Avui us presento una petita poesia dedicada a Tossa de Mar i com la veia el Poeta, Marià Monent :
Per a conèixer la Biografia del Poeta podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent_i_Cisa
Poesia : Marià Monent
Recull de la Poesia, Text i Fotografies : Ramon Solé
Un perro ladra en la tormenta
y su aullido me alcanza entre relámpagos
y al son de los postigos en la lluvia
yo sé lo que convoca noche adentro
esa clamante voz en la casona
tal vez deshabitada
dice sumariamente el desconcierto
la soledad sin vueltas
un miedo irracional que no se aviene
a enmudecer en paz
y tanto lo comprendo
a oscuras / sin mi sombra
incrustado en mi pánico
pobre anfitrión sin huéspedes
que me pongo a ladrar en la tormenta.
Autor : Mario Benedetti
Si voleu conèixer mes d’aquest poeta, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Benedetti
Recull del Poema : Ramon Solé
Aquesta poesia esta dedicada i inspirada en l’Aplec que cada any es celebra a l’ermita del Remei de La Bisbal d’Empordà.
Ermita del Remei – La Bisbal d’Empordà
Avui, s’escau l’Aplec del Remei.
Avui és un dia molt festiu,
molt festiu i tradicional
per a tots nosaltres.
Tot passant, anem cantant,
pel camí que va a l’ermita,
tot cantant hi anem anant,
amb entusiasme i alegria.
Tot baixant pel corriol,
sentim un clam, algú ens crida,
és la seva font que, com cada any,
ens hi espera amb frisança.
És el seu rajolí que
ens saluda i ens convida.
La mainada salta i corre,
els seus jocs són d’harmonia,
els més grans, acudits i cantarelles.
El bon temps ens hi acompanya,
el bon temps i l’alegria.
El cel és d’un blavós enlluernant,
és d’un blau que ens enamora.
Entorn de la capella,
en un indret ple d’oliveres,
les cassoles totes xiulen,
elles els arrossos van coent,
i, la carn, a les graelles.
Mentrestant guarnim la taula,
unes notes musicals impregnen l’aire.
Tot és alegria i amistat entre nosaltres.
Mentrestant, la nostra cobla toca una sardana.
Un any més, sense faltar,
a l’Aplec ens hem trobat.
Com cada any tots hem gaudit
de la festa del Remei,
una festa amigable,
entranyable i molt bonica.
Autora de la Poesia i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà
Les fotografies antigues, és d’un recull gràfic que forma part de la publicació L’Abans.
Dono les gràcies a l’aportació de la Joaquima, que avui hem fet aquest article, de la seva estimada terra i que a tots ens fascina La Bisbal d’Empordà i … com així, arreu de Catalunya … !
Ramon Solé
Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,
harmoniosa i seductora com cap més,
envoltada de bells paratges que s’omplen
de roselles i ginesta i camps de colors daurats.
És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà!
La gent que hi vivim som d’allò més noble,
som gentils i acollidors,
estimem la nostra terra i la portem en el cor.
És l’entorn on vaig néixer,
contesto amb orgull quan em pregunten,
és l’entorn on m’he fet gran,
i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.
Si algun dia he de migrar cap a altres terres,
marxaré amb recança, l’enyoraré.
L’enyorança serà la meva companya inseparable,
de dia, de nit i en tot moment.
Si algun dia, d’ell m’he de separar,
el meu cor serà presa del seu encís
i, malgrat la llunyania, com un fidel amant,
jo el memoraré i estimaré per sempre més.
Els records m’emportaré dins la maleta
i els tancaré amb pany i clau,
per preservar-los de tota inclemència
perquè perdurin en la distància i en el temps.
Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,
harmoniosa i seductora que em té el cor robat.
És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.
Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà
Fotografies : Joaquima Pellicer Solà
Riu Daró, riu de casa nostra,
riu d’aigües baixes i tranquil·les.
Avui, adormit i estancat reposes
a l’ombra dels teus ponts,
els bells ponts de la ciutat;
restes immers en un somni
ple de tempestes i riuades,
un somni de grans cortines d’aigua.
Ben aviat, el teu somni es complirà;
les grans llevantades
les riuades portarà,
elles no tardaran a arribar.
Elles el teu son desvetllaran
i correran les teves aigües.
Mentrestant, sigues pacient,
sigues pacient com tots nosaltres,
mentrestant, gaudeix del teu descans.
Mentrestant, tot t’envolta i t’acompanya.
És el nostre entorn, és la nostra ciutat,
som la seva gent que,
en la teva espera, et fem costat.
Junt amb tu, som un conjunt de meravelles.
Autora Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà
El massís de les Gavarres està situat entre les comarques del Baix Empordà i El Gironès. El medi natural d’aquest massís, que abraça més de 28.000 hectàrees, està poblat per importants i diversificades masses boscoses. L’any 1992, la zona va ser declarada d’Interès Natural.
