L’Alzina del Pla de Maria esta en el Pla de Maria entre el serrat de Caselles i el serrat del Rourell. Per sota de Quatre camins. A l’entrada de l’estació depuradora d’aigües residuals de Moià a prop de la carretera a Barcelona.
Anomenada “Quercus ilex” de la família de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d’alçada.
Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D’uns aproximadament 9 m d’alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc.
Actualment esta molt afectada per algun paràsit que l’està matant.
La tradició oral diu que quan l’hereu o pubilla d’una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.
Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.
Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.
Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.
Historia:
Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.
A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.
La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.
A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.
Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,
justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).
Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.
Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.
És un espai molt bonic, entre arbres, predominant pins joves així com alzines i altres arbres diversos.
Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.
Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.
No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,
llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.
La Font del Pla inclinat de la Ramona esta situada a pocs metres de la mina del Pinter,
i al costat del pla inclinat, al davant de la casa del Taller a Ogassa.
L’aigua surt de tres brocs, actualment sols en raja per un, els quals estan ubicats en un gruixut i allargat tub metàl·lic.
Disposa d’un enreixat metàl•lic que serveix per aguantar-hi les botelles o garrafes mentre s’omplen d’aigua. L’aigua sobrant cau a terra en una pica gran i rectangular feta d’obra.
Es un lloc molt acollidor per fer un àpat o per fer un passeig des de Ogassa.
Els jardins d‘herbes remeieres i plantes medicinals recullen una mostra d’espècies vegetals que històricament han tingut diferents usos medicinals: sàlvia, marialluïsa, poliol o valeriana, entre d’altres.
Aquestes plantes ens permeten recuperar una part de la història natural del poble i ens ajuden a entendre millor la nostra relació amb el medi natural.
La presència d’horts, jardins d’herbes remeieres i plantes medicinals dins del parc, fomenta la conservació de la cultura i tradicions pròpies del nostre entorn, ens recorda el passat agrícola dels municipis
i ens permet també gaudir d’un espai on dur a terme activitats educatives i participatives.
Un d’aquests jardins esta situat en el Pla de Sant Joan, a prop de l’ermita de Sant Joan en La Palma de Cervelló.
Recull de dades: El área metropolitana de Barcelona
La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.
La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.
Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.
Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.
Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.
Les obres de restauració de la Plaça del Conill d’Olot, ja van finalitzar ahir,
Tal i com ho van decidir els veïns en el marc del Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic, l’any passat, a primers de desembre va començar la restauració de la Plaça del Conill, on hi ha l’antiga Font del Conill, s’ha creat una rèplica de la peça, restaurat la font completa, adequació del paviment i instal·lació de mobiliari i il·luminació.
Recopila 400 espais de Camós, Crespià, Sant Miquel i VilademulsRigau Editors, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Banyoles, ha publicat el segon volum del llibre ‘Les fonts del Pla de l’Estany’ escrit per Joan Pontacq i Ramón Casadevall.
Es tracta de la continuació del primer volum que es va publicar l’any 2014. Aquell va anar a càrrec d’Enric i Gabriel Estragués, i s’hi recullen més de 400 fonts dels municipis de Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà, Palol de Revardit i Esponellà. Un exhaustiu treball de recerca i documentació per localitzar, fotografiar i mesurar el cabal i la temperatura de cadascuna de les fonts.
Tot plegat arrenca d’un treball iniciat l’any 1998 per Joan Pontaq per conèixer i catalogar tots els punts d’aigua de la comarca. En una entrevista a aquesta emissora, Ramon Casadevall ha detallat que els darrers dos anys s’ha complementat la recerca i catalogació de les fonts de Camós, Crespià, Sant Miquel i Vilademuls que es recullen en el llibre.
En només quatre municipis, amb molta extensió de bosc, s’hi concentren més de 400 fonts, moltes en zones gairebé inaccessibles o terrenys privats. Totes estan localitzades per GPS, i amb descripcions detallades. Molta informació ha nascut d’entrevistes a veïns i veïnes dels municipis de la comarca, la majoria gent gran, que coneixia l’existència d’aquestes fonts. Casadevall ha destacat la riquesa natural de la comarca, tot i que ha lamentat que ara mateix gairebé totes estan sense aigua per la sequera dels últims mesos.
Aquest gran Plàtan, està situat en la Plaça Lluis Perpinyà de Granollers, esta dins del Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural del Municipi.En aquest Pla, s’especifica les actuacions de conservació, millora, protecció, difusió, entre d’altres, aquest Pla va ser aprovat el novembre de 2005.Hi ha catalogades 95 especiesdins de Granollers a protegir gràcies aquest Pla local.El dijous dia del Mercat setmanal, és omple per les rodalies del Plàtan centenari de la Plaça Lluis Perpinyà, nombrosos venedors i és congrega a la llarg del matí ple de gent de Granollers i rodalies a mirar i/o comprar.Aquest arbre a viscut molts anys fent ombra. De fet, a primers del segle passat eren 4 Plàtans, tenien al seu centre una Font molt bonica.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 