Aquesta Font és coneguda també com La Font Àrea Lleure can Ventos de Camprodon.
Està situada en el parc de Mas Ventós, aquesta en el que fora seus terrenys.
A l’habilitar la zona de lleure, van arranjar la font amb un aire totalment modern, l’aigua surt d’un llarg canaló metàl·lic i cau a una pica arran de terra on d’allí desguassa.
L’Àrea disposa de taules i seients per fer un àpat amb una gran explanada.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada dissabte us presento dos articles
Aquest Pi Gros esta situat en un lateral del carrer dels Avets front al carrer dels Roures, dona a la part superior del Parc de can Barra i a prop d’aquesta finca a Sant Quirze del Vallès.
Es un Pi de gran port i brancatge.
El brancatge s’obre circularment i forma una capçada ampla i densa.
Disposa de fulles gruixudes i rígides, capaç de resistir sequeres estivalspronunciades i gelades fortes.
Es un arbre d’interès Local de Sant Quirze del Vallès.
Informació : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.
El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.
És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.
Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals
i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.
El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.
També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.
Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…
Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.
Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.
En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.
Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis
i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.
El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.
Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.
També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon
i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.
Un matí molt complert per passar ho amb família…
Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Parc de ca l’Anglada o L’Anglada Park, esta situat front l’Església parroquial de Sant Cristòfol del Barri de ca l’Anglada, entre el carrer de Sant Damià i carrer de Sant Cosme de Terrassa.
Es un espai rectangular amb poca vegetació.
De fet, hi ha algun pi pinyer i pi blanc, també, unes joves oliveres, entre altres arbres.
Disposa d’un espai per nens, amb jocs infantils i una font,
Curiosament, l’espai destinat al mes petits esta vallat, en canvi hi ha un espai amb la font, es obert.
Observem molta gent passejant amb el seu gos per tot el parc.
En aquest Barri de ca l’Anglada, creat desprès de la postguerra, hi trobem poc espais verds i aquest és un d’ells.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres
Aquest Roure que avui ens referim, esta situat sota del carrer de la Igualtat,
en la seva part que dona al Parc de Vallparadis entre la paret lateral de la Fàbrica Noguera,
al costat d’un camí d’accés al parc i front L’Espai de lliure circulació de gossos d’aquesta zona de Terrassa.
Es un Roure que destaca sobre altres arbres de les rodalies.
Te bon aspecte i salut en tot el seu conjunt, tronc i branques.
A la primavera i l’estiu, es molt ple de fulles formant una copa arrodonida que dona molta ombra,
No te accés del públic i esta en un petit fondal a un nivell mes baix de la resta d’arbres.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles !
Les basses d’en Broc i els aiguamoixos de la Déu Vella a Olot, són, respectivament, unes basses naturals i uns herbassars humits situats un al costat de l’altre, als afores de la població d’Olot, a prop del paratge de La Moixina.
Es coneixen referències que aquest espai, a començaments del segle XX, ocupava més de 20 hectàrees de superfície.
Us passo dades destacades :
Cal destacar, que el règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment. La inundació és permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell. Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.
La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua. De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, etc.
La vegetació forestal de ribera està constituïda per àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), tells de fulla petita (Tilia cordata), vimeteres (Salix fragilis.), etc. Igualment, cal fer especial esment de la roureda de roure pènol , que envolta l’espai i que constitueix una de les escasses localitats catalanes on aquesta comunitat apareix.
El mateix Parc natural ha realitzat tasques de reforestació d’aquesta espècie als voltants de les basses d’en Broc i en els herbassars de la Déu Vella.
Els impactes sobre aquest espai són la manca de cabal circulant als recs que alimenten la zona humida, l’eutrofització d’origen agroramader, la presència d’espècies de peixos exòtics com la carpa (Cyprinus carpio), que afavoreixen la resuspensió dels sediments i poden fer perillar la vegetació de macròfits, o l’elevada presència humana. Malgrat aquests impactes, no es considera que perilli la conservació d’aquest espai degut a l’interès del Parc Natural en la recuperació de les zones humides del domini de la roureda de roure pènol.
L’Espai es troba inclòs al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, forma part de l’espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5120004 “Zona Volcànica de la Garrotxa”.
Recull de dades : Fitxa – Inventari de Zones Humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui us presento dos articles
URIAN- Guies, us proposem diferents viatges de muntanya i aventura, per grups de més de 4 persones.
Activitats d’estiu 2020:
https://www.urianguies.com/viatges538c4d7d
Campaments 2020 d’URIAN per a nenes i nens de 8 a 14 anys.
Campaments per a infants:
https://www.urianguies.com/casal-destiu-2019f9cb7976
Travessa pel Parc Natural del Cadí – Moixeró per a joves de 14 a 17 anys, per a gaudir de la muntanya i l’aventura, amb gent de la mateixa edat i afició.
Travessa joves:
Per a més informació o inscripcions :
690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica: 9h a 20h.
Avui us presento tres articles !
El jardí del monestir és el primer espai del projecte del parc de les Olors a Sant Joan les Fonts.
Es tracta d’una iniciativa que des de fa uns anys, està destinada a la recuperació d’espais agraris d’alt valor paisatgístic per convertir-los en jardins productius i visitables.
En aquest lloc, el visitant hi troba més de trenta varietats de plantes medicinals i aromàtiques.
Per exemple :
Romaní, sàlvia, menta, fonoll, farigola, areguen, …entre altres plantes.
De Garrotxadigital.cat , us passo un article sobre la plantada d’herbes i flors per part d’infants :
Si la visita forma part d’una escola, es pot fer un dibuix o pintar el monestir baix unes línies que s’expliquen en un cartell.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan les Fonts i Altres
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui us presento dos articles
Caminar es fer Salut, no es una dita, és una realitat, cal caminar per mantindré una bona salut cardiovascular, 
moltes enfermetats cròniques es podent rebaixar els nivells, si cada dia es fa una estona de caminar, entre mitja hora a una hora mínim.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), indica i subratlla que la manca d’activitat física és un dels factors de risc principals per a la salut, 
n’hi ha prou amb dedicar-li 30 minuts al dia- és l’esport més practicat i recomanat,
i a més, no et costarà ni un euro.
Casi tots els Ajuntament de Catalunya, a la llarg de l’any porten a terme campanyes per sensibilitzar a la gent per que porti a terme una caminata diària, 
sigui per la ciutat o poble, o per fora, com zona de muntanya o platja.
Es important que cada persona sigui jove, gran o de la tercera edat, segueixi les indicacions del seu metge i/o infermera abans de començar a fer caminades diàries o periòdiques.
Caminar i una dieta adequada a cada persona, pot ser una teràpia bona per allargar la vida o evitar enfermetats i rebaixar de nivell les cròniques.
Dins de ciutats o en pobles, s’ha creat circuits, no massa llargs especialment o prioritàriament perquè la gent camini i en seguretat,
alguns d’ells ja us els he fet algun article, son circuits conjuntament amb bicicletes,
generalment planers i aptes per a tothom, inclòs usuaris amb cadires de rodes.
Podeu participar, en caminades populars,
passejar i caminar per un parc,
fer un petit circuit cada dia per la muntanya,
a tocar de la sorra de la platja, 
simplement, pels carrers en zona urbana.
El mes important que la gent es mentalitzi de fer-ho i no deixar-ho per mes endavant, cada un amb les seves possibilitats.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Recull d’imatges de cartells : Ajuntaments i Entitats Oficials
Com cada divendres us presento dos articles !
Amb aquest titular a mitjans del mes de juliol de l’any passat, alguns medis de difusió donaven la noticia de que La Trenca, ocell que hi ha molt pocs exemplars en llibertat, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.
La Generalitat de Catalunya amb l’Associació Trenca, van reintroduir deu polls d’aquesta espècie al parc, procedents del centre de fauna de Vallcalent.
Fotografia Generalitat de Catalunya
La Trenca és una espècie protegida, com diem està en situació crítica en desaparèixer per sempre, i que en el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà , no hi havia cap des de l’any 2002.
Des de l’inici del projecte de conservació i recuperació de la trenca, la Generalitat, amb el suport de l’Associació Trenca, ha reintroduit en total 580 exemplars en dos punts d’alliberament diferents, en la Plana de Lleida.
Us passo l’enllaç de l’Associació Trenca per si algú pot estar interessat amb el seu projecte per la conservació i protecció d’aquest ocell, personalment us aconsello que el visiteu, porten una tasca molt destacada en el medi natural sobre tot en aus :
Font de la informació: Generalitat de Catalunya i Emporà.info
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
