Pou de glaç del Torrent Gran d’Abrera

El Pou de glaç del Torrent Gran està situat al costat d’un hort vora el Torrent Gran, seguint el PR-169.

Cal sortir per un camí des del Polígon de Sant Ermengol en el carrer del camí dels sagraments, direcció al torrent, cal seguir-lo uns metres pel seu costat fins un estret camí que puja fins l’hort, on està el Pou de glaç.

Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificultava la insolació i permetia mantenir una temperatura molt més baixa.

Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.

Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç.

La part superior, que es veu des de l’exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja.

Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans, una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel.

El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d’uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. 

Les proporcions d’aquest element arquitectònic  són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior.

El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: -ArqueoCat – Natàlia Salazar

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els dos Lledoners de Sant Miquel de Taudell de Viladecavalls

Els dos Lledoners que ens referim estan situats al costat de l’ermita de Sant Miquel de Taudell  en el polígon industrial de can Mir  de Viladecavalls.

Son dos exemplar pràcticament idèntic. A l’aixecar-se el mur del costat de l’ermita el seus troncs van quedar enterrat, ara sols es veu les seves allargades branques.

Estan sans amb bona fulla  tots ells.

Text i Fotografies: Ramon Solé

La Informació : El Consorci expedienta l’empresa Ditecs sinistrada a Montornès

Tècnics del Consorci, en coordinació amb l’ACA i altres administracions, ham treballat per conèixer l’abast de l’afecció ambiental.Des del Consorci Besòs Tordera, i en coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua -que va declarar el dijous de la setmana passada l’emergència per actuar a la conca del riu Besòs-, es continua treballant per conèixer l’abast de l’incendi que el dimecres va cremar una fàbrica de reciclatge i recuperació de dissolvents ubicada al polígon Can Buscarons de Baix, al terme municipal de Montornès del Vallès.

Tot i que el mateix dimecres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) Montornès, situada a escassos metres d’aquesta indústria, va ser evacuada i es va dirigir via control remot durant tot el dia, el dia següent es permetia als operaris el retorn a la planta, tot seguint una sèrie de limitacions i indicacions de seguretat.

Fotografia : El Pais

L’EDAR va funcionar al llarg del dia de l’incident sense cap interrupció i va garantir el correcte sanejament de les aigües residuals rebudes, incloses les afectades pels abocaments de l’empresa sinistrada. Tot i això, l’alta càrrega contaminant d’aquestes aigües han provocat una alteració en el funcionament del procés de depuració biològic del que disposa aquesta estació. Per poder avaluar les conseqüències que pot haver ocasionat l’arribada a la planta d’aquests abocaments, s’han anat prenent mostres per analitzar al laboratori.Des del Consorci Besòs Tordera, màxim responsable del control del sanejament en aquest àmbit de la conca, s’obria un expedient a l’empresa sinistrada pels danys ocasionats a l’EDAR, que es determinaran durant els pròxims dies.

Fotografia : El Pais

El mateix dia de l’incident el Consorci va iniciar la coordinació amb els ajuntaments implicats per dur a terme tasques per al rescat de peixos a la zona afectada. Aquests exemplars s’han mantingut en tancs airejats per alliberar posteriorment aigües amunt.

Tècnics del Consorci, cedint la coordinació dels treballs a l’ACA i amb la col·laboració dels ajuntaments, han visitat els voltants de la zona sinistrada per avaluar els danys sobre la fauna mentre es continuaven els treballs de retirada de peixos morts.

La Vanguardia

Us passo dades de l’article de el país :

https://cat.elpais.com/cat/2019/12/11/album/1576053486_759474.html?rel=mas#foto_gal_1

També, d’un video :

https://www.youtube.com/watch?v=bRRhYnn0h40

Axo no pot tornar a passar, han mort peixos i aus, ara que el riu Besos estava en un espai de temps molt recuperat mediambiental…!

 

Font: Consorci Besòs Tordera

Fotografies: El País,  La Vanguardia,  ACA, altres i pròpies

Parc Puig de les Forques de Granollers

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Parc Puig de les Forques, esta situat entre el carrer de Joan Lluís Vives, el carrer de l’Olivar, carrer de de Carles Riba i la carretera C-251, coneguda com carretera a Cardedeu.La porta d’entrada al Parc esta front de l’edifici dels Mossos d’Esquadra de Granollers.El Parc Puig de les Forques està situat a la Serra de Llevant, en el límit  entre el barri de la Font Verda i el polígon industrial, botigues diverses i d’oci del RamassarPer aquest nom  del Ramassar, també és coneix el parc de forma popular per la gent del Barri.Situat en una  petita elevació  que permet veure a 360º unes magnifiques vistes de la ciutat de Granollers, les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la mes propera, La Serralada de Marina.Aquest Parc te una extensió d’uns 30.000 m2.Les seves principals característiques són l’esplanada central de paviment tou, l’amfiteatre de prat amb grans vistes.L’accés es apte per tothom, a pesar que hi hagi escales per pujar directament a la part mes alta, disposa l’alternativa per tot el parc d’un ampli camí sense obstacles.Hi ha zona amb jocs infantils, fonts d’aigua de xarxa, i diversitat de bancs.La vegetació es molt variada i cal dir que els arbres són joves i plantats fa pocs anys.En un dels extrems hi ha el Cementeri i l’edifici de l’Escola oficial d’idiomes del Vallès Oriental.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé