Per accedir al Parc de Canals i Nubiola cal fer-ho per l’entrada principal, que hi porta el camí del Motor,
cal deixa el vehicle en la zona d’aparcament de l’entrada, no es pot entrat al parc sino és a peu.
Dins del Parc de Canals i Nubiola, front a la zona de pícnic es troba el Pou i la canonada d’aigua que a traves d’un motor pujava l’aigua al dipòsit situat a la Plaça de la Coma.
En aquest punt hi ha una paret d’obra on hi ha la Font d’aquest sector del parc.
L’aigua surt per una aixeta polsador situada al centre d’una placa metàl·lica.
L’aigua sobrant cau a una reixa a nivell del terra.
En un costat hi ha un seient, també de farro i una paperera.
Antigament en l’entrada d’una ciutat o d’un poble per una carretera, es plantaven plataners a cada costat.
Encara avui podem trobar carreteres antigàs i que no han sofert ampliacions o que han realitzat una variant de la carretera, axó ha fet que podem contemplar les rengleres de plataners de dimensions destacades.
Un d’aquests casos són els Plataners de la carretera nacional IIz al pas per la urbanització de Montserrat Parc de El Bruc.
Formen una filera d’algo més d’una dotzena de plataners en cada costat, a l’haver-se plantat a la vegada tots els arbres tenen la mateixa mida i gruix.
En uns metres aquest tros de la carretera a l’estiu dona una bona ombra i frescor…
El Torrent Gran està bàsicament situat entre el carrer del Camí dels Sagraments i el carrer Barcelona d’Abrera, aquest es la part mes natural amb mes abundant en vegetació; al pas per el costat del nucli, és amb menys vegetació.
Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat.
…/… Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d’aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l’autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d’escombraries; al llarg d’aquest camí s’han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d’aigua potable.
El Camí del Torrent Gran d’Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d’aquest camí està marcada amb una pedra vertical.
Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats.
També hi passa el Camí Històric d’Abrera (PR-C 169)…/…
…/… La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides)…/…
Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l’anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).
Ruta fluvial per conèixer el Torrent Gran d’Abrera, fruït del projecte d’apoció fluvial que Associació Hàbitats – Projecte Rius desenvolupa en aquesta població gràcies a la participació dels voluntàries i voluntàries locals, l’associació ANDA i l’Ajuntament d’Abrera.
El Torrent Gran, permet realitzar un bon recorregut d’anada i tornada a Abrera
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. / Altres
Autor de la fitxa : ArqueoCat SL – Natàlia Salazar
El Parc del Laberint d’Horta està en el Passeig dels Castanyers, 1 de Barcelona.
Us passo la seva historia :
El parc ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, un home molt il·lustrat que va encarregar l’obra a l’italià Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808.
El jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i un mestre d’obres català, Jaume Valls, en va supervisar els treballs.
La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys 70, quan va passar a mans de l’Ajuntament.
Es va inaugurar com a parc públic el 1971.
El 1994 se’n va fer una restauració en profunditat, que en va transformar la concepció a la categoria de jardí museu.
Per a més informació podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :
En el Parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona, podem veure nombrós arbres, però un en especial se’n destaca, és un vell i centenari Eucaliptus, situat en un costat d’un dels camins pel parc.
Eucaliptus
Altres arbres destacats, podríem dir que seria la Pineda d’alts exemplars i també molt antics, en una explanada lateral de can Solei.
Es d’agrair haver conservat uns arbres que han tingut el seu lloc en les finques, ara unides con a Parc municipal en Badalona.
El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l’ermita de Sant Ramon al cim a Sant Boi de Llobregat.
Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi.
Llac de la deessa es un petit estany amb plantes aquàtiques, en forma d’ull on viu la deessa de l’aigua, una bonica escultura de bronze, obra de Josep Aldomar.
En aquest sector s’hi troben els pollancres més alts del Parc junt amb lledoners i troanes arbòries, que voregen els dos parterres amb palmeres, i alguns exemplars aïllats de taronger agre, cedre i xiprer.
El llac de la Muntanyeta disposa de plantes aquàtiques i un illot central, de 4.944 m3 i 1,2 m de profunditat, i sistema de recirculació de l’aigua.
El llac disposa de calaixos perimetrals de plantes aquàtiques. És destacable el joc de la caiguda de l’aigua del salt, que alimenta el llac, sobre una llera de còdols.
La part nord-oest del turó comprèn zones de prats i arbusts i una abundant vegetació arbòria amb predomini de pins i garrofers.
Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol.
Text , Ajuntament de Sant Boi i l’àrea metropolitana de Barcelona.
La font de la Bocamina està en Suera, comarca de La Plana Baixa de Castelló de la Plana.
Una font situada en el parc natural de la Serra d’Espadà, el cabal d’aquesta font, prové d’una galeria propera, excavada la segona meitat del segle XIX.
La Parc de la Font del Canyo, és situat als afores de la vila, a tocar del torrent Rissec, prop de la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners.
Un dels indret més preuats de la població d’Anglès, tranquil i amb encant on gaudir de la natura, un dels indrets més bonics de la vila.
El Parc de La Font del Canyo és una zona verda del poble d’Anglès, on hi podreu trobar un parc infantil on els més petits,
també, disposa de bancs, fonts, zona d’exercicis per adults.
A més, el Parc consta d’una àmplia superfície on en ressalten els alts plataners així com d’altres arbres i plantes;
La Font d’en Vilà està situada a la llera esquerra del riu Serinyadell i sota del camí que porta de Serinyà cap al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
Per anar-hi des de Serinyà, cal seguir el carrer de la Font d’en Vilà continuareu fins poc abans de creuar el pont que salva el riu Serinyadell, continueu per un camí de passejada que arrenca per la dreta i circula en direcció sud, en paral·lel amb la riba esquerra del riu Serinyadell.
A uns metres més veureu una passera que travessa el riu i al costat unes escales que ens baixen a la font d’en Vilà.
L’aigua raja a través d’un curiós broc de pedra esculpit amb forma de cap, omple una petita pica i d’allí passa al riu.
Al capdamunt de la font hi ha una inscripció al ciment on hi figura, entre d’altres coses, el nom de la font, l’any de la restauració 1983 i el nom d’en Josep Felip.
Es un espai on invita a passar una estona a l’ombra dels arbres o per fer un àpat.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 