Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 2ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

En l’heura, un perill per a molts arbres 1ª Part, us he descrit aquest perill que representa aquest arbust trepador per alguns arbres en els boscos de Catalunya.Us voldria presentar un estudi visionat durant un any, per veure el procés quin ha sigut de l’heure a un mateix arbre :

  1. Una vegada escollit l’arbre es va netejar de l’heura que l’estava envaint, tallant les arrels i assecant-se la part de dalt.
  2. Podem observar el nombre important de brancatge de l’heura.
  3. Les marques que van quedar en el tronc de l’arbre a l’arrancar-li l’heura.
  4. A la primavera de l’any següent, i en la base del arbre veiem com han nascut nou brots d’heura.
  5. Passat un mes, veiem que a trepat ràpidament per l’arbres.
  6. Unint se, amb les fulles seques que eren de l’any anterior.
  7. I sembla que aquesta vegada hagi crescut amb molta mes força i plenitud de vegetació.
  8. Es un verdader monstre dins de la vegetació en un bosc, que si no tallem novament l’heura, tot l’arbre s’omplirà…Esperem que en un temps curt es trobi una bona solució per evitar aquest mal.

 

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Perill de caiguda d’arbres i brancatge en temporals de pluja, neu i vent

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Estem entrant al temps meteorològic que ens pot sorprendre alguna gota freda, i trobar-nos en un parc o a la muntanya.En temporals forts, però previstos, les mesures dels ajuntaments i les pròpies, ja fan que sigui menys perillós.Però, si es una gran tempesta d’aigua, neu o vent, o alguna combinació entre aquests fenòmens, pot derivar a la caiguda d’arbres i de brancatge.Si en aquell moment us trobeu que hi ha una turmenta de grans proporcions, cal resguardar-se en un lloc el millor possible.Com tots sabem, cada any hi ha gent ferida i morta, a causa de fenòmens meteorològics.No obstant, cal evitar passar per sota o a prop d’arbres grans, morts, podrits, mig caiguts, desarrelats…Es fa molt difícil donar consells preventius que a vegades la fatalitat és present en pocs segons…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Perill de fer senderisme a prop de les vies del tren…

Cartell Renfe

Cada anys son moltes les persones accidentades i mortes per passar o creuar imprudentment les vies de tren arreu de Catalunya.

Cartell de Les Franqueses del Vallès

En el cas d’avui, voldria fer menció a la gent que fa senderisme per a prop de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar d’un accident greu.

Moltes són les rescloses que hi ha en el riu Ter, els senderistes per aproximar-se a elles, creuen o van pel costat de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar.

Sobre tot voldria destacar la línia de Puigcerdà  des de Vic a Ribes de Freser.Alguns senders passen pel costat mateix de les vies de tren, per poder escurçar el recorregut, però axo comporta un risc elevat, en ocasions cal entrar en algun túnel amb poca llum, el camí lateral de pas esta ple de pedres que es pot fer perdre l’equilibri,molts ponts d’aquesta línia son antics, i tenen un marge de seguretat paral·lel a les vies.Cal evitar aquest senders en lo possible, saber el pas del trens, anar el mes retirat de les vies, i si us sorprèn un tren, mirar de apartar-vos al màxim  vigilar la força del vent que al seu pas arrastrarà per no caure. Us ho dic perquè jo mateix vaig trobar-me un tren de cara, i va ser un bon ensurt…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia