Poema : Belles Gavarres

El massís de les Gavarres està situat entre les comarques del Baix Empordà i El Gironès. El medi natural d’aquest massís, que abraça més de 28.000 hectàrees, està poblat per importants i diversificades masses boscoses. L’any 1992, la zona va ser declarada d’Interès Natural.

 Poema – Belles Gavarres :

Bells paratges de muntanya,

belles Gavarres estimades,

plenes de serres i turons,

envoltades de roselles i ginesta,

envoltades de verdor.

Amb el sol de mitja tarda,

la verdor del vostre paratge

esclata d’esplendor.

És la llum de les Gavarres,

és la llum que ens acompanya

en les nostres passejades,

pels camins, boscos i turons.

Camins de les Gavarres,

impregnats del teu record,

camins plens d’esperança,

que em porten a tu.

Autora de la introducció, del Poema i de les Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Poema : A la Font de l’Arbre (La Bisbal d’Empordà)

Font de l’Arbre, font acollidora,

impregnada de records,

de records de la nostra infantesa,

de la nostra adolescència i joventut,

envoltada de silencis,

de xerrameques i de jocs.

Font de l’Arbre, amiga i companya,

testimoni i guardiana,

de belles històries d’amor.

Punt de trobada d’excursionistes,

de ciclistes, de festes i de diversions,

punt de sortida de la marxa de l’Arboç.

Punt d’arribada de passejades,

de llargues caminades,

punt de repòs.

Punt de trobada, generós.

Font de l’Arbre, bella font,

avui, aferrada tu segueixes

a la vora del Daró.

Com has fet sempre,

tu segueixes acollint-nos a tots.

Autora del Poema : Joaquima Pellicer Solà

L’Autora de la poesia ens explica per aquest Blog, la motivació de fer una poesia a la Font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà :

Els records d’infantesa em transporten a aquest indret de la font de l’Arbre, una emblemàtica font que es troba a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, capital de la comarca del Baix Empordà, on vaig néixer fa uns quants anys.  

Llavors, en aquell temps, quan la mainada amb els nostres jocs i corredisses omplíem d’alegria els carrers i les places, la font de l’Arbre, ubicada als afores del nucli urbà de la població i molt a prop del riu Daró que la travessa, era un espai d’esbarjo de molta concurrència, sobretot els diumenges a la tarda, quan, a l’ombra dels grans arbres que l’envoltaven, els seus bancs de pedra blanca s’omplien de famílies que hi anàvem a fer la berenada.

Recordo que l’areny del riu sovint es convertia en un camp de batalla; només eren els nostres jocs, els jocs de la canalla.

Amb el pas del temps aquesta font es va deteriorar, i l’any 2013 va ser rehabilitada, però, a pesar de tot, encara conserva el seu encant, i és guardiana de records entranyables.

Avui dia és un punt de trobada de moltes activitats culturals del municipi.

Escrit per Joaquima Pellicer Solà

Joaquima, des d’aquí et dono les gràcies per la teva col·laboració i amb l’espera que ho tornis a fer properament.

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Poema : Els Horts

… I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.

Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.

Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Si voleu conèixer informació de l’autor del poema d’avui, podeu consultar a :

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/vinyoli-i-pladevall-joan

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : ROMANCE DEL PRISIONERO ( la calor)

Que por mayo era, por mayo,

cuando hace la calor,

cuando los trigos encañan

y están los campos en flor,

cuando canta la calandria

y responde el ruiseñor,

cuando los enamorados

van a servir al amor;

sino yo, triste, cuitado,

que vivo en esta prisión;que ni sé cuándo es de día

ni cuándo las noches son,

sino por una avecilla

que me cantaba el albor.

Matómela un ballestero;

de le Dios mal galardón.

 

Autor : Anónimo

 

Recull del Poema i Fotografies  : Ramon Solé

Poema : La primavera besaba

La primavera besaba

suavemente la arboleda,

y el verde nuevo brotaba

como una verde humareda.

Las nubes iban pasando

sobre el campo juvenil…

Yo vi en las hojas temblando

las frescas lluvias de abril.Bajo ese almendro florido,

todo cargado de flor

—recordé—, yo he maldecido

mi juventud sin amor.

Hoy, en mitad de la vida,

me he parado a meditar…

¡ Juventud nunca vivida,

quién te volviera a soñar!

 Autor : ANTONIO MACHADO

Si voleu saber d’aquest  poeta, podeu consultar a :

http://www.poetasandaluces.com/profile/1/

Dedicat  les persones de 50 a mes anys…

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé i Fidel Rodríguez

Poema : El Sol

A plena luz de sol sucede el día,

el día sol, el silencioso sello

extendido en los campos del camino.

Yo soy un hombre luz, con tanta rosa,

con tanta claridad destinada

que llegaré a morirme de fulgor.

Y no divido el mundo en dos mitades,

en dos esferas negras o amarillas

sino que lo mantengo a plena luz

como una sola uva de topacio.

Hace tiempo, allá lejos,

puse los pies en un país tan claro

que hasta la noche era fosforescente:

sigo oyendo el rumor de aquella luz,

ámbar redondo es todo el cielo:

el azúcar azul sube del mar.

Otra vez, ya se sabe, y para siempre

sumo y agrego luz al patriotismo:

mis deberes son duramente diurnos:

debo entregar y abrir nuevas ventanas,

establecer la claridad invicta

y aunque no me comprendan, continuar

mi propaganda de cristalería.

No sé por qué le toca a un enlutado

de origen, a un producto del invierno,

a un provinciano con olor a lluvia

esta reverberante profesión.

A veces pienso imitar la humildad

y pedir que perdonen mi alegría

pero no tengo tiempo: es necesario

llegar temprano y correr a otra parte

sin más motivo que la luz de hoy,

mi propia luz o la luz de la noche:

y cuando ya extendí la claridad

en ese punto o en otro cualquiera

me dicen que está oscuro en el Perú,

que no salió la luz en Patagonia.

Y sin poder dormir debo partir:

para qué aprendería a transparente!

Hoy, este abierto mediodía vuela

con todas las abejas de la luz:

es una sola copa la distancia,

al territorio claro de mi vida.

Y brilla el sol hacia Valparaíso.

Poeta : Pablo Neruda

 

Si voleu saber mes del Poeta, podeu consultar a :

https://fundacionneruda.org/biografia/

 

  Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Aigua marina

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

 

Autor :  Josep Maria de Segarra

Voleu saber mes d’aquest autor del poema , podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra_i_de_Castellarnau

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

 

Poema : Hivern

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.L’hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

Autor : Miquel Martí i Pol

 

 Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Vagant pel Bosc

Remor del bosc, solemne salmòdia

del gran pinar desert,

bressa en notes de pau i poesia

mos somnis de despert.Bressa ma vida que te sent, corpresa

d’aquell intens encant

amb que un escolta la cançó incompresa

que l’adormia l’infant.

Infant m’agombolares, veu difusa,

i jove pensatiu…

Aquí aprenia de cantar ma musa

com au que hi té son niu.

Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol

mos somnis i records:

aquí mon cor escolta, i enyorívol

conversa-hi amb sos morts.Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla

d’alzines ni de pins,

i sols el bosc amb la unció remulla

de núvols gegantins.

 

Autor :  Miquel Costa i Llobera (1854 – 1922) 

 Si voleu saber sobre aquest poeta, podeu consultar a :

https://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Quin Fred al Cor, Camarada

Quin fred, reïra de bet!,

quan bufa l ́airet de la matinada,

tallant com un ganivet de fulla

esmolada.

Doncs encara fa més fred

al parapet d ́avançada!

Quin fred en nit estelada

amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada

i cap llit no és prou estret ni té prou

flassada.

Quin fred al sòl, la paret

d ́oficina esbalandrada,

sense foc ni cigarret,

on hom treballa amb calfred

fins a la vesprada,

fins a la vesprada.Camarada,

si sota abric i barret

i amb bufanda ben nuada

oblides que al parapet d ́avançada

uns homes lluiten pel dret

de la terra amenaçada

i tens fred,

quin fred al cor, camarada!

 

Autor :  Pere Quart.

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé