Poema : Hivern

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.L’hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

Autor : Miquel Martí i Pol

 

 Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Vagant pel Bosc

Remor del bosc, solemne salmòdia

del gran pinar desert,

bressa en notes de pau i poesia

mos somnis de despert.Bressa ma vida que te sent, corpresa

d’aquell intens encant

amb que un escolta la cançó incompresa

que l’adormia l’infant.

Infant m’agombolares, veu difusa,

i jove pensatiu…

Aquí aprenia de cantar ma musa

com au que hi té son niu.

Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol

mos somnis i records:

aquí mon cor escolta, i enyorívol

conversa-hi amb sos morts.Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla

d’alzines ni de pins,

i sols el bosc amb la unció remulla

de núvols gegantins.

 

Autor :  Miquel Costa i Llobera (1854 – 1922) 

 Si voleu saber sobre aquest poeta, podeu consultar a :

https://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Quin Fred al Cor, Camarada

Quin fred, reïra de bet!,

quan bufa l ́airet de la matinada,

tallant com un ganivet de fulla

esmolada.

Doncs encara fa més fred

al parapet d ́avançada!

Quin fred en nit estelada

amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada

i cap llit no és prou estret ni té prou

flassada.

Quin fred al sòl, la paret

d ́oficina esbalandrada,

sense foc ni cigarret,

on hom treballa amb calfred

fins a la vesprada,

fins a la vesprada.Camarada,

si sota abric i barret

i amb bufanda ben nuada

oblides que al parapet d ́avançada

uns homes lluiten pel dret

de la terra amenaçada

i tens fred,

quin fred al cor, camarada!

 

Autor :  Pere Quart.

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Poema : El Gener

Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.

Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.

 

Autor : Miquel Martí i Pol

Si voleu saber dades de l’autor, podeu consultar aquí :

http://miquelmartiipol.cat/autor/cronologia/

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

 

Poema : Ofrena

L’aigua clara del llac

reflecteix una estrella.

De la llum argentada,

goso prendre’n un bri.

Us el dono a vosaltres

i entendreu que us estimo.

Millor que amb llum d’estel

no us ho sabria dir!

Autora : Joana Raspall

Si voleu saber mes de l’autora podeu consultar a:

http://www.joanaraspall.cat/biografia.html

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé

Poema : Niño Tom

Niño Tom:

Si vas al campo,

no subas por los almendros.

Ni cojas nidos,

ni caces pájaros,

ni mates insectos negros.

¡Ay, esa flor, esa flor

que ahora muere entre tus dedos,

sus novecientas hermanas

la están echado de menos!

Si vas al campo,

sé bueno.

¡Échate en la hierba,

canta,

estate quieto!

No deshagas las casas

de los insectos

Niño Tom:

Si vas al campo

Sé hombre,

niño pequeño.

 

Autora : Gloria Fuentes

Si voleu saber mes de l’autora, consulteu a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gloria_Fuertes

 

 

Recopilació del poema i fotografies  : Ramon Solé

Poema : Paisatge

Ara a les nits al Pirineu

sembla nevar de tanta lluna;

és cert que als pics hi ha encara neu

i és cert també que ho fa la pruna

tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent

tota empolsada de fortuna,

mira’s a l’aigua d’un torrent

i es veu ben blanca

però és bruna

que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc

-cant a la molsa i a la runa-

i sembla un home cada tronc,

fidels soldats que té la lluna:

soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,

llances esteses una a una;

si el núvol bronc passa per qui

cada filera pren tot d’una

l’aire d’emprendre un nou destí.

 

 

Joan Salvat – Papasseit

 “La gesta dels estels”

Si voleu conèixer mes dades del  Autor, consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2230

 

Recopilació i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El Vallès

Sorpresa d’un paisatge canviant

sense a penes notar-ho, com un puzle

fet amb peces semblants unes amb altres.

I res de grandiós, tot casolà;

fins les muntanyes semblen esvaïdes

i les altes -Montseny o Sant Llorenç-

talment com si amb un gest de cortesia

damunt d’elles mateixes s’enretirin

en gradació. Rius, cap de gran.

Paisatge de rieres i de marges

més que no de cascades i d’afraus.

Per ell, més que per cap de Catalunya,

són tan vàlids els mots amb què el retorn

saludava Carner a les nostres terres:

i cada mas ateny en curta rodalia

bosquet i blat i vinya i un marge amb tres

pollancs.

 

Autor : Miquel Arimany Coma

Informació sobre l’Autor , consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/arimanym/pagina.php?id_sec=4196

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : A la Primavera

Es una época muy hermosa
con una magia verdadera,
es del año una temporada
que es llamada primavera.

Se visten de muchos colores
huertas, jardines y campos,
se alegran los  corazones
se olvidan penas y llantos.Árboles, follajes y flores
de gala se visten toditas,
con trajes multicolores
todas muy bien derechitas.

Hermoso aroma del campo
que alegra a cualquier olfato,
las aves desde lo alto
nos deleitan con su canto.Es toda una sinfonía
un verdadero concierto,
escuchar durante el día
de pajaritos su aliento.

Las mariposas nos ofrendan
sus más variados colores,
cuando sus alitas agitan
adornando más las flores.También el agua que viaja
en ríos, cascadas y manantiales,
se escucha su voz callada
en alegres notas musicales.

Se anuncian hermosas flores
huele a fresca hierba del campo,
son motivos especiales
por los que amo a la primavera tanto.

 

Autor : Miguel Ángel Pérez Rojas

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé