Pantà de Vilagonella d’Avinyó

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Canal de Sala-d’Heures de Santa Eugènia de Berga

Pantà de Sala – d’Heures

La Canal de Sala-d’Heures recorre el paratge de Sala – d’Heures, des del Pantà fins els dipòsits de la Mansió o Castell del mateix nom.

Pantà de Sala – d’Heures

El canal s’inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d’Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d’aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte.

Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.

Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar.

El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l’aigua a la finca de Sala-d’Heures.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Anna M. Gómez Bach

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Araceli Peix i Ramon Badia

Pantà de can Vinyals de Sentmenat – 2ª Part #

Imatge de l’article del 2015

L’any 2015 ja us vaig presentar aquesta petit pantà de can Vinyal, situat en la urbanització del mateix nom.

Imatge de l’article del 2015

En aquell moment no hi havia massa aigua, avui us passo imatges  que poden complementar l’article anterior :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de can Caldes de Caldes de Malavella

Els Municipis de Vidreres, Llagostera i així com, Caldes de Malavella, en moltes masies dels seus municipis disposen del seu propi petit pantà per les necessitats de rec dels camps de les seves propietats.

Centrant –nos en Caldes de Malavella, cal tenir en compta que en la major part del municipi es planera i les muntanyes molt baixes que comportant pocs recs o torrents que hi baixi l’aigua quan plou,

o be, en pocs dies d’haver-ho fet ja no hi ha una continuïtat i queden secs en llargs períodes.

Això, va fer que molts propietaris per recollir l’aigua de la pluja fessin aquest petits pantans en les seves propietat aprofitant un o varis torrents, i una d’aquests es el pantà de la masia de can Caldes.

Tot dependrà de la pluja que es pugui emmagatzemar en les èpoques d’important puges i així poder regar a la primavera i sobre tot a l’estiu els camps.

Per anar-hi cal deixar la carretera C-35, i agafar per la Urbanització de can Carbonell o des de l’estació de servei, una pista ample que portaria a la carretera GI-674,

cal seguir una tanca fins la tercera cruïlla a la dreta i seguir-la i al  poc deixar-la per un camí mes estret a la dreta i tancat per una cadena, que us portarà entre el bosc al pantà de can Caldes.

Recordeu que esteu en finca privada, per tant cal respectar el medi natural i el bens.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Totes les fotografies corresponent al pantà de can Caldes)

Dos petits espais naturals en el Pantà del Molí Nou de Moià

Al Parc del Molí Nou de Moià s’arriba pel carrer del Passerell, és un espai de lleure al voltant d’un embassament no gaire gran,

durant els dies festius i més a l’estiu es molt freqüentat, hi ha fonts, bancs i taules que fan més còmoda la seva estada.

El Pantà̀, que va ser construït pel Medi Natural l’any 1984, està situat sota  la masia de Passerell aprofitant l’aigua de la Riera de Castellnou.

Cal destacar dos petits espais naturals, el primer està a la cua del Pantà,

forma un petit embassament o retenció d’aigua natural, s’ha fet un lloc ideal per a petites especies, com l’habitat d’ocells, insectes i animalons aquàtics com la serp d’aigua.

És un lloc molt tranquil i on l’aigua de la riera,  generalment està neta,

es d’un espai ideal per les espècies que se l´han fet seu.

L’altre està a l’entrada del Parc a la dreta, on l’aigua de la riera passa per sota del camí i forma un petit bassal natural,

també allí podem veure animalons varis i insectes,

però en aquest lloc no és tant atractiu com l’anterior, donat que passen cotxes i la gent de camí, no és tant solitari com l’anterior i en algunes èpoques no hi ha a penes vegetació, sols uns joncs.

El Parc i el seu conjunt és un espai per gaudir de la Natura amb respecte.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de l’Estany de Vila-sana

Avui us presento dos articles

El més conegut de tots els estanys és el d’Estany d’Ivars i Vila-sana, que té una superfície d’aigua de 126 ha, es tracta de l’estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions.

Però a la zona hi ha molts estanys, basses i petits pantans, que bàsicament la seva aigua és per regar els conreus i  camps,

aquesta Comarca disposa d’una gran xarxa de recs i canals.

El Pantà de l’Estany, esta situat al Pla del Mestre, a mitat de la carretera L-334 i a l’esquerra, que porta des del nucli de Vila-sana a ca l’Aragonés, finca important de la zona.

La seva estructura es relativament estreta i allargada.

Podem veure que sobre volent algunes aus i petits animals, també una gran varietat a la primavera – estiu de insectes.

També, a l’estiu pot quedar a molt baix nivell d’aigua, fins la temporada següent.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Vistes aèries : Google Maps

La Informació : Dos veïns de Vallvidrera redescobreixen un pantà agrícola en Can Cuias a Vallvidrera en Collserola

Avui us presento dos articles

La noticia és va publicar i presentar per BTV en l’any 2014, al redescobrir-se un petit pantà, que és havia fet servir per us agrícola en la Finca de Can Cuias de Vallvidrera.

Panta Vallvidrera

De fet , a Collserola en trobem dos d’antics Pantans, el de Vallvidrera, que va servir per donar aigua a Sarrià i el de Can Borrell per us agrícola.

Pantà de can Borrell

Aquest seria un tercer pantà, totalment tapat per vegetació i terra.Us passo primer el redactat de prensa i despres el video-reportatge de BTV. :

“Actualitzat el 22.10.2014 a les 13:43 Cristina Geraldes / Montse Llorens

Fa temps, a més del pantà que avui dia encara existeix i que es va construir per abastir d’aigua Sarrià, n’hi havia un altre d’uns 50 metres de llargària que servia per regar els camps de la zona. Dos veïns de Vallvidrera han aconseguit localitzar-lo i deixar-lo parcialment al descobert.

Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.”

Ara, podeu veure i escoltar  el video-reportatge de BTV a :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/22/dos-veins-de-vallvidrera-redescobreixen-un-panta-agricola-a-collserola/

En la Serra de Collserola  curiosament, i dintre del bosc, hi han guardades moltes histories… !

 Noticia extreta de Barcelona TV

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Per a Vacances podem visitar : El Llac de Matamala a França

El Llac de Matamala és un embassament artificial, de fet, és un pantà i per tant, no és un llac natural.La major part d’aquest embassament, és dins de la comuna de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.Està situat a 1.541 metres d’altitud sobre el nivell del mar, té una superfície de 2,23 km² i una profunditat màxima de 37 m.La resclosa, tota dins del terme de Matamala, té 984 metres de longitud, i una alçada màxima també de 37 metres.       Us passo la seva historia :

  • Fou construït entre els anys 1957-1961.
  • Cobreix unes 200 hectàrees del terme municipal de Matamala i unes 75 dels d’Els Angles.
  • Recull les aigües de la capçalera del riu Aude.
  • Constitueix una reserva d’aigua utilitzada per les centrals elèctriques de riu avall, com les de lo Carcanet, Escolobre i Nentilhà.Com hi podem accedir  ?

Des del sud l’accés és fàcil tant en vehicles de motor com en bicicleta o caminant. Des del poble dels Angles, s’hi arriba pel camí de les Fontanelles o per l’avinguda de l’Aude.

Del poble de Matamala, s’hi arriba per la carretera D – 118, que ressegueix tot el marge est, que pertany a Matamala, i dóna accés a un camí que voreja el llac.        Quina Fauna és present ?

Atès que es tracta d’un embassament artificial i que resta completament gelat durant l’hivern, la fauna aquàtica no és gaire abundant ni diversa. Només les truites (Salmo sp.) viuen tot l’any al llac. Durant la migració primaveral és quan hi ha més probabilitats d’observar ocells aquàtics en migració, com per exemple les aus limícoles. Altres espècies d’ocells que es poden observar comunament són:

  • El Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis), l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos), el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), etc.
  • Entre els mamífers, el Cérvol (Cervus elaphus) sovinteja els marges del llac.Quina vegetació  hi ha per les rodalies ? :

La vegetació de zones humides és difícil que es desenvolupi, atès que el nivell de l’aigua és molt irregular pel fet de ser un pantà. El tipus de vegetació que es pot trobar als seus voltants correspon a prats de muntanya i masses forestals de pi negre.             Activitats esportives i lúdiques :

A l’estiu, en el marge que dóna als Angles, està en funcionament la Base Nàutica de l’Ourson, on ofereixen, a part de servei de restauració, diverses activitats com vela, surf, patins d’aigua… També s’hi realitza la prova de natació de la Triatló, durant el mes de setembre. A l’hivern, el llac està glaçat, però s’hi practica immersió en el gel.Als voltants de la base nàutica es pot gaudir de passejades a cavall, itineraris i lloguer de BTT, itinerari esportiu, tirolines… i per a qui vulgui més tranquil·litat, d’una zona de pícnic amb graelles. Al nord-oest del llac, dins del terme de Matamala, hi ha el Càmping del Llac, obert tot l’any.

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Embassament de Tregurà de dalt

Avui us passo dos articles

Aquest Embassament esta situat al costat de la carretera GIV- 5265, a poca distancia i una vegada passat el poble de Tregurà de Dalt i direcció al camí de Fontlletera .

L’Embassament de Tregurá es va posar en funcionament l’any1950.És coneguda com La Bassa de Tregurà.No podem parlar de pantà ni resclosa, donat que no esta en un curs d’un riu i ni riera,recull l’aigua de la muntanya que és abundant en aquesta zona, i per una canal la porta en aquest Embassament que la reté,i per baixar-la per una gruixuda canonada fins la central elèctrica que esta situada prop del Pont de Tregurà, per produir electricitat.Disposa de comporta pel seu buidatge controlat.Us passo informació de la central Elèctrica :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-de-tregura

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Carrers relacionats amb l’aigua a Terrassa

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :

Carrer de la Mina

Plaça de la Font del Comú

Carrer del Pantà

Carrer de la Font Vella

Pla de la Font de l’Apotecari

Placeta de la Creu

Carrer dels Dipòsits

 

Text i Fotografies : Ramon Solé