Poema – Belles Gavarres :
Bells paratges de muntanya,
belles Gavarres estimades,
plenes de serres i turons,
envoltades de roselles i ginesta,
envoltades de verdor.
Amb el sol de mitja tarda,
la verdor del vostre paratge
esclata d’esplendor.
És la llum de les Gavarres,
és la llum que ens acompanya
en les nostres passejades,
pels camins, boscos i turons.
Camins de les Gavarres,
impregnats del teu record,
camins plens d’esperança,
que em porten a tu.
Autora de la introducció, del Poema i de les Fotografies : Joaquima Pellicer Solà
Font de l’Arbre, font acollidora,
impregnada de records,
de records de la nostra infantesa,
de la nostra adolescència i joventut,
envoltada de silencis,
de xerrameques i de jocs.
Font de l’Arbre, amiga i companya,
testimoni i guardiana,
de belles històries d’amor.
Punt de trobada d’excursionistes,
de ciclistes, de festes i de diversions,
punt de sortida de la marxa de l’Arboç.
Punt d’arribada de passejades,
de llargues caminades,
punt de repòs.
Punt de trobada, generós.
Font de l’Arbre, bella font,
avui, aferrada tu segueixes
a la vora del Daró.
Com has fet sempre,
tu segueixes acollint-nos a tots.
Autora del Poema : Joaquima Pellicer Solà
L’Autora de la poesia ens explica per aquest Blog, la motivació de fer una poesia a la Font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà :
Els records d’infantesa em transporten a aquest indret de la font de l’Arbre, una emblemàtica font que es troba a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, capital de la comarca del Baix Empordà, on vaig néixer fa uns quants anys.
Llavors, en aquell temps, quan la mainada amb els nostres jocs i corredisses omplíem d’alegria els carrers i les places, la font de l’Arbre, ubicada als afores del nucli urbà de la població i molt a prop del riu Daró que la travessa, era un espai d’esbarjo de molta concurrència, sobretot els diumenges a la tarda, quan, a l’ombra dels grans arbres que l’envoltaven, els seus bancs de pedra blanca s’omplien de famílies que hi anàvem a fer la berenada.
Recordo que l’areny del riu sovint es convertia en un camp de batalla; només eren els nostres jocs, els jocs de la canalla.
Amb el pas del temps aquesta font es va deteriorar, i l’any 2013 va ser rehabilitada, però, a pesar de tot, encara conserva el seu encant, i és guardiana de records entranyables.
Avui dia és un punt de trobada de moltes activitats culturals del municipi.
Escrit per Joaquima Pellicer Solà
Joaquima, des d’aquí et dono les gràcies per la teva col·laboració i amb l’espera que ho tornis a fer properament.
Recull del Poema : Ramon Solé
… I la pagesa va i les cull,
provant-les amb la mà,
primer, fluixet, no fos que es malmetessin,
les albergínies que més tard, en el casull,
enfarinades, fregirà a foc lent.
Oh fosca
dels horts a l’hora en què s’acosta
la nit humida, xafogosa,
d’estiu i passen les parelles
ardents, que no tothora saben
com podran fer-s’ho per caçar plaer
dins el vinyar.
Però no tot es cou
dessota el ventre, ni tot és impuls
ineluctable vers l’apegalosa
dolçor frenètica.
Parlem, ara, asseguts
en la gran plaça del rellotge.
Cauen campanades vermelles.
Aigua en el canal,
flueix el temps.
Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)
Si voleu conèixer informació de l’autor del poema d’avui, podeu consultar a :
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/vinyoli-i-pladevall-joan
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Que por mayo era, por mayo,
cuando hace la calor,
cuando los trigos encañan
y están los campos en flor,
cuando canta la calandria
y responde el ruiseñor,
cuando los enamorados
van a servir al amor;
sino yo, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión;
que ni sé cuándo es de día
ni cuándo las noches son,
sino por una avecilla
que me cantaba el albor.
Matómela un ballestero;
de le Dios mal galardón.
Autor : Anónimo
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
La primavera besaba
suavemente la arboleda,
y el verde nuevo brotaba
como una verde humareda.
Las nubes iban pasando
sobre el campo juvenil…
Yo vi en las hojas temblando
las frescas lluvias de abril.
Bajo ese almendro florido,
todo cargado de flor
—recordé—, yo he maldecido
mi juventud sin amor.
Hoy, en mitad de la vida,
me he parado a meditar…
¡ Juventud nunca vivida,
quién te volviera a soñar!
Autor : ANTONIO MACHADO
Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :
http://www.poetasandaluces.com/profile/1/
Dedicat les persones de 50 a mes anys…
Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé i Fidel Rodríguez
