Arbres – El Roure i L’Alzina destacables del Parc de La Serreta de Cardedeu

Aquest passat dijous, us vaig fer l’article del Parc de la Serreta de Cardedeu. Avui us presento els dos arbres mes destacats d’aquest parc, un Roure i una Alzina.El Roure, esta al cotat mateix del camí a la Serreta, aquest fa una certa pujada i l’arbre el trobem al costat dret. Es majestuós i amb troc ample i ramatge vent enfilat.L’Alzina, es relativament jove, la que fa que sigui destacable es el seu ramatge arrodonit, amb una quantitat de branques i fulles que el fan molt espès, i extremadament arriben a nivell del terra.Està situada L’Alzina, front el mirador de la Serreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de la Serreta de Cardedeu

El parc de la Serreta és l’àrea verda més extensa de Cardedeu.Es va inaugurar l’any 2009 i s’escampa pel turonet que delimita el poble per la cara sud-oest.Un parc amb una superfície de 44.500 m² i amb llargs tobogans, espais verds en diferents nivells i sovint s’hi convoquen volades d’estels, donat que és l’àrea verda més extensa de Cardedeu.El parc de la Serreta hi han diversos camins per passejar, plantes aromàtiques i medicinals, un espai d’amfiteatre circular per a actes culturals i festius, fonts d’aigua, enllumenat en les zones d’estada i repòs, jocs infantils,mobiliari urbà: bancs, taules de pícnic, papereres i aparca bicicletes,i un espai destinat especialment per a gossos.Disposa d’arbrat en algunes zones, com Pi, Alzina, algun Roure, olms, entre altres.Te unes amplies zones de gespa natural i zona forestal amb bosc net sense  a penes vegetació baixa.Bones vistes, a Cardedeu, a Llinars del Vallès, a La Roca i al Massís del Montseny.La zona abans de ser un Parc, va ser reivindicada per la ciutadania de Cardedeu, fins que es va aconseguir no edificar.Podem veure entre el Parc i les pistes de Golf, uns carrers que portant anys paralitzades les obres…Es un Parc molt utilitzat per la gent del barri, tant per caminar, passejar, portar el gos, o portar als nens i nenes una estona als jocs.

 

Recull del Text : Ajuntament de Cardedeu i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El parc de Can Mulà de Mollet del Vallès

El parc de Can Mulà, està situat al centre de la ciutat, forma un triangle delimitat per les avingudes de Rafael Casanova i de Burgos i el carrer Alsina de Mollet del Vallès.És un parc totalment urbà, construït entorn d’una antiga masia  la de can Mulà, avui Biblioteca municipal.Aquest parc, destaca per la bellesa i frondositat dels arbres, que formen arbredes i avingudes molt acollidores durant els mesos de calor donant frescor al que passeja o seu en un banc.En la primavera permet gaudir de les magnòlies florides i altres flors per tot el seu entorn; a la tardor, dels colors intensos i diversos de les fulles dels aurons, liquidàmbar, ginkgos i altres arbres de fulla caduca.També aquest parc ofereix grans espais per a jocs, no sols pels infant, adaptats a totes les edats, i d’esbarjo.Fem una mica d’història, els terrenys del parc eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residència de la família Ros, propietaris de la fàbrica tèxtil del mateix nom, ja desapareguda.L’Ajuntament va adequar-los com espai públic l’any 1982 i va conservar els importants elements vegetals i masses arbòries.Així, podem veure l’alineació de til·lers que acompanya el camí d’accés a la masia i alguns exemplars d’oms que han sobreviscut a la grafiosi que durant els anys 90 va afectar-los greument., a banda d’altres arbres de gran alçada.Can Mulà  té una part amb diversos elements arquitectònics i serveis del parc, amb camins que transcorren entre parterres de gespa, arbres i grups d’arbustos.Al parc, dins el jardí de can Mula s’hi troba el menhir de Mollet, un monument megalític de més de tres mil anys d’antiguitat.També hi podem trobar al parc l’escultura que recorda la designació de Mollet com ciutat pubilla de la sardana i el roure del Mil·lenari, un exemplar plantat el novembre de 1993 per commemorar els mil anys de la ciutat. Així com la font dins d’un templet romàntic…Una placa amb record del morts de bombardeixos de la Guerra Civil a Mollet del Vallès.Us invito a fer una passejada per aquest Parc de can Mulà.

 

Recull de Informació :  Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Parc o Jardí de Can Moretó de Mollet del Vallès

La Farinera Moretó, és una de les indústries mes importants de Mollet del Vallès, situada en Rafael Casanova, 77 – 79 amb Roda de la Farinera d’aquesta ciutat.L’empresa fou fundada el 1883 per Josep Moretó i Prat, a Sant Martí de Provençals, i l’any 1890 s’instal·là a Mollet, on avui, encara en mans de la mateixa família, continua funcionant.La casa Moretó, situada en un costat de la Fabrica i que va ser la residencia familiar, obra del arquitecte Domènec Sugrañes.A més de les construccions que formaven el conjunt fabril i la casa, la família Moretó va encarregar a l’arquitecte Manuel Casas Lamolla, l’any 1935, el disseny d’un Jardí de línies clàssiques.La família al va cedir anys més tard a l’Ajuntament de la ciutat, on actualment és un Parc públic, va ser remodelat l’any 2003 per esdevenir un parc urbà.Se’l coneix també com a Jardí de la Farinera, amb un total de superfície enjardinada d’11.120m2.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/jard-de-la-farinera/

Es un Parc tranquil i amb molta ombra, gràcies als seus arbres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un parc per fer Pinnic a Montmeló

En Manel, seguidor d’aquest Blog i entusiasta dels entrenament i  les carreres que es porten a terme al Circuit de Catalunya a Montmeló, em va demanar un lloc proper per poder fer un àpat sense anar a un bar o restaurant o el mateix Circuit.Pues, disposeu d’un Parc on hi ha taules i bancs de fusta a l’ombra dins pins alts, es una zona tranquil·la de Montmeló.Aquest Parc, esta situat entre la Ronda del Turó de la Bandera, carrer Ramon y Cajal, i carrer de Cervantes de Montmeló.Disposa de taules i bancs de fusta i papereres. No es pot fer foc.El Parc es de fa pocs temps en una zona verda de Pins i disposa d’un ampli camp al seu costat per poder jugar els petits.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Monument Homenatge a Picasso a Barcelona, escultura i aigua…

El Homenatge permanent a Picasso, és una obra d’Antoni Tàpies que es troba al Passeig de Picasso al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona.L’obra es troba coberta per un cub de vidre de 4m per cada costat, vorejat per un petit estany d’onze metres quadrats.Per les quatre parets del vidre cau l’aigua i sembla surar dins un estany.

Imatge d’arxiu

El 1981 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Antoni Tàpies que portes ha terme un monument per homenatjar a Pablo Picasso.L’artista va decidir crear una obra fent un assemblatge de mobles d’estil modernista, més concretament fent servir un moble que tenia diverses funcionalitats, un sofà, un mirall i un armari, tot per evocar el període en què Picasso va viure a Barcelona.El moble està travessat per unes bigues de ferro blanques que recorden la Barcelona industrial de principis de segle XX i escrits d’en Picasso.Va ser restaurat el 2006. Actualment no s’aporta aigua al monument ni a les canals i sortidors de les rodalies.

 

Recull de dades, Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Lledoner de Granollers

Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró, just a tocar les cases unifamiliars de can Monich.Aquets important arbre va donar nom a la creació d’un nou barri a Granollers, a un parc, a una escola…

Per tant, fa una ombra a l’estiu considerable, disposa en el seu costat d’uns bancs i una font d’aigua de xarxa.Te un perímetre de 242 cm, es centenari i disposa de bona salut.Està considerat com a element botànic d’interès local per l’Ajuntament de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta de La Roca del Vallès

Avui us presento Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta, del municipi de La Roca del Vallès.Estan situats pràcticament al voltant de la Creu de Terme de la Torreta, aquesta, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.Concretament venint de Granollers La Creu de Terme, esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta.Forma com un petit jardí amb bancs a l’ombra dels xiprers.Un cartell ens informa :

“Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta han sigut declarats arbres d’interès local …” Va ser el 28 d’abril de1988 en un Ple de l’Ajuntament de La Roca del Vallès.Com a sentinelles guardant la Creu de Terme, com un tresor d’aquesta població.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els quatre Pins de Cardedeu

Parc dels Pinetons

Cardedeu sempre ha pugot tindre l’orgull de tenir en diferents llocs publics o en Finques privades o en els seus boscos,  arbres destacables per ser centenaris, alguns d’ells en Parcs o jardins, com en el cas del Parc dels Pinetons, que ja n’he parlat.Aquest quatre magnifics Pins que us presento avui, están situats en el carrer Montseny amb cantonada el carrer  Girona i al costat  de les vies del tren.De fet esta en un costat d’un petit jardí amb jocs pels mes menuts.Son pràcticament iguals en alçada, i podriem dir que havia hagut un cinque pi, podem veure que en el seu dia va ser tallat.

Parc dels Pinetons

 

Text i Fotografies : Ramon Solé