Us podreu apropar des de Banyoles, a l’estanyol d’en Cisó, caminant, amb bicicleta, o amb vehicle propi, que el deixareu a la carretera GIV-5248;
un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany de Banyoles,
creueu la riera Castellana o Castellar i veureu la casa de Can Cisó en una corba del camí.
Des de la casa i per arribar a l’estanyol de Cisó, caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra.
casa podeu accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat.
L’estanyol d’en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l’alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles
Aquest estanyol és conegut, també, com l’estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre).
Fotografia : Museus Banyoles
L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen.
Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol.
Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.
A prop, hi ha al brollador de la riera del Castellar, una surgència en la riera del Castellar o Castellana que forma un petit bassal d’aigua.
Recull de Dades : Museus de Banyoles
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
La Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha. amb un mirador instal·lat,
on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai.
És propietat de l’ajuntament de Porqueres, situada en el Pla de can Morgat,
l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina.
A l’estiu sol tenir un nivell molt baix.
A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.
Si han reintroduït espècies desaparegudes a la zona com la llúdriga.
Hi ha un Aiguat on es pot mirar i fotografies les aus, cal estar en silenci.!
En el costat esquerd de l’Aiguat,
podem veure el desguàs existent en cas de superar el nivell d’aigua establert.
L’últim article relacionat amb l’Espai Natura de can Morgat, serà el proper dilluns, el divendres, dissabte i diumenge, us oferiré els articles habituals.
Recull de dades : Museu de Banyoles i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
El propers dies us presentaré diferents articles sobre la zona natural de can Margat de Porqueres !
L’Espai Natura Can Morgat havien estat dessecades les llacunes naturals en benefici de l’agricultura.
Gràcies a la Fundació Catalunya La Pedrera, la recuperació es va portar a terme entre els anys 2005 i 2007.
L’Espai està inclòs en l’Espai d’Interès Natural de Banyoles i dins la Xarxa Natura 2000, amb un total de superfície real de 13,44 ha.
En aquest Espai Natural, amb una vegetació diversa i frondosa amb canyissos, jonqueres i arbres de ribera i per la perifèria Bosc de pins.
Amb aquesta vegetació i l’aigua s’ha format un habitacle d’una varietat notable de animals, sobretot ocells com ànecs, martinets entre molts altres, i en les zones mes humides, peixos, amfibis…
S’hi van plantar uns 1000 arbres de ribera per així recuperar la vegetació que havia perdut.
La zona humida està formada per :
Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha, amb observació de les aus aquàtiques.
Bassa Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,
Llacuna de l’Aulina és la llacuna continua a la llacuna d’en Margarit d’1,8ha.
Llacuna de l’Artiga és la més gran de totes de 4 ha. i està amagada entre la riera i el bosc de Can Morgat.
Podeu conèixer la Fundació Catalunya La Pedrera en l’enllaç que us adjunto :
La Font del Camp de Baix, es situada a dins del bosc de Can Morgat, sota del camí que voreja, protegit aquest per una barana de fusta.
La font es troba a uns metres per sota del nivell del sòl, uns esglaons ens faciliten l’accés,
l’aigua surt per un tub de ferro de la mateixa paret de la mina.
El problema es que desguassa malament i reté al terra aigua enfangada.
L’entorn és molt bonic, frondós, humit i ple d’arbres grans, bon lloc per fer un passeig,
donat que esta a poca distancia de l’estany de Banyoles.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :
La Font del Camp de Baix, esta situada en el Municipi de Porqueres, sota de la carretera GIV – 5248, passat can Morgat (esquerra de la carretera), cal que aneu pel passeig peatonal (dreta) que rodeja L’Estany de Banyoles que us portarà a la Font.En el camí un cartell us indica el lloc on tindreu de baixar unes escales fins la mateixa Font del Camp de Baix.Dependrà molt l’època de l’any, que disposi d’aigua o no.També, us podeu trobar que l’estany pugi de nivell inundant l’espai de la font o be, hi hagi molt de fang, per tant, us sigui difícil d’accedir.El conjunt de la Font es molt senzill, la sortida d’aigua es fa per medi d’un tub metàl·lic situat el mig de la paret i damunt seu hi ha una finestra de ventilació de la cisterna tancada per una reixa.Es un lloc molt bonic per la vegetació de la zona, a l’estar la Font situada tant a prop de l’estany, pren molta humitat en certes estacions de l’any.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 