Poesia – Riu

CAM00702_01Apaivagat
el sol de l’aigua
de cendra amb cor
el riu d’Heràclit
— el grec rebec
el presocràtic
l’etern corrent
i el desigual—
Davallament
de codolada
resclosa avall
so de granotes
silenci extrem
auguri fluid
deler que brolla
amb comptagotesDSCN3610_01
Autor : Lluís Calvo

Informació de l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Calvo

Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Poema – L’aigua ja ha arribat

L’aigua al món va arribar,
va ser tota una celebració.
La vida ens va donar,
a més d’una generació.

DSCN0513_01Abans la Terra era un trencaclosques sense acabar,
li faltaven peces importants,
ara que l’aigua ha arribat,
tothom és feliç perquè s’ha completat.

L’aigua baixa per les muntanyes i arriba al mar,
després s’evapora, plou, i tot torna a començar.
És el cicle de l’aigua, sense principi ni fi,
i sempre així ha de seguir.

Ja sigui per refrescar-nos,
o per prendre una infusió,
cal que fem servir l’aigua,
amb molta moderació.

Autora : Irina Casero CanyigueralDSCN2179_01

Informació sobre l’Autora :

http://www.rogercasero.cat/2013/05/laigua-ja-ha-arribat.html

Comentari :
Avui he escollir aquest poema, que m’ha agradat molt i m’ha cridat l’atenció per que va ser escrit per la jove Irina Casero, normalment els poemes que faig la recerca i els publico en aquest Bloc, i que tenen que veure amb les Fonts o tot el que està relacionat amb l’aigua, son d’Autors consolidats amb la poesia, molts del quals ja no estan amb nosaltres.
Irina, jo crec que te un bon camí per endavant en la Poesia. Felicitats.!!!df_01

Recull de la Poesia i Comentari : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Poema – Aigües de la Primavera

DSCN1871_01Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.DSCN2163_01
S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent en dins;
la fressa de les escumes

Com mou el full amb dels pins !
Com sot gen, les flors novelles !
Com dringuen aquests matins !DSCN0608_01
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Autor : Josep Carner

Dades sobre l’Autor :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

DCIM100GOPRO

Recopilació del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

Poesia del Riu Ter

Vista 4_01Te’n vas camí avall, cap al riu.
El matí és fred i l’aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen
peixos d’argent les teves mans,
quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l’aigua.Vista 3 CE_01El vent mou les fulles d’una tardor
que s’arrapa a la pell com si fos
l’inici d’un temps vulnerable. Plou
i t’amagues, mentre resisteixin,
sota els pins que et resguarden
d’un aigua calmosa, sense recança.bjkl_01Uns ocells aixequen el vol
així que la pluja escampa.
No és l’alçada del vol, penses,
el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t’envolta.
Camí amunt, tornes a casa.vhj_01Poesia de : José Luis García Herrera

Informació d’aquest jove poeta català :

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Garc%C3%ADa_Herrera

j,vh_01Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Poesia – Dice la fuente

2014-05-18 11.06.11

No se callaba la fuente,

no se callaba…

Reía,

saltaba,

charlaba… Y nadie sabía

lo que decía.

Clara, alegre, polifónica,

columnilla salomónica

perforaba

el silencio del Poniente

y, gárrula, se empinaba

para ver el sol muriente.

Castellterçol - Font deL Canyamera

No se callaba la fuente.

no se callaba…

Como vena

de la noche, su barrena,

plata fría,

encogía

y estiraba…

Subía,

bajaba,

charlaba… Y nadie sabía

lo que decía.

Cuando la aurora volvía…

Granollers - Ft Can GiliAutor : Manuel Machado (1874-1947)

Recopilació del text i Fotografies Antigues : Ramon Solé

Fotogradia actual : Judit