Us passo la cansó del Rossinyol de Mn. Jacint Verdaguer :
Fotografies : Dora Salvador
Poema de Nadal
Respon
Arxiu d'etiquetes: Poema
Poema: Els nostres arbres, al barri de Bellvitge
El lila de les xicrandes del parc
o el de les glicines del passeig.
El taronja que deixa caure
la tipuana, el groc de les mimoses
i el perfum del til·ler.
El verd perenne del pi pinyoner.
Palmeres, oliveres i xiprers
d’un lloc de la mediterrània.
I pollancres i oms riberencs.
Aquell desmai i el gran lledoner.
Plàtans d’ombra a l’estiu,
fulles de tardor que es mullen a l’hivern.
Però jo no em canso de mirar
les formes de la bella ombra
I l’arbre de l’amor quan es vesteix de rosa.
Autora: Maria Àngels García-Carpintero, L’Hospitalet
Als arbres de Bellvitge i a les que els sabem gaudir.
Avui coneixerem : La Font del carrer nou del Teatre de Girona
Dins de la programació d’activitats de Temps de Flors que es celebra en Girona pel mes de maig, podem veure les fonts d’aquesta ciutat, engalanades amb plantes i flors.
Un exemple es la Font situada en el carrer nou del Teatre.
En aquesta podem llegir-hi un poema,
Val molt la pena de fer un tom per Girona per gaudir-hi !!!
Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Badia
Poema : Yace (a la sombra que la gran montaña…)
Yace (a la sombra que la gran montaña
las dos Castillas, árbitro de hielo,
divide altiva en el hisperio suelo)
florido un valle que Pisuerga baña.
Aquí tu aurora espíritu acompaña,
Grabiel tan vivo que, mudando cielo,
pudo su pluma, con inmenso vuelo,
del sol de Italia ser Faetón de España.
Si el carro de oro no conduces solo
no te aguarde el Erídano Occidente;
por su eclíptica vas de polo a polo.
Sigue sus paralelos felizmente,
sol castellano del latino Apolo,
que a su lado tendrás eterno Oriente.
Autor : Lope de Vega
Recull del poema : Ramon Solé
Poema : Amanecer de otoño
Una larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.
Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.
Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor:
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.
Autor : Antonio Machado
Recull del Poema : Ramon Solé
Poema : Aigua de font
Molt bones festes per a totes i tots !!!
Els passadissos de fulles, amagats
entre pits de roques,
sèquies,
basses verdes.
El túnel regalima gotes
des del cel.
Olors de pluges diàries
caient en càntirs de falgueres.
Brollen murmuris d’aigua i fulles
des d’una cambra entreoberta,
les parets solament il•luminades
per un esclat de frescor.
Els passadissos de fulles, claustres
d’intimitat i llucanes líquides,
d’un gotejar de cants d’ocells,
et porten a les arrels de les cases
perdudes, la teva aigua de font.
Retornes sobre els passos traçats
per gotes d’un sabor clar.
Resseguint el sender dels anells d’aigua
recordes jocs pels cantons obscurs.
En la cambra penombrosa
(una ruga en el temps)
un calendari, deu calendaris,
amb números vells,
negres i rojos, aturats.
Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …
Els passadissos de fulles
com ulls en un soterrani desert
(les portes amb claus oblidades).
Casa amada sense passes,
amb silencis.
Autor del Poema : Juan Bielsa
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Poema : Setembre
El setembre anuncia
la tardor que s’apropa
cada dia.
Sota un cel d’un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l’estiu que s’acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba per passar
la hivernada
sense cap por del vent
ni la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d’or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l’escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
Autor : Miquel Martí i Pol
Si voleu conèixer informació de Miquel Martí i Pol, podeu consultar a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040688.xml
Recull del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Oriol –Ramon Solé i Dora Salvador
Poema i Cançó : El Virolai de Montserrat
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sen per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Recull del Poema-Cançó i Fotografies : Ramon Solé
Poema : Nit de Nadal
Avui us presento dos article previs a Nadal
Pastoret d’ovelles blanques,
no tens por, tot sol, al prat?
No estic pas sol!, mira els àngels
voleiant al meu costat!
Jo sols veig una nit fosca.
Fosca? No la saps mirar!
És tota plena d’estrelles
en un cel brillant i clar!
Pastoret, potser somnies…
Potser tu, ets l’adormit,
si no veus les meravelles
que ens volten aquesta nit.
No em vinguis amb fantasies!
Estic ben serè i despert.
Pobre! Si no veus cap àngel,
deus tenir el cor molt desert!
Autora del Poema : Joana Raspall
Voleu saber sobre l’autora, podeu consultar a :
https://es.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Que tingueu una Bona nit de Nadal – 2019
Poema : Desolació
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.
Autor : Joan Alcover
Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 