Que és un Pou – Moli de vent a Catalunya?

El Molí de vent  te per objectiu principal, pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes.L’aigua era principalment per al reg de les hortes i camps propers,com en el cas de Vic, que hi ha un antic Molí de Vent, que donava l’aigua a una bassa pel rec.I també en algun cas pel consum de la propietat,podia derivar l’aigua a la masia.Estaven ubicats en llocs rics d’aigua en el seu subsòl.El Molí de vent pot tindre una estructura en  forma de torre en general feta de totxo i en algun cas, arrebossada.Al sostre tenia el peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.Altres son senzilles, una estructura de ferro en 4 punts d’unió a terra i a dalt les aspes.Alguns Molins del vent, també es van instal·lar en alguna primitiva indústria a principis del segle passat.Actualment, es dona el cas que s’arreglen, ajudades amb motor o per envellir la finca.

 

Text i Fotografies  : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font – Pou de L’Armentera

Com cada diumenge, us presento dos articles

L’Armentera és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El terme municipal té una extensió de 5,6 quilòmetres quadrats i és entre 2 i 7 metres d’altitud. El municipi limita al nord i a l’est amb Sant Pere Pescador, al sud amb Viladamat i a l’oest amb Torroella de Fluvià. No s’ha de confondre amb El Pont d’Armentera.En alguns pobles de l’Alt Empordà i Baix Empordà, mes d’un segle en rere, al no tindre una Font d’aigua corrent  o una deu d’aigua, la Font pública era un Pou, que a través del bombeig sortia l’aigua per subministrar-ne a la gent del poble; una mostra que encara avui podem veure, és La Font – Pou de l’Armentera.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografia : Dora Salvador

Avui, les Fonts del Municipi de Graus d’Osca

Aquesta setmana està dedicada a les Fonts, avui amb dos articles, per tant, no farem els dos articles dedicats a Arbres com es habitual cada dissabte.

Sortim fora de Catalunya i us porto a conèixer algunes de les fonts mes característiques del municipi de Graus d’Osca (Huesca).Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l’Aragó, a la província d’Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.Us passo algunes de les fonts i deus d’aigua mes destacades :

 Font Predicadera – Basilica de Virgen de la PeñaManantial – Basilica de Virgen de la PeñaBassa – Basilica de Virgen de la PeñaPou – Basilica de Virgen de la PeñaFonts de RegrustanFont Vella i SafareigFont nova – Poliesportiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Fotografies del Fons Rasola- any 2000)

La Poalanca com a patrimoni hidràulic a Colomers

Els propers dies estaran dedicats al Municipi de Colomers (Girona)

L’Ajuntament de Colomers va instal·lar una Poalanca al Parc del Ter; aquesta infraestructura hidràulica, ja la utilitzaven els mesopotamis i els egipcis; ha estat instal·lada al Parc del Ter, en uns terrenys que conserven encara les conduccions de cinc o sis poalanques més.Us passo el principi d’una Poalanca :

Com més llarg és el braç, menor és l’esforç, la poalanca és una palanca de primer tipus, és a dir, amb el fulcre al mig, la potència (amb la galleda) en un extrem (braç llarg) i la resistència (una pedra) en l’altre (braç curt).Poava l’aigua del riu, una riera o d’un pou, abaixant el braç llarg amb la corda fins a introduir la galleda en l’aigua; un cop plena, es deixava anar lleugerament la corda,i el contrapès de pedra del braç curt pouava el cubell l’aigua a l’altura d’una conducció d’obra on s’abocava i que havia de distribuir l’aigua per bregar els horts.

 

Recull de dades : Ajuntament de Colomers

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

De nou visitem el Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès, que us el vaig presentar fa tres anys en rere,concretament el vaig publicar en aquest Blog, el 5 d’Agost de 2016.Us passo l’enllaç  d’aquesta publicació :

https://fontsaigua.wordpress.com/2016/08/05/pou-de-glac-de-can-draper-de-lametlla-del-valles/

El motiu d’anar a visitar-ho de nou, és que se ha fet aquest passat hivern, una neteja de la vegetació que l’envoltava.Si feu la comparació de com estava i com a quedat, es prou destacable i notable,ara es pot gaudir d’un dels Pous de Glaç mes vent conservats de la comarca.No es pot accedir al seu interior, per seguretat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí d’en Santo de Barberà del Vallès

El Molí d’en Santo és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba molt a prop del riu Ripoll. Es te d’anar pel carrer Montoriol i passar pel costat del tanatori i baixar  fins el fons on estant els horts municipals i allí, seguir el curs del riu i passar a l’altra llera pel ponti girar a l’esquerra on trobareu un pou rodo, a poca distancia estareu en el Molí d’en Santo.Us passo la seva historia :

  • La primera notícia documentada de l’existència d’aquest molí correspon a l’any 1660, ja que el dia 14 d’abril Onofre Argemir, el seu propietari, el cedia en arrendament per tres anys a Andreu Sibelli, paperaire de Marsella.
  • Apareix en pergamins amb el nom de molí de Canyadell, nom que comparteix amb el molí d’en Dou.
  • L’existència i funcionament d’aquest molí continuava encara el 8 de novembre de 1790, ja que Oleguer Argemir i Cruells arrendava per cinc anys als paperaires de Sabadell Jaume i Josep Bruxas el mas anomenat de la Font.
  • Es creu que va subministrar paper a l’impressor reial de l’arxiduc Carles.
  • Posteriorment, va ser molí fariner, de pólvora, fàbrica de cartró gris i fàbrica tèxtil auxiliar.
  • L’any 1927 deixà de servir com a molí
  • Actualment acull una granja.

Consta d’una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant, conformant una forma d’ela.Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites.La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s’hi posava a assecar.Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s’hi ha afegit altres cossos. Segurament és el molí paperer més antic del municipi.El Molí d’en Santo, està  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barbera del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Gili de Barbera del Vallès

Com cada diumenge us presento dos articles

Per visitar La Font de can Gili, és molt fàcil d’accedir-hi. Cal que us situeu en el carrer Monturiol, que a l’arribar a l’altura del Tanatori de Barbera del Vallès, canvia de nom i passa a ser carrer Verneda.El carrer fa un parell de revols amb una certa baixada, veureu el Pi que us vaig presentar en un dels dos articles d’ahir.Seguiu baixant fins arribar als horts dels municipi de Barbera del Vallès, i agafeu el camí de la dreta que voreja la tanca dels citats horts.El camí es fa mes estret  i us portarà directament on esta ubicada La Font de can Gili.Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet  també de pedres.A darrera de la font , trobareu el pou que segurament alimenta d’aigua a la Font de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Pou de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

Aquest Pou està dins del gran patí de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Concretament situat en un dels costat del patí.Deu de ser molt antic pel aspecte que te, no disposem de dades.El mur no és circular com seria habitual en un pou, està format per sis cares.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Moli – Pou de Vilassar de Dalt

Aquest antic Molí – Pou esta situat en el carrer d’Angel Guimerà de Vilassar de Dalt.Era per donar aigua a la finca i terrenys de conreu de la propietat.Hi ha una porta d’accés a l’interior de la torre, on estava la maquinaria i pou. Una escala metàl·lica puja fins la part superior.En el temps, també, havia disposat d’un motor elèctric per bombejar l’aigua.Fa moltes dècades que jo no funciona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé