Arbres – Els Plataners de les rodalies del Pantà de Vallvidrera de Barcelona

Avui com cada dissabte us presentem dos articles

Pantà a principis del segle XX

Per arribar al Pantà de Vallvidrera, podeu arribar amb vehicle per la carretera BV-1462, o pel FGC en l’estació Baixador de Vallvidrera i agafar el carrer camí del Pantà.Al final d’aquest camí arribareu al mur del Pantà, tot abans d’agafar unes escales que us pujant a nivell del pantà, hi ha una filera important de Plataners situats a banda i banda del camí,és destacant per ser pràcticament tots amb un troc gruixut i unes blanques molt altes que volen sortir de l’antiga riera a veure la llum.Una vegada a dalt, si feu un tom pel camí de la llera dreta del pantà, i abans on hi ha un mirador sobre l’aigua, hi ha un solitari plataner,aquest també, es molt gruixut de tronc, no tant alt com els anteriors,però si amb un brancatge considerable i mes es veu quan esta amb fulles.Donat les temperatures, l’ humitat i l’aigua que tot l’any disposen, és el perquè s’han desenvolupat plenament aquests plataners

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Arbres – Plataners destacables de la Font de les Tries i per les seves rodalies en Olot

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Avui us destaco un conjunt de Plataners situats en les mediacions de la mateixa Font de les Tries,i altres, situats per les seves rodalies, en el municipi d’Olot.El diumenge passat us vaig fer referència a la Font de les Tries, al seu costati en les explanades existents vora de la font, hi ha varis Plataners destacables i antics,amb troncs gruixuts i branques altes que tant a l’hivern con a l’estiu fan l’estada molt agradable.voreja el riu Fluvià, també en trobareu, alguns alineats banda a banda del mateix camí,Altres, en raconades i explanades.

Fotografia mitat segle XX

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners del Torrent de Vallbona de Llinars del Vallès

Avui com cada dissabte us presento dos articles d’arbres.

Primer ens referirem a un sol Plataner que hi ha situat en un costat del Torrent de Vallbona, tot abans de desguassar a la Riera de Giola, entre el Passeig Lluis Companys i el carrer de Collsabadell de Llinars de Vallès.Aquest Plataner sobre surt de la resta d’arbres del torrent,te un tronc molt recta, gruixut i branques grosses i allargades cap a munt.Cal mencionar que banda i banda del torrent hi ha altres especies d’arbres i que vorejant uns carrers sense asfaltar que dona gusts passejar-hi.Ara, ens fitxem en la part de sobre mateix del carrer de Collsabadell trobem una renglera de Plataners, tots molt junts uns amb els altres i situats en el vell mig del Torrent de Vallbona i paral·lels al carrer de Pedraforca,I sobre tot son mes destacables a la primavera – estiu, perquè llueixen en totes les seves branques les fulles molt verdes.Cal dir que la gran majoria conten amb bona salut arbòria i amb un brancatge molt alt i relativament joves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de la Font de la Bonaigua a Bellaterra de Cerdanyola del Vallès

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Els Plataners de la Font de la Bonaigua, estan situats en el nucli principal de Bellaterra, en la gran explanada de la mateixa Font de la Bonaigua.Esta format de mes d’una vintena de plataners de totes les dimensions, uns mes desarrollats que altres.estan formant tres fileres alineades, un al costat del altre,axo comporta que quant tenen fulles, a la primavera- estiu, es gaudeixi d’una bona ombra.Disposa d’algun banc de fusta per fer un àpat o descansar una estona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui primer d’any, destaquem : La Font de les Tries d’Olot

La Font de les Tries, és una de les fonts mes conegudes i freqüentades de la ciutat d’Olot.Una vegada que us situeu a l’entrada nord-est d’Olot, passeu per a les portes de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.L’aigua d’aquesta Font, prové dels aqüífers basàltics de l’altiplà de Batet, i surt per quatre brocs i sempre per la humitat la paret esta verda de la molsa allí existent.L’aigua que sobra, cau al costat formant una pel·lícula d’aigua, amb una cascada, que és la imatge tradicional de la font.Tota l’aigua s’escorre per un petit canal fins arribar al riu.La font es completa amb dues placetes i pedrissos per seure.De sempre hi va molta gent d’Olot i rodalies a buscar aigua amb garrafes per al consum de boca,es considera medicinal per la seva composició en carbonat de sosa, sulfat de calci i matèria orgànica.L’antic propietari d’aquests terrenys, Albert Escubós, li conferí la forma actual a principis del segle XX.Es un bon paratge per fer un passeig pels camins que trobareu, entre mig de molts plataners i altres arbres i vegetació de ribera sempre verda, que trobareu per les rodalies de la Font de les Tries.Lloc ideal per passar una estona fent un àpat, llegint un llibre, escoltant el cant dels ocells, que viuen en aquest indret.La Font de les Tries és una font d’Olot (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Bon inici d’any per a Totes i Tots!

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot, Viquipèdia, Generalitat de Catalunya i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els 3 Plataners del jardí del teatre Grec de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts de la Casa – Castell dels Corbera de Llinars del Vallès

Fa pocs mesos s’ha obert al públic la totalitat del Parc dels Corbera a Llinars del Vallès. Ara podem conèixer dos fonts i la mina.Una de les fonts amb una pica considerable alçada i de pedra, esta situada en un dels laterals de la Casa – Castell,al costat de la porta de carros, adossada al mur de la casa i dona a una zona enjardinada amb plataners.L’altra font, està en el lateral contrari i també adossada en la paret, esta feta artísticament amb totxanes i pica a ran de terra, actualment no raja aigua.La mina, esta en la part inferior i dona a la carretera dins dels antic parc, una portar metàl·lica barra l’accés a l‘interior,tres grans plataners li fan ombra permanent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els altres Plataners del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 4ª Part i última #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En els anteriors dissabtes us vaig presentar arbres destacats del Parc dels Corbera, avui faré ressenya dels Plataners que estant situats en dos espais vent diferenciats, en aquesta antiga Casa- Castell,Una, es front mateix de l’entrada principal ,I l’altre grup, on antigament era l’entrada de carros (cotxes), en el lateral dret, front la gasolinera de Llinars.El grup de plataners de front de la porta principal o noble, formarien part del jardí, son tots de la mateixa mida, forment una filera entre ells quadrada i perfecta.Donant una excel·lent sol a l’hivern i frescor a l’estiu, aquesta part esta tancada de moment l’accés al públic.El grup de plataners de l’antiga entrada de carros, estan formants per una línia paral·lela i pel seu centre passaven (en cara passan) els carros o cotxes.Son mes esvelts, perquè fa moltíssims anys que no es poden les seves branques i axó fa que se allarguin cap a munt, tot donant una sensació que siguin molt mes grans.Avui finalitzem amb aquest article, la ressenya d’arbres destacats en el Parc dels Corbera de Llinars del Vallès.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé