L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

La Font de la Nostra Senyora de Núria d’Alella

Es una senzilla font urbana, arranjada fa pocs anys i fa cantonada i adossada al mur d’una casa particular.Està ubicada en el xamfrà entre el carrer Torrent Vallbona i del carrer del Mig d’Alella.Font d’aigua de xarxa pública, amb la imatge en rajoles de la Nostra Senyora de Núria. L’aigua cau a una pica a certa altura, en forma de semi circumferència.Antigament era un pou, tal com podem apreciar en la fotografia del Arxiu Rasola.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia  antiga : Arxiu Rasola

 

Pou de la Rectoria de Vallromanes

El Pou de la Rectoria, està situat en una petita plaça ubicada en el carrer de Mossen Valencia amb l’avinguda  de Vilassar de Dalt de Vallromanes.Aquest pou deu de ser molt antic, està fet tot de pedres i tancat per una coberta ovalada.Si el mirem, es com si estigues d’esquena, la seva finestra amb reixa, esta en la part que dona al mur de la Rectoria, i a un nivell mes baix del carrer.Ens recorda a un petit “pou de glaç “.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou i Banc de can Millet de l’Ametlla del Vallès

Per anar al Pou i Banc de can Millet de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó, ja us vaig fer un article d’aquesta font.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.Esteu ja dins de zona de bosc,  una vegada que passeu la segona passera sobre el torrent,ja veureu a la vostra dreta el Pou i banc de Can Millet.Antigament l’aigua d’aquest Pou, per la casa de can Millet era essencial, donat que a banda de proporcionar aigua de boca, era per regar i sobre tot, pel cultiu de xampinyons.Durant la visita vàrem sentir que l’aigua encara s’utilitza per algun menester, donat  que la bomba extreia aigua del Pou.A l’interior del Pou no es pot accedir, ja que esta tancada la porta per seguretat.Per mes agradable l´estada en la dècada dels anys 50 del segle passat, els amos de la finca de can Millet van fer construir un banc de pedra que és conserva en bon estat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Arbres destacats de les rodalies de l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Per anar a l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu, disposeu d’unes pistes de terra molt ben conservades, és com un punt d’unió dels municipis de Cànoves, Cardedeu i Corro d’Amunt.Els Arbres destacats de les rodalies de l’ermita de Sant Hilari, son dos, l’Alzina i el Lledoner, entre altres arbres.Darrera de l’ermita estan majoritàriament les Alzines destacables,poblant tota una gran explanada,I al costat esquerd, mirant l’entrada a l’ermita, es troben varis Lledoners amb dimensions grans.En especialment un, que l’Ajuntament el te catalogat com a Lledoner d’Interès Local.Està format per varis troncs germans de soca, que encara el fan mes gran i mes visible.En els seus peus hi ha una base de pedra per moldre d’un molí, que a la vegada fa de seient als visitants d’aquest lloc…Al costat de l’antic Pou, també, destaca una alzina de considerable dimensions.De fet es un espai molt bonic pels arbres existents i la tranquil·litat que sobre tot hi ha entre setmana.És una bona excursió a peu per poder fer amb tota la família.

Si aneu, observeu, els arbres, l’ermita, i escolteu  el silenci del paratge…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font, Pou i cisterna d’aigua de l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Qui conegui l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu, sap que esta a un nivell baix i planer, rodejada de bosc, principalment alzines i pins, i de camps conreats.Per tant en línies generals es sec el terreny, no obstant antigament disposava d’un pou, que encara esta ben conservat, el qual no disposa d’aigua.Per poder disposar d’aigua, es va fer portar fins la casa de Sant Hilari una conducció des de la captació de Vallforners, sols es una font per necessitats que no siguin per ingerir-la.Per últim, disposa en un lateral de la casa d’una cisterna, que pot ser empleada per els Bombers o alguna necessitat d’emergència.Aquesta zona es molt tranquil·la i neta, si aneu respecteu tot el seu entorn natural.

 

Text i Fotografies ; Ramon Solé

 

 

 

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Capellà de Molins de Rei

Per anar a La Font del Capell,  un dels itineraris per fer-ho, es pujant pel carrer del Camí Vell de Santa Creu d’Olorda de Molins de Rei i es pren la pista asfaltada que puja a Castellciuró.Es segueix pujant per la pista que portaria a Santa Creu d’Olorda a pocs metres  s’agafa a la dreta una desviació que us portarà a la Font del Capellà.Cal primer baixar  per al mig de petits camps de conreu i bosc, fins entrar al torrent de la Riera Bonet.El camí de fet es el mateix torrent, a uns deu minuts, a la dreta trobareu un pou elevat per sobre del torrent.Al poc ja estareu a la Font del Capellà.La font raja abundantment normalment en èpoques de pluja, l’aigua surt per un tub que va a parar a una bassa que la omple. En  les èpoques seques, la font s’eixuga.A un costat de la riera, hi ha una caseta feta d’obra on al fons trobem la mina d’aigua, una galeria i presenta diversos compartiments, llàstima que en el seu interior està brut.Us recomano no utilitzar l’aigua de la Font, no es recomanada el seu consum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El dia Mundial de l’Aigua – Any 2018

“Tot i cada any, el Dia Mundial de l’Aigua a escala internacional destaca un aspecte específic d’aigua dolça, i en l’edició del 2018 el lema es centra en “Aigua i sequera: estalvi i eficiència”, diverses administracions catalanes s’han coordinat per promoure una campanya d’activitats de sensibilització, comunicació i educació ambiental conjunta i coordinada arreu del país.”

22-03-2018

Avui des del Blog i per celebrar el dia Mundial de l’Aigua, us passo una petita mostra de fotografies sobre l’Aigua en diferents modalitats a Catalunya  :

 

Aigüestortes

Estany

Font

Neu

Pou

Riera

Riu

Salts d’aiguaL’Aigua forma una part molt important en la vida !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé,  Oriol – Ramon Solé i Fidel Rodríguez.

La Torre de les Aigües de l’Eixample de Barcelona

Aquesta Torre de les Aigües està situada la seva entrada en el carrer de Llúria, 56, cal travessar un llarg passadís fins els jardins interiors de l’illa.De seguida veurem la Torre de les Aigües en un costat, la data de la seva construcció és de l’any 1870.Es una Torre de planta hexagonal de 24 metres d’altura amb capacitat per emmagatzemar 730m³ d’aigua, aquesta era d’un Pou construït en la mateixa zona. Amb un motor feien pujar l’aigua al dipòsit de la Torre.El 15 de juny de 1870 el terreny que ocupada la torre, a les mans de Crèdit i Foment de l’Eixample de Barcelona, va ser adquirit per l’Associació de Propietaris d’Aigua de l’Eixample.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Aig%C3%BCes_(Eixample)

A  l’estiu, la bassa del peu de la Torre de les Aigües, és transforma en una piscina per nens petits amb pares o familiars, mes informació a :

http://www.sarriapetits.com/torre-de-les-aigues-la-platja-de-leixample/

Son coneguts aquests Jardins, com la Platja de l’Eixample, donat que disposa de sorra i per últim, cal destacar una font en un costat de tres aixetes.Entre setmana és un espai molt tranquil…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé