El Pou de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

Aquest Pou està dins del gran patí de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Concretament situat en un dels costat del patí.Deu de ser molt antic pel aspecte que te, no disposem de dades.El mur no és circular com seria habitual en un pou, està format per sis cares.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Moli – Pou de Vilassar de Dalt

Aquest antic Molí – Pou esta situat en el carrer d’Angel Guimerà de Vilassar de Dalt.Era per donar aigua a la finca i terrenys de conreu de la propietat.Hi ha una porta d’accés a l’interior de la torre, on estava la maquinaria i pou. Una escala metàl·lica puja fins la part superior.En el temps, també, havia disposat d’un motor elèctric per bombejar l’aigua.Fa moltes dècades que jo no funciona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

La Font de la Nostra Senyora de Núria d’Alella

Es una senzilla font urbana, arranjada fa pocs anys i fa cantonada i adossada al mur d’una casa particular.Està ubicada en el xamfrà entre el carrer Torrent Vallbona i del carrer del Mig d’Alella.Font d’aigua de xarxa pública, amb la imatge en rajoles de la Nostra Senyora de Núria. L’aigua cau a una pica a certa altura, en forma de semi circumferència.Antigament era un pou, tal com podem apreciar en la fotografia del Arxiu Rasola.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia  antiga : Arxiu Rasola

 

Pou de la Rectoria de Vallromanes

El Pou de la Rectoria, està situat en una petita plaça ubicada en el carrer de Mossen Valencia amb l’avinguda  de Vilassar de Dalt de Vallromanes.Aquest pou deu de ser molt antic, està fet tot de pedres i tancat per una coberta ovalada.Si el mirem, es com si estigues d’esquena, la seva finestra amb reixa, esta en la part que dona al mur de la Rectoria, i a un nivell mes baix del carrer.Ens recorda a un petit “pou de glaç “.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou i Banc de can Millet de l’Ametlla del Vallès

Per anar al Pou i Banc de can Millet de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó, ja us vaig fer un article d’aquesta font.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.Esteu ja dins de zona de bosc,  una vegada que passeu la segona passera sobre el torrent,ja veureu a la vostra dreta el Pou i banc de Can Millet.Antigament l’aigua d’aquest Pou, per la casa de can Millet era essencial, donat que a banda de proporcionar aigua de boca, era per regar i sobre tot, pel cultiu de xampinyons.Durant la visita vàrem sentir que l’aigua encara s’utilitza per algun menester, donat  que la bomba extreia aigua del Pou.A l’interior del Pou no es pot accedir, ja que esta tancada la porta per seguretat.Per mes agradable l´estada en la dècada dels anys 50 del segle passat, els amos de la finca de can Millet van fer construir un banc de pedra que és conserva en bon estat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Arbres destacats de les rodalies de l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Per anar a l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu, disposeu d’unes pistes de terra molt ben conservades, és com un punt d’unió dels municipis de Cànoves, Cardedeu i Corro d’Amunt.Els Arbres destacats de les rodalies de l’ermita de Sant Hilari, son dos, l’Alzina i el Lledoner, entre altres arbres.Darrera de l’ermita estan majoritàriament les Alzines destacables,poblant tota una gran explanada,I al costat esquerd, mirant l’entrada a l’ermita, es troben varis Lledoners amb dimensions grans.En especialment un, que l’Ajuntament el te catalogat com a Lledoner d’Interès Local.Està format per varis troncs germans de soca, que encara el fan mes gran i mes visible.En els seus peus hi ha una base de pedra per moldre d’un molí, que a la vegada fa de seient als visitants d’aquest lloc…Al costat de l’antic Pou, també, destaca una alzina de considerable dimensions.De fet es un espai molt bonic pels arbres existents i la tranquil·litat que sobre tot hi ha entre setmana.És una bona excursió a peu per poder fer amb tota la família.

Si aneu, observeu, els arbres, l’ermita, i escolteu  el silenci del paratge…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font, Pou i cisterna d’aigua de l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Qui conegui l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu, sap que esta a un nivell baix i planer, rodejada de bosc, principalment alzines i pins, i de camps conreats.Per tant en línies generals es sec el terreny, no obstant antigament disposava d’un pou, que encara esta ben conservat, el qual no disposa d’aigua.Per poder disposar d’aigua, es va fer portar fins la casa de Sant Hilari una conducció des de la captació de Vallforners, sols es una font per necessitats que no siguin per ingerir-la.Per últim, disposa en un lateral de la casa d’una cisterna, que pot ser empleada per els Bombers o alguna necessitat d’emergència.Aquesta zona es molt tranquil·la i neta, si aneu respecteu tot el seu entorn natural.

 

Text i Fotografies ; Ramon Solé