Llac Gravera d’Ullastrell de Terrassa

Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,

justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).

Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.

Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.

És un espai molt bonic, entre arbres, predominant  pins joves així com alzines i altres arbres diversos.

Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.

Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.

No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,

llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló

El Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló, es un indret natural que forma part com a Parc Metropolità.

Cal destacar l’ermita de Sant Joan i el seu bosc, on trobareu bancs per seure,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210716_095706.jpg

espai de jocs infantils

i un espai dedicat a plantes aromàtiques i medicinals, de les que ja us vaig fer un article fa unes setmanes.

Així també, hi trobareu arbres de l’antiga horta, com les oliveres centenàries.

Podeu fer una ruta per la Riera de Rafamans i rodalies de l’ermita de Sant Joan.

Us recomano conèixer aquest espai natural.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintaro

Avui destaquem : La Font del Pla inclinat de la Ramona d’Ogassa

La Font del Pla inclinat de la Ramona esta situada a pocs metres de la mina del Pinter,

i al costat del pla inclinat, al davant de la casa del Taller a Ogassa.

L’aigua surt de tres brocs, actualment sols en raja per un, els quals estan ubicats en un gruixut i allargat tub metàl·lic.

Disposa d’un enreixat metàl•lic que serveix per aguantar-hi les botelles o garrafes mentre s’omplen d’aigua. L’aigua sobrant cau a terra en una pica gran i rectangular feta d’obra.

Es un lloc molt acollidor per fer un àpat o per fer un passeig des de Ogassa.

Text ; Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Jardí Herbes remeieres del Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló

Els jardins d‘herbes remeieres i plantes medicinals recullen una mostra d’espècies vegetals que històricament han tingut diferents usos medicinals: sàlvia, marialluïsa, poliol o valeriana, entre d’altres.

Aquestes plantes ens permeten recuperar una part de la història natural del poble i ens ajuden a entendre millor la nostra relació amb el medi natural.

La presència d’horts, jardins d’herbes remeieres i plantes medicinals dins del parc, fomenta la conservació de la cultura i tradicions pròpies del nostre entorn, ens recorda el passat agrícola dels municipis

i ens permet també gaudir d’un espai on dur a terme activitats educatives i participatives.

Un d’aquests jardins esta situat en el Pla de Sant Joan, a prop de l’ermita de Sant Joan en La Palma de Cervelló.

Recull de dades: El área metropolitana de Barcelona

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Angels Garcia – Carpìntero

Resclosa del Pla de Cardona Monistrol de Calders

La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.

La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Informació : La restauració de la Font del Conill i el seu entorn

Avui us passo tres articles

Les obres de restauració de la Plaça del Conill d’Olot, ja van finalitzar ahir,

Tal i com ho van decidir els veïns en el marc del Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic, l’any passat, a primers de desembre va començar la restauració de la Plaça del Conill, on hi ha l’antiga Font del Conill, s’ha creat una rèplica de la peça, restaurat la font completa, adequació del paviment i instal·lació de mobiliari i il·luminació.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : Les fonts del Pla de l’Estany. Volum II

Recopila 400 espais de Camós, Crespià, Sant Miquel i VilademulsRigau Editors, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Banyoles, ha publicat el segon volum del llibre ‘Les fonts del Pla de l’Estany’ escrit per Joan Pontacq i Ramón Casadevall.

Es tracta de la continuació del primer volum que es va publicar l’any 2014. Aquell va anar a càrrec d’Enric i Gabriel Estragués, i s’hi recullen més de 400 fonts dels municipis de Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà, Palol de Revardit i Esponellà. Un exhaustiu treball de recerca i documentació per localitzar, fotografiar i mesurar el cabal i la temperatura de cadascuna de les fonts.

Tot plegat arrenca d’un treball iniciat l’any 1998 per Joan Pontaq per conèixer i catalogar tots els punts d’aigua de la comarca. En una entrevista a aquesta emissora, Ramon Casadevall ha detallat que els darrers dos anys s’ha complementat la recerca i catalogació de les fonts de Camós, Crespià, Sant Miquel i Vilademuls que es recullen en el llibre.

En només quatre municipis, amb molta extensió de bosc, s’hi concentren més de 400 fonts, moltes en zones gairebé inaccessibles o terrenys privats. Totes estan localitzades per GPS, i amb descripcions detallades. Molta informació ha nascut d’entrevistes a veïns i veïnes dels municipis de la comarca, la majoria gent gran, que coneixia l’existència d’aquestes fonts. Casadevall ha destacat la riquesa natural de la comarca, tot i que ha lamentat que ara mateix gairebé totes estan sense aigua per la sequera dels últims mesos.

 

 

Recull de dades : Ramon Solé

 

 

 

Arbres : El Plàtan centenari de la Plaça Lluis Perpinyà de Granollers

Aquest  gran Plàtan,  està situat en la Plaça  Lluis Perpinyà de  Granollers, esta dins del Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural del Municipi.En aquest Pla, s’especifica les actuacions de conservació, millora, protecció, difusió, entre d’altres,  aquest Pla va ser aprovat el novembre de 2005.Hi ha catalogades 95 especies dins de Granollers a protegir gràcies aquest Pla local.El dijous dia del Mercat setmanal, és omple per les rodalies del Plàtan centenari de la Plaça  Lluis Perpinyà, nombrosos venedors i és congrega a la llarg del matí ple de gent de Granollers i rodalies a mirar i/o comprar.Aquest arbre a viscut molts anys fent ombra. De fet, a primers del segle passat  eren 4 Plàtans, tenien al seu centre una Font molt bonica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé