Aquest Pins estan situats a l’entrada de La Coma de Sant Jaume, a peu de la carretera C-59 de Barcelona a Moià.
Són un conjunt de 3 pins de destacades dimensions,
dos d’ells a la mateixa entrada a la finca i el tercer a l’altra costat de la carretera.
El tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada,
i qualificats com sans.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’any passat vaig fer un article sobre uns destacats pins de la Colònia Soldevila de Balsareny.
Avui, el dedicarem a uns destacables plataners de la mateixa Colònia,
situats en filera en dos línies entre la fabrica i les cases dels antics treballadors.
Es conservant en generat en un bon estat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Feliç entrada a l’any Nou !
Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.
I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,
Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :
el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…
Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Roureda de Les Tapies, si veniu de Manresa, us cal seguir la carretera N – 141 c direcció Moià, cal a l’arribar a una cruïlla que a la dreta va a Viladecavalls de Calders, pues vosaltres gireu a l’esquerra, direcció al mas Les Tapies, al poc en una bifurcació de camins,
seguiu tot recta direcció al Forn de Calç, molt abans passareu pel aquesta Roureda.
Arribareu desprès de passar entre camps conreats i bosc de pins, a un espai que os ho esperàveu…!
La Roureda de les Tàpies esta format per un destacat nombre de roures grossos i vells, situats en un prat sense vegetació.
Un cercat de fusta no us permetran entra amb el cotxe, però si a peu.
Molts d’aquest Roures, són centenaris amb una alçada important.
Tenen entre 200 i 300 cm. de perímetre.
I una gran majoria son d’un alçada de 20 m.
No tots estan prou be, alguns presenten branques seques o danyades per algun paràsit,
també, segons estudis fa que la manca actual de pluges generoses l’aigua no profunditzi tant dins de la terra, on les arrels se assequin i poc a poc podria morir l’arbre.
Són pocs el roures d’aquestes característiques que podeu trobar en altres llocs de la comarca, donat que l’explotació forestal del segle XX, va fer desaparèixer molts exemplar com aquests..
Es un espai tranquil amb molta ombra i que cal respectar.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, per trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.
A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins, i la paret que delimita la finca, on trobareu la Fon Nova de can Mas.
Actualment l’antiga finca es de l’empresa MITTELAND S.A., dedicada principalment a la vinya.
La Font, delimitada amb una estructura triangular, disposa de tres bocs un al costat del altre,
l’aigua cau, si en tingues, a una única pica gran i allargada. En cada costat uns seients.
Dins de la finca i a prop de la Font, hi ha un estany i uns destacats plataners.
Us passo com era la font antiga de can Mas en la dècada dels 80 del segle passat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Sant Esteve, també conegut com a Colònia Soldevila, és una antiga colònia tèxtil del municipi de Balsareny (Bages).
En l’aparcament de la mateixa església de Sant Esteve, esta encerclat de Pins d’una altura molt destacable.
En canvi no es destacant per ser gruixuts, però si que sembla que siguin tots iguals, tant d’altura i pel seu brancatge.
Probablement, es van plantar tot el conjunt de pins al mateix temps.
Sota del molts d’ella tenen bancs per poder-se estar una bona estona,
sobre tot en primavera , perquè s’està molt fresc a sota d’ells.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,
justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).
Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.
Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.
És un espai molt bonic, entre arbres, predominant pins joves així com alzines i altres arbres diversos.
Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.
Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.
No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,
llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Safareig de Xercavins està situat entre la masia de can Feliu i la masia de Xercavins al costat de la llera del torrent Xercavins
i en un camp en el municipi de Rubí.
Per anar-hi, podeu accedir amb vehicle per la carretera coneguda per Camí d’Ullastrell, trobareu el camí indicat que porta a la masia i restaurant de can Feliu, en la primera corba, cal que deixeu el vehicle en un costat sense molestar la circulació,
I agafeu a ma dreta una corriol o camí estret que us portarà a un bosc jove de pins pinyers,
cal seguir, fins que a mà dreta ja veureu en un camp el Safareig de Xercavins.
Construcció d’obra en forma de receptacle de planta rectangular,
amb un espai més petit que li surt d’una de les cantonades.
Quan estava en actiu, s’omplia d’aigua que s’emprava per a regar,
essent, a més, el lloc on anaven les dones a rentar la roba, per la qual cosa aprofitaven les lloses que hi havia a dos dels seus costats.
Es coneixia també com El safareig de l’hort del Teies.
Es podria dir que era un safareig comunitari, ja que eren les dones de Can Feliu, Can Ximelis i Can Casanoves (antiga masia desapareguda situada a Sant Genís) qui l’utilitzaven per rentar-hi la roba.
Les dones de Can Xercavins, per contra, no hi anaven, ja que elles tenien un safareig propi a l’interior de la masia, gràcies als tres pous que els proveïen.
Recull de dades : Ajuntament de Rubí
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Els Pins destacats estan situats en l‘av. de Mossèn Jacint Verdaguer cantonada carrer de la Tortora i en el Passeig de l’Oreneta a Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
Es un tram lliure d’edificis i xalets, una zona verda, on els protagonistes són els Pins,
per la seva alçada i alguns de destacada corpulència en les seves branques.
Crec que aquestes zones verdes en urbanitzacions o llocs altament poblats tenen que perdurar i ser respectades.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a l’Església de Palaudaries, us cal accedir o be per Palau- solita i Plegamans o be, per lliça de vall o lliça de munt, això si, teniu d’anar a l’accés a la Urbanització de Palaudaries, i trencar per una pista de terra a la vostra dreta que es el camí a l’església de Palaudaries, durant un kilòmetre i mig, esta indicat per cartells el recorregut,
Quan s’arriba als antics camps de la finca, al costat del camí, estan els tres pins, be, millor dit els dos que actualment hi quedant, veureu un tronc sec d’un d’ells mort fa temps al costat del altres,
Que se aixecant malgustosos i sans.
Són Pins pinyoners, un al costat d’altre, amb tronc gruixut i amb ramatges ben coberts de fulles.
Estan en una vall molt ombrívola i tranquil·la, a pesar que a prop seu esta molt urbanitzat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 