Avui destaquem : La Font del Rector de Porqueres

El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Agraïment a encos

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres

La Font del Camp de Baix, esta situada en el Municipi de Porqueres, sota de la carretera GIV – 5248, passat can Morgat (esquerra de la carretera), cal que aneu pel passeig peatonal (dreta) que rodeja L’Estany de Banyoles que us portarà a la Font.En el camí un cartell us indica el lloc on tindreu de baixar unes escales fins la mateixa Font del Camp de Baix.Dependrà molt l’època de l’any, que disposi d’aigua o no.També, us podeu trobar que l’estany pugi de nivell inundant l’espai de la font o be, hi hagi molt de fang, per tant, us sigui difícil d’accedir.El conjunt de la Font es molt senzill, la sortida d’aigua es fa per medi d’un tub metàl·lic situat el mig de la paret i damunt seu hi ha una finestra de ventilació de la cisterna tancada per una reixa.Es un lloc molt bonic per la vegetació de la zona, a l’estar la Font situada tant a prop de l’estany, pren molta humitat en certes estacions de l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

Les llacunes de Can Morgat de Porqueres

IMG-20160115-WA0003_01Dades generals i una mica d’història recent :

“Aquestes llacunes, estan formades per un conjunt de llacunes artificials i zones inundables al voltant de la riera de Can Morgat o de Can Ordis al municipi de Porqueres.Pou Porqueres_01 Aquestes llacunes s’han restaurat a partir d’un projecte LIFE-Natura de la Unió Europea, l’any 2006, elaborat pel Consorci de l’Estany que pretenia recuperar els ambients aquàtics de l’entorn de l’Estany de Banyoles.gxdfLes Llacunes han estat reconstruïdes en una zona de camps de conreu, que sovint s’inundaven, amb la intenció de recuperar els antics aiguamolls que hi havia a l’entorn de la zona i afavorir espècies com els amfibis. Les llacunes han estat excavades lleugerament i la terra s’ha col•locant a l’entorn formant una mota.kt_01L’entrada d’aigua a les llacunes es produeix a partir d’unes comportes que només deixen passar aigua quan la riera de Can Morgat va plena. L’aigua de la riera prové d’un antic pou que va foradar la capa freàtica i va formar una deu d’aigua constant i molt abundosa. Aquesta aigua un cop circula dins les llacunes, torna a sortir per un canal i torna a la riera que desemboca a l’Estany. La intenció és que aquestes llacunes estiguin gestionades seguint un patró natural, bàsicament secant la llacuna a l’estiu, i omplint-se quan plou molt i quan hi ha molta aigua.Banyoles Estany de Morgant_01 També es pot assecar la llacuna quan raons tècniques ho justifiquin, per exemple per evitar un creixement excessiu de la vegetació o per evitar l’assentament d’espècies de peixos exòtics. A tot l’espai es van plantar uns 1000 arbres de ribera per a recuperar la vegetació de l’espai.DSCN3195_01Ben aviat es va constatar la presència d’una gran varietat de fauna a les llacunes, com ara ànecs collverd, cabussets, polles d’aigua i fotges, i s’hi han reproduït amb èxit amfibis com la granoteta de punts, el gripau corredor i la granota pintada, entre d’altres.”Estany Can Morgant 2_01
Pràcticament, per arribar, sols cal seguir un camí indicat per cartells, que ens portarà directament des de l’Església de Porqueres fins les Llacunes de Can Morgat.
Trobarem un ampli mirador, que ens permet veure tota la llacuna principal. Us recomano que aneu un dia ven salejat per poder fer bones fotografies de les aus allí existents.Banyoles Estany de Morgantdfgsgy_01
Dades i informació recopilada del Museu de Banyoles
Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol del Vilar a Banyoles

A - Mapa situació_01L’Estanyol del Vilar és l’estanyol més conegut de la comarca del Pla de l’Estany.Vista Antiga 2_01Cartells_01Es troba just a la riba sud de l’estany, i, igual que el propi estany, recorda la forma d’un 8 degut a les dues cubetes que el formen.Vista general_01Vista general 4_01L’aigua entra pel fons d’aquestes i es comunica amb l’estany a través d’un canal artificial format l’any 1949, sobre el qual hi ha un pont.Vista 3_01Vista 1_01Les seves dimensions: té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres.Vista general 1_01Vista 5_01Està a tocar d’un dels paratges més emblemàtics de l’estany, els Desmais amb llocs de descans.Estany El Vilar_01Vista 2_01Al seu costat hi ha la font de La Filosa i la font del Vilar, actualment amb una escultura de l’artista Lluís Vilà que marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres.Estany el Vilar 2_01Vista 4_01A més a més, entre l’estanyol del Vilar i l’estany s’hi troba una esplanada que condueix a una petita passera que s’endinsa a les aigües de l’estany, per a poder-lo contemplar millor.Vista antiga 1_01
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Entre Llegenda i Poema – Les Estunes de Banyoles

Segons la tradició, les Tunes són el cau de les goges o aloges. Formen part del conjunt mitològic català de les dones d’aigua, uns éssers eteris i invisibles, d’una extraordinària bellesa i finor, que viuen ocultes durant el dia a l’interior, en aquest cas, de les esquerdes i balmes de les Tunes, en palaus fets amb pedra de travertí on celebren grans festes i convits. Hi ha moltes versions de la llegenda, gairebé totes en prosa, per això em sembla interessant reproduir els versos de l’escriptor banyolí Joaquim Hostench, qui acompanyà Mossèn Cinto durant la seva estada a BanyolesngcJoaquim Hostench i Torrent
Va néixer a Banyolesl’any 1861 i hi va morir el 1943. Intel•lectual, folklorista i poeta.

Publicacions que podeu consultar a la biblioteca de Banyoles:
• Centenari de la guerra de la Independencia :homenatje al doctor Rovira y demésfills de Banyoles (co-autor) Banyolas : [s.n.], 1909.
• Esbarjos :recull de poesiesescritesaprofitantestonesperdudesdurant la meva vida …
Banyoles : [s.n.], 1933.???????????????????????????????Llegenda :

Diuen que les entranyes de les Tunes eren plenes d’or i plata, perles i diamants i tota mena de joiells; que una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes aloges es filaven, interceptava el pas als curiosos i, si mai algun agosarat arribava fins allí, immediatament desapareixia tot camí i l’intrús restava desorientat; que durant les grans festes, que se celebraven dintre aquells bellíssims palaus, sortien pels esvorancs de la roca raigs lluminosos, que enlluernaven, i que les nits estenien al defora una roba blanquíssima com les neus del Canigó.gfjPoema :

Van deixar son palau les encantades,
de marbres y alabastres rich tresor,
y alegres entonant tendres cantúries,
de goig esbategant-ne lo seu cor.
Surten fora festives com aucelles
que salten y refilen sens parar;
hermoses y gentils flors boscanes
que’l bes de la rosada fa badar.
Los fan de llànties mils y mils d’estrelles
que com perles tapissen lo cel blau
y’l ventijol que va esbullant ses trenes,
los hi presta sa música suau.
De catifa’ns hi dóna la raureda
escampant cada jorn lo seu fullam,
d’adornos exquisits y cortinatjes
les aures que s’enfilen pel rocam.
¡Ay del mortal qu’atret per la gatzara
intenta aquell retiro profanar!
Res no veu; sols sent cops y bofetades
que l’obliguen ben promte a recular.
Y segueixen de nou les bojes danses
y redoblen los volts y giravolts
y responen ab crits y riallades
als xiscles de xibeques y mussols.
De sobte’s paren, fugen y s’amaguen
dins sos palaus: la dansa ha terminat;
és que han sentit la nota sostinguda
que’l gall d’una masia n’ha llensat.
Es qu’han vist colorar-se ab roges tintes
los núvols per la banda d’orient.
Ja de nou la campana de Porqueres
branda abrepós; saluda al jorn naixent.

 

Recull de tota la informació i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – El Bosc Eròtic de Can Ginebreda a Porqueres

Des de fa mes de 40 anys, l’ Escultor Xicu Cabanyes, utilitza aquest bosc de Can Ginebreda per tindre la seva obra escultòrica i eròtica, per expressar en cada una de les escultures un sentiment i una situació diferent. Esta emmarcat en un bosc de mes de 40.000 metres, sobre tot de pins i roures, que a través de camins podrem gaudir de cada reco d’un escultura que inclòs ens pot fer reflexionar amb la nostra vida diària.

Està a 6 quilometres de Banyoles, prendrem la carretera la GI-524 en direcció a Sant Miquel de Campmajor i poc abans d’arribar-hi, veurem un trencall a l’esquerra on un cartell s’anuncia el bosc de Can Ginebreda, arribarem a un petit Restaurant. Allí mateix, esta l’entrada al Bosc de Can Ginebreda. Cal posar unes monedes d’un euro per poder accedir a l’entrada.

Des d’aquest punt , podrem anar per el nostra comte, o bé, si som un grup, i haver sol-li citat per antelació, en Xicu, personalment  ens faci de guia, amb les seves encertades i clares explicacions i com i de quina manera ell ho veu la seves escultures.

També, us recomano entrar en el seu taller, un petit vídeo, per ho molt complert  ens explicarà la seva trajectòria i obra realitzada en tots aquest anys i  a la vegada, podrem comprar alguna de les seves obres que allí disposa per la venda. Per a mes informació :

http://www.canginebreda.com/bosc/xicu-cabanyes_cat.html

Bosc de Can Ginebreda Museu d’escultures eròtiques. Crta. de Mieres, km 25.5 17834 Porqueres 972 58 25 38 info@canginebreda.com Si no ho coneixeu, us recomano la visita, val molt la pena.

Text i Fotografies : Ramon Solé