L’estanyol d’en Cisó de Porqueres

Us podreu apropar des de Banyoles, a l’estanyol d’en Cisó, caminant, amb bicicleta, o amb vehicle propi, que el deixareu a la carretera GIV-5248;

un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany  de Banyoles,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-5.png

creueu la riera Castellana o Castellar i veureu la casa de Can Cisó en una corba del camí.

Des de la casa i per arribar a l’estanyol de Cisó, caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra.

casa podeu accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat.

L’estanyol d’en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l’alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles

Aquest estanyol és conegut, també, com l’estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre).

Fotografia : Museus Banyoles

L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen.

Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol.

Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.

A prop, hi ha al brollador de la riera del Castellar, una surgència en la riera del Castellar o Castellana que forma un petit bassal d’aigua.

Recull de Dades : Museus de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Vista Aèria : Google

Llacuna de l’Aulina de Porqueres

Avui us passo l´últim article destina a l’Espai Natura de can Morgat de Porqueres.

La Llacuna de l’Aulina està continua a la llacuna d’en Margarit, es d’unes 1,8 ha.,

situada al Pla de can Morgat de Porqueres.

Presenta una superfície gran però de menys profunditat.

Alguns anys ha estat seca perquè l’aigua es filtrava per una antiga mina que portava aigua cap a la zona del Frigolet.

El seu caràcter més temporal la fa molt interessant pels amfibis.

 

Recull de dades : Museus de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Llacuna d’en Margarit de can Morgat de Porqueres

Continuem en el espai natura de can Morgat

La Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha. amb un mirador instal·lat,

on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai.

És propietat de l’ajuntament de Porqueres, situada en el Pla de can Morgat,

l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina.

A l’estiu sol tenir un nivell molt baix.

A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.

Si han reintroduït espècies desaparegudes a la zona com la llúdriga.

Hi ha un Aiguat on es pot mirar i fotografies les aus, cal estar en silenci.!

En el costat esquerd de l’Aiguat,

podem veure el desguàs existent en cas de superar el nivell d’aigua establert.

L’últim article relacionat amb l’Espai Natura de can Morgat, serà el proper dilluns, el divendres, dissabte i diumenge, us oferiré els articles habituals.

 

Recull de dades : Museu de Banyoles i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Bassa de la Deu de can Morgat de Porqueres

Un dia més que us presento la natura de can Morgat

La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,

d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada.

S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers

i altres ocells aquàtics, diversitats d’animals petits i insectes.

Té la particularitat que s’alimenta d’una antiga mina d’aigua que prové d’un pou situat just al costat de la llacuna de l’Artiga.

En la part mes baixa de la Riera, hi ha la Caseta de Pedra, és molt antiga.

Quan esteu en aquesta zona extremeu el silenci, no feu soroll, els seus habitants són molt sensibles !

 

Recull de dades : Museu de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies Dora Salvador

Bosc de can Morgat de Porqueres

Avui seguim coneixen la natura que envolta can Morgat , en aquest cas el seu Bosc

La masia de Can Morgat està documentada al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany,

esta envoltada d’arbres i de vegetació, situada en el municipi de Porqueres.

En la perifèria del Bosc de can Morgat, es troben diverses espècies d’arbres característics dels boscos mediterranis,

en les zones baixes a prop del llac de Banyoles i zones humides en les petites llacunes de can Margarit i en l’Aulina,

hi ha arbres de ribera amb gran quantitat de joncs i canyissars.

Per les rodalies de la masia de can Morgat, travarem alzines destacables, i també, roures.

Els pins, són els que predominen en les zones mes compactes de bosc i en les parts més altes de muntanya,

com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.

De fet, tot aquest conjunt que envolta els terrenys de can Morgat, és frondós, amb arbres alts i antics.

I s’ha convertir en refugi de Fauna i de Pesca.

Per a preservar tot aquest ecosistema, cal que al visitar-ho seguiu plenament les indicacions que trobareu.

Es el Bosc de can Morgat de Porqueres, un espai natural que invita a conèixer-lo,

i realitzar alguna excursió o passejada.


 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Espai Natura de Can Morgat de Porqueres

El propers dies us presentaré diferents articles sobre la zona natural de can Margat de Porqueres !

L’Espai Natura Can Morgat havien estat dessecades les llacunes naturals en benefici de l’agricultura.

Gràcies a la Fundació Catalunya La Pedrera, la recuperació es va portar a terme entre els anys 2005 i 2007.

L’Espai està inclòs en l’Espai d’Interès Natural de Banyoles i dins la Xarxa Natura 2000, amb un total de superfície real de 13,44 ha.

En aquest Espai Natural, amb una vegetació  diversa i frondosa amb canyissos, jonqueres i arbres de ribera i per la perifèria Bosc de pins.

Amb aquesta vegetació i l’aigua s’ha format un habitacle d’una varietat notable de animals, sobretot ocells com ànecs, martinets entre molts altres, i en les zones mes humides, peixos, amfibis…

S’hi van plantar uns 1000 arbres de ribera per així recuperar la vegetació que havia perdut.

