Poesia : La Font Pudosa

“La Font Pudosa”, de Xavier Garcia – 3r premi Poesia I Concurs Literari dels Amics de la Puda.

Amarada de la suor de l’estany,

ombrívola i fresca,

reposa la Font Pudosa.

Un rajolí d’aigua,

clivella el gris boirós

i esquinça el silenci

a què l’han condemnada.

Ja no ets qui eres, ho saps,

van oblidar-te trista i rònega

-i d’orgull ferida-

vas quedar-te per a tu sola

les rialles, els cants

i les jornades de joia.

Mes, la boira del temps

-gris mantell que tot ho esborra-

no ha callat les veus passades

i, subtil la música s’entossudeix,

[sàvia, sap que la vida reneix,

allà on l’aigua brolla].

Font Pudosa,

ets de qui t’ha estimat,

el poble a qui vas acollir,

-d’aigua generosa-.

oferint-li la teva amistat.

Avui, el teu cor suau batega

-ragen els bons dies passats-

Font Pudosa, vella amiga:

-Voldràs aixoplugar de nou

qui sempre t’ha estimat?

 

L’autor: Xavier Garcia. 

Dades del Autor :

Bibliotecari i il·lustrador. Treballa a la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany deixant llibres en préstec i tenint cura dels tresors que aquesta biblioteca guarda. Té una especial sensibilitat, com altres bibliotecaris de la biblioteca, pels temes culturals que es cuinen a la capital del Pla de l’Estany. Va il·lustrar “La Cova del Gegant”, el quart volum de la col·lecció Contes de Llegenda.

  • Des del Blog felicito a aquest jove autor, en Xavier Garcia, i vull expressar que m’ha agradat molt aquesta poesia, com crec que a la majoria dels seguidors del Blog. Ànims i fer-ne moltes mes. –

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : El Sot de L’Aremany

Oh vall genuïna

del Montseny.! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa vall.

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs

merles endolades,

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

Camins i passeres

congrien llimacs,

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.Hi esquellegen vaques

d’oscil•lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

I un desmai, que imita

enterbolides

d’una estalactita

l’etern degotís,

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

Oh vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

 

Autor : Guerau de Liost (1878-1933)

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : Dies al Camp

Amb ulls de fred i plens de vent contemplo la gebrada a l’hort

i la metàl·lica teranyina

clavada als muntants de fusta

del galliner que guarda

l’escapadís aviram.

I sento la fetor

grisa, coent, de gallinassa

tova, calenta, que asfixia.

DSCN6083_01

Mes tard, hora de sol, ràpid, el gall empaita les gallines

estarrufades, que fugen.

Jo gusto la quallada

negror dels fems rics de solatge, festa

de la gran boca de la terra

que els menjarà fumejants.

DSCN2704_01

Les eines del treball dormissin a l’entrada

de la masia en ombra, cada dia més

arraconades pel triomf vermell

de les grans màquines ferrisses

que sobre els camps naveguen.

DSCN4457_01

Magall, aixada, càvec,

diuen pel mànec la indefensió

de no poder servir sense la mà d’un home,

però proclamen tostemps,

dessota l’òxid del tall,

l’antiga força de la mà de l’home.

 

Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Dades de l’Autor :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vinyoli_i_Pladevall

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Aigües de la primavera

DSCN2470_01Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.

Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.
S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!DSCN2463_01

Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:

”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Autor  : Josep CarnerCAM00452_01

Per conèixer a Josep Carner i tota la seva amplia obra literària, podeu consultar a .

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poesia – Riu

CAM00702_01Apaivagat
el sol de l’aigua
de cendra amb cor
el riu d’Heràclit
— el grec rebec
el presocràtic
l’etern corrent
i el desigual—
Davallament
de codolada
resclosa avall
so de granotes
silenci extrem
auguri fluid
deler que brolla
amb comptagotesDSCN3610_01
Autor : Lluís Calvo

Informació de l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Calvo

Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Poema – L’aigua ja ha arribat

L’aigua al món va arribar,
va ser tota una celebració.
La vida ens va donar,
a més d’una generació.

DSCN0513_01Abans la Terra era un trencaclosques sense acabar,
li faltaven peces importants,
ara que l’aigua ha arribat,
tothom és feliç perquè s’ha completat.

L’aigua baixa per les muntanyes i arriba al mar,
després s’evapora, plou, i tot torna a començar.
És el cicle de l’aigua, sense principi ni fi,
i sempre així ha de seguir.

Ja sigui per refrescar-nos,
o per prendre una infusió,
cal que fem servir l’aigua,
amb molta moderació.

Autora : Irina Casero CanyigueralDSCN2179_01

Informació sobre l’Autora :

http://www.rogercasero.cat/2013/05/laigua-ja-ha-arribat.html

Comentari :
Avui he escollir aquest poema, que m’ha agradat molt i m’ha cridat l’atenció per que va ser escrit per la jove Irina Casero, normalment els poemes que faig la recerca i els publico en aquest Bloc, i que tenen que veure amb les Fonts o tot el que està relacionat amb l’aigua, son d’Autors consolidats amb la poesia, molts del quals ja no estan amb nosaltres.
Irina, jo crec que te un bon camí per endavant en la Poesia. Felicitats.!!!df_01

Recull de la Poesia i Comentari : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Poema – Aigües de la Primavera

DSCN1871_01Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.DSCN2163_01
S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent en dins;
la fressa de les escumes

Com mou el full amb dels pins !
Com sot gen, les flors novelles !
Com dringuen aquests matins !DSCN0608_01
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Autor : Josep Carner

Dades sobre l’Autor :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

DCIM100GOPRO

Recopilació del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

Poesia del Riu Ter

Vista 4_01Te’n vas camí avall, cap al riu.
El matí és fred i l’aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen
peixos d’argent les teves mans,
quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l’aigua.Vista 3 CE_01El vent mou les fulles d’una tardor
que s’arrapa a la pell com si fos
l’inici d’un temps vulnerable. Plou
i t’amagues, mentre resisteixin,
sota els pins que et resguarden
d’un aigua calmosa, sense recança.bjkl_01Uns ocells aixequen el vol
així que la pluja escampa.
No és l’alçada del vol, penses,
el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t’envolta.
Camí amunt, tornes a casa.vhj_01Poesia de : José Luis García Herrera

Informació d’aquest jove poeta català :

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Garc%C3%ADa_Herrera

j,vh_01Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Poesia – Dice la fuente

2014-05-18 11.06.11

No se callaba la fuente,

no se callaba…

Reía,

saltaba,

charlaba… Y nadie sabía

lo que decía.

Clara, alegre, polifónica,

columnilla salomónica

perforaba

el silencio del Poniente

y, gárrula, se empinaba

para ver el sol muriente.

Castellterçol - Font deL Canyamera

No se callaba la fuente.

no se callaba…

Como vena

de la noche, su barrena,

plata fría,

encogía

y estiraba…

Subía,

bajaba,

charlaba… Y nadie sabía

lo que decía.

Cuando la aurora volvía…

Granollers - Ft Can GiliAutor : Manuel Machado (1874-1947)

Recopilació del text i Fotografies Antigues : Ramon Solé

Fotogradia actual : Judit