Poema : Yace (a la sombra que la gran montaña…)

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 39262820_10216839594332398_8964304591722119168_o.jpg

Yace (a la sombra que la gran montaña

las dos Castillas, árbitro de hielo,

divide altiva en el hisperio suelo)

florido un valle que Pisuerga baña.

Aquí tu aurora espíritu acompaña,

Grabiel tan vivo que, mudando cielo,

pudo su pluma, con inmenso vuelo,

del sol de Italia ser Faetón de España.

Si el carro de oro no conduces solo

no te aguarde el Erídano Occidente;

por su eclíptica vas de polo a polo.

Sigue sus paralelos felizmente,

sol castellano del latino Apolo,

que a su lado tendrás eterno Oriente.

Autor :  Lope de Vega  

Recull del poema : Ramon Solé

Poema : Amanecer de otoño

Una larga carretera

entre grises peñascales,

y alguna humilde pradera

donde pacen negros toros.

Zarzas, malezas, jarales.

Está la tierra mojada

por las gotas del rocío,

y la alameda dorada,

hacia la curva del río.

Tras los montes de violeta

quebrado el primer albor:

a la espalda la escopeta,

entre sus galgos agudos,

caminando un cazador.

 Autor : Antonio Machado

Recull del Poema : Ramon Solé

Poema : Aigua de font

Molt bones festes per a totes i tots !!!

Els passadissos de fulles, amagats

entre pits de roques,

sèquies,

basses verdes.

El túnel regalima gotes

des del cel.

Olors de pluges diàries

caient en càntirs de falgueres.

Brollen murmuris d’aigua i fulles

des d’una cambra entreoberta,

les parets solament il•luminades

per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres

d’intimitat i llucanes líquides,

d’un gotejar de cants d’ocells,

et porten a les arrels de les cases

perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats

per gotes d’un sabor clar.

Resseguint el sender dels anells d’aigua

recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa

(una ruga en el temps)

un calendari, deu calendaris,

amb números vells,

negres i rojos, aturats.

Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles

com ulls en un soterrani desert

(les portes amb claus oblidades).

Casa amada sense passes,

amb silencis.

Autor del Poema : Juan Bielsa

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Setembre

El setembre anuncia

la tardor que s’apropa

cada dia.

Sota un cel d’un blau tendre,

la natura ens ensenya

a comprendre

que l’estiu que s’acaba

ha deixat tots els arbres

plens de saba per passar

la hivernada

sense cap por del vent

ni la gelada.

Com si fos un emblema,

pel setembre comença

la verema

i el pàmpol d’or convida

a renovar la força

de la vida.

Tornarem a l’escola

que ja deu estar trista

tota sola

i amb els amics de sempre

celebrarem amb joia

el setembre.

 

Autor :  Miquel Martí i Pol

 

Si voleu conèixer informació de Miquel Martí i Pol, podeu consultar a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040688.xml

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol –Ramon Solé i Dora Salvador

Poema i Cançó : El Virolai de Montserrat

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,

a vostres peus la lluna s’és posada,

el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d’Orient,

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora

sens veure mai els cims de Montserrat;

en terra i mar oïu a qui us implora,

torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,

rageu del Cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixeu-li per florida;

feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!

ditxós el cor que s’obri a vostra llum!

Roser del Cel, que els serafins voltegen,

a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,

Arbre d’encens, Palmera de Sion,

el fruit sagrat que vostre amor ens dóna

és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història

i és Montserrat el nostre Sinaí:

sen per tots l’escala de la glòria

eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

 

Recull del Poema-Cançó i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Nit de Nadal

Avui us presento dos article previs a Nadal                                                   Pastoret d’ovelles blanques,

no tens por, tot sol, al prat?

No estic pas sol!, mira els àngels

voleiant al meu costat!

Jo sols veig una nit fosca.

Fosca? No la saps mirar!És tota plena d’estrelles

en un cel brillant i clar!

Pastoret, potser somnies…

Potser tu, ets l’adormit,

si no veus les meravelles

que ens volten aquesta nit.

No em vinguis amb fantasies!

Estic ben serè i despert.

Pobre! Si no veus cap àngel,

deus tenir el cor molt desert!

Autora del Poema : Joana Raspall

Voleu saber sobre l’autora, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Que tingueu una Bona nit de Nadal – 2019

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Jardí d’Aclimatació de Barcelona

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.El Jardí d’Aclimatació, esta situa a l’ Avinguda de l’Estadi, 42-48, a la muntanya de Montjuïc,  entre l’Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell de Barcelona.Us passo la seva història :

La seva història es remunta al 1930, quan Nicolau Rubió i Tudurí va decidir crear el major assaig d’aclimatació fet a Barcelona a fi d’enriquir la flora dels jardins de la ciutat,va ser  just després de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en la parcel·la que havia estat ocupada pels pavellons d’Itàlia i Suècia.Disposa de més de 230 espècies de plantes i la seva excepcional tranquil·litat fan d’aquest jardí un indret únic.Com és aquest jardí ? :

La seva estructura, està dividida en dos nivells que es comuniquen a través d’àmplies escales de pedra, ofereix una varietat nombrosa de parterres, amb enfiladisses i arbres únics a cada un, i amb un cartell on figura el seu nom per no perdre’s cap detall.Entre les espècies més curioses es poden destacar el saboner de la Xina que es troba prop de l’entrada del jardí, un ginjoler, una acàcia blanca, un arbre del safrà o murta blanca i molts d’altres arbres.Per a mes dades d’aquest jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_d%27Aclimataci%C3%B3_de_Barcelona

I per a mes dades tècniques, a :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio

Cal fer menció, que en el jardí es troba el Memorial de la Sida, inaugurat el 2003 amb un disseny de Patrizia Falcone amb la col·laboració del jardiner Lluís Abad, una iniciativa de l’ONG Projecte dels Noms, que té per objectiu sensibilitzar i conscienciar a la gent sobre la malaltia de la SIDA, i conté a la seva part interior un poema de Miquel Martí i Pol.

Cartell Memorial de la Sida.

Si no el coneixeu, feu un tom per la muntanya de Montjuic i gaudiu del Jardí d’Aclimatació.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Mare de la Font de Camprodon

Com cada diumenge, us presento avui dos articles

La Mare de la Font, esta situada a tocar de la carretera C-38 que va a Molló i a França; a peu des de Camprodon, es pot arribar agafant el camí del camp de la Vila.Aquesta font, antigament estava rodejada de camps de can Petxu,actualment disposa d’un ampli aparcament, i s’ha format un gran parc on es pot fer un àpat en les taules i bancs allí situats;els infants podent gaudir d’una zona de jocs.Està en un lloc que els arbres que disposa, li donant una ombra molt destacable, que a l’estiu s’agreix fer-hi una bona estada.Des de sempre la gent hi va amb garrafes a recollir la seva apreciada aigua, ha vegades formant-se alguna de cua.Es molt abundant la seva aigua, bona i fresca,de la seva gran estructura quadrada de pedra, surt l’aigua per un broc, també de pedra, i la sobrant va a un llac artificial.Cal destacar  que és un llac rodo, on a l’hivern quan arribem a 8 o 10 graus sota zero, la superfície totalment glaçada i la gent ho aprofita per anar-hi a patinar.En el mur de la mateixa Font, esta gravat  una estrofa del poema “Canigó” de Mn. Jacint Verdaguer.Tal com indica l’epígraf existent, la font ja s’havia construït com a mínim des de l’any 1611.

La imatge actual l’adquirí després de la reforma de 1924. La Mare de la Font,  és l’expressió que s’utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Poema – Tossa, Paradís Blau

Avui us presento una petita poesia dedicada a Tossa de Mar i com la veia el Poeta,  Marià Monent :

Per a conèixer la Biografia del Poeta podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent_i_Cisa

 

 

Poesia  : Marià Monent

Recull de la Poesia, Text i Fotografies : Ramon Solé