La zona humida està formada per :

  • Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha, amb observació de les aus aquàtiques.
  • Bassa Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,
  • Llacuna de l’Aulina és la llacuna continua a la llacuna d’en Margarit d’1,8ha.
  • Llacuna de l’Artiga és la més gran de totes de 4 ha. i està amagada entre la riera i el bosc de Can Morgat.

Podeu conèixer  la Fundació Catalunya La Pedrera en l’enllaç que us adjunto :

https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/espais-natura/llacunes-can-morgat

Es una Espai Natural visitable, tot sempre sent respectuosos amb el medi. !

Masia de can Morgat

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres – 2ª Part #

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Font del Camp de Baix, es situada a dins del bosc de Can Morgat, sota del camí que voreja, protegit aquest per una barana de fusta.

La font es troba a uns metres per sota del nivell del sòl, uns esglaons ens faciliten l’accés,

l’aigua surt per un tub de ferro de la mateixa paret de la mina.

El problema es que desguassa malament  i reté al terra aigua enfangada.

L’entorn és molt bonic, frondós, humit i ple d’arbres grans, bon lloc per fer un passeig,

donat que esta a poca distancia de l’estany de Banyoles.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Avui destaquem : La Font del Rector de Porqueres

El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Agraïment a encos

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres

La Font del Camp de Baix, esta situada en el Municipi de Porqueres, sota de la carretera GIV – 5248, passat can Morgat (esquerra de la carretera), cal que aneu pel passeig peatonal (dreta) que rodeja L’Estany de Banyoles que us portarà a la Font.En el camí un cartell us indica el lloc on tindreu de baixar unes escales fins la mateixa Font del Camp de Baix.Dependrà molt l’època de l’any, que disposi d’aigua o no.També, us podeu trobar que l’estany pugi de nivell inundant l’espai de la font o be, hi hagi molt de fang, per tant, us sigui difícil d’accedir.El conjunt de la Font es molt senzill, la sortida d’aigua es fa per medi d’un tub metàl·lic situat el mig de la paret i damunt seu hi ha una finestra de ventilació de la cisterna tancada per una reixa.Es un lloc molt bonic per la vegetació de la zona, a l’estar la Font situada tant a prop de l’estany, pren molta humitat en certes estacions de l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

Les llacunes de Can Morgat de Porqueres

IMG-20160115-WA0003_01Dades generals i una mica d’història recent :

“Aquestes llacunes, estan formades per un conjunt de llacunes artificials i zones inundables al voltant de la riera de Can Morgat o de Can Ordis al municipi de Porqueres.Pou Porqueres_01 Aquestes llacunes s’han restaurat a partir d’un projecte LIFE-Natura de la Unió Europea, l’any 2006, elaborat pel Consorci de l’Estany que pretenia recuperar els ambients aquàtics de l’entorn de l’Estany de Banyoles.gxdfLes Llacunes han estat reconstruïdes en una zona de camps de conreu, que sovint s’inundaven, amb la intenció de recuperar els antics aiguamolls que hi havia a l’entorn de la zona i afavorir espècies com els amfibis. Les llacunes han estat excavades lleugerament i la terra s’ha col•locant a l’entorn formant una mota.kt_01L’entrada d’aigua a les llacunes es produeix a partir d’unes comportes que només deixen passar aigua quan la riera de Can Morgat va plena. L’aigua de la riera prové d’un antic pou que va foradar la capa freàtica i va formar una deu d’aigua constant i molt abundosa. Aquesta aigua un cop circula dins les llacunes, torna a sortir per un canal i torna a la riera que desemboca a l’Estany. La intenció és que aquestes llacunes estiguin gestionades seguint un patró natural, bàsicament secant la llacuna a l’estiu, i omplint-se quan plou molt i quan hi ha molta aigua.Banyoles Estany de Morgant_01 També es pot assecar la llacuna quan raons tècniques ho justifiquin, per exemple per evitar un creixement excessiu de la vegetació o per evitar l’assentament d’espècies de peixos exòtics. A tot l’espai es van plantar uns 1000 arbres de ribera per a recuperar la vegetació de l’espai.DSCN3195_01Ben aviat es va constatar la presència d’una gran varietat de fauna a les llacunes, com ara ànecs collverd, cabussets, polles d’aigua i fotges, i s’hi han reproduït amb èxit amfibis com la granoteta de punts, el gripau corredor i la granota pintada, entre d’altres.”Estany Can Morgant 2_01
Pràcticament, per arribar, sols cal seguir un camí indicat per cartells, que ens portarà directament des de l’Església de Porqueres fins les Llacunes de Can Morgat.
Trobarem un ampli mirador, que ens permet veure tota la llacuna principal. Us recomano que aneu un dia ven salejat per poder fer bones fotografies de les aus allí existents.Banyoles Estany de Morgantdfgsgy_01
Dades i informació recopilada del Museu de Banyoles
Fotografies : Ramon Solé