Plaça de Pau Casals de Mollet del Vallès

Com cada diumenge avui us presento dos articles

La Plaça de Pau Casals, esta situada entre les avingudes de la Llibertat, de Badalona i de Burgos, i el carrer de Joan Brossa, enfront de la plaça Major i l’edifici de l’Ajuntament.Aquest espai porta el nom del violoncel·lista Pau Casals,  es va inaugurar l’any 2003; fent així front de l’Ajuntament un gran parc verd i agradable.La seva principal característica, es una gran ondulació del terreny on passejar, jugar, poder trepitjar i estirar-se a la gespa…Des d’aleshores, ha esdevingut un espai central dels actes festius de la ciutat.Disposa de diverses espècies d’arbres, com el pi pinyer, l’om, la gleditsia, el Liriodendron, l’auró o el lledoner, entre d’altres,Aquests arbres permeten disposar d’ombra a l’estiu i gaudir del cromatisme de colors estacional.La plaça acull el monument Gegant, obra de Ramon Aumedes, un gran cilindre que bascula i gira com si fossin les faldilles d’un gegant.A la banda de l’av. Burgos, hi trobem l’escultura a Pau Casals, de l’escultor Ricard Mira.Sota d’aquesta gran Plaça, disposa d’un gran aparcament soterrat amb 181 places disponibles diàriament, per a comoditat sobre tot per la gent que va a treballar al centre urbà de Mollet i/o fer gestions a l’Ajuntament.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de la Plaça de la Creu a Terrassa

En aquest lloc on era fa mes de 200 anys en rere camps i alguna masia, hi havia una Creu de Terme, molt senzilla, formada per columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camí de Castellar i Sant Llorens, se la coneixia per la Creu de Sant Pere, donat que es va formar un poble amb aquest nom a les rodalies.A principis del segle XX, es va construir la font al centre de la plaça,  coronada amb un fanal i la creu de terme en el costat dret algo distanciada, i si van posar bancs de pedra.Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, es procedí a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.Esta feta d’obra en forma quadrada, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro, amb dos aixetes i la corresponent pica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El dos Plàtans de la Plaça Carmen Mascaro de Sant Feliu de Codines

Com cada dissabte,  avui teniu dos articles sobre : Arbres

Aquests dos Plàtans  estan en un angle format pel carrer Anselm Clavé, la carretera de Sant Llorenç BP-1241 i carrer Rector Tomàs Vila de Sant Feliu de Codines.Al seu darrera esta l’antiga Plaça i Jardins Carmen Mascaró, on hi ha la font dedicada a Nostra Senyora del Carmen.Són dos Plàtans amb uns troncs grans i molt desarollats, i un brancatge nombrós i de gran altura.A l’estiu ofereixen un espai fresc gracies  a les seves fulles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de “Los caños” de Ripollet

El Parc de Gassó – Vargas està situat entre la Rambla da Sant Esteve i carrer Cervantes, front Pavelló Municipal d’Esports Joan Creus de Ripollet, l’arbrat principal està format per pins.En la part que dona a la Rambla da Sant Esteve hi ha una glorieta allargada i una pista dura per jocs i activitats, sobre d’aquesta trobareu, La Font de “ Los Caños”.Tal com diu en una placa, és una reproducció de “Los Caños”, un dels símbols de la població germana de Caniles. Va ser inaugurada el dia 12 d’Octubre de 2006.Aquesta Font, hi ha tres brocs per cada costat i de munt seu, els escuts de les dues poblacions.Actualment, les piques i una petita bassa, estan plenes de flors.A primers d’any de 2007, va ser visitada la Font pel President de la Diputació de Granada, us passo l’enllaç :

http://ripollet.cat/asp/content.asp?ID=7961

I l’enllaç on s’explica la ubicació i l’historia de la Font a Caniles :

https://www.mancomunidaddebaza.org/municipios/caniles/encantos-turisticos/fuente-de-los-canos/

