En el Parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona, podem veure nombrós arbres, però un en especial se’n destaca, és un vell i centenari Eucaliptus, situat en un costat d’un dels camins pel parc.
Eucaliptus
Altres arbres destacats, podríem dir que seria la Pineda d’alts exemplars i també molt antics, en una explanada lateral de can Solei.
Es d’agrair haver conservat uns arbres que han tingut el seu lloc en les finques, ara unides con a Parc municipal en Badalona.
El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l’ermita de Sant Ramon al cim a Sant Boi de Llobregat.
Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi.
Llac de la deessa es un petit estany amb plantes aquàtiques, en forma d’ull on viu la deessa de l’aigua, una bonica escultura de bronze, obra de Josep Aldomar.
En aquest sector s’hi troben els pollancres més alts del Parc junt amb lledoners i troanes arbòries, que voregen els dos parterres amb palmeres, i alguns exemplars aïllats de taronger agre, cedre i xiprer.
El llac de la Muntanyeta disposa de plantes aquàtiques i un illot central, de 4.944 m3 i 1,2 m de profunditat, i sistema de recirculació de l’aigua.
El llac disposa de calaixos perimetrals de plantes aquàtiques. És destacable el joc de la caiguda de l’aigua del salt, que alimenta el llac, sobre una llera de còdols.
La part nord-oest del turó comprèn zones de prats i arbusts i una abundant vegetació arbòria amb predomini de pins i garrofers.
Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol.
Text , Ajuntament de Sant Boi i l’àrea metropolitana de Barcelona.
La font de la Bocamina està en Suera, comarca de La Plana Baixa de Castelló de la Plana.
Una font situada en el parc natural de la Serra d’Espadà, el cabal d’aquesta font, prové d’una galeria propera, excavada la segona meitat del segle XIX.
La Parc de la Font del Canyo, és situat als afores de la vila, a tocar del torrent Rissec, prop de la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners.
Un dels indret més preuats de la població d’Anglès, tranquil i amb encant on gaudir de la natura, un dels indrets més bonics de la vila.
El Parc de La Font del Canyo és una zona verda del poble d’Anglès, on hi podreu trobar un parc infantil on els més petits,
també, disposa de bancs, fonts, zona d’exercicis per adults.
A més, el Parc consta d’una àmplia superfície on en ressalten els alts plataners així com d’altres arbres i plantes;
La Font d’en Vilà està situada a la llera esquerra del riu Serinyadell i sota del camí que porta de Serinyà cap al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
Per anar-hi des de Serinyà, cal seguir el carrer de la Font d’en Vilà continuareu fins poc abans de creuar el pont que salva el riu Serinyadell, continueu per un camí de passejada que arrenca per la dreta i circula en direcció sud, en paral·lel amb la riba esquerra del riu Serinyadell.
A uns metres més veureu una passera que travessa el riu i al costat unes escales que ens baixen a la font d’en Vilà.
L’aigua raja a través d’un curiós broc de pedra esculpit amb forma de cap, omple una petita pica i d’allí passa al riu.
Al capdamunt de la font hi ha una inscripció al ciment on hi figura, entre d’altres coses, el nom de la font, l’any de la restauració 1983 i el nom d’en Josep Felip.
Es un espai on invita a passar una estona a l’ombra dels arbres o per fer un àpat.
El Parc Marianao està situat en el carrer dels Lledoners, 1 de Sant Boi de Llobregat.
Es tracta d’un parc d’estil modernista, a la manera dels jardins de Rubió i Tudurí, que està resolt en un bosc de palmeres de totes les varietats, i que emmarca un gran llac artificial amb un pont pseudo rústic que el travessa.
Uns caminets amb bancs permeten el passeig per tots els racons i la vista a totes les perspectives.
El llac artificial està aconseguit a base de rocalla estratègicament recoberta d’heura en alguns indrets i té un sistema d’aigua corrent que no li permet embrutar-se més de lo inevitable.
La bona mida de les palmeres, que tenen copes abundoses i la seva quantitat i varietat produeixen una “autèntica sensació d’oasi”, per contrast amb la polsosa esplanada que envolta el Palau i el camí d’accés al mateix, que està en un estat lamentable.
Estava inclosa dins el Pla d’enjardinament de la finca del Marquès de Mariano.
És de tendència naturalista, en contrast amb el neomedieval del Palau.
Treballada imitant un fantasmal tronc d’arbre, té una escala exterior en forma de cargol amb restes d’una barana de pedra imitant fusta que puja fins al capdamunt on hi ha una imatge protegint i beneint el conjunt. La part de sota és buida amb diferents sostres.
Gaspar Coll – any 1987 / Generalitat de Catalunya
El primer, a l’alçada del primer tram d’escales, imita una gruta i a cada una de les columnes, per la banda interna, hi ha un banc de pedra, com si fos realment excavat en la roca viva.
L’element està en un cert estat d’abandonament, més visible encara per la manca de la barana de l’escala i per l’entorn polsós, en contrast amb els jardinets de les torres de la urbanització.
De propietat municipal des de 1974, convertint-se en parc públic.
És un parc públic del barri de Marianao inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, construït al voltant del Palau Marianao.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel