Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

La tardor a la Sauva Negra de Castellcir

Podeu iniciar la ruta en el turó del Puigsagordi, cal contemplar des del mirador l’espectacular paisatge sobre la plana de Vic, el Montseny i l’inici del congost entre Centelles i Figaro.La Sauva Negra és un espai natural (67,35 ha.) no massa gran, protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.Aquest bosc tan particular, esta situat entre les cingleres de Centelles, el propi Castell, i Puig Oriol.Per arribar-hi podeu accedir per el Puigsagordi, tal com us deia al principi, i també per Centelles, Sant Martí de Centelles (Castell) i Castellcir. En aquestes possibilitats trobareu cartells que us indicant el camí a seguir.Per que fer la visita per la Tardor al bosc de La Sauva Negra?Senzillament, per que el bosc de La Sauva Negra, esta format per una varietat d’arbres com Faigs, Pi roig, Aurons, Moixeres, Avellaners, Blades, Roures, Alzines, Trèmols, entre altres tipus de vegetació petita,que a la Tardor configuren una varietat de colors espectaculars .No cal oblidar de visitar la Font de la Sauva Negra, que es sulfurosa, i que ja vàrem dedicar en el seu dia un article.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Canet de Vallvidrera a Barcelona, molt ben restaurada

“La Font del Canet, un dia a mitjans de l’any 1997, a l’estar en aquesta Font que no disposava de broc, un senyor indignat es va expressar que era una vergonya que ningú poses un tub.

Any 1997 – Arxiu Rasola

Així va ser que setmanes després, vaig anar amb un amic i vàrem posar el tub d’acer que a dia d’avui encara esta a la Font.”

Any 1997 – Arxiu Rasola

Per tant és una font amb molt apreciada per a mi. Durant l’any 2008, fou restaurada  l’estructura en general.És de raig continuo i raja tot l’any. Està format per un mur de totxos que alberga una cisterna en el seu interior, i al mantenir-se omplerta brolla pel tub.Una vegada restaurada es va col·locar la inscripció del nom de la Font.Es diu que a principis del segle passat, les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l’estómac.Per arribar-hi, podeu anar des de la Font de la Budallera tot seguin els cartells indicatius;o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, un cop passeu per una Alzina destacable,ja estareu a prop, passareu pel torrent i a pocs metres estareu a la Font del Canet.

Cal destacar una Alzina curiosa i molt antiga que esta deforme de mig troc cap a baix, a uns metres sobre el replà de la font; i també, i a poca distancia, trobareu el centenari “Pi roig”, amb un troc molt recta i alt, que us vaig comentar ahir.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.