Fotografia de turgranada.es – Fuente de los Caños de Caniles

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça del Progres de Terrassa

La Font de la Plaça del Progrés, esta en un lateral de la plaça que dona al carrer Galileu i front, al carrer del Dr. Salvà de Terrassa.Aquesta font podríem dir que és d’estil modernista tardà. Esta formada per un banc de pedra de dues cares; en el que dóna a la plaça hi ha la font amb una aixeta polsador, amb un escut de Terrassa, i la pica. Per l’altra cantó hi ha un banc pedra.Corona el banc i la font una estructura en forma de canelobre que podia donar cabuda a alguna llanterna.Al poblar-se aquesta zona, per l’any 1885 va construir-se una plaça i que va rebre el nom de plaça del Progrés. En aquells anys el veïnat va demanar a l’Ajuntament la instal·lació d’una font, però no seria fins a l’any 1921 que es procediria a la seva construcció, molta gent anava a recollir aigua per casa seva.Aquesta Font ha estat testimoni i presidit molts actes i esdeveniments, com el mercat dels dimecres, abans i després de la guerra, una plaça de toros, la trobada i concurs de gegants l’any 1950 i  la fira d’artesania en l’actualitat.Per saber mes dades us passo aquest enllaç :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/03/font-de-la-placa-del-progres.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Molí de Vent de la plaça de Josep Maria Folch i Torres de Castellar del Vallès

Aquest Molí de Vent esta situat en la plaça de Josep Maria Folch i Torres de Castellar del Vallès.Antigament aquest  vell Molí de Vent s’havia fet servir per a l‘extracció d’aigua per al rec dels horts que havia en aquesta  zona rural de Castellar del Vallès.A l’engrandir en les últimes dècades la població , es van fer non carrers i habitatges, amb els serveis necessaris, i els amos dels terrenys se lis va expropiar les finques per poder edificar.A mitjans de setembre i fins a finals d’octubre de l’any 2018, l’Ajuntament de Castellar del Vallès va portar a terme els treballs de remodelació de la plaça de Josep Maria Folch i Torres que és coneguda popularment com la plaça del Molí, amb la incorporació de jocs infantils i d’esbarjo.Us passo la informació sobre la reconstrucció de la plaça del Molí :

http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/8442/

Els treballs van  incloure la preservació de l’antic Molí de Vent.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Safareig del carrer Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

En el centre de l’Hospitalet, com en moltes ciutats, hi ha la part mes antiga, està situada en l’entramat que forma el carrer Xipreret,on trobareu les cases i masies mes antigues de la ciutat.Us podeu dirigir a la plaça Josep Bordonau i Balaguer, on trobareu els monuments mes distingits com La Talaia i L’Harmonia.En el costat esquer de la citada plaça,  hi ha una entrada a unes cases baixes, on a la seva banda esquerra i front a la porta d’entrada d’una de les cases, trobareu un safareig molt antic que era amb aigua de Pou..Es quadrat i està format per quatre compartiments, dos en cada costat.Com en els pobles, disposava la gent de les cases del carrer Xipreret, d’un safareig per que les dones rentessin la roba de la família.Com podreu apreciar no esta en bones condicions, no arriba l’aigua, ni està en funcionament.És un record pels mes vells i que forma part del mobiliari urbà d’aquest emblemàtic carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

Font de la Creu a Parets del Vallès

La Font de la Creu esta ubicada en la plaça de la Vila, entre l’edifici de l’Ajuntament i l’església parroquial de Parets del Vallès.Font de varies aixetes, actualment de polsador, i a sobre en un pedestal esfèric esta situada una Creu tota ella de pedra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Fonts públiques mes destacades del Masnou

Avui us presento les quatre fonts d’aigua de xarxa públic que estan dins de la població del Masnou :

  • Font de la Plaça d’Ocata

Es antiga situada en una de les entrades a la plaça i al costat d’unes escales.

  • Font de la Plaça del carrer Amadeu

Disposa d’un banc allargat de pedra en cada costat de la font.

  • Font dels Jardins de l’avinguda Joan XIII

Front a l’entrada del Cementeri, disposava de dues aixetes.

  • Font de la Plaça Ramon i Cajal

Curiosa font, amb varies aixetes, i de munt seu una torre on culmina amb un rellotge.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé