Aqüeducte i Pont de can Claverí de Rubí

L’Aqüeducte i el Pont de can Claverí està situat sobre del camí de Sant Muç, prop de la riera de Rubí en el municipi de Rubí.

Es va acabar de construir en l’any 1753, era pont (camí) i també aqüeducte,

Portava aigua al molí del castell de Rubí, prové de la masia ja inexistent que li dona el nom.

durant uns anys servia com a petita central elèctrica de la fabrica Pich Aguliera.

Per la part superior podem veure el canal per on discorria l’aigua i el seu costat el pas on la gent passava d’un costat a l’altre com a pont.

És un aqüeducte i pont, de dos arcs, de pedra i maons, que agafava l’aigua de la riera de Rubí.

Joan Tous i Casals – 1978 /Generalitat de Catalunya

Us passo un video aeri de l’Ajuntament de Rubí, on podem veure L’Aqüeducte i el Pont de can Claverí :

L’Aqüeducte i el Pont de l’Aigua és un pont del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Rubí i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Arbres – El conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot

Com a cada dissabte us presento dos articles

Podríem de qualificar de bicentenaris la majoria del conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot.

Fa mes de cent anys en rere i fins als nostres dies… ha sigut un lloc per poder fer un passeig, proper al centre de la ciutat d’Olot.

No sols per tenir aquest impressionants plataner de gruix i alçada, sino per tindre Les Fonts de Sant Roc com a punt important, per anar a recollir i beure les seves aigües,

sino també, per gaudir de pau, silenci , sol a l’hivern i una ombra a l’estiu.

En aquest passeig, ple de magnífics plataners, tenim seients, papereres, i vent il·luminat per la nit.

Tot passejant per la riba dreta del riu Fluvià, podem contemplar-ho, així com el seu pont, resclosa i molí.

Els plataners presentat en el seu conjunt una aspecte sa i que un creu que podran seguir presents sumant moltes dècades mes…

Si esteu per la ciutat d’Olot, no dubteu d’anar a passar una estona a l’ombra del plataners del passeig de Sant Roc.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Parc del Vallparadis de Terrassa – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

Avui coneixereu amb aquesta segona part, el Parc del Vallparadis de Terrassa, desprès de passar per sota del pont del Passeig, en la seva part mes sud.

Una vegada s’han unit els Torrents de Vallparadis i Monner, es  forma el Parc en un sol indret a seguir, disposa de molts accessos als carrers que donen a les dues vessants dels seus laterals, alguna d’ella amb ascensor i/o rampes,

el Parc és completament accessible per a persones amb discapacitats i bicicletes.

Primer destacarem que a sota del Pont del Passeig si troba al tren en miniatura que fa un recorregut de 340 metres (tots els diumenges, des de les 10 fins a 2/4 de 2 del migdia, durant el mes d’Agost no circula.

A l’altre costat del Pont trobareu “Les Hortes del Frares”, amb un auditori

i en el costat dret, l’hospital de Sant Llàtzer i al costat esquer les consultes de la Mutua de Terrassa i una parada dels FFCC.

A poca distancia, hi ha un restaurant – bar amb taules a fora per gaudir del bon temps.

Pel costat de la canal d’aigua, es pot seguir baixant on veureu una zona de jocs infantils,

s’han inclòs atraccions que afavoreixen la integració dels nens i nenes que tenen discapacitats motrius o psíquiques.

Al seguir, a la vostra esquerra hi ha La Bassa, un lloc amb ànecs i altres varietats de ocells i amb un microclima que s’ha format en aquest indret.

A la dreta hi ha “El Llac” que funciona com a piscina municipal a l’estiu.

Si seguiu, fareu un cert rodeig a les instal·lacions de la piscina per el seu perímetre i veureu on hi ha una zona de pin nic.

Seguiu caminant pel Parc, passareu per sota de l’antiga carretera de Montcada, on hi ha la part final del Parc,

i menys freqüentada,

s’acabaria al tocar amb la carretera N- 150.

A partir d’aquí el torrent deixa de ser Parc de Vallparadis i disposa de certes àrees enjardinades.

El Parc disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.

En poc més de mitja hora podeu recórrer el Parc de Nord a Sud i descobrir tots els seus racons.

Amb tanta concentració de bellesa natural i cultural,  va motivar que el 9 de setembre de 1951 fos declarat aquest espai com a Monument Històrico Artístic per part del Govern de l’Estat.

 

 

 Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Un Passeig per la riera de Caldes, a Palau solità i Plegamans

Avui us presento dos articles

Us invito a fer aquest itinerari tot gaudint d’un passeig per la riba dreta de la riera de Caldes,  al seu pas pel municipi de Palau solità i Plegamans.En la llera esquerra, esta mes humanitzada, amb cases i algunes tipus xalet i trobareu alguna fabrica,també bona part del camí es pot fer per aquella llera, però vosaltres us serà mes agradable per la llera dreta.Es pot iniciar el recorregut en el Pont de Sant Roc, tot venint des de la població, i creuant la riera de Caldes.Son tant sols uns tres kilòmetres i que es pot allargar molt mes, donat que des d’aquest camí és pot enllaçar amb altres itineraris i camins que us podent portar a diferents punts del municipi i d’altres pobles de les rodalies.Aquests 3 kilòmetres tenen molta importància a nivell d’ecosistema en la zona,tant en vegetació com de fauna, sobre tot d’ocells que habitant en les lleres de la riera.La vegetació es pròpia de ribera, però cal destacar l’abundància de canyissar, matolls, i vegetació baixa com sanguinyol, boga, nyàmera i estramoni.sense masses arbres i aquests en general són molt joves, com el om, l’àlber i la freixe; així també,  podem veure algun arbust com el saüc.Abans d’arribar el pont de la Carrerada, entrareu a una petita zona industrial, però la vostra vista serà per on passa  la rierai mirar si veieu algun ocell.En el mencionat pont, us desviareu i ara si, passareu a l’altra llera, la de l’esquerra.En aquest punt i per evitar l’entrada de vehicles a motor, hi ha una cadena,el pas es per senderistes, per gent amb ganes de passejar i Bicicletes.Trobareu en algun punt del itinerari, algun saltant de l’aigua de la riera, fet perquè si plou molt es faci un petit fre a la seva velocitat.En aquest tros, trobareu seients per descansar i fer un mos, i alguna font d’aigua de xarxa, molt utilitzada per els ciclistes.Es un tram, que l’Ajuntament va col·locar cartells per donar a conèixer la flora i fauna existent, però sempre hi ha qui li deu de molestar i estant pintats, axó impedeix fer una bona lectura.Esteu molt a prop del Pont de can Cladelles, que per avui seria el punt final a l’itinerari,a partir d’aquí trobareu varies opcions si voleu seguir caminant…Aquesta riera pateix molt la sequera i pot arribar a no baixar aigua en el seu curs, un bon problema pels animals que hi habitant.Crec que és un itinerari apte per a tothom, donat que es tot planer i ample.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La informació : Imatges del riu Fluvià al pas per Olot desprès de la tempesta

Avui us presento dos articles d’actualitat Us passo imatges de la crescuda molt important del riu Fluvià, són realitzades aquest mateix mati sobre les 10 hores.

Aproximadament el cabal del riu passa a uns 120 metres cúbics per segon.

Estant preses les imatges a diferents punts o a prop d’aquests :

Des de pont bisarroques

Des del pont de Santa Magdalena

Des del Pont de la Creu

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Historia del Pont de Besalú

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Pont de Besalú, és un pont romànic d’entrada d’accés fortificada a Besalú que travessa sobre el riu Fluvià.Us passo la seva historia :

• El pont de Besalú, sobre el riu Fluvià, és el resultat de diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions, fetes al llarg dels segles.
• Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
• La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
• L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort bastant gran.
• Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
• L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
• A finals de la Guerra Civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs (el primer queda inclòs dins del sector corresponent al recinte emmurallat) desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la creu grossa, i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la creu petita.El sector més antic del pont que data del segle XI o XII sembla que és el més proper a la vila de Besalús’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont.Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.El pont de Besalú és protegit com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari del Congost des de La Garriga al Figaró

Aquest itinerari és molt freqüentat per la gent que vulgui fer una ruta amb pocs quilometres, amb algo mes de 1 hora i mitja de temps. Es molt planera a la llarg del recorregut, tot anant per la vora del riu Congost.

Fa tres anys va ser arranjat el camí, posant algun pont de fusta, trient malesa, i ampliant camins. Està ven indicat per medi de cartells i senyals.Podeu iniciar l’itinerari en el Pont de Querol, i seguir per la vora dreta del riu Congost , tot passant per sota de la C-17 per un túnel,Passat aquest, hi ha l’entrada d’una finca amb unes grans tisores a la porta,cal que aneu per un camí estret per la dreta.Esteu  en un bosc de ribera i molt pròxims al riu,amb llocs molt bonics.Al poc podreu veure una cascada si el riu baixa amb força.A continuació, passareu  per sota del pont del ferrocarril, es va construir a la dècada de 1870, amb l’objecte de portar carbó a Barcelona des de Sant Joan de les Abadesses. El 1931, va ser substituïda  l’estructura metàl·lica per l’actual, però els pilars i estreps que es conserven avui en dia.De seguida arribareu a l’entrada de la masia de Can Palau, on ens desviareu del camí principal  pel costat d’un petit transformador elèctric, i seguireu, sen se arribar a la carretera, passareu per sobre del riu Congost,tot agafant un camí a l’esquerra que es sols d’us per a senderistes i per a ciclistes.Ara veureu paral·lels a camí l’antic rec tal com era i amb trossos nous.A la vosrtra esquerre, us quedarà el riu CongostCal passar el riu Congost pel Gual de la Peçola, recentment col·locat , que son gran blocs de pedra.Per dintre d’un bosc ombrívol, arribareu novament a passar per sota d’un dels ponts del tren de Barcelona a Puigcerdà.El camí fa una certa pujada, fins arribar al molí de can Oliveres.A partir d’aquí ja es tot mes planer, entre mig de grans plataners, arribareu a la Font del Pontet, a l’esquerra.A poca distancia veureu sobre el mateix camí una petita cova que us cridarà l’atenció.Arribareu en uns minuts a la zona industrial de Figaró, on hi ha el Bar – Restaurant i la piscina.Seguiu ara pel mateix costat de la carretera per poder entrar al poble, donant fi al itinerari.Per a mes informació sobre la inauguració de les obres d’arranjament del camí Fluvial del riu Congost, podeu consultar-ho aquí :

http://besos-tordera.cat/2016/01/inauguracio-de-les-obres-darranjament-del-cami-fluvial-del-congost-entre-la-garriga-i-figaro-montmany-el-proxim-diumenge-24-de-gener/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ferro de Llívia

Com cada diumenge, us presento dos articles avui.

El passat diumenge us vaig destacar la Font del Sofre de Llívia, avui serà la Font del Ferro també de Llívia.Per anar-hi us cal seguir com si fóreu a la Font de Sofre segons la descripció de la setmana passada, a partir d’aquí, seguiu el camí durant uns15 minuts fins un rètol al costat del camí, us cal prendrà a l’esquerra un camí marcat entre un bosc de pinsi als poc metres estareu al costat del que queda d’un pont amb el nom del Carrasut , que és de finals del s. XIX.Cal continuar uns metres pel mateix camí que fa una certa pujada i arribeu a La Font del Ferro, situada  a peu del camí a mà esquerra.La Font del Ferro és sempre de poca aigua i deixa el típic rastre a terra de color ataronjat fosc, que va a parar al Torrent del Tudó.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix Ramon Badia

Que són les construccions de Pedra Seca ? 1ª Part #

Alguna vegada heu sentit parlar de la Pedra Seca a una persona gran?  segurament que si, per tant , avui veureu quines són les construccions que es feien de Pedra Seca.Les construccions de Pedra Seca són aquelles en les quals la pedra s’usa com element principal i unic per portar a terme una petita obra; la pedra és treta del la mateixa zona on s’anava a construir ;en general  en el  camp o muntanya, la construcció era rústica i senzilla, però molt forta que en el pas dels anys aguanta sense a penes fer-hi manteniment en molts casos.Les construccions s’aixequen muntant pedra sobre pedra, sense utilitzar cap tipus d’element d’unió.

Casa de vinya de Pedra Seca

Eren i son molt utilitzades en Tarragona, part de Lleida i el Pais Valencia.

Mur de Pedra Seca

Us passo un llistat d’on podreu veure que es construïa antigament :

• Per la construcció de murs, tanques d’una finca, tancats per bestiar, arneres, corrals o corts, en balmes.
• Per la construcció de pous , sínies o sénies, fonts de mina, cisternes, basses, abeuradors
• Per fer elements de drenatge, com a torrents, pont, aljub, rescloses o preses, canalitzacions.

Font de Pedra Seca

Us passo mes informació sobre la Pedra Seca :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Paret_seca

Bassa de Pedra Seca

També, us passo un treball realitzat molt ven exposat, l’autor es Jaume Plans Maestra , amb el Títol: Arquitectura Tradicional en pedra seca: el patrimoni immoble de la comarca del Bages , podeu accedir amb l’enllaç que us indico :

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1179/1/37973tfc.pdf

Pou de Pedra Seca

Es important que aquests elements patrimonials com són la Pedra Seca, ens cal poder disposar de medis i eines regulats, que  permetin  en el municipis, millorar la seva protecció i  preservació i que no caiguin en l’oblit.

Font de les Branques, feta amb Pedra Seca

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, i altres fons

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé