Serra de Moixeró – Serralada Prepirineus catalans

La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s’estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.

El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l’enclavament de Gréixer, a Guardiola de Berguedà).

La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d’Alp i el Puigllançada.

Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d’oest a est i sovin es confon o s’atribuiex el nom de Cadí fins la Serra de Moixeró, la Tosa d’Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí.

Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en l’orogènesi varisca) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses.

Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.

El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.

El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l’estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l’est.

La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l’alteració atmosfèrica per formar sòls.

Senders presents a la serralada:

GR 107 Camí dels Bons Homes, creua la serra de Moixeró pel Coll de Pendís.

GR 150 Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró, no creua la serra del Moixeró i l’envolta per fora.

PR-C 125  Recorregut circular que des de l’Hostalet arriba al refugi de Sant Jordi, al peu de la serra de Moixeró.

No hi ha nuclis de població dins de la serralada, únicament algunes cases aïllades i refugis de muntanya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Llegenda : Com es va formar la Muntanya dels Pirineus

Les muntanyes són un mon de Llegendes, les de Montserrat , del Montseny, de Sant Llorenç de Munt, del Pedraforca, i podríem seguir nombrant muntanyes, on es parla de bruixes, dones d’aigua, follets i éssers vius de la foscor, els encantats i encantades, i éssers vinculats a la mitologia, que tradicionalment  anaven passant de veu a veu, les àvies als nets al costat de la llar de foc.

Avui us recullo una tradicional Llegenda de com es va formar Els Pirineus :

“ La llegenda  ens diu que la princesa Pirene tenia una gran bellesa i vivia a la Península Ibèrica. Tenia molts pretendents, però el seu cor estava reservat a Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als boscos. El pare de Pirene, Túbal, els va descobrir i va desterrar a Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l.

En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un horrible monstre amb tres caps que volia casar-se amb la princesa, Pirene va escapar corrents pel bosc, però Gerió, per impedir la seva fugida va incendiar els boscos, les flames gracies al vent, van córrer mes que Pirene ocasionant-li cremades mortals.

Els crits de dolor de Pirene mal ferida, van avisar a Hèrcules, que tot i que va matar al monstre, sols va poder arribar per a declarar-li amor etern, no va poder impedir la mort de Pirene als seus braços. Hèrcules va sepultar la seva estimada dins d’una muntanyes enorme de pedres feta per ell.”

D’aquesta manera van néixer els Pirineus, segons la llegenda…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de la llegenda, adaptació al Text : Ramon Solé / Fotografies : Oriol- Solé Salvador

Avui coneixerem: Les dues fonts de Saldes

Com cada dissabte us presento dos articles

Vista del PedraforcaLa primera Font, esta en el carrer Joan Trasserra, on fa com una petita plaça i unes escales a dreta i a esquerra

i la Font esta al mig, es en front de l’església parroquial d’aquest poble,

te l’escut  de Saldes, a sobre de l’arcada de la font.

La segona Font, és en un costat de carrer Santa Bàrbara, on fa una placeta, amb unes grans vistes de les muntanyes properes,

l’estructura és feta amb rocs de riera, l’aigua cau contínuament a una vella pica, a sobre hi ha una petita escultura del Pedraforca, i una placa en record de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Terrers de Gósol

La Font de Terrers de Gósol, pot ser una de les mes representatives d’aquest municipi, a l’estar poc mes de vint minuts del poble i de fàcil accés,  tant es pot  anar a peu,  com amb vehicle.

Cartell

A peu sortirem des de la Plaça Major de Gósol i agafarem  el GR (marques vermelles i blanques) direcció nord, caminant uns 25 minuts fins a la font.

Amb vehicle pujarem per la carretera C-563, direcció al Coll de Josa, ens fitxarem per agafar un trencall de terra a la nostra dreta que ens portarà en poc temps a la font.

Ft. Tarrers 1 - GOSOL

Es molt recomanable anar-hi a qualsevol època de l’any, el lloc es tranquil  al peu del Pedraforca i disposa d’una àrea recreativa, amb taules i bancs de fusta i barbacoes.

???????????????????????????????

La Font de Terrers, disposa de tres brocs on surt abundant aigua tot l’any, en cas de molta sequera sols funcionen els dos principals.

Ft. Tarrers  2- GOSOL

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Fem safareig…al rentador de Gósol

En aquest petit poble al peu del Pedraforca, que no a volgut creixa i a mantingut l’estil de les seves noves cases amb les antigues, hi trobem, en cara, el rentador que feien servir les nostres avies i mares…

Sefreix 2 - GOSOL

Es de forma rectangular amb teulada per evitar mullar-se en un lloc de Catalunya que es molt freqüent que en poc temps plogui o nevi, segons l’època de l’any.

Sefreix - GOSOL

L’aigua sobrant del rentador, dona a un abeurador,

Abeurador abans de la seva restauració

Abeurador abans de la seva restauració

per el ramat que pastura per les muntanyes properes al Pedraforca i que feien i fan, passar per el poble.

Un cop restaurat

Un cop restaurat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé