Arbres – El Bosquet de cal Pons de Puig-reig

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.

Dades històriques de la Colònia Pons :

  • Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
  • L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
  • Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
  • Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
  • Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.

Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.

Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.

A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.

 El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.

Observacions:

El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.

En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.

El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Palmeres de la Rotonda del Molí de la Bastida de Rubí

Les Palmeres estan situades en la rotonda del Molí de la Bastida en  la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Són un total de 9 grans Palmeres,

amb uns troncs gruixuts i en bon estat en totes d’elles.

Tex i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les Palmeres de can Mercader de Cornella de Llobregat

Les palmeres del parc de Can Mercader està format per un grup de 31 palmeres, són altes i esveltes, amb els troncs cilíndrics i llisos, que formen curiosos dibuixos i estan rematats al cim per una corona de fulles.

Cal destacar dues classes diferents de palmeres, de Canàries y les de washingtonias.

Una alçada excepcional, la seva edat notable, la seva bellesa i elegància, el seu exotisme i el fet de tractar-se d’un grup nombrós són els elements que conformen la singularitat de les palmeres del parc de Can Mercader.

Recull de dades : Àrea Metropolitana de Barcelona

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

  • Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
  • La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
  • Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

  • Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
  • La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
  • El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
  • A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !

Arbres – Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

De vent antic, sempre en una masia o casa rural, s’han distingit per els Arbres que s’han plantat a primera línia,front la porta principal,a un costat de la casa,i que inclòs,  poden estar dins o no del jardí.Amb el pas dels anys i ben cuidats, aquests Arbres han crescut i  desenvolupat àmpliament, amb tronc i brancatge d’una forma considerable.Quines especies d’Arbres son els mes destacats i utilitzats a peu d’entrada ?, hi ha de tot, Plataners, Pins de tot tipus, Avets, Acàcies,cal destacar el Xipre amb la seva elegància i altura,Així com d’altres especies, com les Oliveres, Palmeres, MimosesQuantes histories han passat en la vida de les masies o cases rurals, que els Arbres ha estat pressents i guarden en silenci…?Arbres, que han format part de la vida diària de la propietat.Algunes masies, com estan el mig d’un bosc, els mateixos Arbres formen el seu propi peu d’entrada…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les Palmeres de la Plaça Lluis Companys de Terrassa

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Poc puc expressar d’aquestes altes i corpulentes Palmeres situades en la Plaça Lluis Companys de Terrassa.Si cal dir que son com si fossin calcades unes de les altres, la mateixa mida de alçada i de gruix, axó si, demanar a l’Ajuntament que tregui les branques mortes que sembla de lluny, com si tinguessin barbes totes elles i suposa un perill amb una ventada que caigués alguna branca sobre d’algú.Us passo informació molt ven detallada sobre l’historia i fotografies de la Plaça Lluis Companys de Terrassa, del blog d’en Joaquim Verdaguer :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2016/11/masia-de-can-llobet-i-la-placa-lluis.html

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem de la Palmera ?

Quan pensem amb una palmera, ens fem a la idea que es un arbre del desert, en els països europeus s’ha anat implantant en parcs, jardins i zones d’estiueig, per ser un dels arbres forts, que necessita poca aigua i resisteix la calor i sol.A l’antiguitat, La  palmera  és presenta com a símbol d’acollida  i  hospitalitat, així mateix com a triomf o victòria, alegria…també simbolitza el naixement del sol.

La palmera era un atribut dels màrtirs, per tant, també es presenta com a símbol d’immortalitat.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer, el nombre de diferents especies i generes de Palmeres en tot el mon :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arec%C3%A0cies

Des de temps remots i en l’actualitat el seu fruit al ser comestible, te una gran importància en la comercialització dels dàtils a tot el mon.

Es pot comprar les Palmeres en vivers, en diferents temanys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La finestra de Cànoves i Samalús: Arbres i Contrallums

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 14 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • Descobrim uns nius de les cotorretes a les portes dels Palaus d’exposicions a Montjuic de Barcelona.
  • A un costat de la plaça Ventura Gassol de Llinars del Vallès, hi ha un pou que el mur d’una finca el separa en tros trossos, un dona a l’interior de la propietat i l’altra a la placeta pública.
  • A Mataró vàrem veure que a sobre un arbre  a una respectable altura hi havia una cadira, no sabem si es per fer de guaita o prendre el sol …
  • Les palmeres a l’hivern un cop podades les protegeixen amb unes fustes, serà perquè no tinguin fred ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé