Cada diumenge surten dos articles publicats !
Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:
Text i Fotografies : Ramon Solé
Els Plàtans que avui ens referim estan situats en els carrers de les rodalies del parc de la Ciutadella.
Concretament en el Carrer de Wellington i en el Passeig de Pujades, son els plàtans mes destacables.
Sobre tot els Plàtans del Carrer de Wellington, son els mes vells de la zona, gracies a la humitat i certa foscor que te aquest carrer,
han fet que siguin arbres amb troncs gruixuts i branques que han crescut molt altres.
Cal dir que en la gran majoria son prou sans, a pesar de la pol·lució de la gran ciutat de Barcelona.
Es un lloc tant fora (rodalies del Parc) com dins, on trobem el major nombre d’arbres centenaris de la ciutat, i de diferents especies.
En els carrer indicats, hi ha cada dia un moviment peatonal important, 
que a l’estiu podent gaudir de l’ombra d’aquests nombrosos Plàtans.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com a molts articles que us he presentat en “Arbres”, avui el dedicaré a als Plàtans del Remei de Caldes de Montbui.
Estan situats en l’antiga carretera de Caldes de Montbui tot sortit de la població i fins arribar a l’ermita del Remei.
Estaven situats a banda i banda del passeig, dic estaven, perquè en el temps alguns ja han mort i els han tret.
Realment els que queden, en son molts, grossos i alts.
En general amb bona salut.
A l’estiu donant bona ombra per poder sota d’ells fer una caminada fins l’ermita del Remei, o per altres itineraris de Caldes de Montbui.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Sant Pol de Mar, cal agafar la carretera BV 5128, direcció a Sant Cebrià de Vallalta, poc abans d’arribar a la autopista, i front mateix de l’entrada al Càmping La Maresma, hi ha els tres Plàtans.
Son de les mateixes dimensions amb una alçada considerable.
Al no haver-se podat les branques han crescut d’una forma molt notable i allargada.
Al costat de l’entrada al citat càmping hi ha altres plàtans, per ho que no son tant destacats.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’entrada a la finca El Palau, es des de la carretera de Corro d’Avall a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.
Des del primer moment hi ha en cada costat del camí Plàtans, tot fent una avinguda de Plàtans fins arribar a la casa de Palau, on es actualment una Llar de Gent Gran.
És una camí particular, no obstant, com que el camí no acaba a la citada casa, i continua per camps i bosc ,tot passant diverses masies, finalitzant a la carretera de Cardedeu a Granollers C-251, fa que hagi gent que passa caminant per aquest tros dels plàtans.
Com que no es tallen les branques, s’ha aconseguit, que encara es vegin mes alts i majestuosos.
Pràcticament tots estaran a la ratlla del cent anys.
Lloc tranquil, amb camps cultivats pels costats, amb ombra a l’estiu i solejat a l’hivern.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest conjunt de quatre Plàtans, estan situats en les confluències del carrer de Lisboa amb el carrer de la Granja Vella, en la Barriada de la Clota d’Horta en Barcelona.
Mes concretament, en un desnivell del carrer Lisboa, on hi ha el Parc Infantil de la Clota i els quatre destacables Plàtans.
Estan ben alienats, un al costat de l’altre, deurien pertanyé a una antiga casa que estaria situada en aquest lloc.
Us passo informació d’aquesta petita Barriada de Barcelona :
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Clota
I també:
http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/home/el-barri-de-la-clota
Us invito que conegueu el Barri de la Clota, que amaga llocs i arbres ven curiosos.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola podem trobar un munt d’arbres singulars per les dimensions o característiques.
La gran majoria d’arbres destacats son : pins pinyoners, roures, alzines, sureres, plàtans,
i en menys quantitat : oliveres, pollancres, lledoners, xiprers, castanyers, vern, salze, til·ler, entre altres.
Us passo un enllaç on estan la majoria d’aquests arbres situats :
Molts d’ells agafant el nom d’on son arrelats, com seria al costat o a prop d’una font, un torrent, masia, vies públiques, a prop de carreteres, urbanitzacions…
Sols us faig una petita mostra dels que hi han al cor de la Serra de Collserola.
Penseu també, que molts d’ells son centenaris i moltes vegades , estant en unes condicions no massa optimes, els seus grans enemics, son el fort vent, gran nevades i gelades, paràsits, incendis.
Un bon nombre d ‘arbres molt alts, els trobareu en el torrent de Vila Joana. (Barcelona)
Tot esperant que perdurin tots aquests arbres molt de temps. !
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Montnegre des de sempre s’ha destacat per la seva densa i variada vegetació. Te un dels boscos mes ven conservats de Catalunya.
Cal destacar en el seu conjunt la Vall d’Olzinelles que pertany al municipi de Sant Celoni.
Dins d’aquest paratge de la Vall, podem observar i gaudir d’uns magnífics arbres centenaris.
Avui us passo la informació dels mes destacats i que estan catalogats, donat que formen part del patrimoni del Parc Natural del Corredor – Montnegre :
La Pollancre d’Olzinelles :
Esta al costat del camí de passejada paral·lel a la riera i abans d’arribar al trencall de can Valls amb la carretera a l’església d’Olzinelles. 
La Pollancre, te 26,6 metres d’alçada.
Conjunt d’interès de la Pega : 
Està format per a 14 plàtans majestuosos i una gran Alzina. 
Situats front de l’entrada a can Valls, separats per la carretera. En aquest lloc hi ha la antiga Font de la Pega amb les Bases.
Conjunt del Pont de l’Aranyal :
Per anar-hi cal entrar a la Finca de can Valls, per camí de sota que voreja la masia, una vegada que em fet el perímetre de la casa remuntarem el camí que va paral·lel a la riera o sot de les mines.
En aquest punt hi ha un pont, al seu costat esquerd i trobarem el gran plataners
i varis Faig, per ho el que és destaca te 18 metres d’alçada.
El Cedre de Can Valls:
Un cop passat el pont, ens fitxarem amb el cedre que esta situat al centre de la plaça que forma el bosc.
El Cedre, te mes de 20 metres de alçada.
Son diversos els arbres que podem trobar a peu de la carretera de Sant Celoni a Olzinelles, que es destacant per ser alts i centenaris, especies mes comunes son els Pins i les Alzines.
En conjunt la Vall d’Olzinelles es un verdader parc, per la important vegetació que te, gràcies que és un lloc molt humit i que plou molt freqüentment.
Si no ho coneixeu, us recomano poder anar-hi i gaudir d’aquesta Vall, amb vehicle o a peu.
Text i Fotografies : Ramon Solé 
Si esteu o passeu per Santa Eulalia de Ronçana, no deixeu de fer un petit passeig i admirar tota una sèrie d’arbres de diferents especies que son centenaris.
El lloc per iniciar aquest passeig tot caminant, és en la carretera BV-1435, cantonada amb el carrer Lluis Company.
Front el numero 23, trobareu un cartell que indica el camí de la casa Rural de can Burguès.
Allí mateix hi ha uns plàtans i pins destacables per la seva altura, i podeu veure una sèquia al seu costat dret.
Ara, mireu de seguir per l’accés a la casa Rural, una estona per un camí de terra entre plàtans i xiprers.
A pocs metres hi ha la desviació a la casa, vosaltres aneu pel camí mes recta.
En aquest punt a la dreta hi ha uns pins també destacables per l’altura.
També un grup d’alzines i al seu costat mateix hi ha el Roura gran, que destaca per el de munt de la resta d’arbres.
Aquest Roure gran, esta situat a peu mateix del carrer Lluis Companys, sobre el numero 15, on fa una corba el carrer.
Llàstima que com en altres llocs, hi ha bretols que fan pintades, fins i tot en als arbres.
En algun lloc veureu que per raons de seguretat o que l’arbre s’havia mort, l’han tallat, si no fora això encara en trobaríeu mes arbres destacables.
En conjunt, és un petit bosc dins de Santa Eulàlia de Ronçana, com un pulmó verd, que serveix per relaxar-se i de passeig, també és pot anar amb la mascota.
Tot el recorregut és molt ombrívol a l’estiu i amb bancs fora del bosc per prendrà el sol a l’hivern.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 5 objectius curiosos:
Podem veure aquesta Figuera de Moro, sembla com a dentallades l’escapçat en tota la part de dalt. 
Quin animal pot fer axó… un cavall…?
Un petit niu de vespes que s’ha instal·lat en unes branques d’esparreguera i viuen tota la tardor allí.
Veiem en masies el rellotges de sol a la façana, per ho aquest esta en uns jardins de Cardedeu , quanta les hores i molt mes…
No, no.. no estem a Canàries, és en un xalet de Santa Maria de Montcada. he vist aquest plàtans que van fent…i madurant.
Molt sovint veiem arbres en la via publica que a pesar que tenen gran forats en el seu tronc van vivint, en aquest cas la gent en poc civisme l’utilitza com a paperera…
Text i Fotografies : Ramon Solé
