Poema : La primavera besaba

La primavera besaba

suavemente la arboleda,

y el verde nuevo brotaba

como una verde humareda.

Las nubes iban pasando

sobre el campo juvenil…

Yo vi en las hojas temblando

las frescas lluvias de abril.Bajo ese almendro florido,

todo cargado de flor

—recordé—, yo he maldecido

mi juventud sin amor.

Hoy, en mitad de la vida,

me he parado a meditar…

¡ Juventud nunca vivida,

quién te volviera a soñar!

 Autor : ANTONIO MACHADO

Si voleu saber d’aquest  poeta, podeu consultar a :

http://www.poetasandaluces.com/profile/1/

Dedicat  les persones de 50 a mes anys…

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé i Fidel Rodríguez

Poema : El Sol

A plena luz de sol sucede el día,

el día sol, el silencioso sello

extendido en los campos del camino.

Yo soy un hombre luz, con tanta rosa,

con tanta claridad destinada

que llegaré a morirme de fulgor.

Y no divido el mundo en dos mitades,

en dos esferas negras o amarillas

sino que lo mantengo a plena luz

como una sola uva de topacio.

Hace tiempo, allá lejos,

puse los pies en un país tan claro

que hasta la noche era fosforescente:

sigo oyendo el rumor de aquella luz,

ámbar redondo es todo el cielo:

el azúcar azul sube del mar.

Otra vez, ya se sabe, y para siempre

sumo y agrego luz al patriotismo:

mis deberes son duramente diurnos:

debo entregar y abrir nuevas ventanas,

establecer la claridad invicta

y aunque no me comprendan, continuar

mi propaganda de cristalería.

No sé por qué le toca a un enlutado

de origen, a un producto del invierno,

a un provinciano con olor a lluvia

esta reverberante profesión.

A veces pienso imitar la humildad

y pedir que perdonen mi alegría

pero no tengo tiempo: es necesario

llegar temprano y correr a otra parte

sin más motivo que la luz de hoy,

mi propia luz o la luz de la noche:

y cuando ya extendí la claridad

en ese punto o en otro cualquiera

me dicen que está oscuro en el Perú,

que no salió la luz en Patagonia.

Y sin poder dormir debo partir:

para qué aprendería a transparente!

Hoy, este abierto mediodía vuela

con todas las abejas de la luz:

es una sola copa la distancia,

al territorio claro de mi vida.

Y brilla el sol hacia Valparaíso.

Poeta : Pablo Neruda

 

Si voleu saber mes del Poeta, podeu consultar a :

https://fundacionneruda.org/biografia/

 

  Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Aigua marina

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

 

Autor :  Josep Maria de Segarra

Voleu saber mes d’aquest autor del poema , podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra_i_de_Castellarnau

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

 

Poema : Hivern

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.L’hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

Autor : Miquel Martí i Pol

 

 Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Vagant pel Bosc

Remor del bosc, solemne salmòdia

del gran pinar desert,

bressa en notes de pau i poesia

mos somnis de despert.Bressa ma vida que te sent, corpresa

d’aquell intens encant

amb que un escolta la cançó incompresa

que l’adormia l’infant.

Infant m’agombolares, veu difusa,

i jove pensatiu…

Aquí aprenia de cantar ma musa

com au que hi té son niu.

Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol

mos somnis i records:

aquí mon cor escolta, i enyorívol

conversa-hi amb sos morts.Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla

d’alzines ni de pins,

i sols el bosc amb la unció remulla

de núvols gegantins.

 

Autor :  Miquel Costa i Llobera (1854 – 1922) 

 Si voleu saber sobre aquest poeta, podeu consultar a :

https://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Quin Fred al Cor, Camarada

Quin fred, reïra de bet!,

quan bufa l ́airet de la matinada,

tallant com un ganivet de fulla

esmolada.

Doncs encara fa més fred

al parapet d ́avançada!

Quin fred en nit estelada

amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada

i cap llit no és prou estret ni té prou

flassada.

Quin fred al sòl, la paret

d ́oficina esbalandrada,

sense foc ni cigarret,

on hom treballa amb calfred

fins a la vesprada,

fins a la vesprada.Camarada,

si sota abric i barret

i amb bufanda ben nuada

oblides que al parapet d ́avançada

uns homes lluiten pel dret

de la terra amenaçada

i tens fred,

quin fred al cor, camarada!

 

Autor :  Pere Quart.

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Poema : El Gener

Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.

Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.

 

Autor : Miquel Martí i Pol

Si voleu saber dades de l’autor, podeu consultar aquí :

http://miquelmartiipol.cat/autor/cronologia/

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

 

Poema : Ofrena

L’aigua clara del llac

reflecteix una estrella.

De la llum argentada,

goso prendre’n un bri.

Us el dono a vosaltres

i entendreu que us estimo.

Millor que amb llum d’estel

no us ho sabria dir!

Autora : Joana Raspall

Si voleu saber mes de l’autora podeu consultar a:

http://www.joanaraspall.cat/biografia.html

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé

Poema : Niño Tom

Niño Tom:

Si vas al campo,

no subas por los almendros.

Ni cojas nidos,

ni caces pájaros,

ni mates insectos negros.

¡Ay, esa flor, esa flor

que ahora muere entre tus dedos,

sus novecientas hermanas

la están echado de menos!

Si vas al campo,

sé bueno.

¡Échate en la hierba,

canta,

estate quieto!

No deshagas las casas

de los insectos

Niño Tom:

Si vas al campo

Sé hombre,

niño pequeño.

 

Autora : Gloria Fuentes

Si voleu saber mes de l’autora, consulteu a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gloria_Fuertes

 

 

Recopilació del poema i fotografies  : Ramon Solé