Avui destaquem : La Font de Cuní d’Olot

Com cada diumenge, us presento dos articles, avui dues Fonts Naturals 

Per anar a La Font de Cuní, es situada a prop del camí del mas Cuní a l’Esperança de La Canya i dins els terrenys de la masia de mas Cuní al municipi d’Olot.Es tracta d’una font molt popular des de sempre en el transcurs de dècades.La Font de Cuní és intermitent, donat  que raja amb certa abundància en temps de pluja, però no tant o no raja res en períodes de sequera, com va ser el 2019.L’entorn ha sofert modificacions al llarg del temps, sobre tot amb els canvis de terreny i desaparició de l’arbrat.Però manté, la seva pica, les canalitzacions i la petita bassa al seu costat ,

Bassa

així com el pedrís del banc per seure,disposa d’un broc gran fet de pedra.Tot el conjunt de la font va ser fet amb rocs de la zona.En  època de pluja es forma algun bassal d’aigua important.Cal dir, que les vaques pasturen per les seves rodalies en els caps allí existents.La Font de Cuní és una font d’Olot  que està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

A les portes de l’hivern !

El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en diai tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, també als animalons que habitant els boscos,alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.Però es realment així ?, o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé

( Fotografies d’arxiu –  Rasola i altres)

Poema : Cançó de Pluja

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font !

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà…

Gotes de pluja, gardènia que es bada…

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d’aigua en els vidres quiets…

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna…

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Autor  : Josep Maria de Segarra

Si voleu saber mes de l’autor de la Poesia , podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi de Can Plandolit de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte un presento dos articles sobre : Arbres

Aquest magnífic Pi, està situat en la propietat de la masia de can Plandolit en el municipi de l’Ametlla del Vallès, és molt fàcil d’endevinar quin es…,és el mes esvelt de tota la zona,i esta entre al costat de la riera i el camp de llaurar.Es un Pi alt i vell, en alguna part de la seva copa, te  mancança de les seves branques, caigudes probablement, per causa d’una tempesta de vent o pluja…Des del pontet que creua la riera i el camí que porta a la masia, surt un camí paral·lel a la citada riera,cal seguir-lo fins que veiem a la dreta aquest majestuós Pi.Es com un vigilant de l’extensió de la finca, que vigila el permanentment aquesta propietat.Per arribar a aquest paratge, es pot fer per diferents camins de terra que hi ha des del municipi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari per la sèquia a prop de Manresa

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Us presento un itinerari que podeu fer mes o menys llarg, segons criteri de cada un de vosaltres.

Ermita de Sant Valentí

L’itinerari per la Sèquia que passa per Manresa, es apte per grans i petits i podeu anar amb la vostra mascota, sols tenir cura de no caure a la sèquia.Tot l’itinerari, va el camí paral·lel a la sèquia, us recomano iniciar el recorregut en el Parc de l’Agulla de Manresa,és un espai de lleure i oci on podeu passejar amb tranquil·litat, o circular en bicicleta pel camí que voreja el llac, hi ha bar i el servei de informació que us poden orientar sobre altres itineraris a fer.Situats en el Parc de l’Agulla,  podeu fer un tram o tot el camí de la Sèquia, teniu en compte que son uns 26 quilòmetres.La Resclosa dels manresans, és l’inici de la Sèquia, situada sota el Castell de Balsareny.La Sèquia va des de Balsareny, passant per les poblacions de Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa.Si no sou massa caminadors, valoreu des d’aquest punt del Parc, podeu adreçar –vos a la dreta o cap a l’esquerra tot seguin el rec, es realment molt planer per casi tot el itinerari, amb un desnivell molt baix.Podreu gaudir de La Sèquia que va ser construïda durant l’Edat Mitjana, se n’inicià la construcció l’any 1339, i és va donar per acabada aquesta obre, durant l’any 1383.Durant el camí trobareu molts petit ponts que creuant La Sèquia, alguns d’ells son originals, que servien per creuar a la gent que treballava al camp o al bosc poder passar al costat contrari.Passar per la vora de Mas de Sant Iscle on podreu visitar l’església i descansar.Veure un petit safareig a prop d’aquesta finca, que es deuria fer servir per rentar la roba d’aquest Mas, ara farà cent anys en rere…Us facilito aquest enllaç, on podreu conèixer La Sèquia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

L’itinerari es pot fer en qualsevol època de l’any, i veure els canvis que la natura ens presenta, els colors del arbres i vegetació, les olors, calor, fred, boira, pluja…insectes, aus…I l’avantatge es que podeu finalitzar el seu recorregut de la manera mes apropiada a les necessitats de cada un, podeu tornar a Manresa per el mateix camí que heu fet,o agafar el autobús de línia en qualsevol de les poblacions que us he indicat.És un Itinerari que molta gent el fa diàriament i cal dir, que és porta a terme la caminada popular coneguda com la Transèquia un cop a l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé

La petita vegetació de sota bosc a l’hivern

A l’hivern en general pel fred, neu i pluja, la vegetació al bosc queda en raó de com a anat els períodes anteriors de l’estiu i tardor amb mes o menys pluja, sequedat, humitat…Aquest anys passat 2017, com sabeu, ha sigut altament sec, per tant la petita vegetació amb el fred fort, molta part se ha sacat o esta molt mustia.Us he escollit amb fotografies d’aquesta petita vegetació, una mostra per veure en alguns llocs o paratges en cara podem dir que es “viva” :Sols falta que millori el temps amb pluja abundant, humitats i temperatures adequades i arribar a la “normalitat del temps” i a una bona primavera.Mireu la petita vegetació durant tot l’any…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Refranys catalans del mes de desembre

        Boira al desembre, pluja o llevant

    Boira de Nadal, a fi del desembre, duu el garbí al ventre

    Boira pel desembre, pluja o llevant

    Boira pel desembre, pluja o sol

    Boires de desembre, la neu no és de tembre

    Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre

    Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre

    Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer

    Desembre amb tronada, senyal de bona anyada

    Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat

    Desembre ben fred, bon any i bon esplet

    Desembre boirada, pluja o solellada

    Desembre i gener calents, febrer dolent

    Desembre molt fred, bon gener i millor esplet

    Desembre mullat, gener ben gelat

    Desembre nevat, bon any assegurat

    Desembre nevat, bon any de blat    Desembre passat, fred arribat, si no s’ha perdut o no l’han robat

    Desembre que fred no plany, bon gener i millor any

    Desembre tremolant, bon gener i millor any

    Desembre, el mes més vell de l’any

    Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any

    Dolent estalviador és el matiner de desembre i de gener

    El desembre ben portat, o pluja o tempestat

    El fred del desembre es fica dins per sempre

    El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer

    Fredors de desembre, a molts fan estendre

    La neu del mes de desembre té queixals i dents    Neus pel desembre, bon any pel que ve

    Pel desembre calor, porta mal pitjor

    Pel desembre el fred i el vent fan tremolar el més valent

    Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes

    Pel desembre fred, i calor per l’estiuet

    Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades

    Pel desembre i pel gener, no cal que siguis matiner

    Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades

    Sastre que pel desembre no cus, el diable se l’enduu

    Sembra pel novembre i llaura al desembre

    Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar

    Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner

    Si el desembre plou, bon any nou

    Si per desembre trona, la collita serà bona

    Si plou molt pel desembre, bon any espera

 

 

Recull de Refranys catalans i Fotografies : Ramon Solé

Els diferents desguàs d’aigua de pluja en les cases o xalets

Son la forma mes fàcil per procedir a retirar i desguassar l’aigua caiguda en una turmenta i evitar que s’estanquin en el jardí d’una casa o xalet, que estigui a un nivell superior al carrer.Per tant, quan es fa el mur que rodeja a la finca o xalet, és preveu aquestes sortides a l’exterior.El nombre de desguàs, serà en relació quel terreny sigui mes o menys gran.Les obertures podent ser de diferents tipus de materials, el que vulgui el propietari, que sigui mes o menys estètic o funcional.En algun cas en trobem de rodones, ovalades o quadrades fetes d’un ceràmica dura.Altres, mes ens recorden a caps d’animals…per ho son mes delicats i es poden deteriorar fàcilment.El plàstic també esta present.O, quan es fa el mur de formigó, ja es construeix els forats directament a la paret.Hi ha de senzills, tipus rajoletes triangulars.En molts dels casos, ja és venen preparats aquests desguàs.Curios… no ?  alguns estan tapats per la vegetació …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dites populars sobre la Tardor

cam01076_01A casa del vinater, bona tardor i mal hivern

A la tardor, sembrarien si hi hagués saó

A la tardor, el dia porta espardenyes

Bou de tardor és cavall de primavera

Del setembre a la tardor, torna la calor

Diarrea tardoral, sovint mortal

La tardor porta tristor

La tardor segura, Sant Francesc la procura

Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el most

Malalties tardorals, llargues i mortals

Pluja d’octubre, ni una gota perduda

Pluja de tardor, pluja de saó

Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any bo i millor

Si a l’octubre plou, el rovelló moudscn4227_01Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara

Si veus l’eriçó a l’arbocer, la tardor ja ve

Tardor entrada, panxa tibada

Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern

Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

Tardorada vertadera, per Sant Mateu l’aigua primera

Trons d’octubre, any de diluvi

Verdura per la tardor, per a tu i per a mi, no !cam01483_01

Recopilació de Dites populars i Fotografies : Ramon Solé