Pou de Sant Esteve Vell de Marganell

Des de la carretera BV-1123, cal seguir pel trencall en direcció al Casot en el poble de Marganell, fins el petit cementeri on hi ha l’església de Sant Esteve.

En un costat exterior està el pou,

en una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs de pedra, sota un petit alzinar.

Aquest pou deu ser molt antic i està ven conservat.

Com podeu observar amb les imatges, es un pou arrodonit cobert per dalt,

i en la finestra d’accés és barrat per una reixa de tres barrots per evitar accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou a prop de l’església de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar

Avui us presento el Pou que està al costat del camí que va a l’antiga església de Sant Jaume de Castellbell i al costat d’una cabana de pedra seca.

El Pou està sec actualment, de poca profunditat amb una reixa per evitar accidents i una important barra amb ganxo per treure amb un cubell inexistent avui en dia l’aigua.

Text i Fotografies: Ramon Sole

Pou de Santiga de Santa Perpetua de Moguda

El pou de Santiga, esta situat o adossat a la paret de la casa que hi ha darrera de l’església de Santa Maria de Santiga.

Deu de ser un pou molt antic, feta tota de antics maons, amb una vella finestra per on es pot recollir l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de can Sampere de Castellar del Vallès

Aquest Pou esta dins del patí de l’antiga masia de can Sampere, adossada a l’ermita de Castellar del Vallès.

Una corriola permetia pujar l’aigua amb galleda.

Més actual disposa de bombeig per sortir per unes aixetes en forma del font que esta adherida al mateix pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Pou del carrer de la Font d’Abrera

El Pou que ens referim avui, esta situat en el carrer de la Font 19, al nucli antic d’Abrera.

Dades històriques :

  • Construït  durant el segle: XIX
  • Segons informació oral de Miquel Vives, descendent de l’antic propietari d’aquestes terres, anomenat en Bassa, aquest va fer, cap el 1850, un establiment amb cens emfitèutic de les seves propietats al Camp de la Font o de Maians.
  • Junt amb aquests, la Font dels Peixos, i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.
  • Va ser restaurat l’any 1976.

El Pou, d’ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro.

De munt seu hi ha un càntir.

Sembla que l’edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs situats sota del mateix carrer.

Recull de dades : Mapes patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé

Masia El Criac i el seu Pou de Castellterçol

Està situada en el sector occidental del terme de Castellterçol amb Granera, a prop de la fita quilomètrica número 4 de la carretera local BV-1245.

Imatge de Google

Aquesta carretera fa tot el tomb a la masia, pel costat de migdia.

Una mica enlairada damunt de la carretera, aquesta masia és molt característica del paisatge en el qual es troba.

És una gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-05-15-17.57.42.png

El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis.

La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada.

En destaca la finestra d’arc conopial situada a ponent.

El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat.

L’accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l’interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa.

En destaca un pou al costat nord-est,

i una pallissa amb un arc de mig punt.

Recull de dades : Viquipèdia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

El Pou de can l’Oliva de La Vall de Bianya

Cal sortir d’Olot per la carretera N- 260, entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,

i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot ben indicat per cartells,

us cal seguir una estona i a l’esquerra a sobre de la pista veureu aquest Pou de can l’Oliva.

Sembla molt antic, esta feta la estructura rodona amb rocs de la zona,

una porta de fusta fa de tanca, disposa d’una teulada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fem una Ullada fora de Catalunya : Fonts de pobles a França

Fem una ullada a 4 pobles de França:

Caumont (en francès Caumont) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Safareig

Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l’Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva població era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occità foissencs, en francès Fuxéens), amb la qual cosa és la segona ciutat del departament, després de Pàmies.

Font sota el Castell

Pou del Castell

Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l’Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.

Font de la plaça de l’església

Lusenac (francès Luzenac) és un municipi de la regió d’Occitània, departament de l’Arieja.

Font de Jean Sarda

Font i antic abeurador

Lusenac, vista de la presa

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Pou de Glaç ?

Els Pous de Glaç es construïen amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel després de les nevades per tal de disposar-ne durant la resta de l’any.

Generalment una nevera era un pou circular.

La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,

si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.

Cal comentar que la planta fa entre 10 i 16 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d’amplada, la profunditat sol ser d’entre 4 i 8 m.

La construcció sobresurt a la superfície un metre aproximadament i és tota de pedra en sec per conservar la neu el major temps possible i per evitar que la formació d’aigua per fusió afecti el gel, ja que amb la pedra seca, l’aigua podia sortir.

Aquestes cases de neu sempre estaven cobertes i incloïen un porxo o un habitatge per als nevaters, algunes parets i camins d’accés.

L’activitat de les geleres artificials es coneguda des de temps dels romans; el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX,

i han estat utilitzades fins a mitjan segle XX, quan, amb l’aparició dels primers frigorífics, cauen en desús.

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzemament i distribució de gel a les gran ciutats i poblacions en la seva època va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Se’n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Parc del Torrent dels Alous de Rubí – # 3 Part

El Parc del Torrent dels Alous esta dins del triangle compres entre Passeig de les Torres, carrer d’Antoni Sedó i la Autopista de la Mediterrània,

i a prop de l’estació Renfe

i l’estació de FFCC, que són punts pròxims d’accés al parc.

En la part superior i a prop de les cases, en el  Passeig de les Torres hi ha una zona enjardinada amb atraccions per els mes petits,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-11-25-12.50.47.png

així com taules i bancs de fusta per fer un àpat.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-11-25-12.50.59.png

Una altra, al costat que dona al carrer d’Antoni Sedó amb més jocs per infants i espai enjardinat.

Podreu resseguint el torrent per la riba dreta o esquerra, alternant el pas i creuant pels ponts sobre el curs

i gaudint de la vegetació de ribera, on podreu observar l’Albereda del Torrent dels Alous i escoltar el cant dels ocells.

També, hi ha una zona de conreus,

algun antic pou

i podeu visitar les rodalies de l’estany del Torrent dels Alous que ja us vaig fer un article.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges Google