Poema – Tossa, Paradís Blau

Avui us presento una petita poesia dedicada a Tossa de Mar i com la veia el Poeta,  Marià Monent :

Per a conèixer la Biografia del Poeta podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent_i_Cisa

 

 

Poesia  : Marià Monent

Recull de la Poesia, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Tormenta

Un perro ladra en la tormenta

y su aullido me alcanza entre relámpagos

y al son de los postigos en la lluvia

yo sé lo que convoca noche adentro

esa clamante voz en la casona

tal vez deshabitada

dice sumariamente el desconcierto

la soledad sin vueltas

un miedo irracional que no se aviene

a enmudecer en paz

 

y tanto lo comprendo

a oscuras / sin mi sombra

incrustado en mi pánico

pobre anfitrión sin huéspedes

que me pongo a ladrar en la tormenta.

 

Autor : Mario Benedetti     

Si voleu conèixer mes d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Benedetti

 

Recull del Poema : Ramon Solé

 

Poema : L’Aplec del Remei

Aquesta poesia esta dedicada i inspirada en l’Aplec que cada any es celebra a l’ermita del Remei de La Bisbal d’Empordà.

Ermita del Remei – La Bisbal d’Empordà

Avui, s’escau l’Aplec del Remei.

Avui és un dia molt festiu,

molt festiu i tradicional

per a tots nosaltres.

Tot passant, anem cantant,

pel camí que va a l’ermita,

tot cantant hi anem anant,

amb entusiasme i alegria.Tot baixant pel corriol,

sentim un clam, algú ens crida,

és la seva font que, com cada any,

ens hi espera amb frisança.

És el seu rajolí que

ens saluda i ens convida.

La mainada salta i corre,

els seus jocs són d’harmonia,

els més grans, acudits i cantarelles.El bon temps ens hi acompanya,

el bon temps i l’alegria.

El cel és d’un blavós enlluernant,

és d’un blau que ens enamora.

Entorn de la capella,

en un indret ple d’oliveres,

les cassoles totes xiulen,

elles els arrossos van coent,

i, la carn, a les graelles.Mentrestant guarnim la taula,

unes notes musicals impregnen l’aire.

Tot és alegria i amistat entre nosaltres.

Mentrestant, la nostra cobla toca una sardana.

Un any més, sense faltar,

a l’Aplec ens hem trobat.

Com cada any tots hem gaudit

de la festa del Remei,

una festa amigable,

entranyable i molt bonica.

 

Autora de la Poesia i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

Les fotografies antigues, és d’un recull gràfic que forma part de la publicació L’Abans.

Dono les gràcies a l’aportació de la Joaquima,  que avui hem fet aquest article, de la seva estimada terra i que a tots ens fascina La Bisbal d’Empordà i … com així,  arreu de Catalunya … !

Ramon Solé

Poema – El nostre bell Empordà

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora com cap més,

envoltada de bells paratges que s’omplen

de roselles i ginesta i camps de colors daurats.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà!

La gent que hi vivim som d’allò més noble,

som gentils i acollidors,

estimem la nostra terra i la portem en el cor.

És l’entorn on vaig néixer,

contesto amb orgull quan em pregunten,

és l’entorn on m’he fet gran,

i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.

Si algun dia he de migrar cap a altres terres,

marxaré amb recança, l’enyoraré.

L’enyorança serà la meva companya inseparable,

de dia, de nit i en tot moment.

Si algun dia, d’ell m’he de separar,

el meu cor serà presa del seu encís

i, malgrat la llunyania, com un fidel amant,

jo el memoraré i estimaré per sempre més.

Els records m’emportaré dins la maleta

i els tancaré amb pany i clau,

per preservar-los de tota inclemència

perquè perdurin en la distància i en el temps.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora que em té el cor robat.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

 

Poema : Riu Daró

Riu Daró, riu de casa nostra,

riu d’aigües baixes i tranquil·les.

Avui, adormit i estancat reposes

a l’ombra dels teus ponts,

els bells ponts de la ciutat;

restes immers en un somni

ple de tempestes i riuades,

un somni de grans cortines d’aigua.

Ben aviat, el teu somni es complirà;

les grans llevantades

les riuades portarà,

elles no tardaran a arribar.

Elles el teu son desvetllaran

i correran les teves aigües.

Mentrestant, sigues pacient,

sigues pacient com tots nosaltres,

mentrestant, gaudeix del teu descans.

Mentrestant, tot t’envolta i t’acompanya.

És el nostre entorn, és la nostra ciutat,

som la seva gent que,

en la teva espera, et fem costat.

Junt amb tu, som un conjunt de meravelles.

 

Autora Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Poema : Belles Gavarres

El massís de les Gavarres està situat entre les comarques del Baix Empordà i El Gironès. El medi natural d’aquest massís, que abraça més de 28.000 hectàrees, està poblat per importants i diversificades masses boscoses. L’any 1992, la zona va ser declarada d’Interès Natural.

 Poema – Belles Gavarres :

Bells paratges de muntanya,

belles Gavarres estimades,

plenes de serres i turons,

envoltades de roselles i ginesta,

envoltades de verdor.

Amb el sol de mitja tarda,

la verdor del vostre paratge

esclata d’esplendor.

És la llum de les Gavarres,

és la llum que ens acompanya

en les nostres passejades,

pels camins, boscos i turons.

Camins de les Gavarres,

impregnats del teu record,

camins plens d’esperança,

que em porten a tu.

Autora de la introducció, del Poema i de les Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Poema : A la Font de l’Arbre (La Bisbal d’Empordà)

Font de l’Arbre, font acollidora,

impregnada de records,

de records de la nostra infantesa,

de la nostra adolescència i joventut,

envoltada de silencis,

de xerrameques i de jocs.

Font de l’Arbre, amiga i companya,

testimoni i guardiana,

de belles històries d’amor.Punt de trobada d’excursionistes,

de ciclistes, de festes i de diversions,

punt de sortida de la marxa de l’Arboç.

Punt d’arribada de passejades,

de llargues caminades,

punt de repòs.

Punt de trobada, generós.

Font de l’Arbre, bella font,

avui, aferrada tu segueixes

a la vora del Daró.

Com has fet sempre,

tu segueixes acollint-nos a tots.

Autora del Poema : Joaquima Pellicer Solà

L’Autora de la poesia ens explica per aquest Blog, la motivació de fer una poesia a la Font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà :

Els records d’infantesa em transporten a aquest indret de la font de l’Arbre, una emblemàtica font que es troba a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, capital de la comarca del Baix Empordà, on vaig néixer fa uns quants anys.  

Llavors, en aquell temps, quan la mainada amb els nostres jocs i corredisses omplíem d’alegria els carrers i les places, la font de l’Arbre, ubicada als afores del nucli urbà de la població i molt a prop del riu Daró que la travessa, era un espai d’esbarjo de molta concurrència, sobretot els diumenges a la tarda, quan, a l’ombra dels grans arbres que l’envoltaven, els seus bancs de pedra blanca s’omplien de famílies que hi anàvem a fer la berenada.

Recordo que l’areny del riu sovint es convertia en un camp de batalla; només eren els nostres jocs, els jocs de la canalla.

Amb el pas del temps aquesta font es va deteriorar, i l’any 2013 va ser rehabilitada, però, a pesar de tot, encara conserva el seu encant, i és guardiana de records entranyables.

Avui dia és un punt de trobada de moltes activitats culturals del municipi.

Escrit per Joaquima Pellicer Solà

Joaquima, des d’aquí et dono les gràcies per la teva col·laboració i amb l’espera que ho tornis a fer properament.

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Poema : Els Horts

… I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.

Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.

Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Si voleu conèixer informació de l’autor del poema d’avui, podeu consultar a :

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/vinyoli-i-pladevall-joan

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : ROMANCE DEL PRISIONERO ( la calor)

Que por mayo era, por mayo,

cuando hace la calor,

cuando los trigos encañan

y están los campos en flor,

cuando canta la calandria

y responde el ruiseñor,

cuando los enamorados

van a servir al amor;

sino yo, triste, cuitado,

que vivo en esta prisión;que ni sé cuándo es de día

ni cuándo las noches son,

sino por una avecilla

que me cantaba el albor.

Matómela un ballestero;

de le Dios mal galardón.

 

Autor : Anónimo

 

Recull del Poema i Fotografies  : Ramon Solé

Poema : La primavera besaba

La primavera besaba

suavemente la arboleda,

y el verde nuevo brotaba

como una verde humareda.

Las nubes iban pasando

sobre el campo juvenil…

Yo vi en las hojas temblando

las frescas lluvias de abril.Bajo ese almendro florido,

todo cargado de flor

—recordé—, yo he maldecido

mi juventud sin amor.

Hoy, en mitad de la vida,

me he parado a meditar…

¡ Juventud nunca vivida,

quién te volviera a soñar!

 Autor : ANTONIO MACHADO

Si voleu saber d’aquest  poeta, podeu consultar a :

http://www.poetasandaluces.com/profile/1/

Dedicat  les persones de 50 a mes anys…

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé i Fidel Rodríguez