Parc del Vallparadis de Terrassa – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

Avui coneixereu amb aquesta segona part, el Parc del Vallparadis de Terrassa, desprès de passar per sota del pont del Passeig, en la seva part mes sud.

Una vegada s’han unit els Torrents de Vallparadis i Monner, es  forma el Parc en un sol indret a seguir, disposa de molts accessos als carrers que donen a les dues vessants dels seus laterals, alguna d’ella amb ascensor i/o rampes,

el Parc és completament accessible per a persones amb discapacitats i bicicletes.

Primer destacarem que a sota del Pont del Passeig si troba al tren en miniatura que fa un recorregut de 340 metres (tots els diumenges, des de les 10 fins a 2/4 de 2 del migdia, durant el mes d’Agost no circula.

A l’altre costat del Pont trobareu “Les Hortes del Frares”, amb un auditori

i en el costat dret, l’hospital de Sant Llàtzer i al costat esquer les consultes de la Mutua de Terrassa i una parada dels FFCC.

A poca distancia, hi ha un restaurant – bar amb taules a fora per gaudir del bon temps.

Pel costat de la canal d’aigua, es pot seguir baixant on veureu una zona de jocs infantils,

s’han inclòs atraccions que afavoreixen la integració dels nens i nenes que tenen discapacitats motrius o psíquiques.

Al seguir, a la vostra esquerra hi ha La Bassa, un lloc amb ànecs i altres varietats de ocells i amb un microclima que s’ha format en aquest indret.

A la dreta hi ha “El Llac” que funciona com a piscina municipal a l’estiu.

Si seguiu, fareu un cert rodeig a les instal·lacions de la piscina per el seu perímetre i veureu on hi ha una zona de pin nic.

Seguiu caminant pel Parc, passareu per sota de l’antiga carretera de Montcada, on hi ha la part final del Parc,

i menys freqüentada,

s’acabaria al tocar amb la carretera N- 150.

A partir d’aquí el torrent deixa de ser Parc de Vallparadis i disposa de certes àrees enjardinades.

El Parc disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.

En poc més de mitja hora podeu recórrer el Parc de Nord a Sud i descobrir tots els seus racons.

Amb tanta concentració de bellesa natural i cultural,  va motivar que el 9 de setembre de 1951 fos declarat aquest espai com a Monument Històrico Artístic per part del Govern de l’Estat.

 

 

 Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +