Pou del Xic Riera o dels Clots de Collbató

El Pou del Xic Riera esta situat en l’Avinguda del Centenari, 38,  darrere la piscina municipal, a 650 m de l’Ajuntament de Collbató.

Historia:

• Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp.
• L’Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d’aigua les noves escoles nacionals.
• L’aigua s’extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt.
• Des d’allà es dirigia cap a les escoles.
• L’encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent.
• També s’hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n’hi anava a buscar per cuinar i beure.
• Va ser clausurat per raons sanitàries.

El pou de cal Xic Riera és dins d’una caseta d’obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana.

En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l’aixeta.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé

Llac de la Urbanització o Barri de Comabella de Sant Llorenç Savall

Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,

El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.

Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.

Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,

on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.

Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,

que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.

Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…

Text i fotografies : Ramon Solé

Parc del Vallparadis de Terrassa – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

Avui coneixereu amb aquesta segona part, el Parc del Vallparadis de Terrassa, desprès de passar per sota del pont del Passeig, en la seva part mes sud.

Una vegada s’han unit els Torrents de Vallparadis i Monner, es  forma el Parc en un sol indret a seguir, disposa de molts accessos als carrers que donen a les dues vessants dels seus laterals, alguna d’ella amb ascensor i/o rampes,

el Parc és completament accessible per a persones amb discapacitats i bicicletes.

Primer destacarem que a sota del Pont del Passeig si troba al tren en miniatura que fa un recorregut de 340 metres (tots els diumenges, des de les 10 fins a 2/4 de 2 del migdia, durant el mes d’Agost no circula.

A l’altre costat del Pont trobareu “Les Hortes del Frares”, amb un auditori

i en el costat dret, l’hospital de Sant Llàtzer i al costat esquer les consultes de la Mutua de Terrassa i una parada dels FFCC.

A poca distancia, hi ha un restaurant – bar amb taules a fora per gaudir del bon temps.

Pel costat de la canal d’aigua, es pot seguir baixant on veureu una zona de jocs infantils,

s’han inclòs atraccions que afavoreixen la integració dels nens i nenes que tenen discapacitats motrius o psíquiques.

Al seguir, a la vostra esquerra hi ha La Bassa, un lloc amb ànecs i altres varietats de ocells i amb un microclima que s’ha format en aquest indret.

A la dreta hi ha “El Llac” que funciona com a piscina municipal a l’estiu.

Si seguiu, fareu un cert rodeig a les instal·lacions de la piscina per el seu perímetre i veureu on hi ha una zona de pin nic.

Seguiu caminant pel Parc, passareu per sota de l’antiga carretera de Montcada, on hi ha la part final del Parc,

i menys freqüentada,

s’acabaria al tocar amb la carretera N- 150.

A partir d’aquí el torrent deixa de ser Parc de Vallparadis i disposa de certes àrees enjardinades.

El Parc disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.

En poc més de mitja hora podeu recórrer el Parc de Nord a Sud i descobrir tots els seus racons.

Amb tanta concentració de bellesa natural i cultural,  va motivar que el 9 de setembre de 1951 fos declarat aquest espai com a Monument Històrico Artístic per part del Govern de l’Estat.

 

 

 Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Avui primer d’any, destaquem : La Font de les Tries d’Olot

La Font de les Tries, és una de les fonts mes conegudes i freqüentades de la ciutat d’Olot.Una vegada que us situeu a l’entrada nord-est d’Olot, passeu per a les portes de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.L’aigua d’aquesta Font, prové dels aqüífers basàltics de l’altiplà de Batet, i surt per quatre brocs i sempre per la humitat la paret esta verda de la molsa allí existent.L’aigua que sobra, cau al costat formant una pel·lícula d’aigua, amb una cascada, que és la imatge tradicional de la font.Tota l’aigua s’escorre per un petit canal fins arribar al riu.La font es completa amb dues placetes i pedrissos per seure.De sempre hi va molta gent d’Olot i rodalies a buscar aigua amb garrafes per al consum de boca,es considera medicinal per la seva composició en carbonat de sosa, sulfat de calci i matèria orgànica.L’antic propietari d’aquests terrenys, Albert Escubós, li conferí la forma actual a principis del segle XX.Es un bon paratge per fer un passeig pels camins que trobareu, entre mig de molts plataners i altres arbres i vegetació de ribera sempre verda, que trobareu per les rodalies de la Font de les Tries.Lloc ideal per passar una estona fent un àpat, llegint un llibre, escoltant el cant dels ocells, que viuen en aquest indret.La Font de les Tries és una font d’Olot (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Bon inici d’any per a Totes i Tots!

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot, Viquipèdia, Generalitat de Catalunya i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La gran Bassa de Les Torres a Lliçà de Vall

Les Torres de Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca, situada  al terme municipal de Lliçà de Vall.Darrera d’aquest conjunt de les Torres , hi ha una gran Bassa de rec per poder regar una gran extensió de terreny agrícola.En un principi podríem dir, que és una gran deu d’aigua que subministra a la Bassa… no, no es així…Aquesta Bassa , la subministra l’aigua de la canal que prové del riu Tenes.En un moment, es va veure la possibilitat que durant  l’estiu fora també utilitzada aquesta Bassa com una piscina….,per ho amb el temps s’ha vist que l’aigua no era tant bona per fer-la servir de piscina, i era millor per regar els fèrtils camps que te aquesta finca.De fet , es una canal provinent del riu Tenes, que es molt antiga, dona l’aigua a la Bassa, aquesta desaigua  a un rec que pel costat del camp, va distribuint-la segons les necessitats que es tingui.L’aigua sobrant torna novament al riu una vegada fet el recorregut pels camps.

Text i Fotografies : Ramon Solé