Avui destaquem : La Font de can Pla de Cellera de Ter

Per visitar La Font de can Pla us cal sortir de Cellera de Ter pel carrer de la Font de can Pla.

A poca distancia i en la confluència de camins, prenem a l’esquerra un camí en mig d’un petit bosc fins la font, us caldrà passar un petit torrent per sobre d’un pont de fusta.

La font, està en molt bon estat, situada al centre d’una paret feta de rocs de riera i a nivell molt baix del terra.

L’aigua surt d’una tub gruixut i cau a una pica. En cada costat disposa d’un banc de pedra adossat a l’estructura,

en un pla al costat hi ha una vella roda de molí situada a sobre d’un gruixut tronc d’un arbre que fa de taula.

Un lloc molt tranquil per estar una estona.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Hotel per insectes de Sant Fruitós de Bages (Bages)

Aquest nou Hotel per insectes esta situat a la sortida de Sant Fruitós de Bages en la N-141-c direcció Manresa, abans de travessar el Pont del riu D’Or i a pocs metres de la Creu de terme.

És un Hotel per insectes, molt complert i força gran.

Les caixes o hotels d’insectes són molt útils per preservar i ajudar a augmentar la biodiversitat i la cria d’insectes, com el cas que avui us presento.

Esta destinat a una diversitat d’insectes, com marietes, abelles, vespes, papallones, escarabats, estisoretes, i un llarg etc…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Safareig i la Font del Pont de l’Altrabanda de Sant Pere de Riudebitlles

El Safareig i la Font del Pont de l’Altrabanda, està front del riu de Bitlles i a un costat del pont de l’Altrabanda de Sant Pere de Riudebitlles.

Safareig situat al costat del camí que des del pont de l’Altrabanda va al molí Cardús. És una estructura quadrangular d’obra revestida amb morter. En un costat hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, i al costat el sobreeixidor.

Està resguardat sota una estructura feta de pedra i morter, amb uns pilars de formigó que sostenen una coberta de bruc. L’interior del safareig és ple de grava.

En un costat hi ha la Font que donava l’aigua al safareig, és actualment tot sec.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem, S.L.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Roc i Capella de Balsareny (Bages)

La Font i la Capella de Sant Roc, estan situades a la sortida de Balsareny al costat esquerd del pont abans de creuar el riu Llobregat.

La Font de Sant Roc, esta al costat de la canal dels Manresans, es d’aigua de xarxa urbana.

Tant el nom de la font i la paret on hi ha l’aixeta polsador, esta feta per un trencall de rajoles de colors.

L’aigua cau a una petita pica rectangular.

Disposa d’uns seients de pedra a cada costat i la Capella.

Test i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Riera de Sant Pere de Torelló

Per anar a la Font de la Riera, us cal sortir de Sant Pere de Torelló direcció al Molí de la Riera, que passareu pel costat,

cal seguir el camí que  us portarà al pont romànic i un pont penjat que passant sobre el riu Ges, a prop està la Font de la Riera.

Es una Font adossada a la paret de la muntanya, es d’estructura d’obra i no massa gran.

Actualment del broc no raja aigua

i esta molt tapada per la vegetació, la terra i fullas seques.

A sobre i enganxat a la paret hi ha un cartell amb el nom de la font.

També, es pot arribar a la font, per la carretera antiga d’Olot, on hi ha una àrea de pícnic, us passo les dades d’aquests espai:

http://somdepicnic.blogspot.com/2015/09/zona-de-picnic-la-riera-sant-pere-de.html

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Ramon Solé, Ramon Badia i Celia Peix.

L’antiga Pedrera de can Campanyà de Castellbisbal

La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.

Us passo la seva historia :

• Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
• L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.

Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.

La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.

La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.

L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.

El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.

Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Refugi de Castellar del Vallès

Des de Castellar del Vallès us cal que aneu per la carretera C-1415a, que porta a Terrassa, abans de creuar el riu Ripoll pel pont,

cal agafar a l’esquerra el camí de can Barba, que passa per l’antiga industria de Vda. Tolrà, aneu fins a baix de la pista asfaltada, on a l’esquerra esta la Font.

La Font de Refugi, esta dins d’una construcció d’obra del mateix mur que aguanta i reforça la paret de la muntanya.

Es molt senzilla, un tub enclastat a la paret, amb aigua constant que cau en una pica rectangular.

Es una Font que resisteix la sequera molt be, com el present any, no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Lledoner de Castellar del Vallès

Des de Castellar del Vallès us cal que aneu per la carretera C-1415a, que porta a Terrassa, abans de creuar el riu Ripoll pel pont,

cal agafar a l’esquerra el camí de can Barba, que passa per l’antiga industria de Vda. Tolrà,

veureu a la paret esquerra al costat d’un vell transformador, aquesta font, bona part de l’any no raja,

te una petita pica a mitja altura i amb molsa mig seca que li donaria una bonica bellesa quan esta humida gràcies a l’aigua. No es apte per veure.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de mas Riera de Maià de Montcal

Durant el mes d’agost cada dia una font

La Font de mas Riera, esta situada en l’antic municipi de Dosquers, actualment pertany a Maià de Montcal.

Per anar-hi cal que us situeu a la N-260 en el municipi de Maià de Montcal, trobareu el pont romànic de Mas Riera.

A poca distancia i a tocar d’aquest, hi ha la Font de mas Riera, tot a prop de la destacada masia.

La Font es feta d’obra, amb paret i cúpula triangular, l’aigua surt d’un gruixut tub de ferro.

Disposa d’una taula rodona no massa gran de pedra sense seient, però ven conservada.

Text : Ramon Solé

Fotografia: Dora Salvador

Aqüeducte i Pont de can Claverí de Rubí

L’Aqüeducte i el Pont de can Claverí està situat sobre del camí de Sant Muç, prop de la riera de Rubí en el municipi de Rubí.

Es va acabar de construir en l’any 1753, era pont (camí) i també aqüeducte,

Portava aigua al molí del castell de Rubí, prové de la masia ja inexistent que li dona el nom.

durant uns anys servia com a petita central elèctrica de la fabrica Pich Aguliera.

Per la part superior podem veure el canal per on discorria l’aigua i el seu costat el pas on la gent passava d’un costat a l’altre com a pont.

És un aqüeducte i pont, de dos arcs, de pedra i maons, que agafava l’aigua de la riera de Rubí.

Joan Tous i Casals – 1978 /Generalitat de Catalunya

Us passo un video aeri de l’Ajuntament de Rubí, on podem veure L’Aqüeducte i el Pont de can Claverí :

L’Aqüeducte i el Pont de l’Aigua és un pont del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Rubí i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé