Avui destaquem : La Font de Terrades de Centelles

Cada diumenge son dos els articles que us presento !

Per arribar a la Font de Terrades, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta.Cal seguir la carretera asfaltada fins una cruïlla de camins, i cal agafar a l’esquerra una pista que en la segona corba veureu la Font  de Terrades, el mas esta proper a la font.Es una important deu d’aigua tot l’any. Surt d’un gran tub de ferro situat sota d’una portella d’accés.Disposa d’uns seients de pedra al seu costat.L’aigua cau a una pica relativament petita pel caudal que en moltes ocasions surt de la font, un desguàs per subterrani la porta a una bassa de rec que serveis per regar camps i horts de la zona.Aquesta bassa i per evitar algun ensurt, esta cerclada amb una balla.A les rodalies i ha varis punts de captació d’aigua.Es un lloc molt freqüentat pels veïns de Centelles a l’estar tant pròxima a poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Capellà de Cànoves i Samalús

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Per anar a La Font del Capellà, cal que us adreceu al poble de Cànoves i aneu per la carretera rural, direcció al pantà de Vallforners. Us recomano deixar el vostre vehicle a l’aparcament (de pagament) que hi ha a can Domènec.Des de aquest punt tus caldrà anar a peu o amb bicicleta.Segui un pocs metres per la carretera asfaltada i veureu un camí a la vostra esquerra que tenia que seguir, tot passant per una vella masia a l’esquerra i una hípica a la dreta.Cal seguir pel camí ample i principal, pocs de secundaris trobareu, que va fent pujada i amb moltes corbes.Veureu que el camí canvia i dona la impressió de que entreu en un lloc humit i fosc.Allí a ma esquerra i adossada a la paret hi ha la Font del Capellà.Disposa d’un estret i petit tub de ferro, que des de fa anys no raja aigua, ni amb les pluges de la tardor d’aquest any, i una pica quadrada no gaire gran i alçada considerablement del terra del camí.El lloc es molt bonic, durant tot el camí d’accés haureu pogut contemplar el paisatge de la riera, amb masies disperses per la muntanya com si es tractes d’un pessebre.Des de aquí podeu anar a la gran casa de Vallforners i tornar rodejant el pantà fins son hi ha l’aparcament.O bé, retornant pel camí que heu fet per anar a la Font del Capellà.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les fonts naturals d’Alta Muntanya

Les fonts d’alta muntanya, moltes vegada tenen una característica comuna, la pica,

Font camí de Puigmal i Fontalba

De fet és un tronc d’un arbre de les rodalies que s’ha buidat parcialment.

Cisterna Lluis Estesen-SALDES

Disposa d’un forat lateral, per poder desaiguar l’aigua.

Font Coll Tauler 1 – SALDES

En general son fonts d’un gran cabal d’aigua i freda tot l’any, per axó, dieu la gent que es freda per la neu de l’hivern.

Font i Abeurador – GOSOL

Es consideren fonts d’aigua d’excel·lent qualitat, donat que la contaminació es mínima.També, poden servir com a abeurador del bestia que esta lliure per la muntanya, com vaques i cavalls.

 

 

Text: Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Oriol – Ramon Solé

La Font del carrer Llorer de Granollers

La font que ens referim, està adossada  en la paret de la cantonada del carrer Llorer amb el carrer Miquel Ricomà de Granollers.Es molt bonica i ven conservada, disposa d’una aixeta – polsador, una pica arrodonida i a sobre con un gran test amb una planta natural.Tot el conjunt és d’una sola pesa.Està adornada amb petites rajoles de colors.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Font i Bassa de Can Llaurador de Teià

La masia de can Llaurador és molt antiga, en el fogatge del 1515 hi consta que hi vivia Joan Llauradó, i en el següent, del 1533, Francesc Llauradó, que va ser el batlle de Teià. A principi del segle XIX hi va viure Josep Botey,  que pertanyia a la família de Lluís Botey.Ben a prop de la part de darrere de la casa hi ha una creu de terme la construcció de la qual segons s’explica en un goig de mossèn Santiago Casanovas, podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta del 1589 que va flagel·lar el poble i que podia haver començat en aquesta masia.Cal destacar que front a l’entrada de can Llaurador, hi ha la Font i la bassa on emmagatzemava aigua per regar els horts.La Font, que ara no disposa d’aigua, quan queia, ho feia a una petita pica al costat dret de la Bassa.També, disposava d’unes lloses inclinades cap a l’interior de la bassa, que servia com a safareig per rentar la roba, era d’us intern de can Llauradó.

Des del Blog, us desitjo Bon Nadal i Festes a tots i totes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de can Sàbat de Gelida

La Font de Can Sàbat, està situada en la part baixa de Gelida, concretament en el camí de can Sàbat, a l’altura del número 39.Està en una placeta enjardinada amb bancs per seure, és un lloc ombrívol que queda al costat dels habitatges.La Font de can Sàbat, va ser restaurada l’any 1998 pels propis veïns de la barriada i l’Ajuntament, cal pujar el desnivell que hi ha de la placeta a la font per uns esglaons.Disposa d’aigua natural que surt contínuament d’un broc d’acer i d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta de polsador sobre de l’anterior; l’aigua va a parar a una pica rectangular.Si ens fixem, hi ha per sobre de la font un cartell amb el seu nom.Sota a un desnivell  front la Font de can Sàbat, hi ha una bassa antiga de rec. Tenim en aquest carrer un bon mirador, on destaca la autopista, camps, bosc i la silueta de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Avui destaquem : La Font de can Volta de Gelida

Per poder anar a can Volta i la seva Font, us caldrà sortir de Gelida per la carretera C-243b, en direcció a Sant Sadurní d’Anoia , passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font. Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí a l’esquerra fa una petita baixada i us porta fins la Font Freda. Per anar a can Volta seguiu tot recta fent unes voltes i pujant un desnivell, no feu cas d’altres camins secundaris, arribareu a can Volta masia antiga que encara avui te cura del camp.Front mateix  de l’entrada a la finca  de Can Voltà,  trobareu un corriol que fa una certa baixada, segons el temps s’ha d’intuir, donat que està tapat per la malesa, a pocs metres hi ha la Font,  situada sota  d’ un destacable roure.Per aquest motiu, també a la Font se la coneix com La Font del Roure. La Font de Cal Volta havia sigut molt important, tant per la gent de Gelida com excursionistes o caçadors, antigament era punt de trobada i ideal per fer una àpat.Actualment, es seca i esta molt descuidada, a  pesar que és va fer una restauració a mitjans de l’any 1999. No obstant , el dia 21 de Març de 2009, personalment vaig veure que tornava a rajar, desprès d’un hivern molt plujos.    Disposava d’un tub on l’aigua queia a una pica no massa gran i aquesta anava conduïda a una Bassa  a uns metres de la font, ara està amb pedres i vegetació. També, encara hi ha una taula i seient de pedra, no en bones condicions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Rita d’Olot

Per poder anar a la Font de Santa Rita d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des de aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, seguiu paral·lels al riu Fluvià.Seguiu per la pista cimentada que al poc deixarem quan hi ha una corba, per agafar un camí de terra que  va a tocar del filat de les pistes d’atletisme, entre un alzinar.Ara a uns 300 metres, veureu un camí que fa baixada cap el riu, i poc abans d’arribar-hi, veureu entre la vegetació la Font de Santa Rita.Per arribar fins la font, us caldrà baixar uns esglaons. Esta protegida per un mur. Disposa d’un tub i l’aigua cau a una estreta pica.Es un lloc molt ombrívol i humit.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Una font parroquial, en l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers.En 1905, els franciscans conventuals es van establir a Granollers fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

L’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, hi ha com un pati abans d’entrar, on a ma esquerra veiem una font amb una verge dins d’una capelleta protegida amb vidre, que ens sorprèn que no sigui precisament la Verge de Montserrat…Aquesta font, com en altres esglésies que em visitat, es mes de decoració que no pas per veure aigua. Hi ha dos tubs gruixuts que hi raja aigua que va a parar a una gran pica semi circular amb algun peix de colors.Sempre hi ha un significat amb església i aigua :

La transparència cristal·lina i la puresa… Per això, segles en rere, sempre s’edificava una ermita, santuari o església en llocs amb aigua, com a pous, fonts, manantials, deus, rius… tenien una a prop; també, en molts de casos es recollien llegendes i histories.Per això, a pesar que estiguin dins de pobles o ciutats, algunes tenen el significat d’una font , com en el cas d’avui de l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia