Parc de Sant Jordi de Terrassa

El Parc de Sant Jordi,  són els antics jardins i terrenys de l’antiga masia Freixa.Aquest  Parc està situat en el barri de Ca n’Aurell de Terrassa, dins de la delimitació dels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.El Parc de Sant Jordi, en l’actualitat disposa d’una superfície de 22000 metres quadrats.Va ser inaugurat i obert al públic, l’any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l’Ajuntament de Terrassa.Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l’any 1907 varen convertir en residència.L’edifici modernista, va ser  residència del mateix industrial terrassenc, Josep Freixa i Argemí.Els jardins de la Masia Freixa respecten l’estructura dels jardins de l’inici del segle XX, d’inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells.En el Jardí destaca :

La glorieta situada davant de la Casa Freixa.La bassa on antigament havien cignes i ànecs.Una estàtua de Sant Jordi, ubicada a darrere de la masia, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l’inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.La Font del parc que inicialment havia estat a sobre l’estàtua de Sant Jordi.L’avinguda dels Xiprers.Uns troncs secs s’han adaptat i disposant de llibres per llegir.Per últim, un cartell i una soca, ens recorda el fort vendaval que va patir Terrassa i Comarca el 9 de desembre de 2014, on el Parc de Sant Jordi, van ser abatuts  87 arbres.Cal dir, que disposa de servei de cafè-restaurant , 2 espais de jocs per infants, nombrós bancs i fonts d’aigua potable de xarxa, pin nic…En aquests Jardins, és porten a terme, concerts i diverses activitats al llarg de l’any.En l’edifici de la Masia Freixa, hi ha actualment la seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc dels Pinetons de La Garriga

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per arribar al Parc dels Pinetons, teniu d’anar al passeig del Congost de La Garriga.El Parc dels Pinetons, és un conjunt condicionat com a parc municipal i zona de lleure des de 1984.El seu principal arbre son els Pins pinyoners, de gran altura i bellesa.Aquest espai de lleure dins de La Garriga i a tocar del riu Congost, us ofereix, un lloc ideal per dies de molta calor, donat que és frec i amb molta ombra.Disposa de seients repartits per tot el parc,font d’aigua de xarxa, espai per a jocs infantils i jocs per adults.Taules i seients de pedra per fer Pin nic.Un petit bar – restaurant amb barbacoa i bona cuina casolana.Un lloc que si no el coneixeu, val la pena d’anar-hi.És punt de partida de diverses rutes i excursions

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El petit parc de l’església de Sant Julià de Lliça d’Amunt

Front mateix de l’entrada principal a l’església de Sant Julià de Lliça d’Amunt,hi trobareu un antic jardí, molt freqüentat per la gent Lliça.A pesar que és un reduït espai, te una diversitat d’arbres.Cal baixar unes escales, i és pot entrar a traves d’una antiga portalada.Hi ha diversos seients de pedra,i una no massa gran glorieta metàl·lica.És un lloc molt tranquil  per passar-hi una estona i lloc idíl·lic per fer fotografies una vegada casats els nuvis…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Puig de les Forques de Granollers

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Parc Puig de les Forques, esta situat entre el carrer de Joan Lluís Vives, el carrer de l’Olivar, carrer de de Carles Riba i la carretera C-251, coneguda com carretera a Cardedeu.La porta d’entrada al Parc esta front de l’edifici dels Mossos d’Esquadra de Granollers.El Parc Puig de les Forques està situat a la Serra de Llevant, en el límit  entre el barri de la Font Verda i el polígon industrial, botigues diverses i d’oci del RamassarPer aquest nom  del Ramassar, també és coneix el parc de forma popular per la gent del Barri.Situat en una  petita elevació  que permet veure a 360º unes magnifiques vistes de la ciutat de Granollers, les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la mes propera, La Serralada de Marina.Aquest Parc te una extensió d’uns 30.000 m2.Les seves principals característiques són l’esplanada central de paviment tou, l’amfiteatre de prat amb grans vistes.L’accés es apte per tothom, a pesar que hi hagi escales per pujar directament a la part mes alta, disposa l’alternativa per tot el parc d’un ampli camí sense obstacles.Hi ha zona amb jocs infantils, fonts d’aigua de xarxa, i diversitat de bancs.La vegetació es molt variada i cal dir que els arbres són joves i plantats fa pocs anys.En un dels extrems hi ha el Cementeri i l’edifici de l’Escola oficial d’idiomes del Vallès Oriental.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Zona humida del Parc de can Daví de l’Ametlla del Vallès

El Parc de can Daví està en la part baixa del Torrent de can Draper de L’Ametlla del Vallès, que pren el nom de l’antiga masia de can Daví.Fa pocs mesos l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va portar la tasca de netejar de sotabosc tot els dos torrents,

Abans de la neteja- 2018

aquest motiu va fer que ara pugueu veure molt millor aquests aiguamolls.

Imatge un vegada feta la neteja

Uns cartells us informen del motiu de la importància d’aquesta zona humida i així, com les especies existents.Són moltes les especies d’animals que depenent d’aquests recurs hídric.Tant ocells, com petits mamífers, insectes i rèptils, us passo detall :A passar que aquesta zona humida esta al costat d’una urbanització, s’ha pogut delimitar-la amb tempsi preservat una zona amb arbres de ribera molt destacables.Fent un passeig us podeu aproximar fàcilment a la zona humida del Parc de can Daví.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Josep Maria Serra Martí de Barcelona

Parc de Josep Maria Serra Martí, està situat al districte de Nou Barris, es troba al barri de Canyelles, tocant  cantó muntanya a la Ronda de Dalt, en el  carrer de Miguel Hernández, 16 de Barcelona.Aquest Parc, va ser creat el 1994 per Cinto Hom i Carles Casamor.El Parc està dedicat a Josep Maria Serra Martí (Barcelona, 1927-1991), enginyer industrial i polític socialista, que va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Serveis Municipals de Barcelona i un dels impulsors dels Jocs Olímpics de 1992.És un àmbit veïnal, on un dia a la setmana s’organitza un mercat ambulant a l’aire lliure. En trobar-se en un terreny de cert desnivell, s’estructura en plataformes separades per talussos verds, amb una esplanada polivalent al centre.El punt neuràlgic del Parc és la Font Màgica Manuel de Falla, obra de Pedro Barragán, a l’any 1994, disposa d’un joc de llum, aigua i so que la converteix en una font màgica.Es tracta d’una gran plataforma rectangular situada dins un llac, també rectangular, amb una peça longitudinal a sobre que s’eleva gairebé 20 metres per sobre de tubs que actuen com a columnes.L’aigua cau des d’aquí en cascada, s’enlaira des dels brolladors i es vaporitza a sota i a prop de les grans pedres que hi ha en un costat del llac.En el recinte sobre una gran peanya de formigó es troba una escultura d’una «balladora» flamenca titulada Alegrías, obra d’Ignasi Farreras Casanovas d’any  1998.El Parc també compta amb àrea infantil i taules de ping-pong.En aquest Parc hi ha espècies d’arbres i palmeres amb un protagonisme especial, tant per la quantitat com per les dimensionsi la situació dels exemplars, que es troben alineats i ordenats per nivells o agrupats en petits bosquets.Prop de la Font Màgica, destaquen més d’una vintena de palmeres washingtònies, la majoria alineades, un grup d’eucaliptus, i altres com de pebrers bords, de til·lers, de xicrandes,  bellaombres, pollancres del Canadà, àlbers, acàcies de Constantinoble, arbres ampolla i lledoners.És molt freqüentat per la gent de Roquetes i rodalies, lloc que dona molt be el sol a l’hivern i amb seients a l’ombra a l’estiu ideal per passar una bona estona.

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Fluvial del riu Ripoll al pas per Barberà del Vallès

Son diversos els articles que he dedicat al riu Ripoll, sobretot , al pas per Sabadell i per Castellar del Vallès, avui el dedicaré al municipi de Barberà del Vallès.El Pla director del Ripoll mitjà, aprovat l’any 2000 pels ajuntaments de Castellar del Vallès, Sabadell  i  Barberà  del  Vallès.  Té  com  a  objectiu  principal  establir  actuacions  conjuntes, harmonitzar  el  tractament  urbanístic  i  paisatgístic  de  la  conca  del  riu  i  configurar  un  àmbit  fluvial unitari.Per protegir la fauna, millorar la llera i bosc de ribera del riu Ripoll pel pas de Barberà del Vallès, durant els anys 2002 i 2003, es va fer una actuació que podríem dir important en el seu tram.Es va eliminar un assut i millorar tot el tram fluvial.Actualment podem veure mes ocells fent niu per les vores del riu i una vegetació mes apropiada al seu curs.El pla de millora, va contemplar més d’una dotzena de projectes, millorant la funcionalitat ambiental, hidràulica i morfo-dinàmica del riu Ripoll, així com la recuperació paisatgística de diferents entorns.Amb un espai ple de vida, de lleure i esbarjo, proper a la ciutadania i del que podem gaudir tots.Us passo diferents accions portades a terme per l’Ajuntament de Barberà del Vallès de llocs naturals per les rodalies del riu Ripoll :

http://www.bdv.cat/espais-naturals-barbera

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà del Vallès i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Municipal Bosc de Ca la Tona de Canovelles

Avui us presento com cada diumenge dos articles

El Parc Municipal Bosc de Ca la Tona de Canovelles, esta situat  al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Canovelles, en l’avinguda de Canovelles i el carrer Isidre Duran.Està format per un antic bosc d’alzines amb una part intermèdia plena de pins.El bosc de Ca la Tona disposa,  d’una zona de jocs infantils, un pícnic, amb 8 taules i bancs de fusta, i una font.Compta amb una zona d’esbarjo per a gossos.El parc està tancat durant la nit, per evitat ensurts i malifetes.El bosc de Ca la Tona és el centre d’algunes de les festes populars que es fan a Canovelles, com són, la marxa popular o l’arrossada de Festa Major.Us passo un enllaç amb la relació de Parc del Municipi de Canovelles :

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/patrimoni/parcs-places-i-boscos/

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Arbres – Els dos grans Pins de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per anar als dos grans Pins de l’Oller, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí. Des de l’Estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins arribar a la gran masia de Can Oller.Allí gireu a la dreta (deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu) i passareu pel costat del Parc de l’Alzinar de l’Oller, cal que agafeu el primer carrer que trobareu a l’esquerra, que fa una certa baixada, us portarà al fons de la vall, on forma una gran explanada, i veureu el Forn de Calç i davant d’aquest com a dos sentinelles, hi ha els dos gran Pins.Son dos allargat i esvelts Pins pinyoners, molt antics que es conserven molt be.Teniu l’opció de mirar gran Forn de Calç, que de fet eren tres, o seguir pel GR (marques vermelles i blanques) que us portarien a l’Església de Sant Pere de Valldeneu.L’altre article d’Avui, es el gran Roure de l’Oller.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé