Un passeig pels bosc de ribera del riu Ges

Com cada divendres avui us presento dos articles

Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.

Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.

Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.

Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.

Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu  pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.

Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.

Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,

I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.

Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-pere-de-torello/pel-riu-ges-descobrint-sant-pere-de-torello

Teniu a prop de la carretera,  l’Aqüeducte de l’Anijol que és molt antic.

Trobareu en La Font Santa,  el PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Torelló fins a Vidrà.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Rescloses d’en Bassols i del Molí d’Argelaguer, integrades amb el Medi Natural

Avui us presento dos articles

Les rescloses d’en Bassols i del Molí pertanyen al municipi d’Argelaguer.

Es tracta de dues petites rescloses del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generació d’electricitat.

La resclosa d’en Bassols queda situada en una plana, cosa que permet una bona ocupació de terreny per part de la vegetació de ribera i helofítica,

i la fa molt atractiva per a la fauna.

La resclosa del Molí, en canvi, es troba més encaixonada per l’obaga de la serra de Fontanals.

Es una zona destacada per la natura en aquest tram del riu Fluvià,

us passo les seves característiques mes destacades,

pel que fa a la vegetació, sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha llenties d’aigua.

A les vores, especialment a la resclosa d’en Bassols,  hi prolifera el canyís, la boga, les jonqueres de jonc boval, el càrex pèndul, els herbassars de gram d’aigua, entre altres especies.

La vegetació forestal de ribera hi està molt ben constituïda, amb vernedes  i salzedes  i espècies com la sarga  i el freixe de fulla petita.

L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquestes rescloses siguin un punt important de descans per molts ardèids.

Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles i altres aus aquàtiques.

Els impactes que amenacen la integritat d’aquest espai són la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres i altres conreus.

Actualment, la part de les pollancredes més propera a l’aigua no es conrea intensivament i va sent substituïda progressivament pel bosc de ribera.

Es tracta, malgrat tot, d’un espai de notable interès ecològic i d’un gran potencial per a determinats grups faunístics.

El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El conjunt d’arbres de l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles 

No és ara com ara, aquesta Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs molt freqüentada per la gent i podríem dir esta algo descuidada.

Situada al costat del torrent i a sota de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs.

Cal destacar el conjunt d’arbres on esta ubicada, sobre tot dos Pins i una Pollancres, per les seves dimensions.

Un del Pins es amb una copa ven arrodonida i esvelt.

El segon, a prop de la Pollancre, es de tron recta i es bifurca en dos branques principals en forma de V.

Hi ha varies Pollancres però una destaca per la seva corpulència sobre les altres.

Un lloc tranquil per poder fer un àpat en les taules i bancs de fusta que disposa l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Recs de les aigües del paratge de la Moixina tot passant pel mas Engracia d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina

i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.

També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.

Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.

Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia

L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.

Amb medidor de cabal

Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,

on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.

Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.

Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut  passa un rec.

Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts

abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.

Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html

Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :

http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295

Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat  d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.

Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/2019/12/06/la-moixina-y/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves

El seu origen i l’etimologia de La Riera de Vallforners :

Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d’on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.La Riera de Vallforners, sovint coneguda com a Riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent.A la part alta de Cànoves, s’aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall, gràcies que recull les aigües de Vallfornes.Us passo informació sobre el Pantà de Vallforners :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallforners

La Riera de Vallforners en el seu pas pels diversos municipis, fa gaudir d’un ecosistema diferent, afavorint la diversitat botànica, faunística i paisatgística de la zona.En l’època estival són diverses les espècies d’aus que hi nidifiquen en els bosc de ribera.Podeu comenceu aquesta ruta familiar als peus del Parc Natural del Montseny just al pàrquing de sorra que trobem a l’entrada del nucli urbà de Cànoves, a davant del qual trobarem una oficina d’informació del parc.Deixeu el nucli urbà per acostar-nos a la Riera de Cànoves per can Cros i resseguint el seu curs caminareu primers entre plataners.Podreu veure les restes del Molí de l’Antic i les runes del castell de Cànoves, construcció romànica datada del segles XII-XIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional al 1949,  i el Sot de Can Vinyes.A la plana de l’Espluga passareu pel costat d’una plantació d’avets abans d’arribar a un bonic alzinar a la banda dreta de la riera, la qual creuareu diverses vegades per passarel•les.El recorregut passa majoritàriament per boscos d’alzines i pins, però, la vegetació de ribera és la protagonista d’aquest itinerari.Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d’especial bellesa.Una mica més endavant marxareu al costat de la pista del pantà de Vallfornès i passareu a tocar del roc Fiter, abans d’endinsar-vos en un màgic ambient típicament de vegetació de ribera, fresc i ombrívol.Un cop de nou a la banda esquerra de la riera podreu veure les restes d’algunes antigues places carboneres i passejarem entre pins al Pla de les Illes, fins arribar al racó dels Dos Torrentons a on podrem gaudir d’un bonic salt d’aigua.En aquest punt creuarem de nou a la banda dreta de la riera i , si voleu, us podreu apropar fins el pantà de Vallfornès i seguir fins el Castanyer del Cuch.Ara a la tornada podeu seguir el ampli camí de terra que us portarà fins al punt de sortida.Es molt interessant la riera  per escoles de la Comarca dins del seu pla d’estudi de la natura, us passo informació :

http://culturaeducacio.gencat.cat/fitxa/larieradevallforners/

Del Blog de l’amic “rondaller”, us passo el seu enllaç que fa referencia a la Riera de Vallfornes :

https://rondaller.wordpress.com/2014/09/25/un-passeig-per-la-riera-de-vallforners/

Cal dir que bona part d’aquest tram, coincidiu amb el Meridià Verd, que ja us vaig fer un article sobre aquesta Ruta.Si no coneixeu la Riera de Vallfornes, no ho dubteu, aneu i feu camí, es fàcil per a tota la família i si teniu gos/sa el/la podeu portar a fer la ruta, axó si, lligat.Per finalitzar us deixo mes imatges de La Riera de Vallfornes :

Us invito a gaudir d’aquesta Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La finestra de Cànoves i Samalús: Arbres i Contrallums

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llacuna de La Murtra entre Gavà i Viladecans

La Llacuna de la Murtra  te 22 ha. i és un dels aiguamolls més antics del delta del Llobregat.Al límit sud de l’espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries.A partir de mitjan s. XX es va començar a malmetre i els marges de la llacuna van quedar contaminats.El projecte de recuperació ha restaurat l’espai amb plantes autòctones de ribera ,com el canyís, el jonc i el lliri groc, àlbers, freixes de fulla petita, salzes i pollancres i la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants i les platges de llims, on s’alimenten diversos tipus d’aus típiques del delta del Llobregat.Podeu tindre mes informació a :

http://www.llobregatdigital.cat/article/5430/el-parc-de-lestany-de-la-murtra-entre-gava-i-viladecans-safegeix-a-la-xarxa-de-parcs-metro

Aquesta zona humida està inclosa dins l’espai del PEIN “Delta del Llobregat” i dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Plataner de la Font de la Pineda de Riells del Fai

Per veure aquest monumental Plataner, us cal que des de l’Ametlla del Vallès, agafeu la carretera BV-1483 que us porta a Riells del Fai, i poc després d’arribar a les primeres cases, trobarem un trencall a l’esquerra que porta primer al Molí, a la Masia i després  al restaurant de la Font de la Pineda,

Font de la Pineda

allí i ven indicat per cartells arribareu a la mateixa font de la Pineda on està aquest excepcional plàtan.Aquest Plataner està situat a la plana al·luvial del riu Tenes, al costat mateix de la ribera, i fen ombra a la Font de la Pineda.Amb una alçària total de 22,00 metres, i una volta del canó 4,40 metres. Destaca per les grans dimensions de la soca, així com també per tot el seu conjunt en general.Veiem una mica de la historia d’aquest plataner :

  • Durant la matinada del 22 de setembre del 1992, va patir un bufarut i una aixada va anar a clavar-se a una branca alta després de volar uns 50 metres des d’un cobert, els arbres propers van ser arrasats.
  • L’agost del 1994, per un incendi, es van cremar els voltants immediats, per ho no el va afectar.
  • L’octubre del 1994 es va produir una revinguda i l’aigua va pujar i va arribar a cobrir 1,5 m del tronc, va resistir.L’acompanyen altres arbres en les seves rodalies, com a aladerns, gatells, saücs, pollancres, robínia i plàtans.Us recomano visitar aquets monumental Plataner, i en general tot, el Municipi de Riells del Fai, que trobareu molts elements destacats que en aquests últims dies us vaig presentat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Arbres singulars o destacats al cor del Parc de Collserola

Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola podem trobar un munt d’arbres singulars per  les dimensions o característiques.La gran majoria d’arbres destacats son :  pins pinyoners, roures, alzines, sureres, plàtans, i en menys quantitat : oliveres, pollancres, lledoners, xiprers, castanyers, vern, salze, til·ler, entre altres.Us passo un enllaç on estan la majoria d’aquests arbres situats :

https://www.google.com/maps/d/embed?mid=1nRmG6bDrmjuaCqf0u-GtWEwH3uY&hl=ca&ll=41.43338274683506%2C2.0867564999999786&z=12

Molts d’ells agafant el nom d’on son arrelats, com seria al costat o a prop d’una font, un torrent, masia, vies públiques, a prop de carreteres, urbanitzacions…Sols us faig una petita mostra dels que hi han al cor de la Serra de Collserola.Penseu també, que molts d’ells son centenaris i moltes vegades , estant en unes condicions no massa optimes, els seus grans enemics, son el fort vent, gran nevades i gelades, paràsits, incendis.Un bon nombre d ‘arbres molt alts, els trobareu en el torrent de Vila Joana. (Barcelona)

Tot esperant que perdurin tots aquests arbres molt de temps. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé