Poema de Nadal

Bon Nadal

Us passo la cansó del Rossinyol de Mn. Jacint Verdaguer :

Fotografies : Dora Salvador

Poema: Els nostres arbres, al barri de Bellvitge

Glicines al passeig dels pins de Bellvitge. Primavera 2020

El lila de les xicrandes del parc

o el de les glicines del passeig.

El taronja que deixa caure

la tipuana, el groc de les mimoses

i el perfum del til·ler.

El verd perenne del pi pinyoner.

Palmeres, oliveres i xiprers

d’un lloc de la mediterrània.

I pollancres i oms riberencs.

Aquell desmai i el gran lledoner.

Plàtans d’ombra a l’estiu,

fulles de tardor que es mullen a l’hivern.

Però jo no em canso de mirar

les formes de la bella ombra

I l’arbre de l’amor quan es vesteix de rosa.

Arbre de l’amor al parc infantil de la Rambla Marina, buit pel covid. Primavera, 2020
Bella ombra. Parc de Bellvitge. Estiu 2020.

Autora: Maria Àngels García-Carpintero, L’Hospitalet

Als arbres de Bellvitge i a les que els sabem gaudir.

Avui coneixerem : La Font del carrer nou del Teatre de Girona

Dins de la programació d’activitats de Temps de Flors que es celebra en Girona pel mes de maig, podem veure les fonts d’aquesta ciutat, engalanades amb plantes i flors.

Un exemple es la Font situada en el carrer nou del Teatre.

Font datada 1883

En aquesta podem llegir-hi un poema,

Val molt la pena de fer un tom per Girona per gaudir-hi !!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia

Poema : Yace (a la sombra que la gran montaña…)

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 39262820_10216839594332398_8964304591722119168_o.jpg

Yace (a la sombra que la gran montaña

las dos Castillas, árbitro de hielo,

divide altiva en el hisperio suelo)

florido un valle que Pisuerga baña.

Aquí tu aurora espíritu acompaña,

Grabiel tan vivo que, mudando cielo,

pudo su pluma, con inmenso vuelo,

del sol de Italia ser Faetón de España.

Si el carro de oro no conduces solo

no te aguarde el Erídano Occidente;

por su eclíptica vas de polo a polo.

Sigue sus paralelos felizmente,

sol castellano del latino Apolo,

que a su lado tendrás eterno Oriente.

Autor :  Lope de Vega  

Recull del poema : Ramon Solé

Poema : Amanecer de otoño

Una larga carretera

entre grises peñascales,

y alguna humilde pradera

donde pacen negros toros.

Zarzas, malezas, jarales.

Está la tierra mojada

por las gotas del rocío,

y la alameda dorada,

hacia la curva del río.

Tras los montes de violeta

quebrado el primer albor:

a la espalda la escopeta,

entre sus galgos agudos,

caminando un cazador.

 Autor : Antonio Machado

Recull del Poema : Ramon Solé

Poema : Aigua de font

Molt bones festes per a totes i tots !!!

Els passadissos de fulles, amagats

entre pits de roques,

sèquies,

basses verdes.

El túnel regalima gotes

des del cel.

Olors de pluges diàries

caient en càntirs de falgueres.

Brollen murmuris d’aigua i fulles

des d’una cambra entreoberta,

les parets solament il•luminades

per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres

d’intimitat i llucanes líquides,

d’un gotejar de cants d’ocells,

et porten a les arrels de les cases

perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats

per gotes d’un sabor clar.

Resseguint el sender dels anells d’aigua

recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa

(una ruga en el temps)

un calendari, deu calendaris,

amb números vells,

negres i rojos, aturats.

Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles

com ulls en un soterrani desert

(les portes amb claus oblidades).

Casa amada sense passes,

amb silencis.

Autor del Poema : Juan Bielsa

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Setembre

El setembre anuncia

la tardor que s’apropa

cada dia.

Sota un cel d’un blau tendre,

la natura ens ensenya

a comprendre

que l’estiu que s’acaba

ha deixat tots els arbres

plens de saba per passar

la hivernada

sense cap por del vent

ni la gelada.

Com si fos un emblema,

pel setembre comença

la verema

i el pàmpol d’or convida

a renovar la força

de la vida.

Tornarem a l’escola

que ja deu estar trista

tota sola

i amb els amics de sempre

celebrarem amb joia

el setembre.

 

Autor :  Miquel Martí i Pol

 

Si voleu conèixer informació de Miquel Martí i Pol, podeu consultar a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040688.xml

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol –Ramon Solé i Dora Salvador

Poema i Cançó : El Virolai de Montserrat

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,

a vostres peus la lluna s’és posada,

el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d’Orient,

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora

sens veure mai els cims de Montserrat;

en terra i mar oïu a qui us implora,

torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,

rageu del Cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixeu-li per florida;

feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!

ditxós el cor que s’obri a vostra llum!

Roser del Cel, que els serafins voltegen,

a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,

Arbre d’encens, Palmera de Sion,

el fruit sagrat que vostre amor ens dóna

és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història

i és Montserrat el nostre Sinaí:

sen per tots l’escala de la glòria

eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

 

Recull del Poema-Cançó i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Nit de Nadal

Avui us presento dos article previs a Nadal                                                   Pastoret d’ovelles blanques,

no tens por, tot sol, al prat?

No estic pas sol!, mira els àngels

voleiant al meu costat!

Jo sols veig una nit fosca.

Fosca? No la saps mirar!És tota plena d’estrelles

en un cel brillant i clar!

Pastoret, potser somnies…

Potser tu, ets l’adormit,

si no veus les meravelles

que ens volten aquesta nit.

No em vinguis amb fantasies!

Estic ben serè i despert.

Pobre! Si no veus cap àngel,

deus tenir el cor molt desert!

Autora del Poema : Joana Raspall

Voleu saber sobre l’autora, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Que tingueu una Bona nit de Nadal – 2019

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé