Poema : Nit de Nadal

Avui us presento dos article previs a Nadal                                                   Pastoret d’ovelles blanques,

no tens por, tot sol, al prat?

No estic pas sol!, mira els àngels

voleiant al meu costat!

Jo sols veig una nit fosca.

Fosca? No la saps mirar!És tota plena d’estrelles

en un cel brillant i clar!

Pastoret, potser somnies…

Potser tu, ets l’adormit,

si no veus les meravelles

que ens volten aquesta nit.

No em vinguis amb fantasies!

Estic ben serè i despert.

Pobre! Si no veus cap àngel,

deus tenir el cor molt desert!

Autora del Poema : Joana Raspall

Voleu saber sobre l’autora, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Que tingueu una Bona nit de Nadal – 2019

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Jardí d’Aclimatació de Barcelona

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.El Jardí d’Aclimatació, esta situa a l’ Avinguda de l’Estadi, 42-48, a la muntanya de Montjuïc,  entre l’Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell de Barcelona.Us passo la seva història :

La seva història es remunta al 1930, quan Nicolau Rubió i Tudurí va decidir crear el major assaig d’aclimatació fet a Barcelona a fi d’enriquir la flora dels jardins de la ciutat,va ser  just després de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en la parcel·la que havia estat ocupada pels pavellons d’Itàlia i Suècia.Disposa de més de 230 espècies de plantes i la seva excepcional tranquil·litat fan d’aquest jardí un indret únic.Com és aquest jardí ? :

La seva estructura, està dividida en dos nivells que es comuniquen a través d’àmplies escales de pedra, ofereix una varietat nombrosa de parterres, amb enfiladisses i arbres únics a cada un, i amb un cartell on figura el seu nom per no perdre’s cap detall.Entre les espècies més curioses es poden destacar el saboner de la Xina que es troba prop de l’entrada del jardí, un ginjoler, una acàcia blanca, un arbre del safrà o murta blanca i molts d’altres arbres.Per a mes dades d’aquest jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_d%27Aclimataci%C3%B3_de_Barcelona

I per a mes dades tècniques, a :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio

Cal fer menció, que en el jardí es troba el Memorial de la Sida, inaugurat el 2003 amb un disseny de Patrizia Falcone amb la col·laboració del jardiner Lluís Abad, una iniciativa de l’ONG Projecte dels Noms, que té per objectiu sensibilitzar i conscienciar a la gent sobre la malaltia de la SIDA, i conté a la seva part interior un poema de Miquel Martí i Pol.

Cartell Memorial de la Sida.

Si no el coneixeu, feu un tom per la muntanya de Montjuic i gaudiu del Jardí d’Aclimatació.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Mare de la Font de Camprodon

Com cada diumenge, us presento avui dos articles

La Mare de la Font, esta situada a tocar de la carretera C-38 que va a Molló i a França; a peu des de Camprodon, es pot arribar agafant el camí del camp de la Vila.Aquesta font, antigament estava rodejada de camps de can Petxu,actualment disposa d’un ampli aparcament, i s’ha format un gran parc on es pot fer un àpat en les taules i bancs allí situats;els infants podent gaudir d’una zona de jocs.Està en un lloc que els arbres que disposa, li donant una ombra molt destacable, que a l’estiu s’agreix fer-hi una bona estada.Des de sempre la gent hi va amb garrafes a recollir la seva apreciada aigua, ha vegades formant-se alguna de cua.Es molt abundant la seva aigua, bona i fresca,de la seva gran estructura quadrada de pedra, surt l’aigua per un broc, també de pedra, i la sobrant va a un llac artificial.Cal destacar  que és un llac rodo, on a l’hivern quan arribem a 8 o 10 graus sota zero, la superfície totalment glaçada i la gent ho aprofita per anar-hi a patinar.En el mur de la mateixa Font, esta gravat  una estrofa del poema “Canigó” de Mn. Jacint Verdaguer.Tal com indica l’epígraf existent, la font ja s’havia construït com a mínim des de l’any 1611.

La imatge actual l’adquirí després de la reforma de 1924. La Mare de la Font,  és l’expressió que s’utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Poema – Tossa, Paradís Blau

Avui us presento una petita poesia dedicada a Tossa de Mar i com la veia el Poeta,  Marià Monent :

Per a conèixer la Biografia del Poeta podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent_i_Cisa

 

 

Poesia  : Marià Monent

Recull de la Poesia, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Tormenta

Un perro ladra en la tormenta

y su aullido me alcanza entre relámpagos

y al son de los postigos en la lluvia

yo sé lo que convoca noche adentro

esa clamante voz en la casona

tal vez deshabitada

dice sumariamente el desconcierto

la soledad sin vueltas

un miedo irracional que no se aviene

a enmudecer en paz

 

y tanto lo comprendo

a oscuras / sin mi sombra

incrustado en mi pánico

pobre anfitrión sin huéspedes

que me pongo a ladrar en la tormenta.

 

Autor : Mario Benedetti     

Si voleu conèixer mes d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Benedetti

 

Recull del Poema : Ramon Solé

 

Poema : L’Aplec del Remei

Aquesta poesia esta dedicada i inspirada en l’Aplec que cada any es celebra a l’ermita del Remei de La Bisbal d’Empordà.

Ermita del Remei – La Bisbal d’Empordà

Avui, s’escau l’Aplec del Remei.

Avui és un dia molt festiu,

molt festiu i tradicional

per a tots nosaltres.

Tot passant, anem cantant,

pel camí que va a l’ermita,

tot cantant hi anem anant,

amb entusiasme i alegria.Tot baixant pel corriol,

sentim un clam, algú ens crida,

és la seva font que, com cada any,

ens hi espera amb frisança.

És el seu rajolí que

ens saluda i ens convida.

La mainada salta i corre,

els seus jocs són d’harmonia,

els més grans, acudits i cantarelles.El bon temps ens hi acompanya,

el bon temps i l’alegria.

El cel és d’un blavós enlluernant,

és d’un blau que ens enamora.

Entorn de la capella,

en un indret ple d’oliveres,

les cassoles totes xiulen,

elles els arrossos van coent,

i, la carn, a les graelles.Mentrestant guarnim la taula,

unes notes musicals impregnen l’aire.

Tot és alegria i amistat entre nosaltres.

Mentrestant, la nostra cobla toca una sardana.

Un any més, sense faltar,

a l’Aplec ens hem trobat.

Com cada any tots hem gaudit

de la festa del Remei,

una festa amigable,

entranyable i molt bonica.

 

Autora de la Poesia i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

Les fotografies antigues, és d’un recull gràfic que forma part de la publicació L’Abans.

Dono les gràcies a l’aportació de la Joaquima,  que avui hem fet aquest article, de la seva estimada terra i que a tots ens fascina La Bisbal d’Empordà i … com així,  arreu de Catalunya … !

Ramon Solé

Poema – El nostre bell Empordà

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora com cap més,

envoltada de bells paratges que s’omplen

de roselles i ginesta i camps de colors daurats.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà!

La gent que hi vivim som d’allò més noble,

som gentils i acollidors,

estimem la nostra terra i la portem en el cor.

És l’entorn on vaig néixer,

contesto amb orgull quan em pregunten,

és l’entorn on m’he fet gran,

i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.

Si algun dia he de migrar cap a altres terres,

marxaré amb recança, l’enyoraré.

L’enyorança serà la meva companya inseparable,

de dia, de nit i en tot moment.

Si algun dia, d’ell m’he de separar,

el meu cor serà presa del seu encís

i, malgrat la llunyania, com un fidel amant,

jo el memoraré i estimaré per sempre més.

Els records m’emportaré dins la maleta

i els tancaré amb pany i clau,

per preservar-los de tota inclemència

perquè perdurin en la distància i en el temps.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora que em té el cor robat.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

 

Poema : Riu Daró

Riu Daró, riu de casa nostra,

riu d’aigües baixes i tranquil·les.

Avui, adormit i estancat reposes

a l’ombra dels teus ponts,

els bells ponts de la ciutat;

restes immers en un somni

ple de tempestes i riuades,

un somni de grans cortines d’aigua.

Ben aviat, el teu somni es complirà;

les grans llevantades

les riuades portarà,

elles no tardaran a arribar.

Elles el teu son desvetllaran

i correran les teves aigües.

Mentrestant, sigues pacient,

sigues pacient com tots nosaltres,

mentrestant, gaudeix del teu descans.

Mentrestant, tot t’envolta i t’acompanya.

És el nostre entorn, és la nostra ciutat,

som la seva gent que,

en la teva espera, et fem costat.

Junt amb tu, som un conjunt de meravelles.

 

Autora Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Poema : Belles Gavarres

El massís de les Gavarres està situat entre les comarques del Baix Empordà i El Gironès. El medi natural d’aquest massís, que abraça més de 28.000 hectàrees, està poblat per importants i diversificades masses boscoses. L’any 1992, la zona va ser declarada d’Interès Natural.

 Poema – Belles Gavarres :

Bells paratges de muntanya,

belles Gavarres estimades,

plenes de serres i turons,

envoltades de roselles i ginesta,

envoltades de verdor.

Amb el sol de mitja tarda,

la verdor del vostre paratge

esclata d’esplendor.

És la llum de les Gavarres,

és la llum que ens acompanya

en les nostres passejades,

pels camins, boscos i turons.

Camins de les Gavarres,

impregnats del teu record,

camins plens d’esperança,

que em porten a tu.

Autora de la introducció, del Poema i de les Fotografies : Joaquima Pellicer Solà