vallès

Com cada diumenge us presento dos articles

Per visitar La Font de can Gili, és molt fàcil d’accedir-hi. Cal que us situeu en el carrer Monturiol, que a l’arribar a l’altura del Tanatori de Barbera del Vallès, canvia de nom i passa a ser carrer Verneda.El carrer fa un parell de revols amb una certa baixada, veureu el Pi que us vaig presentar en un dels dos articles d’ahir.Seguiu baixant fins arribar als horts dels municipi de Barbera del Vallès, i agafeu el camí de la dreta que voreja la tanca dels citats horts.El camí es fa mes estret  i us portarà directament on esta ubicada La Font de can Gili.Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet  també de pedres.A darrera de la font , trobareu el pou que segurament alimenta d’aigua a la Font de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Pou de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

Aquest Pou està dins del gran patí de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Concretament situat en un dels costat del patí.Deu de ser molt antic pel aspecte que te, no disposem de dades.El mur no és circular com seria habitual en un pou, està format per sis cares.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Moli – Pou de Vilassar de Dalt

Aquest antic Molí – Pou esta situat en el carrer d’Angel Guimerà de Vilassar de Dalt.Era per donar aigua a la finca i terrenys de conreu de la propietat.Hi ha una porta d’accés a l’interior de la torre, on estava la maquinaria i pou. Una escala metàl·lica puja fins la part superior.En el temps, també, havia disposat d’un motor elèctric per bombejar l’aigua.Fa moltes dècades que jo no funciona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

La Font de la Nostra Senyora de Núria d’Alella

Es una senzilla font urbana, arranjada fa pocs anys i fa cantonada i adossada al mur d’una casa particular.Està ubicada en el xamfrà entre el carrer Torrent Vallbona i del carrer del Mig d’Alella.Font d’aigua de xarxa pública, amb la imatge en rajoles de la Nostra Senyora de Núria. L’aigua cau a una pica a certa altura, en forma de semi circumferència.Antigament era un pou, tal com podem apreciar en la fotografia del Arxiu Rasola.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia  antiga : Arxiu Rasola

 

Pou de la Rectoria de Vallromanes

El Pou de la Rectoria, està situat en una petita plaça ubicada en el carrer de Mossen Valencia amb l’avinguda  de Vilassar de Dalt de Vallromanes.Aquest pou deu de ser molt antic, està fet tot de pedres i tancat per una coberta ovalada.Si el mirem, es com si estigues d’esquena, la seva finestra amb reixa, esta en la part que dona al mur de la Rectoria, i a un nivell mes baix del carrer.Ens recorda a un petit “pou de glaç “.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé