Avui destaquem : La Font de Sant Patllari de Camprodon

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

A la Font de Sant Patllari, és molt fàcil d’anar-hi, cal sortit  de Camprodon per la carretera que va a Font Rubí, coneguda pel carrer dels Llandrius, al poc a la vostra dreta, surt un camí que per un pont creua el riu el Ritortell,cal seguir el camí i al poc veureu l’explanada i la Font, hi ha cartells orientatius.Cal pujar un parell d’esglaons i entrareu a la plaça que forma aquesta Font, que esta en un costat,tota es d’obra i surt l’aigua per tres brocs, el del mig sempre en surt amb molta força, que cau a una pica arran del terra.En cada costat seu, hi ha un seient molt allargat de pedra en forma de semi circumferència;és un lloc molt ombrejat, donat que hi ha molts arbres.Segons la llegenda:  un monjo benedictí s’endugué   de   la   catedral   d’Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant  Patllari,  ocultes  en  una  bóta  que  carregava  un ase. Prop de Camprodon, l’ase  decidí  aturar-se  i,  amb  les  potes,  colpejà tres cops el terra, d’on brollaren tres dolls d’aigua.Al costat de la Font, i en una pedra de forma de llosa dreta hi llegim la Poesia immortal d’en Joan Maragall, Les Muntanyes, i que diu així :

A l’hora que el sol se pon,

bevent al raig de la font,

he assaborit els secrets

de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal

he vist l’aigua virginal

venir del fosc naixement

a regalar-me la boca,

 i m’entrava pit endins…

I amb els seus clars regalims

penetrava-m’hi ensems

una saviesa dolça.

Joan Maragall, Les muntanyes, Camprodon 1901Durant la Festa Major de Sant Patllari, el 21 de juny, els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.Us recomano que feu el camí a peu, està ven indicat i apte per a tothom.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)

Poesia : La rama

Canta en la punta del pino

un pájaro detenido,

trémulo, sobre su trino.

Se yergue, flecha, en la rama,

se desvanece entre alas

y en música se derrama.

El pájaro es una astilla

que canta y se quema viva

en una nota amarilla.

Alzo los ojos: no hay nada.

Silencio sobre la rama,

sobre la rama quebrada.

 

Poema “la rama” és l’auto:   Octavio Paz

Podeu consultar la biografia de l’autor a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Octavio_Paz

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Un llibre amb Poesia : “Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat”

Avui us presento dos articles

Joaquima Pellicer Solà, auto-editava un llibre de poesia que va sortit editat l’any 2011 a la Bisbal d’Empordà.

Un llibre de poesia fruit de dos anys de feina, sota el títol Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat  (poemes, històries per al record).

L’obra és un recull de 27 poemes lliures, vivencials, amb referències a les Gavarres, dedicats a la memòria del seu pare, que moria l’any 2008.Conté també un text final sobre la Festa Major de la Bisbal.

L’obra té a la coberta una pintura a l’oli que havia començat aquell dia que reuneix en un mateix paisatge diversos indrets de les Gavarres.

Aquest llibre és el primer que fa, explicava a totbisbal, i descriu ambients i situacions vinculats a les Gavarres.

 

Article recollit de totbisbal.com

Fotografies : cedides per la mateixa autora al Blog Rasola.

Moltes gràcies Joaquima.

Ramon Solé

Arbres – L’Olivera de la Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

L’Olivera que avui ens referim, està situada en la Plaça de l’Ajuntament amb cantonada al carrer Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat.Es un dels arbres centenaris mes destacat del centre de la ciutat, esta ven arrelat i presenta un bon aspecte de salut.Es va adaptar molt be a la zona urbana cèntrica de l’Hospitalet de Llobregat.Al seu peu trobem una poesia dedicada a l’Olivera, de Pere Vives i Sarri i que us mostrem :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una Font …una Poesia, en Castellterçol

A ca n’Anfruns i ha en una de les parets de la finca la seva Font, la Sra. Montserrat Criach, el dia 27 de Febrer de 2003 (Dijous llarder) hi va dedicar una Poesia, que es va immortalitzar en unes rajoles :

La Font de ca n’Anfruns, situada en el carrer Cebrià Calbet, al costat de la carretera; de munt de la font hi ha l’escut de Castellterçol, en surt aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un poeta, Miquel Martí i Pol i uns records …!

Avui aquest apartat que dedico a un poema, generalment relacionat amb la natura, serà diferent, sols hi hauran imatges (fotografies), recollides a Cardedeu, poble que sempre a considerat a Miquel Martí i Pol, com un mestre de la poesia !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : La Font Pudosa

“La Font Pudosa”, de Xavier Garcia – 3r premi Poesia I Concurs Literari dels Amics de la Puda.

Amarada de la suor de l’estany,

ombrívola i fresca,

reposa la Font Pudosa.

Un rajolí d’aigua,

clivella el gris boirós

i esquinça el silenci

a què l’han condemnada.

Ja no ets qui eres, ho saps,

van oblidar-te trista i rònega

-i d’orgull ferida-

vas quedar-te per a tu sola

les rialles, els cants

i les jornades de joia.

Mes, la boira del temps

-gris mantell que tot ho esborra-

no ha callat les veus passades

i, subtil la música s’entossudeix,

[sàvia, sap que la vida reneix,

allà on l’aigua brolla].

Font Pudosa,

ets de qui t’ha estimat,

el poble a qui vas acollir,

-d’aigua generosa-.

oferint-li la teva amistat.

Avui, el teu cor suau batega

-ragen els bons dies passats-

Font Pudosa, vella amiga:

-Voldràs aixoplugar de nou

qui sempre t’ha estimat?

 

L’autor: Xavier Garcia. 

Dades del Autor :

Bibliotecari i il·lustrador. Treballa a la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany deixant llibres en préstec i tenint cura dels tresors que aquesta biblioteca guarda. Té una especial sensibilitat, com altres bibliotecaris de la biblioteca, pels temes culturals que es cuinen a la capital del Pla de l’Estany. Va il·lustrar “La Cova del Gegant”, el quart volum de la col·lecció Contes de Llegenda.

  • Des del Blog felicito a aquest jove autor, en Xavier Garcia, i vull expressar que m’ha agradat molt aquesta poesia, com crec que a la majoria dels seguidors del Blog. Ànims i fer-ne moltes mes. –

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : El Sot de L’Aremany

Oh vall genuïna

del Montseny.! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa vall.

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs

merles endolades,

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

Camins i passeres

congrien llimacs,

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.Hi esquellegen vaques

d’oscil•lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

I un desmai, que imita

enterbolides

d’una estalactita

l’etern degotís,

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

Oh vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

 

Autor : Guerau de Liost (1878-1933)

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : Dies al Camp

Amb ulls de fred i plens de vent contemplo la gebrada a l’hort

i la metàl·lica teranyina

clavada als muntants de fusta

del galliner que guarda

l’escapadís aviram.

I sento la fetor

grisa, coent, de gallinassa

tova, calenta, que asfixia.

DSCN6083_01

Mes tard, hora de sol, ràpid, el gall empaita les gallines

estarrufades, que fugen.

Jo gusto la quallada

negror dels fems rics de solatge, festa

de la gran boca de la terra

que els menjarà fumejants.

DSCN2704_01

Les eines del treball dormissin a l’entrada

de la masia en ombra, cada dia més

arraconades pel triomf vermell

de les grans màquines ferrisses

que sobre els camps naveguen.

DSCN4457_01

Magall, aixada, càvec,

diuen pel mànec la indefensió

de no poder servir sense la mà d’un home,

però proclamen tostemps,

dessota l’òxid del tall,

l’antiga força de la mà de l’home.

 

Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Dades de l’Autor :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vinyoli_i_Pladevall

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Aigües de la primavera

DSCN2470_01Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.

Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.
S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!DSCN2463_01

Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:

”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Autor  : Josep CarnerCAM00452_01

Per conèixer a Josep Carner i tota la seva amplia obra literària, podeu consultar a .

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé